Busco una mare!

SinopsiAquest llibre explica la història d'una família que sent la veu d'una nena boliviana que busca una mare. La mare, el pare i en Jordi i en Biel, els bessons, volen a l'altre costat de l'Atlàntic per recollir-la, impulsats per la veu de la petita, que arriba a través de les estrelles. O de les emocions?

Feia temps que buscava un llibre on sortís la mare biològica i parlés de l'abandonament. I l'he trobat!!!!!! M'encanta, és preciós. Dur i dificil però preciós. 

De moment no l'explicaré a M, l'he de treballar per mi mateixa... 

Nigerian folktales

Aquesta entrada arriba amb moooolt de retràs. Aquests tres llibres els vaig comprar per Sant Jordi.

'Ajapa de tortoise' un llibre de contes nigerians. 'Why the sky is far away' un conte nigerià i 'Nigeria in pictures', un llibre amb imatges i una mica d'història de Nigèria.

Si el meu fill se'ls mirarà mai o no, no ho sé, però jo tinc ganes d'ampliar-li la biblioteca sobre Nigèria. Que sempre que vulgui pugui consultar cosetes del païs que el va veure néixer.

.

Bad dog, Marley

Va ser preciós el dia de reis, veure la cara d'en M quan va veure aquest conte.

Bad dog, Marley!!

Era el conte que es mirava caaaaaaaada dia a l'orfenat. Durant la setmana d'adaptació ens passavem tota la tarda a l'habitació, allà jugaven, miraven la tele o llegien contes... cada cop que li deia que anés a buscar un llibre per llegir-lo junts, venia amb aquest... si el veia a dalt de tot de l'estanteria, demanava ajuda a algú perquè l'ajudés a baixar-lo... ell volia aquest!! (excepte un dia que es va presentar amb un que deia 'my new family' i parlava d'adopció... vaig estar temptada a veure-hi una senyal, jajaja, però va ser una casualitat)

S'asseia a la meva falda i es posava a explicar el conte, posant èmfasi en cada pàgina, en com el gos Marley feia entremeliadures...

Vaig demanar als reis de casa la tieta Ester que el busquéssin, per tal de regalar-li i ho van fer!!!

I realment van encertar aquests reis!!! Cada dia al matí quan encara estem fent mandres al llit, obre el calaix de la tauleta, agafa el conte i ens l'explica.

.

Por qué no estuve en la barriga de mamá?

Aquest és l'últim conte que he comprat a en M...

Por qué no estuve en la barriga de mamá? de Silvia Magdaleno.

Seré critica... de fet, ja li vaig dir 'personalment' a la Sílvia. Però no m'ha acabat d'agradar... m'explico... el conte el trobo molt maco, però no estic segura que ajudi al nen a entendre la resposta al títol del llibre.

Potser m'equivoco, potser si servirà, ho sabrem d'aquí un temps... quan ell tingui edat per entendre i comenci a fer preguntes.

Trobo a faltar dins el món de l'adopció contes que estiguin enfocats en el sentiment del nen i no en el sentiment de la mare/pare. És molt maco que els nens sàpiguen que els hem estat esperant amb il.lusió, amor, etc... però també penso que necessiten llibres on puguin veure reflectits els seus sentiments... de moment, dels que tinc l'unic que tracta aquest tema és 'coses que agraden a en jakob jakob' .

Per tan, si en coneixeu més... us ho agrairé.

.

Beem explores africa

Beem és una nena Nigeriana que viu a Lagos, es passeja per tot el llibre explicant coses d'àfrica... les ciutats com Lagos o El Caire... els deserts, les sabanes, les montanyes.... és un conte preciós preciós que vam comprar a Lagos tan bon punt el vam veure.

És tan maco que inclús el vam portar pels cosinets, tot i que està en anglès, però bé. un dia o altre hauran de començar a aprendre'l.

.

Coses que agraden a en Jakob Jakob

3 mesos he estat esperant aquest llibre...(el vaig encarregar per celebrar que el nostre expedient havia arribat a Nigèria) està clar que ser de poble té les seves conseqüències i una d'elles és aquesta, no tenir llibreries suficientment grans com per tal de que et serveixin ràpid... al final abacus me l'ha trobat en dos dies, menys mal!

