L'or negre de la mort.

L'or negre de la mort, de Xavier Montanyà, és l'ultim llibre que he llegit. Trist.

El sud de Nigèria té una de les explotacions petrolíferes més importants del món, amb una qualitat d'oli molt bona i una bona situació geogràfica, però la població autòctona viu en condicions d'insalubritat i abandó. Hi ha vessaments de petrolis a rius i mars que són impunes, ningú diu res, el poble no hi té res a dir. Els politics són corruptes i es deixen corrompre per obtenir quantiosos beneficis a canvi de l'explotació de petroli, l'or negre, el que provoca mort. Tanquen els ulls davant l'atemptat ecològic i humà que es viu a la zona. Hi ha secretisme.

El poble és víctima del poder de les màfies i els alts càrrecs politics, ells en paguen les conseqüències, i per intentar sobreviure no tenen altre remei que foradar canonades per embotellar garrafes i bidons il.legals i vendre'ls al mercat negre. Aquestes situacions provoquen lluites armades sense treva. Però hi ha silenci.

L'autor del llibre és molt critic, escriu amb arguments la situació que es viu. Gràcies a la seva valentia d'escriure sobre això i de intentar posar remei a aquesta situació tan dramàtica donant-li veu a través del llibre, podem escoltar el crit de socors de les víctimes.

Text de contraportada


La rica zona petroliera del sud de Nigèria —paradoxalment empobrida, ecològicament devastada i insalubre—, concentra moltes de les problemàtiques del món actual: atemptat ecològic, violació dels drets humans, escalfament global, corrupció política, lluita armada, massacres militars i activitat mafiosa, amb el silenci còmplice dels grans mitjans de comunicació. Aquests problemes impliquen afrontar reptes com ara la seguretat energètica i la justícia internacional. Després de visitar el país, i d’accedir a moltíssima documentació especialitzada, Xavier Montanyà ha escrit un reportatge d’investigació sobre el terreny per denunciar la situació d’extrema fragilitat econòmica i social del país i fer-se ressò de les tràgiques conseqüències de les accions de les multinacionals petrolieres.
L’autor construeix, sense pèls a la llengua, una denúncia sòbria i argumentada, molt sòlida, d’esgarrifosa i brutal actualitat.

.

Tot se'n va en orris.

Tot se'n va en orris, és una novela escrita els anys 50 per Chinua Achebe, un escriptor Nigerià. El context de la història passa a la terra dels igbo, al sud-est de nigèria, la mateixa zona que va ser afectada per la guerra de Biafra. Forma part d'una trilogia.

Amb aquesta història, l'autor ens intenta mostrar com era la vida dels nigerians abans de l'arribada de l'home blanc.

Molt recomenable per conèixer una mica la història dels igbo, com vivien, com estructuraven la seva vida, les seves lleis, les jerarquies...

Okonkwo es un gran guerrero, cuya fama se extiende por toda el África Occidental, pero cuando mata accidentalmente a un prohombre de su clan es obligado a expiar su culpa con el sacrificio de su hijastro y el exilio. Cuando por fin puede regresar a su aldea, la encuentra repleta de misioneros y gobernadores británicos; su mundo se desintegra, y él no puede más que precipitarse hacia la tragedia. Publicada por vez primera en 1958, Todo se desmorona se asocia con las narraciones orales, pero también con la tragedia griega y las grandes novelas del XIX.

.

Indómito y entrañable, el hijo que vino de fuera.

Si no fós per les recomenacions, segurament no hauria llegit aquest llibre... i seria una pena, perquè és molt interessant.

La història d'una familia que adopta al seu fill amb 10 anys d'edat, després d'un passat traumàtic amb malstractes i abandonaments. El nen 'indómito y entrañable' no els ho posa fàcil, però la persistència, dedicació i coherència d'aquests pares, fa que a dia d'avui tots i sobretot el nen, ja adult, hagin sortit vius d'aquesta lluita que va ser la seva paternitat.

Recomenable, molt.

.

Introducing Nigeria A to Z

A.- Arts & scrafts
B.- books
buildings & monuments
C.- Cities
Climate
Clothing
Culture
D.- Democracy
E.- Ethnic groups
F.- Festivals
Family
...

Y.- Yams
Z.- Zuma Rock

Aquest llibre el vam comprar a Lagos, un petit recorregut per Nigèria de la A a la Z.

