Bon any 10.

Des de fora pot semblar que acabem l'any al mateix punt que vam comançar-lo.... "pendents d'un viatge diferent que no sabem quan acabarà" ... i si! és cert! però això només és el què es veu des de fora... perquè n'han passat moltes de coses... hem fet un llarg camí.

Hi ha un proverbi xinès que diu que tot llarg viatge comença amb una passa, doncs bé, penso que en portem unes quantes ja!! Hem caminat força!! Passes que des de fora no es veuen, però que pels que les vivim són passes de gegant.

La passa més important, la que recordo amb més il.lusió, la que em va fer tremolar i plorar durant molta estona va ser el moment en què vam saber que érem idonis... segurament en un balanç anual seria un dels moments més feliços de l'any.

La passa més difícil... la del canvi de païs. Però ei!!! superat! Il.lusions renovades i amunt!!!!

I la última passa que hem fet.... el nostre expedient PER FÍ ha viatjat des de ICAA fins la ecai. Això vol dir que ara si! Que 3 mesos després d'haver fet canvi de païs per PER FÍ tothom ha fet la seva feina i l'expedient és on ha de ser... al despatx de la ecai apunt per ser traduït.

Bon any nou?? No! Bon any deu!!!!!

.

Desig nº 81

Al juny vam anar a la presentació d'un conte, allà vam conèixer la Gal.la i en Miquel, que hi eren pel mateix motiu que nosaltres... una amiga que tenim en comú els havia informat de la presentació del conte. La mateixa amiga els va donar la direcció del blog i gràcies a això vam poder-nos posar en contacte més endavant, perquè si he de ser sincera... sóc tan dolenta per les cares de la gent, que no crec que els hagués reconegut si ens haguéssim creuat pel carrer, jejeje.

Fa uns dies van venir a casa, i ens van portar un desig i un retall per la nostra manteta. Aprofitant les festes, el desig és nadalenc nadalenc!! Ens agrada molt.

Vivim a 3 km, per tan, els nostres fills seràn amics... o almenys els pares intentarem que ho siguin, jeje.... i mentre els esperem, estic segura que ens anirem trobant per compartir l'espera el millor possible.

Moltes gràcies parella, espero que el vostre camí cap a Etiopia se us faci el més curt possible.

.

Fum, fum, fum...

La granota, la truita i el cranc, conte

Seguint amb els contes africans, que els tenia una mica abandonats, ... avui en deixo un, de Guinea Ecuatorial.

Fa ja moltíssim temps, en les profunditats de la selva de Bioko, hi havia un petit rierol que recorria per una zona montanyosa de dificil accés. Al punt més profund de la montanya s'havia format un petit llac on vivien feliços un grup de crancs, un altre de truites i un altre de granotes. Fins que un dia, es va instal.lar un pescador molt a prop, cada matí baixava al llac a pescar amb la seva canya, i pescava una truita, un cranc i una granota.

Passats varis dies i veient el perill que corrien, una de les granotes va convocar a tota la població del petit llac i els va dir: "correm un perill seriós, aquest pescador ens exterminarà", apuntant cap a una cabanya situada a una vall en una de les montanyes, de la qual sortia fum de la seva xemeneia. "hem de defensar-nos abans que això passi" va continuar dient.

La truita va contestar: "jo soc la que menys risc corre, amb dos o tres cops de cua desapareixo de la vista de qui sigui. Així que no tinc de què preocupar-me". El cranc va dir: "jo tampoc m'he de preocupar, em fico entre les roques, en els forats més profunds i no em troba ningú"

I llavors la granota va dir: "jo he de pujar a la superfície de tan en tan i seria presa fàcil, per tan hauré de buscar alguna solució". Aleshores va sortir del llac i va anar a buscar el mag de les montanyes. Li va expicar el seu problema i auqest li va oferir un ungüent viscós perquè s'untéssin ell i els seus".

Al matí següent , va aparèixer el pescador amb la seva reixa de pescar, la va llençar i va pescar tan truites, crancs com granotes. Quan va començar a recollir les preses ficant-les dins del cistell que portava, va trobar que cada vegada que agafava una granota aquesta se li escapava entre els dits i tornava al llac.

Des d'aleshores, les granotes croen lloant la astucia de la seva companya i sempre porten l'ungüent al damunt.


Moraleja: Debemos intentar resolver nuestros problemas y no cruzarnos de brazos a
lo que venga.

.

Desig nº 80

I amb aquest arribem al 80!!!

Des de Tarragona, la Gisela aprofita per felicitar-nos les festes d'una manera ben original.

Moltes gràcies.

.