Coses que agraden a en Jakob Jakob, editorial Cadí, d'Eugènia Curto Lledó.

A en Jakob Jakob li agrada molt la pluja i saltar damunt els bassals, també li agrada el menjar picant de l'Àfrica, el lloc en el qual va néixer. A en Jakob Jakob no li agrada dir adéu. Però ho va haver de dir a la Molu i a en Daniel el dia que la seva mare adoptiva va anar a recollir-lo... Tampoc no li agrada la nit, però cada cop que es desperta enmig de la foscor, la mare s'està amb ell fins que es torna a adormir...

Un conte molt maco, que tracta l'adopció des del punt de vista del nen, de com s'ha d'adaptar a la nova vida... de com ha de dir adéu a les coses que li agradaven i a les que no de la seva vida a l'àfrica i de com ha de dir hola a les coses que li agraden i a les que no de la seva nova vida...

Pell de Llarinté, cua de tiré

En Mamadou i la Kumbà esperen un fill, és el primer i estan molt contents. Els
dos però hauran de passar moltes peripècies per tal de complir les seves
promeses. Aconseguir una pell de LLARINTÉ (lleó) i una cua de TIRÉ (girafa).

Aquest és el conte que vam comprar diumenge a Barnàfrika, és un conte tradicional Mandinga (grup ètnic d'africa occidental).

M'agrada Barnàfrika, és un afrofestival petit, senzill però on sempre trobem algun tresor ... aquest any hi havia un stand d'una associació de nigerians, en concret, de Lagos... evidentment és on vam dinar.

S'hi ha d'anar a la tarda, que és quan s'anima el festival... lluita africana, música, dances... i sobretot molta molta diversitat.

A part de tot això, cada any hi he conegut algú del mon blogger... Monika, Marta... un plaer!

Els déus de Nimo.

Hi ha regals que et fan posar la pell de gallina, i el d'avui ha set un d'aquests.

Un conte "els déus de Nimo" una petita joia! un conte bilingüe escrit en CATALÀ i IGBO (una de les tres llengües més parlades a Nigèria). Un conte Nigerià que parla dels costums i tradicions de Nigèria.

Simplement genial!

Mil gràcies Laura.

.

Diversitat, som diferents, únics i especials.

Si hi ha alguna cosa que m'encanta comprar durant aquesta llarga espera són llibres i contes per ell/a... i avui que és Sant Jordi no podia ser menys... i l'escollit ha set aquest, un llibre sobre la diversitat, que com més me'l miro més m'agrada.

Hi ha dues persones iguals?
Es poden tenir dues mares?
Podem llegir amb els dits?
Quins són els nostres drets?
...

Parla de les nostres diferències, tan emocionals com físiques, de com som únics i especials per ser com som... parla del nostre ADN, de perquè som així però també parla de com ens podem assemblar a algú sense tenir els mateixos gens... parla del racisme i la inmigració, de quins motius poden fer que algú hagi de canviar de païs o de lloc on viure i de com ens podem ficar a la seva pell per entendre'ls una mica... parla dels diferents tipus de familia, de que hi ha famílies de dos pares o dues mares, families monoparentals, families d'acollida, families adoptives... parla de les religions, explica els tipus de religions que hi ha.... parla de les minusvalies físiques i psiquiques, del llenguatge de signes, dels nens soldat ...

... i tot això sense donar més importància a una cosa que l'altra. Segurament tardaré anys a treure-li tot el fruit... no és un conte per nens massa petits, però crec que és un llibre que m'acompanyarà bastant per treure idees per fomentar l'autoestima del nostre fill/a.

A més vé acompanyat per un joc on els nens (o jugadors) s'han de posar a la pell del seu amic o amiga per encertar les preguntes.

.

Un diumenge africà...

Heu vist quin awale més maco???? és etíop. Dues personetes amb qui compartirem moltes coses d'ara en endavant ens l'han portat del seu recent viatge a Etiòpia.

Ja forma part del menjador de casa...

