26.8.08

Ecai (entitat col.laboradora adopció internacional)


No sabria definir ben bé la reunió que vam tenir amb la ecai AAIM (associació d'ajut d'infants del mon).

Va consistir en una explicació sobre els dos països als quals ells estan treballant més bé ultimament, Rússia i Etiòpia. Va descartar la resta de païssos on treballen perquè actualment les llistes d'espera són eternes.

Bàsicament ells no són res més que uns intermediaris entre nosaltres i el país però la fredor amb la que parlen es fa extranya.

6.8.08

Sessió informativa.


Està clar que parlar abans d'hora és un error.

Fa una setmana vaig escriure al blog, "criticant" una mica el tema de les adopcions, sobre si els processos eren massa llargs i si algú que ni ens coneix ens havia de valorar per saber si som aptes o no per ser pares.

Avui, 6.8.08 hem anat a una sessió informativa a Barcelona. L' ICAA (institut català d'acolliment i adopció) els ofereix gratuïtament per tal d'informar de tots els punts tan positius com negatius que ens trobarem durant aquest llarg "embaràs". Ens hem llevat abans de les 7!! Tot un esforç.

La reunió la oferia l'Elena Font, una senyora molt agradable, que mesura molt totes i cada una de les paraules que diu, imagino que per no confondre a ningú i per deixar les coses molt i molt clares.

Hem pogut entendre part del perquè aquest procés és tan llarg. La primera part, la de la obtenció del CI (certificat d'idoneitat), dura 6 mesos. Consisteix en unes reunions de grup amb altres families on ens explicaran en detall tot el què comporta una adopció i ens ensenyaran vídeos d'orfenats, ens resoldràn qualsevol dubte que tinguem i fins i tot ens treuran prejudicis que puguem tenir... ens ha dit que a aquestes reunions hem d'anar-hi predisposats a fer-nos "amics" de qui les fa... es tracta de que puguem exposar qualsevol dubte o temor (per xungo que ens sembli) sense por de que ens jutgin. Després dels cursos ja es passa a valorar familia per familia, amb unes sessions amb l'assistent social i el psicòleg i per finalitzar la visita al domicili perquè puguin veure on viurà el nen.

Sembla complicat, si! I segurament ho és... però si pensem en el fons de la qüestió tot es minimitza... es tracta del bé del menor. Tot el què es fa en un procés d'adopció és pensant en el bé d'ell i no en el dels pares. Per tan no busquen un fill per tu, sino que busquen uns pares pel nen.

S'ha de tenir en compte que l'adopció internacional és l'últim recurs que el pais vol per aquell nen. La lògica diu que primer hi ha la familia biològica directa, després la indirecta, després s'intenta la adopció nacional i si tot i així no se li troba una familia al nadó, es passa a optar per la adopció internacional.

Ens han donat un dossier gruixut amb la llista de països que tenen conveni amb españa per poder fer una adopció internacional. La llista es llarga, n'hi ha bastants, però no tots són viables per totes les parelles... a uns fa falta 5 anys de matrimoni... a altres certificat d'esterilitat... per tan, al final, acaba essent el pais que t'adopta a tu i no al revés.

A llegir doncs...

2.8.08

La decisió.


Prendre una decisió com aquesta no és fàcil, requereix reflexió, reflexió i més reflexió.

Els sentiments són fàcils... o si o no. Però i la resta?

L'administració no t'ho posa fàcil, es tracta de passar primer per una sèrie de cursos i entrevistes per tal que valorin si ets "apte" per ser pare. Què significa ser apte? Ni idea!

Llegint pel món de la web hem trobat casos els quals els han considerat no aptes pel fet de ser fèrtils. Que fort!! Serà més bon pare adoptiu aquell que després de passar per intents fallits d'embaràs tan per mètode natural com per mètode de tractaments de fertilitat opten per la via de l'adopció? Creiem que no. La "fertilitat" per ser pares, passa per sobre de la biologia.

Esperem que aquest punt als psicòlegs i assistents socials que ens hagin de valorar, els importi més aviat poc i es fixin en altres coses, les quals si considerem importants, com la nostra capacitat per estimar, educar i fer créixer una personeta independentment d'on i com vingui.


L'elecció del país, és extranya... com s'escull això? Seria com si a una embarassada li féssin triar si el seu fill ha de tenir els ulls blaus o negres, la pell més moreneta o més blanquet, si ha de tenir el nas xato o gros... no es pot triar, és dificil!! És el teu fill i l'estimaràs sigui com sigui i si no és així, és que no ets apte per ser pare.

Hi ha hagut casos que tot i haver estat considerats "aptes", quan els han assignat el seu fill/a, l'han rebutjat pel fet de ser lleig o del sexe que no desitjaven. M'estimo més no dir el què penso d'aquesta gent.

Però tot i no desitjar-ho, aquesta elecció l'hem de fer, abans de presentar la solicitud hem de tenir clar el pais, així ho "mana" l'administració de catalunya. Així que... toca meditar, i molt!