Desig nº 79

Des d'asturies, l'Angeles ens envia el desig 79!

Moltes gràcies!

.

La que espera...

Fa més de dos mesos que vam canviar de païs... en concret, dos mesos i 19 dies... i és com si no haguéssim avançat gens. Els nostres papers continuen a ICAA pendents de ser enviats a la ecai.

Si tot va bé això passarà la setmana que vé... però és que porto dient "si tot va bé" des de fa un mes... i ja no sé si fiar-me'n.

Hi ha dies que et desesperes... que penses que tu en un plis-plas ho tindries arreglat... i molt sovint penso que la burocràcia i el sentit comú MAI aniràn de la mà.

Però no podem fer res més que esperar... fa temps que m'he donat compte que L'ESPERA té moltes esperes... i el millor de tot és centrar-te en l'espera actual i no l'espera final, sino, ens desesperaríem.

Ara que estic a la recta final d'un tipus d'espera ja necessito passar a la següent... i ara ja vull i desitjo poder firmar el contracte amb la ecai i que la gran espera em comenci a fer desesperar...

.

No money!

Fa uns dies us deia que "monetitzava" el blog i que els diners obtinguts servirien per ajudes al orfenat del nostre fill.

Fins abans d'ahir portava ja uns 30 € acumulats, els quals m'haguéssin ingressat (suposadament) en el compte que jo els digués en el moment que hi haguéssin 70 €.

Doncs bé, aquest és el mail que vaig rebre ahir... que cadascú l'interpreti com li sembli.

Al revisar nuestros datos, hemos detectado que su cuenta de AdSense ha
supuesto un peligro importante para nuestros anunciantes de AdWords. Dada
la posibilidad de que el mantenimiento de su cuenta en nuestra red de
editores perjudique económicamente a los anunciantes en el futuro, hemos
decidido inhabilitarla.

Consideramos que esta medida es necesaria
para proteger los intereses de
los anunciantes y los de los demás editores
de AdSense. Somos conscientes
de que esta situación puede causarle
molestias, por lo que agradecemos de
antemano su comprensión y cooperación.

Quan cliques sobre la pàgina que et donen per informació, posa això:

¿Por qué se inhabilitó mi cuenta?; ¿podrían facilitar más información sobe la
actividad de clics no válidos que han detectado?

Puesto que debemos proteger nuestro sistema de detección patentado, no podemos
facilitar información a los editores sobre la actividad de sus cuentas,
incluidas páginas web, usuarios o servicios de terceros, que puedan haber estado
relacionados.

Como ya sabrá, en Google tratamos la actividad de clics e
impresiones no válidos con el fin de determinar si se ajustan a un patrón de uso
no válido para incrementar de forma artificial los costes los anunciantes o los
ingresos de los editores. Si determinamos que cualquier cuenta de AdSense supone
un riesgo para los anunciantes de AdWords, podremos inhabilitarla para proteger
los intereses de los anunciantes.

En resum: si un compte dóna masses diners, el bloquejen i punt! Sense donar explicacions i dient-te que no et poden donar informació del teu propi compte. Fantàstic!

Suposo que el què ha passat és que han vist que els "clicks" vénen sempre de les mateixes IP i això no els interessa.... en fi, "fué bonito mientras duró".

.

Aprenent a conviure! Un conte real.

Soc anti-powerpoints d'aquests en cadena que envien al correu electrònic per això els llenço directament a la brossa quan m'arriben, excepte si vénen de ma mare o d'algú que sap que odio aquest tipus de correus, perquè si els rebo és perquè saben que m'agradaran, i aquest ha set el cas... en Manel me n'ha enviat un avui...

Al zoo de California, una mare tigressa va donar a llum a 3 cadells. Desafortunadament va tenir complicacions durant l'embaràs i els tigres petits van néixer prematurs amb poc pes i tamany, el què va provocar que morissin en molt poc temps.

La mare tigressa es va recuperar del part, però al mateix temps va començar a minvar la seva salut i físicament no se la veia bé. Els veterinaris van pensar que la causa podia ser la pèrdua dels seus cadells el què fés que caiés en una depressió. Per això van decidir que si li buscaven altres cadells tal vegada això milloraria.

Després de verificar en altres zoològics del païs, van confirmar amb molta pena que no hi havia cadells de tigre que poguéssin ser portats al costat de la tigressa. Per això els veterinaris van decidir una cosa que mai s'havia intentat al zoològic anteriorment. A vegades hi ha mares d'altres espècies que moren deixant orfes als seus cadells i això va ser precisament el cas d'una mare truja, que havia deixat orfes a tota la seva camada de cadells.

