Kung fu panda 2 i Floquet de Neu: pel·licules.

Haviem vist Kung Fu panda (la primera) i ens havia cridat l'atenció (positivament) que l'ós panda fós fill d'un ànec i fós la cosa més normal del món. Va ser genial veure que es tractava l'adopció sense parlar-ne. Amb naturalitat.

Poc després vam veure que sortia la 2 i les critiques que vam anar llegint per internet eren bones, així que la vam demanar per reis. El panda se sent incomplet sense conèixer els seus orígens i es disposa a buscar-los. És fantàstic. Està molt ben tractat, tan la búsqueda dels orígens com els sentiments del panda cap al pare adoptiu i viceversa. Són pare i fill i això no ho trencarà res per molts orígens que un busqui.

A part de que és una adopció monoparental masculina! Olé!!

Molt recomenable. La vam mirar amb en M, i a ell de moment només li van cridar l'atenció les lluires de kung fu ... jeje, és massa petit per aprofundir en el tema, però l'anirem veient, de tan en tan, per anar tocant temes...

Aquesta la vam anar a veure al cinema. El principal motiu que em temptava a veure-la és el fet que l'obectiu principal de Floquet de Neu durant tota la pel·licula, és canviar-se el color. No vol ser blanc! no vol ser diferent que la resta dels seus companys goriles. Alguns goriles el rebutgen per ser diferent...

La pelicula en si... doncs mira, no és que m'apassionés, però si que la tindrem en la nostra col.lecció per tal de treballar el color i la diferència racial d'en M.

.

Salvem els nens bruixots de l'àfrica...

... aquest és el títol de l'impactant reportatge que va emetre el canal 33 el dimarts, a 60 minuts i que emetrà en reemissió demà diumenge dia 16 d'octubre a les 15.20 de la tarda.

En algunes de les zones més pobres de Nigèria, on es combina el fervor religiós evangèlic amb una forta creença en la bruixeria i la màgia negra, milers de nens i nenes són acusats de provocar les catàstrofes, la mort i la fam: se’ls titlla de bruixots. Denunciats pels pastors i per les profetesses nigerianes, aquests nens són abandonats i torturats i la majoria acaben morint, bé de gana o bé assassinats: i tot, en nom de Jesucrist. Aquest “60 minuts” segueix de prop un anglès, Gary Foxcroft, que ha dedicat la seva vida a ajudar aquestes criatures desesperades i vulnerables. L’organització benèfica d’en Gary, la Stepping Stones Nigeria, ara recapta fons per ajudar el Sam Itauma. El Sam, fa cinc anys, va rescatar quatre d’aquests nens acusats de bruixeria. Ara s'esforça per atendre’n més d’un centenar en una mena de refugi improvisat i escola que ha creat per acollir els nens bruixots.

El vam veure començat, per això tinc ganes de veure'l demà, tot sencer, malgrat és molt molt dur.

Sabia que existien els nens bruixots, n'he llegit coses... però veure-ho a través d'una càmera i veure com tot un poblat rebutja un nen o una nena perquè creuen que és bruixot és horrorós. Evidentment m'afecta de prop perquè el reportatge parla de Nigèria i sobretot perquè parla de l'estat d'on és originaria la familia biològica del meu fill ... però a part de la part sentimental que a mi m'afecta, considero que és dur dur de collons.

Si podeu, mireu-lo.

.

Nollywood

Nollywood es la industria nigeriana del vídeo domèstic. Sense cap ajuda oficial ni extrangera, ha superat tan les produccions americanes de Hollywood com les de Bollywood, la indústria cinematogràfica de la Índia. Amb una producció anual de més de 1200 llargmetratges en vídeo, Nigèria s'ha convertit en el primer productor mundial de pel.licules.

Segons el diario Nigerià, The guardian, aquest fenòmen ha surgit a causa de la inseguretat i la debilitat de la moneda local, la naira, davant del dòlar, que impossibilita una producció per grans sales de cinema. A Nollywood coexisteixen pel.licules de tots els gèneres realitzats amb uns minusculs pressupostos.

Els protagonistes acostumen a ser objecte de persecussions extraordinaries, victimes d'inverosímils encantaments o gigantesques catàstrofes, amb un tema recurrent: l'esterilitat de la dona. A les pel.licules filmades al nord, haussa i musulmà, és un imán qui serveix de guia espiritual. Al sud cristià, sovint es tracta d'un pastor que dóna consol o expulsa els dimonis i s'hi enfronta, ell o la protagonista.

La popularitat d'aquestes pel.licules no para de créixer als paisos de l'àfrica subsahariana. Un dels motius és el baix preu de les pel.licules i dels reproductors. Les televisions locals també s'han implicat fent que Nollywood es faci popular.

El public s'identifica molt amb les llengües, intrigues i dilemes diaris dels protagonistes de les pel.licules, aquest fet ha suposat també un àuge a la industria d'aquest cine.

Avui en dia, d'una pel.licula poc interessant de Nollywood se'n venen una mitjana de 20.000 copies.

Alguns títols que buscaré per veure:

-Living in Bondage (Viure en l'esclavitud), de Kenneth
-Igodo, Land of the Living Dead (Igodo, terra de fantasmes), de los directores Don Pedro Obaseki y Andy Amenechi.
-Ninety degrees (Noranta graus) de Mark Kubare.

i segur que en trobaré més.

