30.10.08

Pareu el món que jo baixo!


"Pareu el món que jo baixo..."

Fa uns dies, es va saber que a Andalusia hi havia una xarxa de falsificadors de certificats d'idoneitat. Això ha fet que es tanquéssin les adopcions per lliure temporalment fins que s'acabi d'investigar tot el cas.

El fet en si, és molt greu... i quan et pares a pensar en tot el què hi ha al darrera encara més.

Hi ha uns nens, que es mereixen un procés net i clar... es mereixen uns pares que arribin a ells amb les garanties de ser bons pares i no perquè hagin pagat a algú perquè els falsifiqui uns documents.

Hi ha unes famílies que tot i haver seguit tot el procés correctament i netament, se'ls tanca la via que havien escollit que és la d'anar per lliure a un païs el qual permet l'adopció tan per via de protocol public, com per via d'ecai.

Desconec (no he trobat informació enlloc) si algun expedient amb certificat fals, ha arribat a completar-se i el nen ja és a espanya... si és així... què passa amb aquest nen? com s'actuarà?

Tot i així, a vegades tot i llegir aquestes noticies passa allò de "a mi no em tocarà" o "això em queda lluny"... però no! tot és una cadena i el què passi a russia o andalusia, afecta a aqui...

Sense anar més lluny... fa dies estic esperant que una companya (no diré el seu nom perquè no tinc el seu permís) em doni la bona noticia de que per fi pot viatjar a buscar el seu fill a Russia, ja han viatjat al país per coneixe'l, ja l'han tingut als braços, ja saben quina olor fa... només els falta la data de judici (que havia de ser ara a principis de novembre) i volar cap a Russia a buscar la seva estrelleta russa (com així l'anomenen).


Però avui, m'ha donat una mala noticia, i se m'ha quedat una sensació molt amarga... tenen data de judici si! però per d'aqui a dos mesos. Això sempre i quan presentin un document assegurant que ells no han falsificat cap paper.

M'agradaria poder-li donar ànims des d'aquí, però sé que en aquests moments tot el què pugui dir o fer, sobra... necessiten que passi el temps ràpid i jo això no ho sé fer.

Ànims parella!!

27.10.08

Jeroglífics...


Quan vam començar a buscar informació sobre l'adopció ens van indicar que ens havíem de dirigir a ICAA ... ¿¿¿??? d'acord, ens vam dirigir a ICAA i ens van explicar que hauríem de treure el CI... ¿¿¿??? i que per fer-ho, ens evaluarien els professionals d'una ICIF... ¿¿¿??? i un cop obtinguéssim el CI, el ICAA l'enviaria a la ECAI...¿¿¿??? sembla o no sembla un jeroglífic?
Per tan aquesta entrada és per posar nom a aquestes lletres per informar una mica als qui no estiguem ficats en aquest món.
ICAA: Institut català de l'acolliment i l'adopció.
L'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA) es va crear per la Llei 13/1997, de 19 de novembre, amb la finalitat de contribuir a potenciar una política global d'acolliment simple en família aliena i d'adopcions i d'agilitzar els processos de valoració de la idoneïtat de les persones o famílies que opten per l'acolliment o per l'adopció i també de tramitar, quan correspongui, l'adopció internacional. En l'àmbit de l'adopció internacional, l'ICAA és l'organisme competent a Catalunya. L'Institut facilita tota la informació relativa a les adopcions per mitjà de la seva web, per escrit o bé en sessions informatives en grups. La informació relativa als acolliments familiars s'ofereix de manera individual a les persones o famílies que hi estan interessades.
CI: Certificat d'idoneïtat.
Document clau i necessari per a l'adopció d'un menor d'un altre país. El procés de la resolució d'idoneïtat per a l'adopció internacional ha obtingut la certificació de qualitat ISO 9001.
ICIF: Instituts col.laboradors d'integració familiar.
Els encarregats de fer les valoracions, els informes psicosocials i les visites domiciliars per tal de determinar si el CI ha de ser positiu o negatiu.
ECAI: Entitats col.laboradores d'adopció internacional.
Entitats privades acreditades per l'administració que s'ocupen de la legalització i l'enviament d'un expedient d'adopció.
I per ultim... la nostra ecai és:
IPI: Associació iniciativa pro infància.