Els van col.locar tela imitant la pell de la tigressa, els van col.locar al seu voltant i el què veureu a les fotos és la resta de la història...

Ara digueu-me...

Per què la resta del món no podem conviure en pau amb persones diferents a nosaltres ?????

Què ens fa falta? Que ens cobreixin amb una tela?

.

Femení i intel.ligent!

En serio? Considereu aquest blog femení i intel.ligent?

No sé... no m'hi identifico GENS!

Intel.ligent no sé... no soc jo qui ho ha de dir, jajajaa però femenina??? jo???? no soc gens femenina! De fet en moooooltes coses m'assemblo més als homes que a les dones, en moltes.

I parlant d'intel.ligència... l'altre dia vaig parlar amb un noi del païs on ha nascut o naixerà el meu fill/a i em va dir que si el meu fill era de la seva ètnia, seria guapo, alt i intel.ligent!! jeje.

Les normes:

Mencionar qui te l'ha donat:

L'he rebut per partida triple!

La Laura de http://coneixentsenegal.blogspot.com/

La Mar de http://buscantelnostrefill.blogspot.com/

La Marta de http://demalialcel.blogspot.com/

Gràcies xules!

Escollir 7 dones a qui repartir el premi:

Aixx aquesta part és la que menys m'agrada dels premis, per tan me la salto. (porque yo lo valgo)

La tercera norma i que no li trobo el sentit, explicar 7 coses rares o extranyes sobre mi.

Doncs res!!!! si les faig és perquè per mi són normals i per tan, no són ni extranyes ni rares no??? doncs ale! I si, soc borde, i què? jajajajjaa.

p.d. no us oblideu de clicar a la publi quan marxeu del blog.

.

Bye bye... ivori.

A vegades, sovint, és dificil pensar amb el cap i no amb el cor... aquesta decisió, la que vam prendre fa un parell de mesos, n'és una d'elles. El cap et diu una cosa, el cor te'n diu una altra...

El nostre viatge canvia de rumb. Continua essent "un viatge diferent, l'adopció", però el destí ja no és la Costa d'Ivori.

Per què? doncs és dificil d'explicar amb paraules... és un cúmul de coses, tot de petites coses que posades en una balança han tingut el suficient pes com per decantar aquesta balança a favor de la raó i no del sentiment. Mica a mica les aniré explicant... ara no.

No ha set un pas fàcil, ens negavem a creure que tot el sentiment que teníem posat a un païs que haviem après a estimar, s'hagués de trencar així, de cop. Però no, no es trenca el sentiment... la costa d'ivori sempre estarà en la nostra ment... sempre ens farà un "click" el cor quan en sentim parlar i sempre sempre sempre estarà present a la nostra vida, perquè tenim una bona colla d'amics que, o són d'ivori o els seus fills vindràn d'allà. I qui sap si algun dia hi podem viatjar per coneixe'l de primera mà.

No estem tristos, nosaltres volem ampliar la família amb un fill, vingui d'on vingui... simplement ens havíem equivocat de camí...tenim una punta del fil vermell ben agafada...

Ara per ara prefereixo no dir el païs al qual ens espera el nostre fill... potser és por, no sé... por de fer-me il.lusions i que no acabin de realitzar-se... si no passa res, abans de final d'any firmarem el contracte amb la ecai, aleshores, potser aleshores, ho veuré més segur i us ho podré explicar.

Ara per ara se'm fa inclús dificil buscar-ne informació... i que consti! estem ilusionats i molt molt contents amb el canvi.

El destí... destino... destin... schicksal... DESTINY...

.

Àfrica com a regal...

Fa estona que penso en què posar en aquesta entrada... i no em surt la frase adequada.

MIL GRÀCIES en podria seria una.

NO CALIA en seria una altra.

M'HA AGRADAT MOLTÍSSIM en seria una altra.

M'HE EMOCIONAT en podria ser una altra.

NO M'HO ESPERAVA...

EL BLOG ÉS MÀGIC...

... i així podria continuar... però continuaria sense trobar la frase que expressi realment el què vul dir.

Mar, t'has passat!
http://www.marpallares.com/ (apa, ara aprofito i et faig publicitat de la web).

.

Desig nº 78

Avui ha arribat el desig 78! El que envien la Mar i en Toni de Manresa.

Quan he obert la bústia i l'he vist he pensat... quina casualitat, justament avui... el dia que ells comencen el viatge.

Espero que us hagueu menjat una palmera de xocolata a la meva salut!! jajajaa

Dins el sobre hi havia un detall preciós... un detall que portaré al cor i que es mereix una entrada a part.

.

Desig nº 77

La Clara des de Málaga ens envia el desig 77!

