28.11.08

El "meu" Ganesh


Ganesh en hindú significa déu de la sabiesa, dels camins i les lletres. És el déu més popular de la índia i és el nom del meu apadrinat. Es representa amb quatre mans, una gran panxa i cap d'elefant.

Fa uns quants anys ja que tinc apadrinat un nen, viu amb els seus pares a la zona de Anantapur, Bangalore, on treballa la Fundación Vicente Ferrer

La meva experiència és molt positiva, pago una quota mensual al mes, la qual ja sé des d'un primer moment que no va exclusivament al meu apadrinat, sino que va a la comunitat, que serveix per fer escoles, hospitals, etc...

Puc enviar-li regals, mai en forma de diners, i t'aconsellen que siguin regals de poc valor però que pugui copartir amb la resta de companys... he enviat en alguna ocasió, llapissos de colors, llibretes, contes per pintar, globos...

Sé que hi ha molta gent que desconfia d'aquestes coses... els entenc però no per això penso que han de deixar de fer-ho si això els motiva... s'ha de buscar i informar-se abans i veure quines garanties et dóna una Ong o una altra.

En el nostre cas vam escollir aquesta, perquè ens van donar les garanties suficients... ens ofereixen la possibilitat de viatjar a India a coneixe'l a ell i a tot el projecte de la fundació i per mi, això va ser garantia suficient com per confiar en ells.

Us invito a que us pasegeu una mica per la seva web perquè veigueu una mica més els seus projectes i qui sap si us animeu a col.laborar en algun.

I res... ja sé que això no té res a veure amb el tema del blog ... però em venia de gust explicar-ho, al cap i al a fi, en Ganesh ocupa un lloc en un marc de fotos del meu menjador.

Tenim a un altre nen apadrinat, en Marcos de Bolivia... va ser el meu regal de nadal per en Manel l'any passat, ja que no sabia què comprar... tot i que amb la ONG que ho tinc estic tenint dubtes actualment, per això prefereixo solucionar primer els temes abans de parlar, ni bé ni malament d'ells.

Desig nº 23


I un altre!!! De la mà de la Maria Angeles, de Sevilla, que està esperant el seu peque de Vietnam.

Aquest desig m'ha transportat a Salou, a un camping, fa uns quants anys, un estiu en que tan a la meva germana l'Ester, com a la meva cosina la Mireia com a mi ens van comprar un 'peluche' dels ossos amorosos...

Ja és curiós que el què més recordi d'aquelles vacances siguin els ossos amorosos, jeje.

Gràcies per la tela i el desig.

Desig nº 22













Un altre desig!! El 22 ja!! De part de la Victòria i en Jesús, de Tarragona. Que estan esperan el seu fill que arribarà d'etiopia.

Hi ha gent que se'ls curra molt molt! Jo no tinc pas tanta paciència!!

Gràcies parella... pel desig i per la resta.

Petons.

Desig nº 21


El 21 è desig arriba de Cantabria de part de part de la creadora del blog Nuestro sueño que estàn esperant assignació a Etiopia.

Com sempre... les teles molt divertides i el desig molt maco.

Gràcies.

25.11.08

Desig nº 20


El desig 20!!! Un altre d'aquells que emocionen i fan més il.lusió que els altres... perquè? doncs perquè me'l va donar la meva iaia. el dissabte mentre celebràvem el seu 86è aniversari.

El desig és una poesia, feta per ella, dedicada al seu besnét!

Es una poetessa!!

Gràcies iaia.

Desig nº 19


El desig 19 l'envia la Nazareth, des de Canaries!! Està esperant el seu fill que vindrà de Vietnam.

Ens ha agradat molt, tan el desig com la tela, que són uns gatets molt divertits.

Gràcies.

Desig nº 18


El 18è desig va arribar de part de la Sílvia, Lluís i Aina... esperant a l'ona. Que estan esperant la seva segona filla que vindrà de xina.

El desig és molt maco i la tela convida a dormir... és un osset en pijama dormint...

Moltes gràcies família!

Petons.

21.11.08

Ring ring!!!


Avui hem rebut una trucada!!!!

La trucada de la icif donant-nos data pels cursos.

Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii comencem al desembre!!

La prudència fa que no m'atreveixi a dir aqui en "públic" ni quina icif ens ha tocat ni quines són les dates exactes dels cursos. Qui vulgui saber-ho perquè té curiositat... en podem parlar per mail o en persona.