Ens va agradar moltíssim, és un objecte d'aquells que sempre deiem... "l'hem de comprar", ara ja no cal.



Però per si això fós poc... també van dur un regalet pel nostre petitó/na, un conte "la kaputxeta negra i el lleó ferotge" la versió africana de la caputxeta vermella, preciós, molt molt maco...




Moltissimes gràcies! Vam passar un dia molt agradable... esperem repetir molt aviat.

Vam rematar el dia dinant alloko, és la tercera vegada que el cuino i ja començo a ser-ne experta, jeje... el d'aquest diumenge és el que m'ha quedat millor amb diferència (ho sento pels que vau haver de menjar-ne les altres vegades, jajaja) i vam visitar l'exposició "àfrica, bressol de les cultures" una vista i reflexió contemporània d'un continent mil·lenari. Es pot visitar al museu de l'art de la pell de Vic fins el dia 18 d'abril.

Respecte el procés... tinc el blog bastant abandonat, però és que l'espera està essent molt tranquil·la, potser massa? no sé... estic en un punt molt passiu, molt tranquil, sense nervis, sense presses... s'està bé així.

.

He trobat un tresor.

L'idioma oficial de Nigèria és l'anglès. Es parlen unes 500 llengües diferents a Nigèria però les 3 majoritaries a part de l'anglès són el yoruba, l'igbo i el hausa.



Gràcies a una noia que treballa a Abuja, la capital de Nigèria, he descobert que a Nigèria s'editen uns contes infantils bilingües, escrits en anglès + una de les tres llengües majoritaries; a més a més vénen acompanyats d'un CD on s'hi inclouen cançons en yoruba, igbo o hausa.






A part també venen uns jocs de cartes per aprendre paraules en els 3 idiomes.






Quan siguem a Lagos i sapiguem de quina ètnia és el nostre fill, voltarem les llibreries per tal de trobar-los i sino... els comprarem on-line que també dónen la opció.


Es poden comprar aquí.

És o no un tresor?

.

No importa el color de la pell...

Aquest conte està dirigit a totes les persones que creuen en l'esperit d'igualtat, que fomenten la tolerància i desitgen transmetre amor cap a tots els nens del món, siguin del color que siguin.

Temps enrere la Paula al seu blog va proposar la idea de començar un conte, ella va posar la primera frase i entre vàries persones vam anar donant forma al conte, sense pensar massa en el final... fins que el final va venir rodat "no importa el color de la pell, importa l'ànima" i aquí es va acabar el conte.

Em sento orgullosa de formar part dels "varis autors" que componen el conte, tot i que la meva aportació va ser petita, per això m'ha fet especial il.lusió rebre'l avui.

Abay s'ha encarregat de l'edició i de vendre'l i els beneficis aniràn destinats a la ONG Mediterránea.

.

Aprenent a conviure! Un conte real.

Soc anti-powerpoints d'aquests en cadena que envien al correu electrònic per això els llenço directament a la brossa quan m'arriben, excepte si vénen de ma mare o d'algú que sap que odio aquest tipus de correus, perquè si els rebo és perquè saben que m'agradaran, i aquest ha set el cas... en Manel me n'ha enviat un avui...

Al zoo de California, una mare tigressa va donar a llum a 3 cadells. Desafortunadament va tenir complicacions durant l'embaràs i els tigres petits van néixer prematurs amb poc pes i tamany, el què va provocar que morissin en molt poc temps.

La mare tigressa es va recuperar del part, però al mateix temps va començar a minvar la seva salut i físicament no se la veia bé. Els veterinaris van pensar que la causa podia ser la pèrdua dels seus cadells el què fés que caiés en una depressió. Per això van decidir que si li buscaven altres cadells tal vegada això milloraria.

Després de verificar en altres zoològics del païs, van confirmar amb molta pena que no hi havia cadells de tigre que poguéssin ser portats al costat de la tigressa. Per això els veterinaris van decidir una cosa que mai s'havia intentat al zoològic anteriorment. A vegades hi ha mares d'altres espècies que moren deixant orfes als seus cadells i això va ser precisament el cas d'una mare truja, que havia deixat orfes a tota la seva camada de cadells.