La tela groga, potent, divertida...

Gràcies Clara.

El blog es "monetitza".

Feia temps que em rondava pel cap... i avui m'he decidit.

Blogger ofereix la possibilitat de guanyar diners amb el blog posant publicitat en ell.

Jo no vull fer diners, però si que he pensat que pot ser interessant que tots els diners recaptats des del blog puguin servir per col.laborar amb alguna cosa solidària.

Per tan he decidit que aquests diners (no tinc ni idea de si seran molts o pocs) els destinarem a comprar material necessari per l'orfenat del nostre futur fill/a.

Al lateral dret del blog surten uns "anuncios google"... cada vegada que algú cliqui en algun anunci "em pagaràn" uns diners... no tinc ni idea de quants, segurament pocs, ja que no t'envien un xec a casa fins que arribes a 10 €... i no crec que n'arribi un setmanalment, ni mensualment... però menys és res.

Crec que els anuncis que sortiràn estaràn relacionats amb coses que es parlen al blog, almenys això he entes, tot i que no n'estic del tot segura.

.

Novembre africà...

Durant tot el mes de novembre a Vic se celebren les jornades de l'àfrica.

A vegades em queixo que no fan res a prop de casa i quan ho fan... passen els dies i no tenim temps d'anar-hi.

Però diumenge, ens hi acostarem... fan una pel.lícula ivoriana, Mimi, la joie, i ens hi acostarem a veure-la... després farem un soparet a un dels molts restaurants que s'han unit a les jornades i fan sopars africans... i passarem una altra vetllada agradable parlant d'adopcions, de costa d'ivori i d'àfrica en general, amb els nostre amics i companys de viatge.

Podeu veure el programa complet aquí .

Us deixo el vídeo del tràiler de la pel.lícula.

.

Desig nº 76

Feia dies que tenia un deute... i era penjar la foto d'aquest desig...

Va venir acompanyat d'un llibre i va ser tota una sorpresa....

M'agrada moltíssim el color de la tela i el desig.

Moltes gràcies Lyd i Antonio...

.

Desig nº 75

De cáceres n'ha arribat un altre...

El 76, de part de la Patricia i en J.Félix!

Moltes gràcies.

.

Desig nº 74

74!!!! En Fernando i la Bienvenida!!!!

Crec que la coltxa quedarà molt maca amb tan de colorido...

Gràcies parella.


.

Desig nº 73

La Bea i en David també ens han enviat una tela!! Uns marcianitos molt divertits que arriben de guipuzcoa.

Moltes gràcies!!

.

Desig nº 72

En Jose Alberto i la Mari Fe ens envien el 72!!


Moltes gràcies parella!



.

Desig nº 71

El desig 71 ens arriba de part d'en Jose Antonio i l'Elvira, de Santiago de Compostela.





Moltes gràcies pels bons desitjos cap al nostre fill/a.

.

Putumayo collection?

Al ritme que vaig... aviat tindré la col.lecció completa de putumayo!!


Acaba de venir l'Olimpia amb un regal sota el braç... o millor dit... amb dos!! Dos CD de música africana de putumayo... que xulos!!! Ja els estic escoltant.

Congo, zimbawe, south africa, costa d'ivori, mali, cap verd, guinea bissau, kenya...


Gràcies Olimpia.

El altres dos que completen la col.lecció que tinc són, africa dreamland del qual ja en vaig fer una entrada... i el d'africa playground que és... és... és.... preciós!!! Tots dos infantils.

.

Moments...

El dia 3 de novembre del 2008, era dilluns. Feia 3 dies que ens haviem casat i vam fer el primer GRAN pas.

Ha passat un any!!! 365 dies!! I l'únic que se m'acut dir és.... ja????? M'ha passat volant. Mai m'havia plantejat tan el tema del temps... de com transcórre en funció de si esperes que passi o si ja ha passat... és molt curiós... mirant endavant un any sembla etern, sembla que no hagi d'arribar mai, se't fa dificil pensar que un any et pot passar ràpid... però quan ha passat... com córre el temps!!!!

Durant aquest any hi ha hagut de tot... moments d'eufòria, moments d'incertesa, moments alegres, moments de bones vibracions, moments irreals, moments de tempesta, moments molt durs, moment INCREIBLE... i entremig de tots aquests moments, n'hi ha hagut molts d'altres... moments d'amistat, moments musicals, moments gastronòmics, moments sorprenents, moments literaris, moments emotius i emotius i emotius, moments nescafé... i així podria continuar... un any de moments, mil sentiments, mil sensacions... i el què ens queda!!!

En quin moment estarem d'aqui un any?? ... Només el destí ho sap.

