Tirites color pell/carn

Segurament haureu llegit la campanya que ha engegat una familia per aconseguir que a les tirites del carrefour els canviin el nom i les etiquetin sense topics. "Tirites color pell",... deu ni dó!! Visca l'egocentrisme dels blancs.

Em va sorprendre molt i evidentment vaig enviar la meva queixa a carrefour. Si volem que les coses canviin i que la gent deixi d'anomenar color carn o pell al color marró clar o veige, el camí per aconseguir-ho passa també per deixar d'etiquetar amb topics.

Arrel d'aixo vaig començar la meva propia cerca particular i he trobat infinitat de tirites i esparadraps etiquetats malament.

Vaig començar pel grup bonpreu-esclat on les tirites posa "color carn". Em vaig posar en contacte amb ells i la veritat és que super bé! M'han dit que ho canviaran ara que redissenyaran tots els seus productes. Em guardo l'aplaudiment per quan ho vegi amb els meus ulls.

Vaig seguir pel mercadona! Tirites Doctor San. Color piel! Tinc pendent fer la queixa. No és marca blanca, és marca que ven a farmacies també.

La meva cunyada treballa a una farmacia i m'ha dit que hi ha molts esparadraps que al color veige li diuen color pell... he passat per la farmacia i efectivament!! Acofar, Dr. Sos, 3M, omniplast......

I com que quan vull puc arribar a ser molt obsessiva... he continuat la recerca per internet i he trobat tirites de color carn!! I aqui en teniu la prova!!!!! Ebon-aide!!!

Color carn.

Avui he de parlar amb la mestra sobre aquest tema... així que he trobat aquesta vinyeta per internet, la he tunejat una mica i la adjuntaré a les explicacions que li he de donar.

Om i Anglada

Porto des del dia de les eleccions pensant que he de fer una entrada sobre l'Anglada i Plataforma per Catalunya. Sempre he pensat que és un mitja merda que no té res més que un discurs sense fons només basat en la inmigració. Cada vegada que l'entrevisten penso... 'però si aquest tio és curt' , cada cop que me l'he creuat pel carrer penso 'quin fatxenda' ... però no sé plasmar en paraules i menys si són escrites el què sento, per tan, ho farà l'Albert Om per mi.




Haureu de clicar sobre la imatge per llegir l'article.

.

Jo també soc catalana

Vull recomenar aquest llibre.

Quan has viscut 8 anys al marroc i 16 a Catalunya, d'on ets? d'on creuen que ets la resta de la gent? i sobretot... d'on et sents?

Najat El Hachmi, (marroquina que viu a Vic o vigatana d'orígen marroquí?, tan hi fa!! simplement, la Najat) aborda aquests temes de manera molt interessant.

Us el recomano.

-Jo sóc català, mama?
Quan el seu fill li formula aquesta pregunta, Najat El Hachmi no sap què contestar. L’autora va deixar el seu país, el Marroc, quan només tenia vuit anys i des de llavors viu a Catalunya. Amb aquest llibre va decidir abordar amb profunditat i agudesa l’experiència de ser immigrant: la llengua, la qüestió de la identitat, la religió, les dones, el sentiment de pèrdua envers el Marroc i alhora de pertinença a Catalunya, el seu país d’adopció.
Amb un català impecable i ric en matisos, amb una prosa capaç d’enganxar els lectors i una capacitat sorprenent per captar l’essència dels fets, Najat El Hachmi ens transmet l’esperança en un futur en el que es pugui respondre sense dificultats a la pregunta del seu fill. Un llibre fonamental per entendre com són els nous catalans del segle XXI.

A part, he trobat una entrevista interessant a l'autora sobre el llibre, la podeu llegir aquí

El racisme explicat a la meva filla

L'escriptor marroquí Tahar Ben Jelloun a través d'un diàleg amb la seva filla ens parla dels motius profunds que porten a les persones a comportar-se de manera racista.
Preguntes tan dificils de respondre com: Què és el racisme? Per què tenen por els racistes? Què és el colonialisme i quines conseqüències té? Som racistes de naixament? Tahar Beb Jelloun les desenvolupa de manera hàbil tot i que no fàcil de manera que el resultat és un llibre valent, senzill i clar, destinat al públic bàsicament de 8 a 14 anys tot i que és una lectura recomenable també pels adults.