Gràcies Jordi per parlar-me de Nollywood.;)

.

Madres e hijas, la pel·licula

La sinopsis de la pel·licula és la següent:

Drama centrado en tres mujeres: una mujer de unos cincuenta años (Annette
Bening), la hija (Naomi Watts) que dio en adopción 35 años atrás, y una mujer
afroamericana (Kerry Washington) que quiere adoptar un niño. Mother and Child es
la historia de tres mujeres y sus principales relaciones amorosas: con sus
hombres, con sus hijas y con sus propias madres. Ante la insistencia de su
madre, Karen abandonó a la niña que tuvo con 14 años. Ahora, 36 años después,
mientras sigue lamentando la pérdida de su hija, encuentra a un hombre que está
dispuesto a darle una familia y aportar un poco de alegría a su vida. Elizabeth
es aquella niña, que ahora lucha con sus propios problemas de familia,
sexualidad y poder. Ella también tiene la capacidad de amar, pero será necesario
que se quede embarazada para que aprenda a adorar a otra persona. Lucy cree
estar preparada para ser madre. Su propia madre será fundamental mientras Lucy
aprende a cuidar a la hija que siempre ha querido tener. Mother and Child trata
de las elecciones que hacemos, las oportunidades que perdemos y el poder del
lazo irrompible entre madre e hijo.

Vaig sortir tocada de la peli... em va costar dormir i vaig estar donant voltes al tema....

Penso que toca molt bé varis temes... el d'una mare biològica (sovint la gran oblidada), el de l'abandó (la ferida primària) i el d'uns futurs pares adoptius.

Molt molt recomenable... només l'hi vaig trobar un petit fallo al principi que amb el pas de la pel·licula va quedar en un "no res".

No deixa indiferent, gens. Estic convençuda que el director, o està vinculat amb l'adopció o s'ha documentat molt molt molt bé.

.

El curioso caso de Benjamin Button.

"Nací en circunstancias inusuales" així comença la pel.licula...

Aquestes circumstàncies inusuals a les que es refereix en Benjamin Button a la pel·lícula no són l'abandó i la posterior adopció sino a unes altres , però, a ell l'abandonen i l'adopten, ell és blanc, l'adopta una família negra.

M'agrada que malgrat que l'abandó és fruit d'unes circumstàncies especials que el fan diferent, l'adopció a la pel·lícula es tractada amb naturalitat, sense donar-hi bombo...

No puc opinar massa més, ja que vaig mirar-la en anglès!!!! si si, m'ho he agafat en serio!! jajaja... i clar, vaig pillar el què vaig poder.... la tornaré a mirar, he de rumiar si en castellà o repeteixo "in english".

Us l'aconsello.

.

La pequeña Lola...

El fred, la pluja i el mal temps fan que et vingui més de gust quedar-te a casa... i això vam fer la nit de dissabte a diumenge, quedar-nos a casa i veure una pel.licula.

Vam escollir "la pequeña lola" ... suposo que és normal que ara gairebé tot giri entorn de l'adopció.

La sinopsis:

El deseo de tener un niño lleva a una joven pareja, Pierre y Géraldine, a emprender un viaje iniciático al fin del mundo, a un país castigado por la historia: Camboya. Para ellos, se inicia una aventura agotadora y extraordinaria: ronda de visitas a orfanatos, enfrentamiento con las autoridades francesas y camboyanas, amenazas de traficantes. Sin olvidar la desconfianza y la envidia, aunque también la ayuda mutua de la pequeña comunidad de futuros padres adoptivos que el azar ha reunido. A través de esta peregrinación, la pareja se enfrenta a sus propios miedos, a sus egoísmos. La pareja se desgarra, se reconstruye y sale transformada para siempre.

Ens va agradar bastant, potser un pèl lenta (com les adopcions, jeje) , però molt intensa i sobretot et fa pensar molt... posar imatges a coses que es llegeixen últimament és un pèl dur, però penso que no podem tancar els ulls, sino al contrari, obrir-los al màxim per assegurar-nos que tot és tal i com ha de ser.

Vete y vive.

Ahir vam llogar aquesta pel.lícula al vídeoclub... té relació amb l'adopció i la veritat és que no et deixa indiferent i em va fer pensar en que darrera de cada adopció hi deu haver una història personal, la qual pot fer més fàcil o dificil l'adaptació del nen a la nova llar...

Totalment recomanable, si podeu, mireu-la.

Deixo la sinopsis:

Miles de refugiados africanos procedentes de veintiséis países llegan a los campamentos de Sudán. A instancias de Estados Unidos e Israel se ha puesto en marcha un vasto proyecto (Operación Moisés) para llevar a los judíos etíopes (falashas) a Israel. Una madre cristiana convence a su hijo de nueve años para que diga que es judío y así salvarle de la hambruna y de una muerte segura.El niño llega a la Tierra Prometida. Oficialmente es huérfano y le adopta una familia sefardí francesa afincada en Tel Aviv. Crece con el temor de que descubran su secreto, no es judío ni huérfano, sólo es negro.Descubrirá el amor, la cultura occidental y el judaísmo por un lado, y el racismo y la guerra en los Territorios Ocupados por otro. Se convertirá en judío, israelí, francés y tunecino, una auténtica torre de Babel humana.Pero nunca olvidará a su auténtica madre, la que se quedó en el campamento, y siempre soñará con encontrarla de nuevo.