.

Jo també soc catalana

Vull recomenar aquest llibre.

Quan has viscut 8 anys al marroc i 16 a Catalunya, d'on ets? d'on creuen que ets la resta de la gent? i sobretot... d'on et sents?

Najat El Hachmi, (marroquina que viu a Vic o vigatana d'orígen marroquí?, tan hi fa!! simplement, la Najat) aborda aquests temes de manera molt interessant.

Us el recomano.

-Jo sóc català, mama?
Quan el seu fill li formula aquesta pregunta, Najat El Hachmi no sap què contestar. L’autora va deixar el seu país, el Marroc, quan només tenia vuit anys i des de llavors viu a Catalunya. Amb aquest llibre va decidir abordar amb profunditat i agudesa l’experiència de ser immigrant: la llengua, la qüestió de la identitat, la religió, les dones, el sentiment de pèrdua envers el Marroc i alhora de pertinença a Catalunya, el seu país d’adopció.
Amb un català impecable i ric en matisos, amb una prosa capaç d’enganxar els lectors i una capacitat sorprenent per captar l’essència dels fets, Najat El Hachmi ens transmet l’esperança en un futur en el que es pugui respondre sense dificultats a la pregunta del seu fill. Un llibre fonamental per entendre com són els nous catalans del segle XXI.

A part, he trobat una entrevista interessant a l'autora sobre el llibre, la podeu llegir aquí

Medio sol amarillo

Medio sol amarillo, recrea un período de la historia contemporánea de África: la lucha de Biafra por conseguir una república independiente de Nigeria, y la consecuente guerra civil que segó la vida de miles de personas. Con gran empatía y la naturalidad de una narradora comprometida, Chimamanda Ngozi Adichie recrea la vida de tres personajes atrapados en las turbulencias de la década: el joven
Ugwu, empleado de la casa de un profesor universitario de ideas revolucionarias; Olanna, la hermosa mujer del profesor, que por amor ha abandonado su privilegiada vida en Lagos para residir en una polvorienta ciudad, y Richard, un joven y tímido inglés que está enamorado de la hermana de Olanna.

L'he acabat!!!! El vaig començar abans de marxar a Nigèria, vaig deixar pendents 50 pàgines i he tardat un mes i mig en poder-les acabar!

Un llibre recomanable... parla de la Nigèria dels anys 60-70 però moltes coses segueixen vives a dia d'avui... si has estat a Nigèria, llegeix-lo.

.

El racisme explicat a la meva filla

L'escriptor marroquí Tahar Ben Jelloun a través d'un diàleg amb la seva filla ens parla dels motius profunds que porten a les persones a comportar-se de manera racista.
Preguntes tan dificils de respondre com: Què és el racisme? Per què tenen por els racistes? Què és el colonialisme i quines conseqüències té? Som racistes de naixament? Tahar Beb Jelloun les desenvolupa de manera hàbil tot i que no fàcil de manera que el resultat és un llibre valent, senzill i clar, destinat al públic bàsicament de 8 a 14 anys tot i que és una lectura recomenable també pels adults.

Un fragment:

-Digues, papà, ¿què és el racisme?
-El racisme és un comportament bastant estès, comú a totes les societats, que desgraciadament s’ha tornat banal a molts països perquè arriba i ningú se n’adona. Consisteix a desconfiar de les persones que tenen característiques físiques i culturals diferents de les nostres, i fins i tot a menysprear-les.
-Quan dius «comú», ¿vols dir «normal»?
-No. Que un comportament sigui corrent no vol dir que sigui normal. En general, l’home té tendència a desconfiar d’algú diferent d’ell, per exemple un estranger. És un comportament tan antic com l’ésser humà. És universal. I li passa a tothom.
-Si li passa a tothom, jo podria ser racista!…

L'he llegit per recomenació de la nostra neboda, la Laura, que estudia treball social i que espera amb molta il·lusió el seu cosinet/a.

.

Piel color miel

Me'l vaig comprar ahir a la tarda, per tenir lectura per l'estiu... ja l'he acabat!! Les 296 pàgines em van durar dues hores!

Fa reflexionar, fa riure, fa posar trist... és molt recomenable. Està escrit en forma de còmic, però és per adults.

