Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!!!

En aquests moments pagaria per estar dalt d'un avió, amb el paracaigudes penjat a l'esquena apunt per saltar al buit, un altre cop.

Als primers mesos d'embaràs moltes dones tenen nàusees... jo no estic embarassada, però si estic vivint els primers passos cap al nostre fill/a, per tan es podria comparar.

Però no tinc nàusees, sino un nus a l'estómac. No em serveix ni un bany relaxant, ni una til.la... jo sé que aquest nus a l'estómac que deuen ser nervis, em passarà cremant adrenalina... podria sortir a córrer pel camp o agafar la bici fins cansar-me, però tampoc en tinc masses ganes.

Després de la primera entrevista m'he quedat amb una sensació molt extranya... una sensació de no saber què coi està passant... no ha anat malament, ja que es veu que si va malament ja no passes la següent entrevista (permeteu-me que ho dubti), però m'he quedat amb la sensació de que m'he de sentir culpable per alguna cosa que jo no m'hi sento. I això em porta a sentir-me culpable per no sentir-me culpable... no sé si m'explico.

És aquest el seu paper? o realment són així? jo sabia que seria dur, saber-ho o trobar-t'hi és totalment diferent però... han de fer mal?

En fí...