23.10.08

La poesia...


Els meus cosins, la Mireia i l'Albert, dies enrere ens van fer dos regals, un d'ells és un Cd amb músiques africanes, la que se sent quan obriu el blog, n'és una petita mostra... i l'altre regal és una poesia, molt maca, que parla de l'adopció, l'autor és un filipí desconegut... per tan desconec si ell era o és una persona adoptada, era o és una persona que ha adoptat o simplement era o és una persona amb una sensibilitat especial capaç d'entendre el què molts dels que ja sou pares i mares adoptius segurament deveu haver sentit algun cop.

No m'enrollo més i la copio, perquè val la pena coneixe-la.

L'ADOPCIÓ, UN ACTE D'AMOR.

Hi havia una vegada dues dones,
que mai no havien parlat entre elles.
De l'una no et recordes gaire,
a l'altra li dius "mama".

Dues vides diferents
en la realització d'una sola, la teva.
Una va ser la teva bona estrella
l'altra és el teu sol.

La primera et va donar la vida,
la segona et va ensenyar com viure-la.
La primera et va crear la necessitat d'amor,
la segona va ser amb tu per satisfer-la.

Una et va donar les arrels,
l'altra el seu cognom.
La primera et va transmetre els seus dons,
la segona et va proposar un terme.

Una et va fer néixer l'emoció,
l'altra et va calmar les angoixes.
Una va rebre el teu primer somriure,
l'altra et va eixugar les llàgrimes.

Una et va donar en adopció,
era tot el que podia fer per tu.
L'altra va resar per trobar-te
i Déu la va conduir fins a tu.

I ara, quan plorant em fas la pregunta habitual:
"herència natural o educació, de qui en sóc fruit?"
Ni de l'una ni de l'altra, fill meu,
sino de dues formes diferents de l'amor.

Desig nº 8


Quart desig d'avui i el 8è en total!!

De l'Anna de Taradell... (sorpresa per mi, ja que no sabia que fóssim casi veïnes).

http://elfilvermell.blogspot.com/

M'ha agradat molt!

Hi ha una llegenda que diu: El padrinet que viu a la lluna surt els vespres cercant persones destinades a unir-se, quan les troba les ferma amb fil màgic, així mai es separen. El fil de color de xocolata és el que ens uneix al nostre fill/a, quan els dos caps s'uneixin, estarem junts per sempre...

Que macuuuuuu!!!

Desig nº 7


El 7è desig!!!!!!!!!!

De la Margui, en Jorge i la Lucia! de Piera.

Aquest en concret m'ha fet una especial il.lusió!!

Moltes gràcies guapos!! Em consta que la tela la va escollir la Lucia per això és tan i tan maca!!

.

Desig nº 6


Aquest desig m'ha fet especial il.lusió.... vé de part de Martin, de 5 anys de A Coruña, fill de Jano i Mar.

La tela és molt divertida amb motius infantils i el desig està escrit i dibuixat pel propi Martin.

Que bonic!! Li desitja al meu fill/a que sigui feliç i que tingui molts amics.

Gràcies Martin!!!!!

Desig nº 5


Avui he rebut 4 desitjos!! Els posaré per ordre de rebuda...

El 5è arriba de la mà de Jano, Mar y Martin de A Coruña.

http://mipequeesperaenchina.blogspot.com/

La tela és molt primaveral i el desig molt bonic.

Sembla estrany que cada vegada que rebo un desig em faci il.lusió com si fós el primer, jeje.

Moltes gràcies, família.

21.10.08

La meva iaia MARIA


El meu fill tindrà una besàvia, la meva iaia Maria. Fa uns quants dies vaig rebre un comentari aqui al blog, un comentari en forma de poesia que vé de part seva i com que em va fer tanta tanta il.lusió he pensat que mereix una entrada per ella sola.
La copio:


Estimats Manel i Laura no os podeu ni imaginar

l´alegria tant inmensa que a tots ens vareu donar.