L'adopció vista des del punt de vista del nen, ja adult, de com l'afecta la ferida de l'abandó al llarg de la seva vida... és molt curiós llegir d'un adult adoptat moltes de les coses que has llegit en llibres d'adopció escrits per psicòlegs.

Sinopsis: JUNG, famoso dibujante de cómics, relata en esta conmovedora autobiografía qué supuso para él quedar huérfano a los 5 años en Corea y ser posteriormente adoptado por una familia belga. Recuerdos a veces tristes, a veces hilarantes de una infancia y adolescencia problemáticas que nos enseñan mucho de este artista... y de todos los niños adoptados en general.

.

Negre de merda

El racisme explicat als blancs.

És el llibre que em vaig autoregalar per Sant Jordi. M'agrada el seu autor, em va atreure molt el títol i sobretot em va cridar l'atenció el què va dir en Matthew Tree (l'autor) en una entrevista que deia més o menys així "el què més em va agradar d'acabar el llibre és que vaig poder sortir del fastigós món del racisme"

Em fa molta molta por el racisme, potser estic obsessionada, no sé... però em fa por. Per això em vaig comprar el llibre per veure si en podia treure alguna cosa positiva, i sí, n'he tret coses... el què més greu em sap és que qui hauria de llegir aquest llibre, no ho farà.

"racista" és a la vegada un dels afronts més comuns i una de les acusacions refutades amb més vehemència. ARa bé, què vol dir, de debò, ser racista?

Aquest llibre aclareix d'on ve el racisme i el defineix. Parla dels que hi creuen i de les seves victimes. Distingeix entre el racisme envers els col.lectius humans considerats inferiors ("negres, etcètera) i el racisme envers els col.lectius considerats inteligents alhora que aliens i malèfics ("jueus, etcètera") S'hi descriuen alguns exemles, sovint poc coneguts, de què passa quan les idees racistes es posen en pràctica, concretament a Anglaterra, els EEUU, Europa de mitjans delsegle XX... i a Catalunya.

Aquest llibre també ofereix una explicació històrica de l'aparent "superioritat" del poble europeu (la font principal de tantes actituds raciste). En fi: es tracta d'un llibre contundent, xocant, revelador, ben documentat i gens demagògic, que va al fons d'un fenomen que ens a fecta a tots. Encara.

.

La herida primaria

Un llibre molt recomenable per entendre la ferida de la separació del nen amb la seva mare biològica. La ferida primària.

El planteamiento de este libro - del que se han llevado a cabo 13 ediciones
(en inglés) - puede calificarse de sorprendente, ya que no se limita a
exponer la dinámica que se presenta en el momento de la adopción, sino que va más allá y habla de los períodos prenatales y perinatales, y de los intercambios que han tenido lugar durante los mismos, dando especial importancia a la relación madrehijo y a la pérdida que representa la separación entre ambos. Por ello, aborda la adopción desde un punto de vista diferente al que estamos
acostumbrados, ya que todas estas circunstancias que hemos mencionado son muy importantes para el desarrollo del bebé y para la cualidad de su integración en
la nueva familia.

La autora es madre de una hija biológica y otra adoptada. Esta circunstancia influyó de manera decisiva en su manera de considerar la adopcion. Al adoptar a su segunda hija pensó que su crianza transcurriría de manera bastante similar a la de su hija biológica, pero la dinamica de la relación que se estableció fue muy diferente, sobre todo debido a la ansiedad de la niña respecto al miedo a ser abandonada de nuevo, con todas las consecuencias que de ello se derivan. Esta fue la razón principal que le movió a escribir este libro.

És de l'editrial Albesa. Fa un mes quan el vaig comprar encara no era a les llibreries, ara imagino que ja si.

.

Aya de yopougon 3

Ja fa gairebé un any (buff com passa el temps) us parlava de Aya de Yopougon , dos llibres-còmic que parlen d'Abidjan i Costa d'ivori des del prisme de unes joves que viuen el dia a dia com qualsevol altra noia de la seva edat, sense caure en els tòpics de fam, guerres i conflictes als que estem acostumats quan parlem d'Àfrica.

Ara ja he llegit el tercer... espero que aviat hi hagi un quart.

.

