5.12.09

Aprenent a conviure! Un conte real.

Soc anti-powerpoints d'aquests en cadena que envien al correu electrònic per això els llenço directament a la brossa quan m'arriben, excepte si vénen de ma mare o d'algú que sap que odio aquest tipus de correus, perquè si els rebo és perquè saben que m'agradaran, i aquest ha set el cas... en Manel me n'ha enviat un avui...


Al zoo de California, una mare tigressa va donar a llum a 3 cadells. Desafortunadament va tenir complicacions durant l'embaràs i els tigres petits van néixer prematurs amb poc pes i tamany, el què va provocar que morissin en molt poc temps.

La mare tigressa es va recuperar del part, però al mateix temps va començar a minvar la seva salut i físicament no se la veia bé. Els veterinaris van pensar que la causa podia ser la pèrdua dels seus cadells el què fés que caiés en una depressió. Per això van decidir que si li buscaven altres cadells tal vegada això milloraria.

Després de verificar en altres zoològics del païs, van confirmar amb molta pena que no hi havia cadells de tigre que poguéssin ser portats al costat de la tigressa. Per això els veterinaris van decidir una cosa que mai s'havia intentat al zoològic anteriorment. A vegades hi ha mares d'altres espècies que moren deixant orfes als seus cadells i això va ser precisament el cas d'una mare truja, que havia deixat orfes a tota la seva camada de cadells.

Els van col.locar tela imitant la pell de la tigressa, els van col.locar al seu voltant i el què veureu a les fotos és la resta de la història...









Ara digueu-me...

Per què la resta del món no podem conviure en pau amb persones diferents a nosaltres ?????

Què ens fa falta? Que ens cobreixin amb una tela?

.

6 comentaris:

Vientomi ha dit...

Què fort em recorda a una situació durant el CI.

xino xano cap a Xina ha dit...

Quan de temps oi Laura ?, poc a poc estic tornant a llegir ...i poc a poc fent algún comentari.
M ´ha agradat molt el power ...una prova de la sabiessa de la natura..uns fillets sense mare una mare sense fillets...que més dona les ratlles o els colors de la pell , el que conta és la mutua necesitat de estimar-se i ser estimat no ?
petons
mercè

Lyd ha dit...

Vaja! Jo, al igual que tu, tampoc obro aquest tipus d'e-mails i nomès obro els que m'envia la meva germana o la meva mare per què sé que serà alguna cosa que m'agradarà. I aquest mateix PPT me'l va enviar ma germana! Quina casualitat, no?
Doncs potser t'envïi un altre del part d'una elefanta... impresionant.

marta ha dit...

És que el rellotge biològic existeix, així com la necessitat d'estimar i ser estimat, no importa com diu el llibre, el color de la pell, sinó l'ànima!!!
Impressionant les fotos...
Muaks

Nür ha dit...

Impressionant!! :D
Hi ha una altra història d'un hipopotamet i una tortuga, el coneixes? A Xavi li vam comprar el llibre d'aquesta història que es diu "Una mamá para Owen"...

Que qué ens falta? Sentit comú.

Una abraçada,
Nür

ha dit...

Sense paraules... que maco!