25.5.09

Àfrica celebra el seu dia


El dia 25 de maig es celebra el Dia d'Àfrica, a nivell institucional recorda la data en la que els líders africans reunits al 1963 a Addis Abeba van acordar la creació de la organització per la unitat africana, avui dita Unió Africana. En un comunicat fet públic per la pròpia organització es demana que es dediqui la jornada a la prosperitat i a la pau.

El Dia d'Àfrica es celebra sota el signe de la pau i la seguretat a Àfrica, i es fa públic el lema d'aquest any per la jornada: "tots units per una àfrica pròspera i en pau"

Si voleu llegir més, podeu fer-ho aquí.


A Barcelona, es va celebrar el II afrofestival Barnàfrika, al qual vam anar amb la meva germana i uns amics seus i allà havíem quedat amb la Laura i en Carles.

Vam escoltar contes africans, vam veure uns tallers de dansa i uns tallers de dum-dum, vam escoltar músiques africanes i vam menjar sabrosuras africanes... el millor de tot? doncs que malgrat el festival és petitet, hi havia bastanta representació de Costa d'ivori i això ens va sorprendre bastant, ja que generalment ens costa molt trobar-ne informació, però de les 6-7 casetes de menjars africans, dues eren d'associacions d'ivori,... de 10 o 12 stands d'informació, un era d'una fundació que treballa a Bouké (Costa d'ivori), els quals editen uns contes infantils on els protagonistes són de costa d'ivori que per suposat vam comprar.

L'anècdota del dia: era l'hora de dinar i estavem davant de la caseta on servien menjar ivorià per poder dinar una mica, quan se'ns acosta un noi i ens demana: "qui de les dues és la Laura?"... la Laura i jo, ens vam mirar i vam respondre a l'unisson... "totes dues"... i ell afegeix: "la del blog un viatge diferent?"... muertiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiita me quedé! Eren en Jordi i l'Elisabeth, amb els quals havia intercanviat uns quants e-mails dies abans (cap de la intenció d'anar a barnafrika), però ells van intuir que erem nosaltres i em va fer pensar un cop més en "la màgia dels blogs"(sense contar lo famosa que em vaig sentir per moments, jajajajajjajajjaa ), vam dinar junts i vam passar una estona agradable, com no... parlant d'ivori i de l'adopció.

En definitiva, un dia xulo, d'aquells que al vespre te'n vas a dormir amb un somriure als llavis.

P.d. El pare de la criatura va agafar la càmera, però es va deixar la bateria a casa... per matar-lo! jeje... per tan, les fotos hauràn d'esperar a l'any que vé.


.

4 comentaris:

Monika ha dit...

Al final vau poder-hi anar?? molt bé, no?? llàstima que fos aquest cap de setmana que el tenia fatal :-(

Victòria ha dit...

Jo no tenia escusa i ara em feu dentetes!!! Ei me'n alegro que hi hagués tant de Costa d'Ivori i sobretot que passessiu un bon dia a l'Africana!!!

laura ha dit...

laura,
va ser un dia molt maco!
quan tingui un foradet et passo alguna de les fotografies que vam fer!! ja no hi pensava, qun cap el meu!!


1 ptó

Elisabeth ha dit...

Bones Laura,
la veritat és que per nosaltres també va ser un dia molt intens.Hem fet un altre petit pas d'acostament a Àfrica, a Costa d'Ivori, i com no a vosaltres, companys de viatge!
Una abraçada!