Adopción y vínculo familiar

Un 6 d'agost de 2008 vam anar a una sessió informativa a ICAA. Allà ens vam creuar amb la Lyd, dies després ens vam tornar a creuar a una reunió a una ecai... tots 4 començavem el viatge que ens durà als nostres fills.

És d'aquelles persones amb qui sents que comparteixes alguna cosa més a part de la "blogosfera"... vaig arribar a casa i vaig trobar un sobre enorme a la bústia, amb un llibre dins, un llibre que a ella li ha agradat molt i que jo tenia moltes ganes de llegir... un llibre que ens regalen!

'Adopción y vínculo familiar' de Vinyet Miravent i Elena Ricart, psicòlogues de la Fundació Vidal i Barraquer, ICIF acreditada per la generalitat i ICIF amb la que vam fer les entrevistes per la idoneïtat, per això tenia doblement ganes de llegir-lo, pel què explica i per qui ho explica.

Junt al sobre gruixut hi havia un desig i un trosset de tela per la manta dels desitjos... per problemes tècnics amb la càmera, no el puc posar en aquests moments.. però queda pendent!!

Mil gràcies Lyd y Antonio.

.

Àfrica als fogons.

"África en los fogones" d'Agnes Agbouton, (una africana de Benín resident a Barcelona des de fa més de 20 anys).

És el llibre que m'ha deixat l'Olimpia perquè em fiqui a la cuina a aprendre a cuinar "delicatessens" africanes!!!

És molt xulo... hi ha un munt de receptes pensades per fer-les aquí, amb ingredients "fàcils" de trobar en alguna botiga especialitzada africana.

Hi ha receptes de Costa d'Ivori, de Nigèria, de Camerún, Togo, Senegal, Benín...

A veure si m'animo a cuinar alguna coseta aviat.

He vist que hi ha aloko!!

.

Jocs de guerra

"Jocs de guerra, cosa d'infants" és un llibre fet a partir de dibuixos i testimonis dels menors soldats de la casa d'acollida que té la fundació akwaba a Costa d'Ivori.

Estava al costat de contes infantils pel què en un primer moment vaig pensar que era un llibre infantil, tot i que el títol em va impactar i em va semblar poc adequat per nens i efectivament no ho és. El vaig comprar el diumenge i me l'he fulminat ja... és curtet però intens.

Històries que van ocórrer durant la crisis (la guerra que va haver-hi a costa d'ivori des del 2002 fins al 2007), acompanyat de dibuixos que els nens feien quan els proposaven un tema, per exemple: el rol de la dona durant la crisi o què vas veure durant la crisi.

Nens soldat, nens assassins, nenes violades, assesinats, saquejos, fills no desitjas... buff.

És un llibre dur, molt dur, el més dur que he llegit mai, inclús bastant més que las fronteras se cruzan de noche. No estic segura si les històries són reals 100%, però les autores l'han escrit basant-se en el què els han explicat els nens i nenes de Bouaké (Costa d'ivori).

Si algú el vol llegir, abans autoanalitzeu-vos per saber fins on arriba la vostra sensibilitat, perquè en vaig llegir un parell de paràgrafs a en Manel i em va demanar siusplau que no n'hi llegís més.

.

Aya de Yopougon

Ahir va ser Sant Jordi, patró de Catalunya, dia del llibre... i n'hi vaig regalar dos a en Manel.

Els havia encarregat sense haver-los vist, només per recomenació i la veritat és que em vaig sorprendre gratament... estan escrits i ilustrats a l'estil de còmic i m'havia imaginat que seríen tipus revista i no... són amb tapes dures i molt molt xulos.


La veritat és que els aconteixements dels últims dies (ja els explicaré més endavant, ja que esten inmersos en ells i la veritat és que no són bons), van fer que em passéssin les ganes de comprar-los així que si no arriba a ser perquè els tenia encarregats, hagués passat de comprar-los... ara m'alegro d'haver seguit amb la idea... com vaig dir a la última entrada, no ens rendirem.

Aya de Yopougon és una col.lecció de llibres,... n'hi ha dos traduits a l'espanyol, el tercer encara està en francès i pel què he vist per internet, n'hi ha un quart en camí... imagino que primer en francès i més endavant en espanyol.