Tot i que a icaa ens havien dit que tardarien un mes i mig, jo tenia l'esperança que seria menys, perquè les altres parelles que havien entregat la sol.licitud poc abans que nosaltres ja estaven totes avisades.

Al migdia mentre dinava, ha sonat el timbre, he pensat... el carter!!!! i no m'he equivocat, era el carter, però no em portava cap carta de la generalitat... era un correu certificat d'una altra cosa i automàticament he pensat... bé, ens haurem d'esperar a la setmana que vé... poc em pensava que a mitja tarda rebria una trucada inesperada!!!

Així que res... que estic molt contenta!

Desig nº 17


El desig que m'ha arribat avui m'ha fet molta il.lusió, perquè l'envia la Nür del blog Yo y mis consecuencias està esperant assignació d'Etiopia i portava uns dies de baixón, per això, el fet que hagi enviat el desig significa que potser aquest baixón comença a remontar i es troba millor i això a mi m'alegra.

El desig està molt currat! i les dues teles són molt maques.

Moltes gràcies Miq i Nür.

Petons.

20.11.08

Coneixent costa d'ivori... II


FESTES I CELEBRACIONS:


Una de les festivitats més famosa de Costa d'ivori és la Fête des Masques (festa de les màscares), que es celebra als pobles de la regió de Man cada més de febrer. Un altre aconteixement rellevant és el Carnaval de Bouké al març. En cas de visitar el païs a l'abril resulta imprescindible la Fête du Dipri a Gomon. Aquesta festa s'inicia a mitjanit, quan les dones i els nens despullats abandonen silenciosament les seves cabanyes i realitzen rituals nocturns per exorcitzar el poble de qualsevol malefici. Abans de l'alba, apareix el cap de la tribu, sonen els tambors i la gent del poble estan en estat de 'trance'. S'allarga fins a ultima hora de la tarda del dia següent.


La principal festivitat musulmana, el Ramadà es desarrotla durant un mes (als voltants de desembre) en el que la població dejuna entre la sortida i la posta de sol, complint amb el quart pilar de l'Islam. El Ramadà finalitza amb una gran celebració, el Eid al-Fitr, en la que tots es reuneixen per resar, visitar els seus amics, regalar i sobrealimentar-se.


El dia nacional es commemora el 7 de desembre.

19.11.08

Desig nº 16


El 16è desig l'he rebut en persona!! Un altre desig d'aquells que fan molta il.lusió, aquest en concret per inesperat.

La Maria, una noia la qual vaig conèixer preparant la despedida de soltera d'una amiga que tenim en comú i que des d'aleshores, tot i no veure'ns massa, hi ha un bon feeling.

La tela és molt divertida i alegre... i el desig preciós.

Moltes moltes gràcies Maria!

18.11.08

Desig nº 15


El 15è desig arriba de Ses Illes, de Menorca concretament.

L'envia la Cristina, que està esperant el seu fill que naixerà a Etiopía.

Un petó Cristina, tan la tela com el desig ens han agradat molt, gràcies.

17.11.08

Desig nº 14












Dissabte va arribar el 14è desig, un altre d'aquells que fan molta il.lusió per qui l'envia, els meus tiets Marta i Toni. El destinatari del sobre era ... 'pel rei de la casa'... per tan, vaig estar apunt de no obrir-lo, i esperar que el rei de la casa arribés, però.... no vaig poder aguantar, jajajajjaa.

Està molt treballat... a la tela hi ha un dibuix amb punt de creu fet per la tieta i al desig hi ha una mostra de que el curs de photoshop treu fruits, jeje.

Moltes gràcies!!!!

15.11.08

Momento nescafé...



Jo no sé si creure en el destí o no... no tinc una idea predefinida sobre aquest tema... no crec en tarotistes, ni en gent que llegeix les mans, ni en astròlegs... en res de tot això, però a vegades et passen coses que et fan pensar en perquè això t'ha passat ara i no fa mig any, per exemple.

La majoria de vegades ho atribueixo a la casualitat és a dir... avui he somniat amb tal persona, la qual fa dos anys que no veus i aquest matí te la trobes... el meu raonament sempre és el mateix... segurament he somniat amb ella altres vegades però com que no te la trobes al dia següent, aquell somni s'esborra del teu cap i passa desapercebut. M'explico oi?

Doncs ahir em va passar algo així... vaig sortir a sopar amb la colla del gimnàs i jo, després de sopar mai o casi mai demano cafè, però ahir em venia de gust... així que per por de no dormir després, vaig demanar un 'tallat descafeinat de sobre'.