.

Properament: vacuna per la malaria

Ahir vaig escoltar a les notícies que pel 2011 es preveu tenir a punt una vacuna per la malaria, una mooolt bona notícia! ja que cada any aquesta malaltia mata unes 900.000 persones, la major part nens menors de 5 anys.

S'han fet estudis en 7 països africans a més de 16.000 nens i es preveu efectiva.

La meva poca fe amb els alts càrrecs, siguin polítics, directius de farmacèutiques, etc... fa que em vingui una pregunta al cap... com s'administrarà aquesta vacuna? a qui? qui la pagarà? servirà realment per salvar vides a àfrica? o només els han fet servir per conillets d'índies? serà tan cara que no se la podràn pagar? passarà com amb el cinturó de la meningitis?

Vull pensar que si, que servirà pel què ha de servir i que arribarà a tothom tinguin el nivell social que tinguin... però m'he convertit en una incrèdula... i em fa por que només serveixi per vacunar-nos als turistes del primer món que viatgem a un païs amb risc de malaria...

Foto: mapa de països amb risc de malaria. (en taronja)

Adopción y vínculo familiar

Un 6 d'agost de 2008 vam anar a una sessió informativa a ICAA. Allà ens vam creuar amb la Lyd, dies després ens vam tornar a creuar a una reunió a una ecai... tots 4 començavem el viatge que ens durà als nostres fills.

És d'aquelles persones amb qui sents que comparteixes alguna cosa més a part de la "blogosfera"... vaig arribar a casa i vaig trobar un sobre enorme a la bústia, amb un llibre dins, un llibre que a ella li ha agradat molt i que jo tenia moltes ganes de llegir... un llibre que ens regalen!

'Adopción y vínculo familiar' de Vinyet Miravent i Elena Ricart, psicòlogues de la Fundació Vidal i Barraquer, ICIF acreditada per la generalitat i ICIF amb la que vam fer les entrevistes per la idoneïtat, per això tenia doblement ganes de llegir-lo, pel què explica i per qui ho explica.

Junt al sobre gruixut hi havia un desig i un trosset de tela per la manta dels desitjos... per problemes tècnics amb la càmera, no el puc posar en aquests moments.. però queda pendent!!

Mil gràcies Lyd y Antonio.

.

Premi: somos mamás

Un altre premi!

La Marta em concedeix un premi... "somos mamás"... no sé si me'l mereixo... en contra del què moltes senten... jo no em sento mare encara... que ho seré en un futur, si!! que espero sigui molt aviat, també!! Però a dia d'avui no em sento mare, no sé què és sentir-se mare... puc imaginar-ho, puc tenir-ne el desig, però encara no ho soc...

Tot i així, moltes gràcies Marta!!!

Les normes:

1.- Mencionar qui et dóna el premi: La Marta!!

2.- Mencionar què mai publicaries al blog: Doncs qualsevol cosa que el sentit comú em marqui que no he de dir.

3.- Mencionar algo que sempre aparegui al teu blog: Qualsevol cosa que estigui relacionada amb el meu futur fill/a... àfrica, adopció, ma/paternitat...

4.- Passar-ho a 5 blogs més: buffff difícil.... molts ja el teniu. Per tan a tots els pares i mares del món!!

.

Àfrica als fogons.

"África en los fogones" d'Agnes Agbouton, (una africana de Benín resident a Barcelona des de fa més de 20 anys).

És el llibre que m'ha deixat l'Olimpia perquè em fiqui a la cuina a aprendre a cuinar "delicatessens" africanes!!!

És molt xulo... hi ha un munt de receptes pensades per fer-les aquí, amb ingredients "fàcils" de trobar en alguna botiga especialitzada africana.

Hi ha receptes de Costa d'Ivori, de Nigèria, de Camerún, Togo, Senegal, Benín...

A veure si m'animo a cuinar alguna coseta aviat.

He vist que hi ha aloko!!

.

Desig nº 70

Ha arribat el 70!!!

De part de la Gema i en Jose de Badajoz.

Molt maco!!

Gràcies.

.

La manta africana.

Quan vam començar aquest viatge i vaig decidir que faria la manta dels desitjos, em feia por no acosneguir prous retalls de roba per fer un cobrellit... per això em vaig apuntar a l'intercanvi de desitjos que es feia en un foro d'adopció a etiopia, (en aquell moment crèiem que el nostre fill seria d'etiopia), per la "colcha africana".

Una de les "normes" era que la tela havia de tenir motius africans. Com que vaig tenir més retalls dels que m'esperava (tan de la africana com de la dels desitjos normals) doncs, vaig decidir que amb els de l'africana en faria una manta de jocs.