Els van col.locar tela imitant la pell de la tigressa, els van col.locar al seu voltant i el què veureu a les fotos és la resta de la història...

Ara digueu-me...

Per què la resta del món no podem conviure en pau amb persones diferents a nosaltres ?????

Què ens fa falta? Que ens cobreixin amb una tela?

.

Esperándote...

Tenim uns quants contes pel nostre fill/a, però cap m'havia emocionat com aquest.

M'agrada i mooooolt!!!!

M'hi he sentit totalment identificada... parla de la coneixença d'altres persones en la mateixa situació, de la manta dels desitjos, de la llegenda del fil vermell... tot això en paraules entendibles pel nen.

Aprofitaro per fer-ne una mica de publi aqui al blog, ja que l'autora és companya de camí, si voleu saber-ne més, podeu fer-ho aquí.

Gràcies Sílvia per la dedicatoria.

.

Nanas del baobab

Portava bastant temps darrera d'aquest llibre-CD, 30 cançons infantils de l'àfrica negra, de les quals 3 són de la costa d'ivori, també n'hi ha del congo, de mauritania, senegal, ruanda, mali, guinea, camerun...

El llibre consta de la lletra en l'idioma original i després la transcripció al castellà, i al final de tot una breu explicació de l'orígen de cada cançó. És preciós!!

A l'editorial està esgotat així que no es pot trobar a no ser que la llibreria el tingui en stock. Anava darrera d'ell ja feia temps, sempre amb mala sort, esgotat! esgotat! sempre esgotat! Fins que a un lloc em van dir que si... que el tenien, però dies després vaig rebre un e-mail dient que els estava costant més del normal trobar-lo (així que vaig entendre que no el tindrien ja que com he dit a l'editorial està esgotat) .. vaig seguir la meva recerca i el vaig encarregar en una altra llibreria on-line que si que tenia stock.

Ahir a les 18.00 va arribar un paquet, era el llibre!!

A les 19.00 va arribar un altre paquet, era un altre llibre!! El de la llibreria uqe m'havien dit que tardaven en trobar-lo i de la qual jo vaig deduir que no el tindrien!! jajajajaj si és que... només em pot passar a mi.

Si a algú li interessa ... en els dos llocs que encara queden (o quedaven, jajaja) és "casa del libro" y "fnac".

.

L'alhambra pels nens.

Aquest cap de setmana hem estat a Granada, ha set una mini-mini-molt-mini escapada, ja que el dilluns hi havíem de ser per feina i vam aprofitar i vam marxar el diumenge al matí, per tal de poder disfrutar de la ciutat i de l'alhambra, la ciutat d'orígen dels avis del meu fill/a (els meus sogres).

I ens vam firar! Vam comprar un conte titulat "la alhambra contada a los niños", en realitat és un regal a compartir, entre els meus sogres i el nostre fill/a, jeje... volem que els serveixi per explicar-li al nostre peque que ells també han nascut a un lloc diferent al que viuen i que per x motius van haver-ne de marxar... pensem que pot ajudar al nostre fill/a a entendre que cada persona té les seves particularitats, i que els orígens de cadascú poden ser molt diferents als del lloc on vivim.

Les il.lustracions del conte són de la Pilarín Bayés, una osonenca, com nosaltres!

.

El pardal, el cocodril i el lleó

Segueixo amb la meva sèrie de contes africans, aquesta vegada es titula "el pardal, el cocodril i el lleó" i és un conte del Congo.

Hi havia una vegada un pardalet que va anar a buscar el cocodril i li va dir:

-Germà cocodril, volia demanar-te un desig. Em pots deixar diners?

- No vull deixar-te ni un cèntim - va contestar el cocodril - perquè no ets de la meva família. Jo visc a l'aigua mentre que tu voles per l'aire. Vés a buscar la teva iaia, l'àguila, ella te'n deixarà...

Desanimat amb aquestes paraules, el pardalet se'n va anar sense insistir, però una setmana després va tornar a veure el cocodril amb la mateixa petició i de nou el va fer fora. El pardalet va continuar demanant... demanant, i el cocodril, cansat ja de tanta insistència, li va dir que tornés passats uns dies.

