19.12.09

La granota, la truita i el cranc, conte


Seguint amb els contes africans, que els tenia una mica abandonats, ... avui en deixo un, de Guinea Ecuatorial.




Fa ja moltíssim temps, en les profunditats de la selva de Bioko, hi havia un petit rierol que recorria per una zona montanyosa de dificil accés. Al punt més profund de la montanya s'havia format un petit llac on vivien feliços un grup de crancs, un altre de truites i un altre de granotes. Fins que un dia, es va instal.lar un pescador molt a prop, cada matí baixava al llac a pescar amb la seva canya, i pescava una truita, un cranc i una granota.


Passats varis dies i veient el perill que corrien, una de les granotes va convocar a tota la població del petit llac i els va dir: "correm un perill seriós, aquest pescador ens exterminarà", apuntant cap a una cabanya situada a una vall en una de les montanyes, de la qual sortia fum de la seva xemeneia. "hem de defensar-nos abans que això passi" va continuar dient.


La truita va contestar: "jo soc la que menys risc corre, amb dos o tres cops de cua desapareixo de la vista de qui sigui. Així que no tinc de què preocupar-me". El cranc va dir: "jo tampoc m'he de preocupar, em fico entre les roques, en els forats més profunds i no em troba ningú"


I llavors la granota va dir: "jo he de pujar a la superfície de tan en tan i seria presa fàcil, per tan hauré de buscar alguna solució". Aleshores va sortir del llac i va anar a buscar el mag de les montanyes. Li va expicar el seu problema i auqest li va oferir un ungüent viscós perquè s'untéssin ell i els seus".


Al matí següent , va aparèixer el pescador amb la seva reixa de pescar, la va llençar i va pescar tan truites, crancs com granotes. Quan va començar a recollir les preses ficant-les dins del cistell que portava, va trobar que cada vegada que agafava una granota aquesta se li escapava entre els dits i tornava al llac.

Des d'aleshores, les granotes croen lloant la astucia de la seva companya i sempre porten l'ungüent al damunt.


Moraleja: Debemos intentar resolver nuestros problemas y no cruzarnos de brazos a
lo que venga.


.

1 comentari:

Vientomi ha dit...

També com a ensenyança... ajudar-nos entre els que som, encara que poc tinguem a veure uns als altres, no?