Mentre me l'estava prenent anava remenant el sobre a les meves mans... el vaig girar i em vaig trobar això:


Vaig tenir una sensació molt molt rara.

Casi mai demano cafè.
Si el demano, acostuma a ser un tallat normal.

Per què ahir vaig demanar cafè?
Per què el vaig demanar descafeinat de sobre?
I sobretot... perquè posava això?


Desconec de què va aquesta campanya de marketing que fa Nescafé, anomenada "momentos des-" però em va resultar curiós i divertit, per això em vaig quedar el trosset de sobre.

Qui sap si el destí, si existeix.

13.11.08

Les tres ratolines...


A la família d'en Manel hi ha tres ratolines, la Míriam, la Júlia i la Tània... fa pocs dies que coneixen la nostra decisió però estan A-LU-CI-NA-DES!!!!! Són tres bitxos, molt bones nenes quan estan cada una a casa seva, però quan s'ajunten, són perilloses, jajjaa.

Em fa molta gràcia que els faci tanta il.lusió... però potser penso que els hi hem dit massa aviat... falta molt temps i tot i no sé si seràn capaces d'entendre-ho.

L'altre dia veient un reportatge dels molts que fan sobre l'àfrica, sortien uns nens negrets a la tele... i una d'elles li va dir a la seva mare... serà com aquest el de la Laura?

Espero que quan sigui aqui l'acceptin amb la mateixa il.lusió que tenen ara.

10.11.08

Desig nº 13


Ha arribat un altre desig, acompanyat de dues teles!

Vénen de part de l'ángel y la Ludy !

http://lacolchadelos100deseos-ludy11.blogspot.com/

Moltes gràcies nois!

8.11.08

Coneixent Costa d'Ivori...


Aprofitant que érem a Barcelona, el dilluns vam acostar-nos a la llibreria 'altaïr'. Per qui no la conegui i li agradi viatjar o la literatura de viatges, és altament recomenable. Hi ha uns llibres amb fotografies d'àfrica que ufff són guapíssims!

Anàvem amb la idea de comprar una guia de viatges de Costa d'Ivori, per llegir una mica la història, les coses que hi ha per veure, els pobles, les etnies... en fí, conèixer alguna coseta del païs al que ens unirem en breu.

Però resulta que tenen guies de viatge de toooooooooooots els països del món, excepte de Costa d'Ivori, jeje, suposo que per el poc turistic que és per culpa de la guerra civil que han viscut durant tants anys.

La Vero, la futura mare d'una estrelleta russa, ha tingut l'amabilitat d'enviar-me al correu informació sobre el païs en un pdf, cosa que li agraeixo enormement! Ja ho tinc imprès i guardat i ho aniré posant poc a poc aquí perquè qui vulgui pugui també coneixer coses d'aquest païs.

Així que aquí va la primera entrega, jeje.

INFORMACIÓ PRÀCTICA:

Nom oficial: República de Costa d'Ivori.
Superfície: 322.000 Km2
Població: 16.8 milions.

Capital: Yamussukro (100.000 hab.)

Nacionalitats i etnies: akan (que inclou els grups baulé i agni), kru (yakuba o dan principalment), senufu, mande, libanesos i francesos.
Idioma: francès (oficial), 60 dialectes natius, entre els quals destaquen yakuba, senufu, baulé, agni i diula.
Religió: 65% religions tradicionals, 23% musulmans, 12% cristians, protestants la majoria.

Règim polític: república.


PIB: 24.2 bilions de dòlars.
PIB per càpita: 1,640 dòlars
Creixement anual: 6%
Inflació: 3%

Visats: Tots els visitants precisen visat.
Condicions sanitàries: és necessari vacunar-se contra la febre groga i el còlera, en cas de produir-se algún brot. També s'aconsella, en cas d'estada prolongada, les vacunes contra la hepatitis i la tifoidea.
Hora local: GMT
Electricitat: 220V, 50Hz

Pesos y mesures: sistema mètric
Turisme: unos 728.000 de visitants l'any

Mortalitat infantil (2005-2010): 116.9 por 1000
Esperança de vida (2005-2010). 48.3 años
Població urbana: 45%
Analfabetisme: 39.2 en homes y 61,4 en dones

És un païs ubicat a àfrica occidental. Limita amb Liberia i Guinea al oest, Mali i Burkina Faso al nord, Ghana a l'est i Golf de Guinea al sud.

La il.lusió del primer regal...

Els meus pares van tornar de Perú el dia 1 de novembre, i li van portar un regal!!! Un jerseiet fet a mà per els indígenes del païs.