Mentrestant, el cocodril va anar a buscar el seu veí, l'hipopòtam, per explicar-li què passava i després de molt pensar-ho van decidir reunir-se amb altres animals per fer un judici i examinar la qüestió.

El dia del judici va ser confiada la presidència al lleó, que va prometre fer justicia. Amb el seu aspecte ferotge tots tremolaven quan va ocupar el seu lloc al tribunal.

- Pardal! - va cridar.

I quan aquest va aparèixer li va donar permís per pendre la paraula. El pardal, sense perdre la serenitat va avançar entre la multitud d'animals fertoges i va dir:

- Senyor, fa poc vaig demanar diners al senyor cocodril però no va acceptar la meva petició. Com que tenia gana vaig tornar a demanar-n'hi i sempre em contestava el mateix: "no ets de la meva família". Tu majestat, oh, rei de la selva! indicaràs les diferències que hi ha entre nosaltres.

El jutge es va dirigir aleshores al cocodril i li va preguntar.

-Com és possible que el pardalet no sigui germà teu?

-És veritat , nobel rei, que som germans però existeix entre nosaltres una gran diferència. Ell vola pel cel, mentre que jo visc a l'aigua...

- I per aquesta raó no l'ajudes? - va interrogar el lleó.

I la seva veu terrible va repercutir lluny entre el follatge. Un cop va passar el seu enfadament es va calmanr una mica i va poder continuar el judici.

- Bé, acabem ja. Digue'm orgulló cocodril: On néixen els teus fills?

-Senyor - va contestar tremolant - dels... dels ous... que... ponc.

- I tu, pardalet, digue'm , d'on neixen els teus pollets?

- Dels ous que ponc també...

- Els dos heu dit la veritat. Aleshores si naixeu dels dos, sou germans, tot i que la teva opinió sigui una altra, senyor cocoril. Així que heu d'ajudar-vos l'un a l'altre... he dit!!

Tots els animals que assistien a l'assamblea van aplaudir al lleó i el van aclamar una vegada més com jutge just i rei de la Selva.

I des d'aleshores el cocodril ajuda sempre al pardalet, quan aquest li demana ajuda.

.

L'Eloi vol uns pares.

L'Eloi vol uns pares, és el títol d'un llibre que tracta d'una forma senzilla el procés d'adopció nacional el qual segons l'autora " és força diferent i menys descrit que l'internacional"

Ahir vam anar a la presentació del llibre, Charo Díez (l'autora) i Susanna Campillo (la il.lustradora), en companyia d'una assistent social, el van venir a presentar a una llibreria de Vic, la seva idea és enfocar-lo al personal docent de les escoles de primària, més que a les famílies adoptants, ja que per la seva experiència personal (fa 10 anys que és mare de "l'Eloi") ha pogut comprovar que falta informació a les escoles per tal de que puguin tractar el tema a classe amb normalitat, tan cap al nen adoptat com a la resta de la classe, creu que explicant a tots els nens de forma senzilla què és l'adopció, el nen adoptat evitaria haver de respondre menys preguntes complicades de respondre per ell.

El conte és maco, i tot i que com he dit, parla de l'adopció nacional, serveix també per qui estem adoptant a internacional, ja que al cap i a la fi, la història a explicar és la mateixa... "un nen que la seva familia biològica no l'ha pogut cuidar, necessita uns pares, n'arriben uns i se l'emporten a casa".

Després de la presentació hi havia una xerrada-col.loqui sobre "com parlar de l'adopció als més petits", la idea de l'autora (mestra i pedagoga) era que qui assistís a la xerrada fóssin altres mestres, però la realitat va ser que la majoria erem pares adoptants. Va sortir un tema interessant i és que una de les mares assistents, va explicar que era important "treballar amb equip" amb els mestres a l'hora d'informar als nens, ja que uns companys seus s'havien trobat que a la nena li explicaven "que l'havien anat a buscar a la xina", però és petita i encara no havien arribat a la part de "vas sortir de la panxa d'una altra dona" i a l'escola la mestra va explicar a tota la classe què era l'adopció i la va posar d'exemple dient que ella havia sortit de la panxa d'una altra dona... i per la nena això va ser traumàtic, ja que a casa encara no havien arribat a aquest punt.

