31.3.09

Desig nº 41


Ja en tenim 41!!!

La Núria (Nara) i en Cristian, m'envien aquest desig tan maco!!

La roba és infantil i africana, una barreja perfecta! I el desig molt molt maco.

Gràcies parella.

30.3.09

Accident mortal a camp de futbol d'abidjan.

Font: El periódico

El que havia començat com una gran festa del futbol va acabar en tragèdia després que 19 aficionats que presenciaven la golejada de Costa d'Ivori a Malawi (5-0), del grup E de classificació per al Mundial 2010, morissin al cedir un mur de l'estadi Felix Houphouet Boigny d'Abidjan. Després que es produïssin les primeres caigudes, la policia hauria intentat dispersar la massa fent ús de gasos lacrimògens, fet que va provocar que el pànic es disparés i es produïssin encara més morts i nombrosos ferits que, al tancament d'aquesta edició, pujaven a 132.
El ministre d'Esports, Dagobert Bandio, va relatar que l'origen de la catàstrofe havia estat l'allau provocada per una multitud de persones que volien entrar a l'estadi. El recinte, que va acollir la final de la Copa de l'Àfrica del 1984 i que va ser modernitzat el 1998, tenia una capacitat per a 45.000 espectadors, encara que algunes fonts van apuntar que uns 50.000 s'hi haurien amuntegat per poder veure les evolucions de Drogba i companyia.

VERSIONS CONTRADICTÒRIES
Fonts dels serveis mèdics, que van atendre les víctimes a la gespa, van negar la versió del ministre a l'assegurar que l'allau s'havia produït al cedir un mur del camp. La reacció de la policia a l'usar gasos lacrimògens per dispersar el tumult va agreujar la situació. A més a més dels 19 morts, hi hauria un mínim de 132 ferits que van haver de ser traslladats a centres hospitalaris. Bondio va afirmar que s'havia obert una investigació per determinar les causes del sinistre.
Malgrat la magnitud de la catàstrofe, el partit es va acabar disputant amb Drogba com a gran estrella. El davanter del Chelsea va marcar per partida doble en el seu retorn a la selecció després de perdre's els últims sis compromisos per problemes al genoll. El sevillista Romaric, Salomon Kalou i Bakari Koné van completar la golejada.

TOURÉ, A BARCELONA
El jugador blaugrana Touré Yaya no va viure la luctuosa jornada. El centrecampista va tornar dissabte a Barcelona després que els metges de la selecció ivoriana confirmessin la lesió a l'abductor de la cama dreta que es va fer durant l'últim partit de Lliga contra el Màlaga.
El seu germà Kolo Touré sí que va disputar el partit i va sentir molt de prop el drama que ha commocionat la societat ivoriana, en particular, i l'africana, en general, i que posa una vegada més en entredit la qualitat de les instal.lacions esportives del continent. De fet, hi ha moltes veus que segueixen qüestionant que Sud-àfrica organitzi el Mundial de l'any que ve.

TRISTOS PRECEDENTS
No és la primera ocasió en què es produeix una tragèdia d'aquestes característiques en un estadi de futbol africà. El 9 de maig del 2001, 124 aficionats van perdre la vida a l'estadi d'Accra durant la disputa d'un partit de la Lliga nacional ghanesa. Després que la policia intentés reprimir amb gasos lacrimògens els disturbis que s'havien produït entre seguidors dels dos equips, es va produir una estampida humana que va tenir conseqüències fatals.
Aquell mateix any, una allau durant el xoc entre el Caps Kaizer i els Orlando Pirates va acabar amb la vida de 43 persones a l'estadi Ellis Park de Johannesburg, la pitjor tragèdia en la història esportiva de Sud-àfrica.
Fa poc menys de tres anys, una allau també va causar la mort de 12 persones i 46 ferits en un Zàmbia- República del Congo, classificatori per al Mundial del 2008, a l'estadi de Konkola.

25.3.09

Rostres d'ivori III...

No sé què dir!!

Estem esperant esperant i esperant... no podem fer res més... i mentrestant anant-nos fent a la idea que no entrem al primer cupo dels 25 expedients que té com a límit la ecai.

Què hi farem... ningú va dir que això de l'adopció fós ràpid i fàcil no??

Un dia, intentant animar a una companya de fatigues perquè s'havia enterat que hauria d'esperar un temps més llarg que el que havia imaginat, li vaig dir:

"quan tinguis assignació i vegis la cara del teu fill, donaràs gràcies per haver esperat tan de temps, ja que si t'haguéssin assignat molt abans, el teu fill seria un altre i en aquell moment no t'entrarà al cap que pugués ser cap altre"

Doncs ale! Si soc bona donant consells, he de ser bona aplicant-me'ls!!!!

I com que no tinc massa res a dir... us deixo amb la tercera part dels rostres d'ivori.










19.3.09

El Pare i Touré.




Sempre he set de la opinió que quan arriba un nen a casa ens tornem majaretes... jeje... parlem de manera infantil, ens fan il.lusió cosa que abans no, etc...

Avui, dia del pare, he aprofitat per deixar volar una mica la il.lusió... ja que no podem comprar coses bàsicament perquè encara no ha arribat el ci!!! ni sabem quina edat tindrà... l'excusa del dia d'avui ha sigut perfecta per permetre'm "el capritxo", evidentment amb toque de costa d'ivori

La talla és de 2 a 3 anys... podrà posar-s'ho de seguida? haurem d'esperar? Qui sap.

Al futur papi li ha agradat molt, sobretot perquè no s'esperava res.



.

Desig nº 39 i 40


Des de Madrid, de la Mary, en David i la Lucía, arriben els desitjos 39 i 40!