I aquest n'és el resultat.



L'ha cosit la meva cunyada Anna. Xula eh?? A veure si aviat la podem estrenar!

.

Esperándote...

Tenim uns quants contes pel nostre fill/a, però cap m'havia emocionat com aquest.

M'agrada i mooooolt!!!!

M'hi he sentit totalment identificada... parla de la coneixença d'altres persones en la mateixa situació, de la manta dels desitjos, de la llegenda del fil vermell... tot això en paraules entendibles pel nen.

Aprofitaro per fer-ne una mica de publi aqui al blog, ja que l'autora és companya de camí, si voleu saber-ne més, podeu fer-ho aquí.

Gràcies Sílvia per la dedicatoria.

.

Sense retorn...

Segurament si em preguntéssin què és el què més m'agrada en aquesta vida, en els primers llocs del rànking contestaria viatjar... però com tota cosa bona, també té la seva part dolenta i és la tornada.. sempre hi ha un dia que has de tornar, que el viatge s'acaba... però avui m'han dit una cosa que m'ha fet reflexionar:

"os vais a embarcar en un viaje sin retorno, aunque seguro que lleno de felicidad"...

Això m'ha fet rumiar... és un viatge diferent i sense retorn! M'AGRADA!!

L'hem començat amb nervis, incertesa, emoció, pors, alegria... hi trobarem també burocràcia, petons, abraçades, vincle, jocs, plors, mocs, racisme, classisme, superació, felicitat... i el millor de tot és que no té final ... hem començat un llarg viatge sense retorn.

La paternitat no té retorn.

Esperem, t'esperem
volem que arribi el dia
el primer de la nostra vida.
.

African Dreamland

Mentre es fa fosc a tot el continent africà, el so dels tambors s'apaga i els pares comencen a acurrucar els seus fills amb suaus cançons per anar a dormir. A les aldees rurals, al final del dia els pares canten dolces balades que expliquen histories d'antics regnes i dels seus ancestres preservats durant anys. A les bullicioses ciutats africanes, les famílies mantenen vives les seves tradicions a través de cançons i música que condueixen als seus nens a la terra dels somnis.

African Dreamland presenta reconfortants melodies interpretades per alguns dels nostres cantants i musics africans preferits. Alguns s'acompanyen d'instruments tradicionals com el Kora, la Mbira i el balafón. Altres ofereixen només la seva pròpia veu. Aquestes precioses cançons portaran als qui les escolten de totes les edats a emprendre un viatge de relax al cor i l'ànima d'Africa.

Aquest és el regal que ens van fer ahir... un viatge de relax al cor i l'ànima d'Àfrica a través de la música.

Gràcies Laura.

El CD pertany a la col.lecció de putumayo kids.

.

Nanas del baobab

Portava bastant temps darrera d'aquest llibre-CD, 30 cançons infantils de l'àfrica negra, de les quals 3 són de la costa d'ivori, també n'hi ha del congo, de mauritania, senegal, ruanda, mali, guinea, camerun...

El llibre consta de la lletra en l'idioma original i després la transcripció al castellà, i al final de tot una breu explicació de l'orígen de cada cançó. És preciós!!

A l'editorial està esgotat així que no es pot trobar a no ser que la llibreria el tingui en stock. Anava darrera d'ell ja feia temps, sempre amb mala sort, esgotat! esgotat! sempre esgotat! Fins que a un lloc em van dir que si... que el tenien, però dies després vaig rebre un e-mail dient que els estava costant més del normal trobar-lo (així que vaig entendre que no el tindrien ja que com he dit a l'editorial està esgotat) .. vaig seguir la meva recerca i el vaig encarregar en una altra llibreria on-line que si que tenia stock.

Ahir a les 18.00 va arribar un paquet, era el llibre!!

A les 19.00 va arribar un altre paquet, era un altre llibre!! El de la llibreria uqe m'havien dit que tardaven en trobar-lo i de la qual jo vaig deduir que no el tindrien!! jajajajaj si és que... només em pot passar a mi.

Si a algú li interessa ... en els dos llocs que encara queden (o quedaven, jajaja) és "casa del libro" y "fnac".

.

Felicitats, enhorabona...

Una de les coses que m'ha sobtat més, segurament perquè no m'havia plantejat aquest tema abans de començar, és que molt poca gent et felicita quan els dónes la notícia de que estàs esperant un fill per mitjà de l'adopció.

M'he trobat en una taula on hi havia dues persones embarassades, jo i 15 persones més... a les persones embarassades se les ha felicitat pel seu estat, a mi no, simplement se m'ha fet alguna pregunta i generalment en un to més baix de l'habitual. L'efecte sorpresa?