És un llibre pensat per llegir en companyia d'un adult, perquè d'ell en sorgiràn preguntes.

.

Negre com la xocolata

Dies enrere us demanava ajuda, per trobar un conte per en Roc.

Doncs bé, gràcies a les vostres recomenacions li vaig comprar "Negre com la xocolata", és un conte molt maco i fàcil per un nen de la seva edat (dos anys i mig), ja que té il.lustracions grosses i poca lletra amb una història fàcil d'entendre.

Un nen negre com la xocolata espera uns pares al congo i quan arriben són blancs!!!

A part d'aquest també li vaig regalar un altre conte, els colors de les cultures però el vaig "tunejar" una mica i vaig canviar els protagonistes... la protagonista Laia va passar a ser en Roc i en Bamba (nascut a costa d'ivori) va passar a ser el cosinet...

Una setmana després quan em va veure va dir tot cridant i ballant "el teu nen serà negreeeeee", jajajajaa... sé que no pot entendre quin significat pot tenir això ni de que va... ell ha entes amb el conte que el meu nen serà negre i això ja és important... de moment és un gran pas... tampoc cal que el matxaquem amb gaire més ara per ara perquè falta moooooooolt temps encara.


.

Les mentides de l'aranya.

Últimament, trobo un munt de coses de Costa d'Ivori, i totes per casualitat, l'altre dia els contes a barnafrika i avui un conte per internet, mentre buscava un proverbi africà per posar en una tarjeta de casament per uns amics que es casen diumenge.

Així que això unit a l'ansietat que tinc perquè arribi el ditxós CI, fa que el bloc aquests dies estigui més actiu que mai, ja em passarà, però en aquests moments "necessito" anar fent entrades, es la meva via d'escape (ja veus quina via més tonta), però la meva via al cap i a la fi... es la meva manera de "fer alguna cosa" quan ja no puc fer res més que esperar.

Aquest és el conte, "les mentides de l'aranya"

Fa molt de temps, el rei tenia una filla que es deia Hama i per provar el nivell d'intel.ligència i civilització de la seva societat, i també per trobar-li un marit que fós prou intel.ligent i noble, va fer saber al poble que donaria la mà de la seva filla a aquell que endevinés el seu nom.

L'aranya de posició humil, va enginyar-se una estratagema per poder accedir al a cort del rei. Va anar a la selva i va buscar plomes d'ocell, branques i fulles i es va construir unes ales per poder volar.

Volant, va entrar a palau i es va posar en una branca de l'arbre de les paraules que es troba al bell mig del pati de palau. L'esposa del rei, que en aquell moment passejava pel pati, va veure aquell ocell tan estrany i va cridar la seva filla:

-Hama, Hama!, corre surt! Mira quin ocell més estrany que hi ha en aquesta branca de l'arbre de les paraules!

-On! on és? - va preguntar la filla mentre sortia de la seva cambra.

En sentir això, l'aranya va aixecar el vol. Ja sabia què volia. Ara podria casar-se amb la filla del rei i entrar a formar part de la reialesa.

Arribant al poble, l'aranya va agafar el seu tam-tam, va reunir uns quants joves i tocant amb força i bon ritme varen anar en comitiva fins al palau reial cantant tan fort com podia el nom de la filla del rei.

Com que el rei havia donat la seva paraula, va haver de consentir el casament de la seva filla amb l'aranya i es varen celebrar les noces.

La festa va durar una setmana i els balls i les cançons no varen parar en tot el temps.

Un cop casats, l'aranya i la seva esposa varen anar a viure a la seva casa conjugal, i al cap de nou mesos varen tenir el primer fill.

El temps va anar passant i el fill anava creixent. Un capvespre l'aranya estava assegut al portal de casa i el seu fill jugava amb unes pedretes prop del seu pare.

De sobte, l'aranya va començar a cantar una cançó que revelava el secret de la seva trampa per descobrir el nom de la seva esposa, i el fill, que ho havia sentit, va anar a explicar-ho a la seva mare. La filla del rei es va enfadar molt.

