10.9.09

Felicitats, enhorabona...


Una de les coses que m'ha sobtat més, segurament perquè no m'havia plantejat aquest tema abans de començar, és que molt poca gent et felicita quan els dónes la notícia de que estàs esperant un fill per mitjà de l'adopció.

M'he trobat en una taula on hi havia dues persones embarassades, jo i 15 persones més... a les persones embarassades se les ha felicitat pel seu estat, a mi no, simplement se m'ha fet alguna pregunta i generalment en un to més baix de l'habitual. L'efecte sorpresa?

No és una cosa que m'afecti o em molesti, simplement la comento perquè m'encurioseix. Falta de costum? Falta de naturalitat? no ho sé, però tinc la sensació que la gent et té llàstima, com si diguéssin "ai pobreta ha d'adoptar", possiblement és una sensació i prou, però la tinc, i em preocupa que aquesta sensació la tingui el meu fill/a quan sigui aquí.

"Ah que guay", "Ah molt bé no?", "Ostres que xulo"... són els més comuns positius, perquè també hi ha els de "uf us marejaran molt", "tela com us fan esperar no?", "i perquè tan temps?", "prepareu calés que això és molt car!" i un llarg etc... i la majoria no em molesta, excepta una... la que contesten amb un "ah si? i per què?"

Potser les felicitacions arribaràn quan ensenyem la foto de l'assignació, quan ja hi hagi alguna cosa que faci entendre l'espera... igual que una panxa a una embarassada.

Evidentment hi ha excepcions i també hi ha gent que et felicita... i també sé que molta gent de les que no et feliciten, també se n'alegren encara que no diguin les paraules "felicitats o enhorabona".

.

9 comentaris:

Nür ha dit...

És curiós el tema, però cert 100%. Jo crec que la gent no enten bé el tema de l'adopció, l'espera, els paperots... potser en arribar la foto ja siga diferent i donen l'enhorabona.

Una abraçada,
Nür

Lyd ha dit...

T'entenc perfectament Laura. Jo no sóc de comentar-ho massa però sí que és cert que la reacció i el comportament, en general, no és el mateix que si dius que estas embarassada i... home, ho comprenc perfectament, però de vegades també em molesta una mica...

Monika ha dit...

Doncs a mi si que m'han felicitat, per la obra de caritat tan bona que fem... així que no se que es pitjor...

Mariajo ha dit...

Jo no m'ho havia plantejat mai, la veritat... noto, això sí, quan la gent s'alegra, s'emociona, queda confosa o amb morbo... però no m'he fixat en qui dóna l'enhorabona o no. Ho farè!!
Tot bé? fa molt que no ens expliquem històries per mail!!! :-)
Un petó,
Mariajo

Bet ha dit...

A mi m'han felicitat unes quantes persones, curiosament.
Però també n'he trobat d'aquests que dius que et fan ràbia: "Ah, si? i doncs? ja ho has fet tot per provar de tenir fills TEUS????"

Umffff......

De fet, abans de ser familia adoptant, jo tampoc felicitava la gent que esperava el seu nen de l'altra punta de món...

sílvia.....esperant a l'ona ha dit...

és trist, però és així!!!!!!
fa anys, vaig escriure en un full aquest mateix sentiment......
està clar que queda molt per fer en aquesta societat, perquè si l'adopció fós vista als ulls de tothom com la veiem nosaltres, la gent tambñe ens donaria l'enhorabona.......

en fi...... un sentiment més de tots els que anirem experimentat al llarg de la nostra vida com a pares......

una pena que els ulls i el cor dels humans, considerem que només és pròpi allò que porta la mateixa sang o creem nosaltres mateixos........

això també et fa reflexionar, i pensar que la gent actúa per pura inèrcia, acció-reacció, sense tenir en compte els sentiments......

segur que alguna vef¡gada hauràs experimentat alloò de que algú dona l'enhorabona a uns pares que estan esperant i per darrera diuen...... pobre criatura....
doncs això, acció -reacció, ni tan sols els que feliciten saben en moltes vegades el perquè ho fan......

petons
sílvia

Victòria ha dit...

Escriuria molt però, saps? Pasopalabra.

marta ha dit...

Doncs jo et vull felicitar, perquè seràs una mare estupenda...
M'has fet plorar!!!, no m'ho havia plantejat, de fet a mi només una persona em va felicitar... Va dir que havia decidit fer un gran pas, parar de patir per no poder tenir un fill de forma natural, i em fecilitava, perqué també seria mare!!!...
La resta ja ho han dit tot...
Muaks

Noèlia ha dit...

Ei, Com ens has fet pensar. De fet, nosaltres més d'una vegada ho hem comentat. Perquè no ens pregunten?ni ens feliciten? de fet, els que ho fan, ens mostren la seva veritat i els seus dubtes, això no ens fa pas sentir-nos malament, perquè volen saber i es preocupen per nosaltres i els nostre futur fill/a.
Quan hi ha preguntes del tipus i perquè? o perquè no un vostre? O.. que maco el que feu...etc... no se pas com reaccionar.