Dona'ls un estiu!

Associació Blessla organitza estades d'estiu pels nens de Lagos, Nigèria. Si algú està interessat, podeu contactar-hi sense compromís.

.

Kung fu panda 2 i Floquet de Neu: pel·licules.

Haviem vist Kung Fu panda (la primera) i ens havia cridat l'atenció (positivament) que l'ós panda fós fill d'un ànec i fós la cosa més normal del món. Va ser genial veure que es tractava l'adopció sense parlar-ne. Amb naturalitat.

Poc després vam veure que sortia la 2 i les critiques que vam anar llegint per internet eren bones, així que la vam demanar per reis. El panda se sent incomplet sense conèixer els seus orígens i es disposa a buscar-los. És fantàstic. Està molt ben tractat, tan la búsqueda dels orígens com els sentiments del panda cap al pare adoptiu i viceversa. Són pare i fill i això no ho trencarà res per molts orígens que un busqui.

A part de que és una adopció monoparental masculina! Olé!!

Molt recomenable. La vam mirar amb en M, i a ell de moment només li van cridar l'atenció les lluires de kung fu ... jeje, és massa petit per aprofundir en el tema, però l'anirem veient, de tan en tan, per anar tocant temes...

Aquesta la vam anar a veure al cinema. El principal motiu que em temptava a veure-la és el fet que l'obectiu principal de Floquet de Neu durant tota la pel·licula, és canviar-se el color. No vol ser blanc! no vol ser diferent que la resta dels seus companys goriles. Alguns goriles el rebutgen per ser diferent...

La pelicula en si... doncs mira, no és que m'apassionés, però si que la tindrem en la nostra col.lecció per tal de treballar el color i la diferència racial d'en M.

.

Reserva de Chevron

Mama, monkeysssssssssssssssssss!!! va ser la frase més escoltada del meu fill durant la visita a la reserva de Chevron.

Lagos no és turístic, no té pràcticament res per visitar, té 17 millons d'habitants distribuits entre vàries "illes" rodejades de llacunes, illes unides únicament per un pont per tan, el caos circulatori és espectacular pràcticament totes les hores del dia.

La reserva de Chevron està situada a Lekki, a uns 20 minuts en cotxe (sense trànsit) de Victoria Island. Està situat entre la "Lagos lagoon" i l'oceà atlàntic.

És un lloc petit, dins de Lagos, però protegit, té 78 hectàreas de les quals per un moment pots arribar a desconnectar de Lagos (tot i que no del tot, ja que de lluny se sent el tràfic). És especialment visitat pels escolars.

Es poden veure pocs animals, monos, una tortuga gegant, algún cocodril, paons reials i sargantanes grans... pero menos és res!! I és el més semblant a la selva que vam poder trobar per Lagos, així que cap allà que vam anar... a començar a preparar el peque pels seus futurs viatges, jajajaa ... la veritat és que no era pas aquesta la intenció però ens va faltar temps per enviar una foto a la familia dient-los... veieu??? podrem seguir viatjant amb ell!! ja que portavem un parell d'anys escoltant a tothom qeu se'ns acabaria el viatjar quan tinguéssim el nen.

A l'entrada hi ha una petita exposició de fotos dels animals que es poden trobar a Nigèria... l'exposició està cascada pel sol, les fotos ja no tenen color, però que voleu, esteu a Nigèria!! Una de les característiques dels nigerians és de no arreglar el què xafen o arreglar-ho en plan xapussa...

És millor anar-hi entre setmana, havíem llegit a la guia que està pràcticament desert... i així va ser.

.

La panxa

En M està en plena època de preguntes sobre naixaments i panxes.

Potser l'edat hi té a veure, 3 anys i mig, però el què hi ha influit molt és que d'aqui un mes i mig naixerà la seva cosienta Q.

Fa uns mesos, potser 6 o més, que mirant una pelicula vaig introduir el tema dels naixaments de la panxa... a ICE AGE 3, la mare mamut té un bebè, i ell em va explicar ben content que hi havia un bebè mamut... vaig aprofitar per explicar-li que aquest bebè havia sortit de la panxa de la mare mamut.

Dos dies després anant amb cotxe (perquè les preguntes trascendentals sempre sorgeixen al cotxe?) em va demanar si ell havia sortit de la meva panxa, li vaig dir que no, que ell havia estat a la panxa de la seva mare de Nigèria. I des d'aquell dia que de tan en tan en parlem.