Quan al dir-nos que us casaveu tots varem alucinar

al dir que serieu pares conteu com varem quedar.

Aquest nen que estimem tant sense coneixe'l encara

imagineu com quedarem quan l´hi contemplem la cara.

Que el pogueu veure fent-se gran per ser la vostra alegria

de tot cor os ho desitja la vostra iaia MARIA.


20.10.08

Un altre gran pas!!


Vivint en un poble petit, les notícies, siguin bones o dolentes, corren que volen!! Així que un cop informada la família, vam creure necessari dir-ho ja als amics i no esperar que se n'enteréssin "por ahí"

Així que aquest cap de setmana ha estat de comunicacions un altre cop!

Resultat?? Doncs un altre cop, excelent!! Estic molt contenta de les reaccions! Per descomptat que n'hi ha de totes, unes més contingudes, altres de sorpresa, altres d'alegria desmesurada... però en general, totes bé, així que... TOY FELIZ!!

Moltes gràcies a tots.. sé que sereu bons "tiets".

Durant el meu procés d' "embaràs" naixerà el fill d'uns amics, els quals ens van comunicar ahir mateix també la seva futura maternitat, va ser un intercanvi de noticies molt i molt maco.

13.10.08

Prova superada amb nota!!


Ahir va ser un gran dia!

Vam reunir a tota la familia per part meva, per convidar-los a dinar i fer-los saber la nostra decisió d'adoptar.

Coneguent-los sabia que es posarien contents, però la cosa va anar molt millor del què em pensava... alguns es van emocionar i van fer que m'emocionés... estic molt molt molt contenta de les reaccions...

Ells creien que jo anava enganyada al dinar i que ho havia montat tot en Manel per celebrar el meu aniversari... però a l'hora dels postres, els vam donar la noticia, donant-los el conte que havíem fet per la ocasió (bé, de fet el conte el vaig haver de tornar a fer, a mà, perquè fotoprix no va complir amb els plaços previstos...).

En definitiva... tinc una familia genial!

Desig nº 4


Quart desig!!!!!!

Aquest cop l'enviament vé de part de la Mariajo, de Calonge. http://nacidoenetiopia.blogspot.com/

La roba és molt divertida i el desig molt bonic.

Gràcies!!

11.10.08

Desig nº 3


El tercer desig ja és a casa!!

La Silvia i en Mario d'Alacant han enviat aquest trosset de tela tan divertit i aquest desig tan "currat"... hi ha una caseta i si estires el fil per darrer el nen s'acosta rapid rapid a casa, jeje...

http://desenredandoelhilorojo.blogspot.com

Moltes gràcies nois, per dedicar-hi una estoneta.

10.10.08

I en cau un altre...


Avui a dos quarts d'onze del matí he rebut una trucada, era la meva mare per felicitar-me pels meus 31 anys!!!

Cada any em truca a la mateixa hora, l'hora que vaig néixer... i això m'ha fet rumiar... (ultimament crec que rumio massa).

Jo no sabré a quina hora va néixer el meu fill i possiblement ni sabré el dia exacte... no em preocupa, tindrem altres dates que recordar... el primer dia que ens coneixem o el dia que arribem a casa.. però si que és algo que m'ha vingut al cap.

9.10.08

La decisió està presa.


I si res no ho impedeix, el nostre fill/a naixerà o ha nascut a Costa d'Ivori.
Dies enrere us vaig comentar que ja gairebé ho teníem decidit però que fins que no parléssim amb la ecai no ho podríem tenir del tot clar.
Doncs ja està!! Ahir vaig assistir a una reunió amb IPI de Barcelona, la primera ecai espanyola que començarà a tramitar a Costa d'Ivori molt aviat.

