Fent maletes.

M'ha anat genial que els dos dies abans del viatge siguin festius, sino, no hauriem tingut pas temps de fer maletes.

'Crec' que no estic nerviosa... després dels nervis de tota la setmana per la feina, compres i documentació, avui estic relaxada, fent maletes sense presses, posant, pesant, traient i tornant a pesar... segurament ens deixarem alguna cosa, segur, però és igual... excepte la documentació, penso que no hi ha res imprescindible.

Se'm fa extrany pensar que d'aqui a tres o quatre dies coneixerem al que serà el nostre fill, per SEMPRE.

Si no falla res el coneixerem el dia 3 de novembre, dos anys justos després del dia que vam entregar la sol·licitud, no és una coincidència meravellosa?

Bé, marxem! dimarts marxem! marxem dos i tornarem tres!!!

I ja som al sisè graó!

.

Visat, ok! Bitllets, ok!!

Tenim el visat, tenim els bitllets! Ja només falta que passin 8!! dies i estarem dalt d'un avió, carregats de bultos i carregats de nervis amb destí: Lagos.

Estem molt contents... sempre he pensat que l'espera més complicada és la que passa entre l'assignació i el viatge... per sort, nosaltres només n'haurem hagut d'esperar 15... tot un privilegi.

Sabem que el nostre fill està a un dels millors orfenats de la ciutat i que per tan, està ben cuidat... tot i així, les ganes de que arribi el dia 2 són cada cop més besties. Tenim ganes de que la carona tímida es converteixi en una carona alegre i riallera...

Tinc por, tinc por de que li fem por, de que no ens accepti... de que li costi entendre que no li volem cap mal i que tots aquests canvis que viurà en breu són pel seu bé, perquè com tots els nens del món, té dret a una familia i nosaltres serem la seva.

Falten 8 dies... 8 llargs dies que passaran lents emocionalment però ràpids físicament... he de deixar enllestida feina que en condicions normals faria en un mes... i la he de fer, no sé com, però la he de fer...

Uffffff.... és molt fort tot això, va a velocitat de vertígen... és molt curiós que després de tant temps d'esperar ara haguem de córrer, és paradoxal.

.