Els rínxols a Mèxic

Acabem d'arribar de viatge de Mèxic. I en M i sobretot el seu cabell han causat furor. Hem estat el centre d'atenció allà on anavem.

La primera setmana que vam recórrer la part de la Riviera Maya on hi ha molt més turisme aquest tema va passar més desapercebut, però quan ens vam endinsar cap a la Peninsula del Yucatán es va començar a fer evident.

Un dia, a Chemax, passejavem buscant un lloc per dinar i ja vam donar-nos compte que tothom ens mirava... el primer moment penses que ho fan perquè és un poble sense gaire turisme i els fa gracias que tres pringats passegin a ple sol... però de seguida ens vam adonar que les mirades anaven cap a ell.

Vam entrar a un localet de menjars i de cop va tenir 5 o 6 mans sobre seu! Van començar a fer preguntes, d'on vé, si és el nostre fill, etc.. però totes sense treure els ulls dels cabells... els tocaven i reien, es miraven i els tornaven a tocar... i cridaven algú nou i el feien venir a tocar... vam explicar-li a en M que es mirés els cabells de tothom i que es fixés que tothom els té molt llisos, i que per això tocaven el seu perquè no havien vist mai un cabell tan rinxolat. Ho va portar bé i va acabar jugant amb els nens del local. 

Aquest fet es va convertir en un continuu... lloc on anavem lloc que li deien coses, li tocaven el cap o simplement feien somriures tímids.... per sort en cap tan exagerat com al local de menjars de Chemax.

En algun poble, ens vam donar compte que alguna moto girava cua i tornava a passar per on erem per tornar-se'l a mirar.... 

Ell no ha set massa conscient d'aquest fet, però no passarà massa temps que si ho faci. Ho haurem de treballar ja que la gent no és gens discreta. 

No vam intervenir, primer perquè a ell no l'afectava i segon perquè vam notar que la gent no era maliciosa, simplement era pura curiositat, com quan un blanc arriba a un poble d'africa on no arriba el turisme. 

A l'aeroport de tornada però, vaig explotar... a una botiga del duty free acabant de gastar els pesos que ens quedaven a la butxaca una dependenta li va començar a tocar el cap i amb to ben alt, va començar a parlar de lo curiós que era i va anar cridant les seves companyes perque vinguéssin a tocar-li el cap... i aqui vaig explotar i li vaig dir que ni pensar-ho, que primer de tot li hauria de demanar al nen si li molesta que li toquin el cap. La seva resposta va ser que ja li havia dit hola al nen. Olé tu!! jajajaja

El color de la pell...

El meu fill no té massa clar el concepte 'color' ... ni de la pell ni res... els distingeix, per tan sé que no és daltonic, però no posa cap mena d'interès a posar nom a cada color. Sovint li demano de quin color és i un dia em contesta blau, un altre dia rosa, un altre dia vermell... li dic que és negre o marró (depen del dia) i després em pregunta de quin color soc jo, de quin color és el papa i de quin color són la Fiti i en Rex, el gat i el gos respectivament... i curiosament els dos són negres, com ell.

'Culito negro' 'negritu' 'negre guapo' ... són conceptes habituals a casa... i malgrat a la pregunta, qui és el meu negre guapo, sempre contesta ... jo!! entenc que no és conscient del color.


Però!! sempre hi ha un però... té por als negres. Als negres adults.


El primer dia que li vam notar va ser a l'abril... abans no havia tingut cap reacció rara. Vam anar a sopar a casa d'un amic nigerià igbo i va ser molt evident... va interactuar poquissim amb ell durant tot el sopar i si ho va fer va ser a distancia... l'endemà d'aquest sopar estava super sensible, plorava per tot i ens va fer alguna rabieta digna dels primers dies...

Dies després al pàrking del super, ell jugava per allà mentre jo xerrava amb una amiga, anava sortint i entrant gent i ell estava tan tranquil, fins que van sortir una familia de negres... va córrer cap a mi amb cara de terror i es va enganxar a les meves cames i no se'n va separar fins que els va perdre de vista.

L'altre dia vam quedar amb una amiga que és de la Côte d'Ivoire, feia moooolt temps que no ens veiem i els primers cops havia estat ben normal amb ella, doncs igual... tot i que amb ella mica a mica va anar interactuant.

Tenim el handicap de que 'fem gràcia' als negres... i a vegades es paren a parlar amb nosaltres per fer-me alguna pregunta curiosa ... en aquest punt se m'enganxa a les cames i amaga el cap de manera que ni se'ls mira. Si a més, porten algun bebè o nen petit i els dic alguna cosa... el bloqueig ja és total.

A mi em sap molt greu, malgrat entenc què li pot estar passant pel cap, així que hem començat a parlar amb ell cada cop que ens creuem amb algun ... li explico que són negres com ell i que segurament abans també vivien a àfrica, tot seguit hi afegeixo que no ha de tenir por, que són gent normal, com ell i com jo i que ell viurà sempre amb nosaltres, bla bla bla...

Sembla que mica a mica està funcionant... avui aquest matí hem estat passejant per Vic, ens hem creuat amb algun i no m'ha fet cap reacció extranya, tot i que no hem interactuat amb cap directament... o l'altre dia vam trobar l'amic igbo i després de fer-li el 'lleig' d'amagar-se rere meu, va acceptar una galeta per part seva, va saludar-lo i fins i tot va acceptar que li demanéssim si un dia voldrà venir a sopar a casa.

Estic en un punt que no sé massa què fer, si provocar situacions o que vinguin soles... per exemple, el propietari d'una botiga nigeriana té ganes de coneixe'l i que vagi a jugar amb els seus fills...

.