No és una cosa que m'afecti o em molesti, simplement la comento perquè m'encurioseix. Falta de costum? Falta de naturalitat? no ho sé, però tinc la sensació que la gent et té llàstima, com si diguéssin "ai pobreta ha d'adoptar", possiblement és una sensació i prou, però la tinc, i em preocupa que aquesta sensació la tingui el meu fill/a quan sigui aquí.

"Ah que guay", "Ah molt bé no?", "Ostres que xulo"... són els més comuns positius, perquè també hi ha els de "uf us marejaran molt", "tela com us fan esperar no?", "i perquè tan temps?", "prepareu calés que això és molt car!" i un llarg etc... i la majoria no em molesta, excepta una... la que contesten amb un "ah si? i per què?"

Potser les felicitacions arribaràn quan ensenyem la foto de l'assignació, quan ja hi hagi alguna cosa que faci entendre l'espera... igual que una panxa a una embarassada.

Evidentment hi ha excepcions i també hi ha gent que et felicita... i també sé que molta gent de les que no et feliciten, també se n'alegren encara que no diguin les paraules "felicitats o enhorabona".

.

Desig nº 69

L'Elena ens envia el desig 69.

Arriba de Barcelona i hi inclou un proverbi hindú! Que sabis són tots aquests proverbis...

La roba és xulissima.

Moltes gràcies Elena.

.

Perquè les mosques molesten a les vaques?

Seguint amb els contes africans, avui en toca un de orígen Nigerià:

Quan Adiaha Umo era reina de Calabar, essent molt rica i hospitalaria solia donar grans banquets a tots els animals domèstics, però mai invitava als animals salvatges perquè els tenia por.

En una de les festes que va donar, hi havia tres grans taules, i va dir a la vaca que com que era l'animal més gran dels presents, s'assentaria al principi de la taula i distribuiria el menjar als demés. La vaca va dir que així ho faria i va començar a distribuir el primer plat, però es va oblidar de la mosca perquè era molt petita.

Quan la mosca ho va veure, va demanar a la vaca que li donés la seva part, però la vaca va dir: "estigues tranquil.la, has de tenir paciència".

Quan va arribar el segón plat, la mosca un altre cop va demanar la seva part a la vaca, però la vaca es va senyalar el seu propi ull i li va dir a la mosca que rebria el seu menjar més tard.

Finalment, tots els plats es van acabar i la mosca, sense haver rebut menjar, se'n va anar a dormir sense sopar.

Al dia següent la mosca es va queixar a la reina, la qual va decidir qeu, com que la vaca no havia donat a la mosca la seva part, sino que havia assenyalat el seu ull, en el futur la mosca sempre obtindria el menjar dels ulls de la vaca i inclús ara, a on sigui que hi ha vaques, sempre hi ha mosques alimantant-se als seus ulls, d'acord amb les ordres de la reina.

.

Desig nº 68

68!!! Entregat en mà, a casa, just abans de començar a sopar Alloko (menjar ivorià).

La Vicky i la seva parella ens van regalar dues teles molt molt maques, un desig encara més maco i un punt de llibre ENCARA MÉS MACO!

El punt de llibre està fet amb les seves manetes... és una crack, jo seria incapaç de fer algo així.

El desig és un "tuneo" dels que m'agraden a mí, d'un conte que es va comprar fa pocs dies i que la casualitat ha fet que sense saber de quin conte es tractava, aquest matí mirant la tele hagi vist un capítol d'uns dibuixos que m'han semblat molt educatius i que resulta que són la versió televisiva del conte! Quan ho he vist al seu blog he pensat... "ostres com m'agraden aquestes coincidències".

Gràcies macos.

.

Desig nº 67

Des de Puerto Rico, la Gilca ens envia un altre desig!!

Un més a la col.lecció!! Vaya manta més xula que quedarà.

"El baile del gorila" ivorià.

BB DJ són uns petits artistes ivorians, els quals no sé dir si m'agraden o no, l'únic que m'entra quan els miro és riure... em recorden molt molt a la nena aquella que cantava el baile del gorila, no recordo el nom.

No entenc ni papa del què canten, però dóna a entendre que les seves cançons, almenys la del vídeoclip que us penjo pretén ser educativa.

Desig nº 66

L'Ana i l'Eugenio , des de Tenerife, ens envien el 66!

Esperen el seu bombonet d'Etiopia.

La tela és molt maca i el desig també.

Gràcies parella.

Dobet Gnahoré

La Dobet Gnahoré es una cantant ivoriana, té una veu genial i es mou amb un ritme excepcional. És una de les joves figures de la música africana.

