Viatge a ivori... amb imatges.

Som agost i aquest mes vol dir: vacances per molta gent. Per mí les vacances són sinònim de viatge, i com que qui no es conforma és perquè no vol... ja que no puc viatjar físicament, em conformo viajant a través d'imatges de la vida quotidiana de la Costa d'Ivori.

font: http://www.trekearth.com/

.

Rostres d'ivori IV...

Tenim bastantes ganes de començar un altre tipus d'espera... la del CI s'està allargant i comença a ser cansat i agotador, no estem de baixón, però si que necessitem que aquesta etapa s'acabi i comenci la següent, un altre tipus d'espera, un altre tipus de nerviosisme... però de moment continuem aquí en aquesta.. i la veritat que la portem de la millor manera que podem.

Però com que en aquesta vida tot s'ha d'agafar tot amb un somriure a la boca, us deixo uns quants somriures preciosos que he trobat de Costa d'ivori.

Mentre escrivia l'entrada he pensat en tu Mura... has vist com riuen aquests nens? per tan te'ls dedico! (vam tenir una xerradeta a casa meva ... espero que sàpigues per on va aquesta dedicatòria, jeje)

Disfruteu d'aquests somriures i procureu que se us encomanin...







.

Rostres d'ivori III...

No sé què dir!!

Estem esperant esperant i esperant... no podem fer res més... i mentrestant anant-nos fent a la idea que no entrem al primer cupo dels 25 expedients que té com a límit la ecai.

Què hi farem... ningú va dir que això de l'adopció fós ràpid i fàcil no??

Un dia, intentant animar a una companya de fatigues perquè s'havia enterat que hauria d'esperar un temps més llarg que el que havia imaginat, li vaig dir:

"quan tinguis assignació i vegis la cara del teu fill, donaràs gràcies per haver esperat tan de temps, ja que si t'haguéssin assignat molt abans, el teu fill seria un altre i en aquell moment no t'entrarà al cap que pugués ser cap altre"

Doncs ale! Si soc bona donant consells, he de ser bona aplicant-me'ls!!!!

I com que no tinc massa res a dir... us deixo amb la tercera part dels rostres d'ivori.

Rostres d'ivori II...

Avui he anat a renovar-me el passaport, m'havia d'esperar una hora per tan he aprofitat per anar a fer la compra, al super he trobat una família de negres amb un cotxet... els ulls se me n'hi han anat de dret, perdo el món de vista i només veig aquell cotxet amb aquell nen negret dintre, és inevitable... he tornat a la policia i allà esperant hi havia una familia de negres, amb un cotxet... automaticament he anat a seure al seu costat, jajaja... havia de veure el nen!! estava adormit, té 7 mesos i la mare m'ha dit que ells són de Nigeria, però el nen és català!! jeje... no sé si per la zona hi ha més negres que abans, però ultimament en veig molts!!!! No sé si a totes les que espereu us passa, però mentre era a dintre en Manel estava allà amb el nen aquest i jo tenia enveja (sana)!!! volia estar allà escoltant què dèien i no a dins fent-me el passaport!

Com que no tinc massa res a dir, bàsicament perquè estic exactament igual que fa gairebé un mes... esperant... doncs us deixo amb la segona tanda de rostres d'ivori.

Rostres d'ivori...

No sé fins a quin punt està ben fet això de posar fotos alienes a mi al meu blog, em dóna la sensació que no estic respectant la seva privacitat, però com que les he trobat en un lloc públic i m'agraden moltíssim, em permeto el "luxe" d'agafar-les.

El lloc d'on són tretes és: http://www.trekearth.com/




.