-Així que vas utilitzar una trampa per saber el meu nom! - va dir-li la seva esposa - no ens mereixes ni a mi ni al meu fill. Agafo tot seguit les meves coses i me'n torno a casa del meu pare!

Dit això, la dona va anar a la cambra a recollir les seves coses. Un cop les va tenir preparades; aleshores, va deixar el farcell a terra i va anar a la cambra del seu fill, l'arany va entrar a la cambra de la seva dona i d'amagat va ficar-li uns quants ous dins del farcell. Quan ho va tenir tot preparat va agafar el seu fill de la mà i els dos farcells i sense esperar més va anar a casa del seu pare.

L'aranya els va acompanyar i quan va arribar davant del rei, abans que la dona pogués dir res, l'aranya va dir:

-Pare i rei meu, la teva filla em desobeeix! Jo crio pollastres i ella em roba els ous i els trenca, i jo em quedo sense pollets per poder honrar els avantpassats.

-Això no és cert! - va replicar Hama enfadada.


-No soc pas jo qui diu mentides - va dir l'aranya amb un somriure irònic - sino digues-li que t'ensenyi el farcell.

El rei, en veure els ous trencats dins el farcell de la filla, es va enfadar molt amb ella i li va dir:

-Filla t'has comportat malament, no tens motiu per deixar el teu marit, així que, agafa les teves coses i torna amb ell cap a casa. Al cap de pocs dies l'aranya va tornar a cantar la cançó en un moment en què tant Hama com el seu fill la podien sentir.

Hama, enfadada, sense dir paraula al seu marit, va preparar el farcell amb les seves coses; però metnre preparava el del seu ifll, l'aranya va anar corrents al camp i va collir nyams, i d'amagat els va ficar dins el farcell de la seva dona.

Quan hama i el seu fill varen marxar cap a casa del seu pare, l'aranya també els va acompanyar i igual que l'altra vegada, abans que Hama pogués dir res al seu pare, l'aranya va parlar:

-Pare i rei meu, la teva filla Hama sempre es queixa que no li dono prou menjar i, tot i que és abundant i variat el que disposa per cuinar, ella, insatisfeta, cull els nyams abans de madurar. Jo li he dit que això no està bé, però ella, en comptes de reconèixer-ho i obeir-me, s'ha enfadat i aquí ens tens.

Llavors l'aranya va agafar el farcell de la seva esposa i en va treure els nyams verds que hi havia ficat, i els va mostrar al rei.

El rei, un cop més, va reprovar la seva filla i li va dir:

-Hama, t'has comportat malament, no tens motiu per deixar el teu marit, així que agafa de nou les teves coses i torna amb ell cap a casa. Al cap de pocs dies, l'aranya ja tornava a cantar la seva trampa davant de Hama i el seu fill, i una vegada més, Hama va fer els farcells per marxar de casa.

Com les altres vegades, quan van ser davant del rei, l'aranya va parlar abans que Hama pogués dir res:

-He donat a la teva filla molts atuells de cuina i ella els ha anat trencant tots per manca de cura. Avui s'ha queixat que ja no li quedaven cassoles i jo li he dit que havia de parar compte de no trencar-les, i ella s'ha enfadat tant que ha agafat tots els meus objectes de valor i aquí ens tens. Si no em creus digues a la teva filla que et mostri el seu farcell.

-Això és tot mentida! - va dir Hama abans que el seu pare digués res - l'aranya el meu marit, és un veritable mentider. Ell és qui cada vegada ha anat ficant dins el farcell primer els ous i després els nyams verds, per tal de fer-me quedar com una metnidera al teu davant, però aquesta vegada, abans de sortir de la cambra he mirat dins el farcell i n'he tret tots els objectes de valor que ell hi havia ficat per enganyar-te.

L'aranya en sentir això, es va escapar corrents per tal de no fer el ridícul en descobrir-se les seves mentides. El rei, en veure-ho, va accedir que Hama i el seu fill es quedéssin amb ell.

L'aranya no sabia que mai res es pot fonamentar sobre una mentida, perquè tard o d'hora surt a la llum i tot s'ensorra.



.