Un fragment:

-Digues, papà, ¿què és el racisme?
-El racisme és un comportament bastant estès, comú a totes les societats, que desgraciadament s’ha tornat banal a molts països perquè arriba i ningú se n’adona. Consisteix a desconfiar de les persones que tenen característiques físiques i culturals diferents de les nostres, i fins i tot a menysprear-les.
-Quan dius «comú», ¿vols dir «normal»?
-No. Que un comportament sigui corrent no vol dir que sigui normal. En general, l’home té tendència a desconfiar d’algú diferent d’ell, per exemple un estranger. És un comportament tan antic com l’ésser humà. És universal. I li passa a tothom.
-Si li passa a tothom, jo podria ser racista!…

L'he llegit per recomenació de la nostra neboda, la Laura, que estudia treball social i que espera amb molta il·lusió el seu cosinet/a.

.

Negre de merda

El racisme explicat als blancs.

És el llibre que em vaig autoregalar per Sant Jordi. M'agrada el seu autor, em va atreure molt el títol i sobretot em va cridar l'atenció el què va dir en Matthew Tree (l'autor) en una entrevista que deia més o menys així "el què més em va agradar d'acabar el llibre és que vaig poder sortir del fastigós món del racisme"

Em fa molta molta por el racisme, potser estic obsessionada, no sé... però em fa por. Per això em vaig comprar el llibre per veure si en podia treure alguna cosa positiva, i sí, n'he tret coses... el què més greu em sap és que qui hauria de llegir aquest llibre, no ho farà.

"racista" és a la vegada un dels afronts més comuns i una de les acusacions refutades amb més vehemència. ARa bé, què vol dir, de debò, ser racista?

Aquest llibre aclareix d'on ve el racisme i el defineix. Parla dels que hi creuen i de les seves victimes. Distingeix entre el racisme envers els col.lectius humans considerats inferiors ("negres, etcètera) i el racisme envers els col.lectius considerats inteligents alhora que aliens i malèfics ("jueus, etcètera") S'hi descriuen alguns exemles, sovint poc coneguts, de què passa quan les idees racistes es posen en pràctica, concretament a Anglaterra, els EEUU, Europa de mitjans delsegle XX... i a Catalunya.

Aquest llibre també ofereix una explicació històrica de l'aparent "superioritat" del poble europeu (la font principal de tantes actituds raciste). En fi: es tracta d'un llibre contundent, xocant, revelador, ben documentat i gens demagògic, que va al fons d'un fenomen que ens a fecta a tots. Encara.

.

Tu sí! Tu no....

Els tres reis, són un símbol multiracial i mai han tingut problemes d'inmigració o racisme.

Un europeu, un asiàtic i un africà.

A ells se'ls accepta, perquè són mags i ens porten regals, quina hipocresia no? el negre que ven discos al top manta és un "desgraciat que vé a prendre'ns la feina als d'aqui" però el negre que ens porta regals... aaaaaah! a aquest anem-lo a esperar amb fanalets, fem-li bona cara i tirem-li petons... si, a aquest sí, perquè aquest ens portarà un munt de regals i si no ens portem bé potser no ens deixarà res... repeteixo, quina hipocresia.

Jo sé que el meu fill/a al llarg de la seva vida patirà de racisme i ho sé perquè abans de que sigui aquí ja l'he patit jo per ell/a... és de les coses que em fan més por d'aquesta paternitat que afrontarem, el racisme... em té una mica acollonida, ho reconec.

"el què hauríem de fer es montar un partit polític d'aquells que linchen els negres".... aquesta frase lapidària, amb aquestes paraules exactes la tinc gravada al cervell des que el marit d'una amiga la va deixar sortir per la seva boca.

Em va molestar molt el to racista, però també em va molestar molt el poc tacte i la poca consideració envers nosaltres que sap de sobres que el nostre fill serà negre. Em va fer molt mal. De fet, fa uns dos mesos que va passar i em continua dolent. Tinc molt clar que no em vull rodejar de gent així , però... com reaccionar si ens fan un comentari d'aquest estil davant del nostre fill?

M'he rumiat molt si posar això al blog o no, però al final he decidit que si, que no m'importa si la persona afectada ho llegeix o no (tot i que em jugaria una mà que no) però he pensat que segurament em serà més productiu tot el què me'n pogueu dir vosaltres que les conseqüències que pugui tenir , que no seran d'altres que un distanciament amb la persona en qüestió ... cosa que ja tenim pensat fer de totes maneres.

Què li explicarà aquest conegut al seu fill/a el dia que li demani perquè el rei negre és millor que el negre del carrer?

Espero que els reis us portin el que més desitgeu... jo demano dues coses i cap d'elles és material, si és veritat que són mags, sabran què és sense que ho digui.

Bons reis.

.