Ens va fer molta il.lusió, és petit i no estem acostumats a veure roba petita per casa, es fa estrany, però divertit alhora.

El van comprar per l'edat de 3 anys... perquè el pugui aprofitar tan si té 3 anyets com si és més petitó. Se'l posarà un nen, una nena? No sé per què penso que serà nen, quan pensem en ell és nen... tot i que sé que a la familia els faria gràcia una nena, (pel fet que l'altre peque que hi ha és un nen), jo dono per fet que serà nen i ... no sé per què!


Desig nº 12


El 12è desig ha set un altre dels que no ens ha deixat indiferents, per tres motius:

-per qui l'envia
-per què hi posa
-i pel tamany!!!!!!

ocupa mitja cartulina, no em quep a la caixa on guardo els altres, jajajaja però és molt molt divertit, infantil i alegre.

Ens l'han fet els nostres amics Judit i Ramon.

El vaig trobar a la porta, junt amb el de la meva mare, així que imagineu el 'subidón' d'adrenalina que tens en pocs moments, dos desitjos de persones tan properes, de cop.

Gràcies.

Desig nº 11











Tots els desitjos que arriben fan molta il.lusió, però n'hi ha alguns que per qui els envia, la il.lusió és molt més gran.

El desig nº 11 arriba de part dels meus pares!!!!!!!!!! Els seus avis!!

Vaig trobar el sobre i vaig reconèixer molt ràpid la lletra de la meva mare, em vaig afanyar a obrir-lo!

El desig és molt bonic, li diuen al nen que encara que trobi pedres pel camí, ells seràn allà per ajudar-lo... i això tot i que ja ho sabia, no deixa d'emocionar-te quan ho llegeixes.

Gràcies gràcies gràcies!

6.11.08

Desig nº 10


El desè desig ha arribat acompanyat de dues teles.

L'envien la Isabel, en Manolo i la Leire Xin.

http://isabel-miblog.blogspot.com/ aquest és el seu blog.

Estàn esperant la seva segona filla, també de xina, i el desig té motius xinesos.

Moltes gràcies.

Desig nº 9




Segueixen arribant desitjos!

aquest vé de part de la Gal.la, en Raul i la Carolina.

Gràcies família! ens ha agradat molt.

3.11.08

Per fí podem dir....

HEM ENTREGAT LA SOL.LICITUD!!!!

Avui hem baixat a Barcelona a entregar la sol.licitud per l'adopció internacional, a Costa d'Ivori...

La veritat és que el pas és petitissim i que hi hem estat menys de 5 minuts, però... és un gran pas, el primer una mica important... fins ara tot eren divagacions, tot era "parlar per parlar".

Ens han dit que en un mes o mes i mig ens trucaràn i llavors ha afegit... o potser menys! Així que, ja sóc del club dels que hem d'anar amb el mòbil a sobre tot el sant dia!

I com que ja estem una mica "embarassats", crec que ha arribat el moment d'ensenyar-vos la nostra primera eco!




Aquesta eco, la vam adjuntar al conte familiar a l'hora de dir-ho a la familia. Me la va fer un colega a qui per cert li dec un fuet, aprofito per dir-li que ja me'n recordo però no he tingut temps d'enviar-li encara, jeje. Li vaig "encarregar" i en menys d'una hora ja la tenia al meu correu. Un crack de tio, gràcies guasabi.







1.11.08

El nostre casament.


Ahir dia 31.10.08 ens vam casar... què significa això? Doncs que el dilluns per fí podem entregar la sol.licitud d'adopció!!

No vam fer res especial, vam anar a l'ajuntament, nosaltres dos i els tres testimonis, vam firmar el llibre de registre, l'acta de matrimoni i... a treballar!! jajajja sona fred, ho sé... però és el què volíem. Res de ceremonies cèlebres, ni anells, ni flors, ni cotxes de luxe, ni arros... ni res de tot el què s'acostuma a fer en un casament "tradicional", no ens agrada i no ho volíem per nosaltres.

Amb una part de família ja havíem fet el dinar per celebrar-ho i amb l'altra part ho fem demà.

A la nit, aprofitant que era la castanyada, vam acabar-ho de dir als pocs amics que faltaven per saber-ho.

Avui he rebut un regal en forma de cançó i vídeo que m'ha agradat molt i us el deixo aqui perquè el veigueu.

Gràcies Jose y Montse.


Verdi - Traviata - Choeur Bohémiens
Cargado por Quarouble