Aya de Yopougon es el títol que es dón a l'àlbum, per la protagonista, Aya i pel barri on viu, Yopougon, un dels més famosos de la ciutat d'Abidjan (Costa d'ivori)

Un lloc bonic on viu la jove adolescent i dues de les seves millors amigues, Adjoua i Bintou, totes elles molt diferents entre si, però plenes de somnis per complir; la primera vol ser doctora, una lligar amb nois i l'altra ballar fins caure rodona. Una obra ambientada al 1978, on la guionista (del mateix lloc d'orígen que Aya), Marguerite Abouet, ens relata la historia de tres noies que s'enamoren, tenen problemes familiars i pateixen els càstigs dels seus pares, per impedir veure a nois poc recomenables, segons la seva forma de pensar. Tot això narrat amb gran sentit de l'humor i algun moment compromès en la narració per una de les noies, que no sabrà com afrontar-ho a l'hora de dir-ho als seus pares. Afegint al guió unes quantes discussions familiars i l'ascens del pare d'Aya, a l'empresa de cervesa més famosa de Costa d'Ivori, la Solibra.

Aya de Yopougon, no és la típica història de conflicte bèlic a Àfrica o de fam, sino que tracta de la vida normal, problemes, amorios, diversió i conflictes personals, al igual que li pot succeïr a qualsevol adolescent d'europa o amèrica; en un guió divertit, àgil i ple de bons moments, portats a terme, per Marguerite Abouet (Abidjan, 1971), en el seu primer treball pel món del còmic, al igual que Clément Oubrerie (Paris, 1966), que gràficament retrata amb un dibuix molt original aquesta història; la guanyadora de l'any passat del premi al millor primer àlbum a Angouléme (frança).

.

Dos llibres més...

Fa un parell de setmanes, vaig veure una amiga que feia temps que no veia, acostumavem a parlar de llibres...i després de posar-nos al dia d'altres temes em diu: què has llegit ultimament? què em recomanes? Vaig haver de pensar una estona i em vaig donar compte que amb la lectura també he estat monotema ultimament. He decidit que he de fer un descanset... no puc estar d'aquí a que arribi el nen llegint única i exclusivament llibres d'adopció, no pot ser sa!

Així que ara que vé Sant Jordi i tindré molts llibres per triar, aprofitaré per fer-me algun auto-regal d'algún llibre i desconnectar una mica, que ho necessito.

Aprofito però, per deixar plasmats aquí al blog, els llibres que he anat llegint i que encara no havia actualitzat.

L'ALTRA CARA DE L'ADOPCIÓ

SINOPSI: Aquest llibre s’ha escrit amb dos propòsits clars. D’una banda, donar una informació psicològica bàsica sobre les necessitats d’un nadó per poder-se desenvolupar com a persona, sobre els efectes que la desatenció d’aquestes necessitats li poden produir, sobre la influència del psiquisme en la infertilitat i, finalment, sobre els requisits que les persones que desitgen adoptar haurien de tenir per poder-se fer càrrec d’un infant amb greus carències emocionals i, sovint, també físiques.

D’altra banda, el segon i potser més significatiu propòsit d’aquest llibre –que pot venir de nou a més d’un lector--, és informar adequadament sobre els aspectes més desconeguts del món de l’adopció. Tothom ha d’assumir que ser pares adoptius té aspectes molt diferents de ser pares biològics i que, precisament per això, pot ser necessari comptar amb algun tipus d’assessorament per anar entenent les diferències, així com el significat de determinats comportaments dels infants, de vegades ben sorprenents, i poder construir en bones condicions els fonaments de la futura família.

El recomano, si, tot i que només parla de la cara amarga de l'adopció. Potser el meu error va ser llegir-lo mentre estava amb les entrevistes del CI, ja que entre les psicòlogues i el llibre, m'he preparat pel pitjor, i potser tampoc cal arribar a aquest extrem, jeje.

LA AVENTURA DE CONVERTIRSE EN FAMÍLIA:

Desde los problemas con el sueño durante la adaptación hasta cómo hablar con nuestros hijos sobre sus orígenes. Una guía práctica y útil parapadres que han adoptado o van a adoptar un hijo.

Molt interessant i molt recomenable! És una guia pràctica, amb tot el significat que té la frase "guia pràctica".

Amb el pack hi vaig comprar "adopción y escuela" però... com he dit necessito un descans, el llegiré més endavant.

Els podeu comprar aqui

.

