19.9.09

Sense retorn...

Segurament si em preguntéssin què és el què més m'agrada en aquesta vida, en els primers llocs del rànking contestaria viatjar... però com tota cosa bona, també té la seva part dolenta i és la tornada.. sempre hi ha un dia que has de tornar, que el viatge s'acaba... però avui m'han dit una cosa que m'ha fet reflexionar:

"os vais a embarcar en un viaje sin retorno, aunque seguro que lleno de felicidad"...


Això m'ha fet rumiar... és un viatge diferent i sense retorn! M'AGRADA!!

L'hem començat amb nervis, incertesa, emoció, pors, alegria... hi trobarem també burocràcia, petons, abraçades, vincle, jocs, plors, mocs, racisme, classisme, superació, felicitat... i el millor de tot és que no té final ... hem començat un llarg viatge sense retorn.

La paternitat no té retorn.

Esperem, t'esperem
volem que arribi el dia
el primer de la nostra vida.
.



6 comentaris:

Lyd ha dit...

Preciosa entrada.
Com tu, viatjar també és una de les coses que a mi més m'agraden i és una bonica i interesant manera de plantejar-se aquest camí; haurem de deixar de viatjar (almenys durant un llarg temps que ja ha començat) per fer aquest viatje sense retorn...

;)

marta ha dit...

Jo també tinc un bitllet comprat per aquest viatje, que a més t'asseguro que serà per nosaltres el més especial que mai haurem fet!!!
Preciòs post
Muaks

Nür ha dit...

Meravellós viatge, eh? Sense retorn: el somni de tota la vida... viatjar y no haber de tornar. Ara sí que sí... aneu a fer-ho!

Una abraçada,
Nür

Victòria ha dit...

Tant de bo prengueu el vol ben aviat!

ha dit...

Si, si, un viatge que us canviarà la vida per SEMPRE.
Una entrada molt tendre...

farinetas ha dit...

Preciosa reflexió, laura.
Viatjar està molt bé i a qui no li agrada? però aquest viatge és molt i molt especial, una altra història, en breu hi sereu pares i com ben dius....és un viatge sense retorn.
Encara que ja t'havia felicitat, no ho havia fet al teu blog....així que me n'alegro molt per vosaltres, la meva enhorabona.

Un petonàs