El seu pare, Boni Gnahoré, és mestre percussionista, actor i cantant molt respectat a la Costa d'Ivori, per tan el ritme li vé de famíla. Ell formava part d'una colonia d'artistes anomenada Village Ki-Yi M'Bock i als dotze anys la Dobet va dir al seu pare que no volia tornar a l'escola que ja sabia que es volia dedicar a la música, la dança i el teatre i que volia aprendre dels seus companys de la colònia.

Al 1996 un guitarrista francès, Colin Laroche de Féline, va arribar al seu poble per descobrir aquesta particular colònia, volia quedar-se només tres dies però va estar-s'hi tres anys, es va enamorar tan de l'estil de vida de la comunitat com de la Dobet. Això va canviar el destí de la jove. Van establir un vincle musical i sentimental que els va convertir en inseparables colaboradors, van començar a compondre cançons que van cridar l'atenció tan als membres de la comunitat com a artistes invitats, i van formar el duo Ano-Neko que significa "crear junts" en la llengua local dida.

La ciutat d'Abidjan es va convertir en un àmbit de confusió social i política i al 1999 es van mudar a França on van formar una banda integrada per músics de diversos orígens. Mica a mica es van començar a presentar a festivales europeus i el particular talent de la jove va començar a cridar l'atenció, arriban a ser nombrada com artista revelació de l'any dels premis de la música de la BBC al 2006.

Na Afriki, el nom del seu ultim àlbum, Dobet ofereix una visió personal de l'africa actual. Canta en vàries llengües africanes i les cançons tracten qüestions socials i polítiques, les dificultats de la dona a la societat africana, l'explotació infantil i l'impacte de l'avaricia i la violència familiar. Convida als africans a buscar solucions dins d'àfrica per poder crear un futur millor.

Ara han creat la seva propia versió de la comunitat com la que tenien a Costa d'Ivori, lluny en la distancia, però propers en sentiments, en un poblet de França proper a Bèlgica.

Us deixo un vídeo per si la voleu conèixer. Sona molt bé.

Desig nº 65

El 65!! l'envien els futurs papis d'un nen també de costa d'ivori. La Mai i en Jose.

Una tela molt africana, molt maca... amb un desig preciós!!

Moltes gràcies!!

Desig nº 64

L'anabel, la Julia i la Juani des de Málaga ens envien aquest desig tan xulo.

Una tela amb uns colors que inspiren positivisme.

Moltes gràcies família.

Conciliació i reflexió.

Fa un parell de dies a la ràdio van parlar d'una enquesta realitzada a nens que els seus pares són AUTÒNOMS.

El 80% deia que NO volia dedicar-se al mateix que els seus pares, ni volien seguir amb el negoci familiar. El motiu era que "gairebé no veuen els seus pares".

S'havien donat compte que els seus pares passen poc temps a casa per culpa de la feina.

En el nostre cas, que els dos som autònoms... és per reflexionar!

Tenim bastant clar que podrem compaginar-nos la feina perquè durant les 24 hores del dia el nen estigui amb un de nosaltres dos durant el primer any com a mínim, sino, no hauríem decidit ser pares encara, i que després compaginarem la vida i els horaris de manera que la vida familiar sigui primordial, però tot i així, intentarem recordar aquesta enquesta cada vegada que la feina ens absorbeixi.

.

Desig nº 63

"MADE IN COTE D'IVOIRE" Això posa la roba del retall!!!!!

La Laura i en Ricard , futurs papis d'un nen d'ivori, han estat de viatge al païs que ha vist o veurà néixer el nostre fill i el seu. Des d'allà van escriure un desig on li desitgen que tan de bo al seu caràcter hi hagi l'amabilitat i alegria que han vist als seus orígens.

La roba és la que fan servir les dones d'ivori per fer els seus vestits o per portar els seus fills a l'esquena, així que com diu la Laura, ara mateix segurament hi ha alguna dona que porta el seu fill a l'esquena amb un estampat com el de la nostra tela...

Moltes gràcies, ens ha fet moltíssima il.lusió... primer perquè no esperavem el desig, segon perquè vé de costa d'ivori i tercer, perquè des d'allà asseguts en un maquis prenent un refresc us recordéssiu de nosaltres.

.

Viatge a ivori... amb imatges.

Som agost i aquest mes vol dir: vacances per molta gent. Per mí les vacances són sinònim de viatge, i com que qui no es conforma és perquè no vol... ja que no puc viatjar físicament, em conformo viajant a través d'imatges de la vida quotidiana de la Costa d'Ivori.

font: http://www.trekearth.com/

.