Las fronteras se cruzan de noche.

Aquest cap de setmana he acabat el llibre "las fronteras se cruzan de noche".

Dur, molt dur, l'autor, el periodista Xaquín López, aconsegueix ficar-se en un autobús que fa la ruta pel golf de Guinea amb nens esclaus, els nens són comprats als seus pares a Benín per portar-los a treballar als camps de cacau de Costa d'ivori o a les canteres de Nigeria.

Nens des de 5 anys, els quals per culpa de la poligàmia i l'extrema pobresa estan condemnats a viure essent esclaus, i el més segur és que tornin als seus pobles, convertits en traficants també.

És un llibre actual, l'autor va fer el viatge al 2007...

Us deixo un parell o tres de paràgrafs... n'hi ha molts que són durs... així que he escollit una mica a l'atzar.


"llevábamos más de una hora de reunión y a mi me parecia que Agustin habia avanzado poco, pero era mi puro desconocimiento del fon y de los gestos teatrales que lo acmpañaban. Me pidió la libreta y mi bioli, y empezó a apuntar los nombres que los padres iban dictando: en cinco minutos ya estaban los cinco de la caravana. El acuerdo era que por cada niño Agustin pagaría diez mil francos, unos quince euros, y por el mayor, quince mil. Es el precio que tiene la esclavitud en el Golfo de Guinea."

"los carteles a la entrada de los pueblos seguían pidiendo stop al maltrato infantil, pero ése no era el problema, o eso creía. ¿Pero a quién le importaba el problema? A un yovo (hombre blanco) que se limitaba a tomar nota desde la ventanilla de un autobús y a pasar página; a los consumidores occidentales que necesitan el cacao marfileño para endulzar su paladar, mientras lavan su conciencia a través de las ONG; al que lee este libro y se identifique co ntantas infancias truncadas; al viajero africano que cruza las fronteras de noche como un ritual de iniciación a un mundo misterioso y prohibido. A todos ellos, yo el primero, no nos preocupa en absoluto el problema, no nos quita el sueño más allá de un lastimero canto por África. Mientras tanto los autobuses siguen su camino, los niños, la maldición de su destino, y el continente se desangra lentamente por los labios partidos por una bota militar"

"la orilla del río Ogun, las canteras de la selva de Abeokuta o las plantaciones de cacao de Meadji; da igual un lugar que otro; da igual una explotación que otra; da igual que el niño se llame Samuel, Bertin o Joachim; da igual que el traficante se llame Agustin, Joseph o Victorin; a la infamía todo eso le da igual, porque su historia no se escribe con nombres propios sino con cestos de arena y de habas de cacao sobre la cabeza o con picos cavando una foza"

Recomenable la seva lectura, per dur que sigui, hi ha coses que penso que s'han de saber.




.

Va de llibres...

Fa ja bastants dies que els meus tiets Marta i Toni em van regalar aquest llibre, "jo sóc adoptat", de Marta Clos, és la història d'11 persones que són adoptades i que s'han ofert per parlar. Adopcions que es van realitzar entre els anys 20 i els anys 80...

Està molt bé, és molt maco i t'ajuda a entendre que pel nen és molt important el poder conèixer els seus orígens. La majoria tenen un sentiment d'agraiment cap als seus pares (adoptius), paraula que la nostra psicòloga odia i no vol ni sentir dir... i tots, absolutament tots, tenen molt clar qui són els seus pares tot i voler buscar les seves arrels i saber qui són.

Si abans ja tenia clar que per poc que pugui ajudaré a buscar els seus orígens al meu fill... ara ho tinc claríssim.


Un altre llibre que vaig llegir fa un temps és "hijos del corazón"... estic convençuda que gairebé tots els que esteu adoptant l'haureu llegit... els autors, javier angulo i jose antonio reguilón han sumat les seves experiències per reflexionar sobre el què els pares poden esperar de si mateixos i dels seus fills des del moment que decideixen adoptar-los fins l'arribada a l'adolescència. Es tracta de un munt de consells valiosos per totes aquelles personas que viuen una forma diferent però completa de paternitat. Hi ha numerosos testimonis de pares adoptius.

Molt recomanable.

Si hi ha algun altre llibre que hagi de llegir... sóc tot orelles. (ara estic amb "l'altra cara de l'adopció).