La nostra màxima preocupació era si ens acceptaríen com a matrimoni sense portar els 5 anys de casats, tot i que si de convivència i resulta que si la dona és més gran de 30 anys (per cert, demà els abandono...) no hi ha cap problema.
Per descomptat, al ser nova no saben ni el temps d'espera ni com funcionarà el païs en rapidesa... però el que si tenen clar és que si comencen és perquè tenen la certesa de que el procés serà net.
Ens hem tret un pes de sobre, aquesta incertesa de no tenir clar el païs ens posava nerviosos.
Ahir a la ecai mentre esperava que m'atenguéssin vaig estar parlant amb una nena, tenia uns 8-10 anys i era molt "xafardera" i no parava de parlar amb mi i preguntar-me coses.. parlava un català gairebé perfecte i li vaig demanar si portava molt temps aqui i em va dir que si... li vaig preguntar quant i em va contestr que 7 mesos!!! quina canya!! només fa 7 mesos que és aqui i ja parla un català genial... aixo em va fer pensar que molts ens hauríem de replantejar l'edat del ci... que hi ha infinitat de nens d'edats més grans que necesiten i volen una familia.. però clar.. tots volem un nadó o un nen petit.... som egoistes per això??
Avui al tenir ja clar el païs.. ha sigut la primera vegada que m'he preguntat... haurà nascut ja el meu fill/a??

3.10.08

La manera d'informar a la familia...

Hem decidit que la setmana que vé en un dinar familiar, els direm a la familia que hem decidit casar-nos i que comencem una adopció.

El casament serà un pur tràmit de jutjat, per això no volem fer cap festa grossa, bàsicament perquè no volem que ningú ens regali res... molta gent quan ens vam ajuntar van fer-nos algun regal, sobretot la familia, per això hem decidit que farem la festa familiar i els hi "deixarem anar".

La manera de dir-ho i sobretot quan dir-ho era el què més ens peocupava... la familia directa directa, o sigui pares i germans ja ho saben... però la resta de familia a la qual estem molt units encara no i com que volem que estiguin presents durant tot el procés, hem decidit tirar pel dret i dir-ho ja!

Els hi direm en forma de conte: el conte del nostre viatge, un viatge diferent.

Us deixo les fotos de la fotorevista que he encarregat a fotoprix, espero que arribin per diumenge que vé, sino... la tindrem ben liada, jajaja.

Portada:

l'interior de doble pàgina, on els expliquem a la familia que volem fer un altre viatge, que comença amb un somni.


una altra pàgina on a traves d'un dibuix els mostrem que agafarem un avio i que anirem a africa però que encara no sabem quan.

en aquesta, a la primera el "nen" diu que per fi té uns pares i a l'altre hi ha les "futures fotos de familia"


això és la contraportada:



Soc bastant negada amb el tema del photoshop, per això no ha quedat exactament igual de com ho tenia en ment... però bueno, crec que s'entendrà oi??

Wow wow y wow!!!


No fa ni mitja hora que he escrit felicitant a la famíli Colorín... al cap de poc he anat a llegir el blog de Silvana y Carlos i... TENEN ASSIGNACIÓ DE 4 NENS!!! 4 PETITS ETÍOPS QUE JA TENEN FEMÍLIA!!!!!

La meva més sincera enhorabona....

Y si, esteu bojos, però és genial!!

http://silvanaycarlos.blogspot.com

Colorín colorado...


Aviat aviat, la família colorín podrà acabar la frase... "este cuento se ha acabado"!!!!!

MOLTES FELICITATS a la família Colorín!! http://familiacolorin.blogspot.com/

Ahir van conèixer el seu fill, en Yakob, un preciós etíop de pocs mesos. El nen és preciós i té uns ullassssssooooosssssss!!!!!!!

M'agrada l'afinitat i els llaços que crea això del blog, fa poc temps jo no coneixia a ningú i ara, avui, estic emocionada i contenta per algú a qui ni tan sols coneixo en persona però que estem "units" per algo gran... internet, blogs, adopció... o les tres coses!!

Repeteixo: MOLTES FELICITATS!!