Nanas del baobab

Portava bastant temps darrera d'aquest llibre-CD, 30 cançons infantils de l'àfrica negra, de les quals 3 són de la costa d'ivori, també n'hi ha del congo, de mauritania, senegal, ruanda, mali, guinea, camerun...

El llibre consta de la lletra en l'idioma original i després la transcripció al castellà, i al final de tot una breu explicació de l'orígen de cada cançó. És preciós!!

A l'editorial està esgotat així que no es pot trobar a no ser que la llibreria el tingui en stock. Anava darrera d'ell ja feia temps, sempre amb mala sort, esgotat! esgotat! sempre esgotat! Fins que a un lloc em van dir que si... que el tenien, però dies després vaig rebre un e-mail dient que els estava costant més del normal trobar-lo (així que vaig entendre que no el tindrien ja que com he dit a l'editorial està esgotat) .. vaig seguir la meva recerca i el vaig encarregar en una altra llibreria on-line que si que tenia stock.

Ahir a les 18.00 va arribar un paquet, era el llibre!!

A les 19.00 va arribar un altre paquet, era un altre llibre!! El de la llibreria uqe m'havien dit que tardaven en trobar-lo i de la qual jo vaig deduir que no el tindrien!! jajajajaj si és que... només em pot passar a mi.

Si a algú li interessa ... en els dos llocs que encara queden (o quedaven, jajaja) és "casa del libro" y "fnac".

.

"El baile del gorila" ivorià.

BB DJ són uns petits artistes ivorians, els quals no sé dir si m'agraden o no, l'únic que m'entra quan els miro és riure... em recorden molt molt a la nena aquella que cantava el baile del gorila, no recordo el nom.

No entenc ni papa del què canten, però dóna a entendre que les seves cançons, almenys la del vídeoclip que us penjo pretén ser educativa.

Dobet Gnahoré

La Dobet Gnahoré es una cantant ivoriana, té una veu genial i es mou amb un ritme excepcional. És una de les joves figures de la música africana.

El seu pare, Boni Gnahoré, és mestre percussionista, actor i cantant molt respectat a la Costa d'Ivori, per tan el ritme li vé de famíla. Ell formava part d'una colonia d'artistes anomenada Village Ki-Yi M'Bock i als dotze anys la Dobet va dir al seu pare que no volia tornar a l'escola que ja sabia que es volia dedicar a la música, la dança i el teatre i que volia aprendre dels seus companys de la colònia.

Al 1996 un guitarrista francès, Colin Laroche de Féline, va arribar al seu poble per descobrir aquesta particular colònia, volia quedar-se només tres dies però va estar-s'hi tres anys, es va enamorar tan de l'estil de vida de la comunitat com de la Dobet. Això va canviar el destí de la jove. Van establir un vincle musical i sentimental que els va convertir en inseparables colaboradors, van començar a compondre cançons que van cridar l'atenció tan als membres de la comunitat com a artistes invitats, i van formar el duo Ano-Neko que significa "crear junts" en la llengua local dida.

La ciutat d'Abidjan es va convertir en un àmbit de confusió social i política i al 1999 es van mudar a França on van formar una banda integrada per músics de diversos orígens. Mica a mica es van començar a presentar a festivales europeus i el particular talent de la jove va començar a cridar l'atenció, arriban a ser nombrada com artista revelació de l'any dels premis de la música de la BBC al 2006.

Na Afriki, el nom del seu ultim àlbum, Dobet ofereix una visió personal de l'africa actual. Canta en vàries llengües africanes i les cançons tracten qüestions socials i polítiques, les dificultats de la dona a la societat africana, l'explotació infantil i l'impacte de l'avaricia i la violència familiar. Convida als africans a buscar solucions dins d'àfrica per poder crear un futur millor.

Ara han creat la seva propia versió de la comunitat com la que tenien a Costa d'Ivori, lluny en la distancia, però propers en sentiments, en un poblet de França proper a Bèlgica.

Us deixo un vídeo per si la voleu conèixer. Sona molt bé.

Magic system

Magic system és un grup musical d'Abidjan, a Costa d'Ivori, fundada el 1996, amb Salif "asalfo" traoré, Narcisse "goude" sadoua, Etienne "tino" bi boué i Adama "manadja" Fanny.

Han venut més de 1,5 milions de CD a tot àfrica, india occidental i frança, on la banda es va convertir en un dels més populars artistes africans moderns.

Us deixo un parell de vídeos d'aquesta singular banda en la qual alguna de les seves cançons tenen un toc indi... aquesta primera en concret algun tros em recorda a les pel.lícules de Bollywood.






Deixeu-vos portar pel bon rotllo...

.

Akliso

Boris Pierrou, és fill d'un ex-percusionista, va néixer al 1976 a la provincia de Bangolo, al nord-est de Costa d'ivori. Va començar a mostrar afició per la percusió als 7 anys. No va rebre lliçons sino que va aprendre directament dels músics del carrer. Van fitxar-lo a la companyia Glawou Zethi i amb ells va començar la seva carrera en la tradició de les etnies guro. Temps després mentre vivia a Abidjan, va entrar en contacte amb músics de diversies ètnies i països diferents, empapant-se així de totes les cultures i enriquint el seu repertori.

Des dels quinze anys que va ser un jove independent i solista de la companyia Glawou Zethi, a la qual pertany, durant aquests anys va participar en numerosos festivals de percusió a Burkina Faso, Guinea i Costa d'Ivori. Al 1996 va entrar a formar part de la companyia Takrounango com a solista principal, realitzant gires per tot àfrica.

Amb el grup marfileny de dança i percusió van ser contractats al 2002 per una gira per Europa, durant aquest viatge va entrar en contacte amb antics companys a Barcelona i va decidir instal.lar-s'hi un cop finalitzada la gira, per treballar com a solista a la companyia Afrika d'Ivori. A Barcelona també imparteix classes de percussió africana i fa un primer intent de crear la seva pròpia formació.

Per ell, el fòrum internacional de les cultures de Barcelona'04 va significar un gran pas, va participar-hi com a membre en les actuacions de la companyia Afrika d'Ivori, també com a professor de percussió africana , realitzant animacions pels carrers de Barcelona i participant també en el tancament del festival, moment en el què el grup es consolida i neix el projecte de grup mestis de percusió africana AKLISO.

Amb la formació d'aquest grup treballa amb blancs per primera vegada buscant així una experiència diferent a la seva carrera. Segons ell, treballar amb europeus és molt diferent que treballar amb africans ja que experimentem la vida de diferent manera.

A l'àfrica cada un dels ritmes que es tqouen té un significat particular i profund, cada tema està associat a una dança particular carregada de sentit i per una data assenyalada, en canvi a europa tota aquesta riquesa i vasta tradició es recull i es transforma per convertir-se en el tema d'un espectacle sensitiu.

El nom Akliso es pot traduir com "entre el cel i la terra" o bé "el poble de les energies".


Us deixo un vídeo d'una actuació d'akliso.



i un d'Afrika d'Ivori.