Dues teles acompanyades de dos desitjos molt macos.

Gràcies família.

Desig nº 38


Ja fa uns quants dies que va arribar el desig 38,... de la mà de Elen i la Candela!

Molt molt xulo i divertit.

Gràcies guapis.

13.3.09

Comença la pluja...


Comença la pluja de CI!!!

El nostre informe de moment encara és a la icif, però ha arribat el primer certificat d'idoneïtat positiu a una parella que va fer els cursos formatius amb nosaltres!!!!

Estic molt contenta, perquè veig que les coses van seguint el seu curs i que tard o d'hora estarem en el punt que estan ells... però sobretot estic contenta perquè són molt macos i s'ho mereixen... és amb la única parella que mantenim un contacte regular via mail de totes les que vam estar junts aquell cap de setmana i el fet de saber que són idonis, m'ha alegrat la setmana.

Espero que aviat ens poguem trobar i brindar amb cava que nosaltres també ho som.


.

9.3.09

Rostres d'ivori II...

Avui he anat a renovar-me el passaport, m'havia d'esperar una hora per tan he aprofitat per anar a fer la compra, al super he trobat una família de negres amb un cotxet... els ulls se me n'hi han anat de dret, perdo el món de vista i només veig aquell cotxet amb aquell nen negret dintre, és inevitable... he tornat a la policia i allà esperant hi havia una familia de negres, amb un cotxet... automaticament he anat a seure al seu costat, jajaja... havia de veure el nen!! estava adormit, té 7 mesos i la mare m'ha dit que ells són de Nigeria, però el nen és català!! jeje... no sé si per la zona hi ha més negres que abans, però ultimament en veig molts!!!! No sé si a totes les que espereu us passa, però mentre era a dintre en Manel estava allà amb el nen aquest i jo tenia enveja (sana)!!! volia estar allà escoltant què dèien i no a dins fent-me el passaport!

Com que no tinc massa res a dir, bàsicament perquè estic exactament igual que fa gairebé un mes... esperant... doncs us deixo amb la segona tanda de rostres d'ivori.








6.3.09

Les carbasses...


Costa d'Ivori és un dels productors de cacau més grans del món. A part del cacau exporta oli de palma i cafè.

Gairebé a totes les cases tenen un equipament bàsic per la cuina, mans de morter de fusta, maces, forns i tot el necessari. El menjar es prepara en carbasses grans , els plats també es renten als carbassots i la mandioca es pica allà. Els carbassots s'utilitzen en propòsits universals a Costa d'ivori. ( a mi també m'ha sorpres, però en anglès "calabashes" són carbasses, no?). En aquestes carbasses la gent d'ivori també hi fa la bugada i fins i tot hi banyen els nens.
"Els maquis" és el nom dels restaurants tradicionals de costa d'ivori, on se serveix el pollastre anomenat "kedjenou" o el couscous de mandioca amb peix o carn anomenat "attieke". La cervesa també és molt popular a ivori especialment perquè l'aigua no és potable. L'0li de cuinar es reutilitza fins que es torna fosc. El pollastre de costa d'ivori "kedjenou" es prepara amb verdures i hortalisses i és molt baix en grasses i és un dels millors pollastres que hi ha (això ho deu haber escrit un ivorià, jeje).

A la cuina d'ivori hi ha centenars de receptes per plats de peix, fetes amb carn de tonyina, sardines o gambes. "boule shrimp fried in butter" és un plat típic d'ivori, es flambeja amb whisky i es serveis amb una salsa deliciosa.

Les anques de granota es preparen amb all i julivert fresc i el peix "capitane" es cuina en papillote amb llimones, tomàquet, cebes i condiments.

Generalment la gent menja amb les mans i abans se les renten en palanganes o piques grans, ja que els coberts s'utilitzen només en restaurants i hotels. "garbat" és el nom dels restaurants o menjadors d'estudiants.

Algún dia posaré alguna recepta...

p.d. he buscat "calabash" en imatges i són les tipiques palanganes africanes... ara tinc dubtes de si les fan amb carbasses o simplement n'hi diuen aixi... us en deixo una imatge:







3.3.09

Coco...


Avui el meu coco dóna voltes.

No vull que als meus pensaments hi hagi un tema únic ... però hi ha dies, que sense saber per què no hi puc fer res i dono voltes i voltes AL TEMA, que sé que està com està i que no puc fer res més que esperar...

No sé si avui m'he llevat així pel temps plujós, pel fet de que fa quatre mesos que vam començar i per tan pot pot ser que encara estiguem dos mesos sense saber res del ci, pel fet de que estem fent obres a casa i el paleta em fa decidir on vull els endolls i interruptors, per tan hem de decidir on posarem el llitet i les seves coses, pel fet que ahir vam anar a ikea per altres coses, però vam estar donant una ullada als mobles infantils ... o simplement perquè si, però de tan en tan m'entren temors i ho veig tot negre...

No hauria de ser així, el temps passa i el destí o el què sigui farà que el nostre fill sigui el nostre, ell i cap més... i si trobem entrebancs pel mig doncs voldrà dir que el destí ho decideix així per alguna cosa que ara se m'escapa... on vull anar amb tot això? doncs que la meva neura d'avui és pel fet de que es puguin omplir el cupo d'expedients del primer any, que són 25 i quan ens toqui, ens haguem d'esperar fins que s'obri el següent any.

Depenem de la nostra psicòloga de la rapidesa que es dongui a fer l'informe i enviar-lo a icaa perquè passi comitè. Fa tres setmanes que vam acabar les entrevistes i em va dir que com a molt en un mes l'enviaria, això voldria dir la setmana que vé... espero que sigui així, confio en ella.



.