Des que tindrà una cosineta, ha vist créixer una panxa... o això em pensava, jajaja... perquè l'altre dia em pregunta...

M-mama, quan es treurà la samarreta la S?

Jo-quina samarreta s'ha de treure?

M-la samarreta!!! (insistint com enfadat perquè no l'entenia)

Jo- aaaah, et refereixes a quan sortirà la Q?

M- si!

A vegades donem per fet que els nens entenen les coses i no és així... el meu fill sempre que ha vist la S amb panxa, l'ha vist amb samarreta no havia vist mai la panxa!! Li vaig explicar que la Q era dins la panxa no pas dins la samarreta. Li vaig explicar a la S i ahir ella li va ensenyar la panxa... sense samarreta!!!! El primer que va dir va ser: "oh que grossa!" jajaja.

Ara explica a tothom que la Q li va tirar una cossa!!!!!!

Un dia va veure la ecografia de la nena i em va demanar què era, li vaig dir que era la Q dins la panxa de la S. I em diu... és un mico???? jajajjajaja

I el mico va ser l'inici de la següent conversa que vam tenir sobre el tema.

M-mama la Q és un mico?

Jo- no, la Q és una nena molt petita molt petita, que està dins la panxa, és més petita que la O (una altra cosineta)

M-serà la germaneta d'en R?

Jo-si

M-i de mi?

Jo- de tu serà la teva cosineta, tens ganes de coneixer-la?

M-si... on naixerà? a Nigèria?

Jo- no, ella naixerà a Vic

M- com el papa?

Jo- si, a l'hospital de Vic

M-i serà de color xocolata?? (aqui em va matar amb la pregunta)

Jo- doncs em sembla que no, serà del color aquest (i em vaig senyalar la meva mà)

i aleshores ell va girar la mà, es va senyalar el palmell i va dir... aaaaaaaah! com aquest!!!!

Ultimament dóna voltes als naixaments en general... i la Q ens hi està ajudant... i el què encara no sap el meu fill és que tres mesos després de la Q li naixerà una altra cosineta!!

Així que... imagino que tenim tema per mesos.

.

La vinculació

Hi ha una cosa que des que soc mare per via de l'adopció em preocupa i em costa molt veure.... i és el saber com està anant la vinculació amb el nostre fill.

Recordo que als 15 dies d'arribar a casa (dos mesos després d'estar amb el nen) molta gent, gent del carrer, em feia comentaris del tipus: "que ben adaptat que està" "oita com et busca" "sap ben bé que ets la seva mare"... i jo pensava, que sàpiga qui soc no significa que ell em senti sa mare, que em busqui en un lloc on hi ha molta gent i se senti perdut, no significa que ell em senti sa mare... simplement, ell estava en un lloc desconegut, en un món on ell no hi encaixava i a les dues uniques persones que coneixia erem nosaltres.

Amb el temps i a força d'anar reforçant el contacte, vam anar notant que s'anava "apegant". Es deixava fer més petons, es deixava abraçar més estona i inclus mica a mica buscava ell les abraçades. Vam començar a notar que s'estava vinculant... a mi.

Això es va traduir en un pas enrere a les nits... com més vinculat estava, més dificultats tenia per adormir-se. Sempre m'estirava jo al llit amb ell fins que s'adormia però va arribar el dia que va ser conscient que un cop adormit, jo marxava a dormir a una altra habitació... i a partir d'aquell dia va necessitar dormir amb nosaltres. Bé, en realitat amb mi, necessitava dormir amb mi, no amb el seu pare. Ara tenim un llit de 90 al costat del nostre per poder descansar els 3.

No ens preocupa, dormirà amb nosaltres el temps que faci falta.

Té devoció pel seu pare, juguen molt i es diverteixen junts, però li notavem mancança de vinculació... en moments claus, en moments de necessitat per ell, moments de pors o ansietats, el seu pare no servia, havia de ser jo.

Fa un parell de mesos que li vam començar a notar una devoció especial pel papa... "el meu papa fa això" "el meu papa fa allò"... sempre que parla del papa hi afegeix el MEU davant. Així que vam decidir que ja que la vinculació començava a arribar, la reforçariem i ara a part dels caps de setmana, una tarda a la setmana el meu home s'agafaria festa a la feina i la dedicaria exclusivament pel nen, així que els dimecres, són seus, d'ells dos... jo marxo i de 5 a 9 de la tarda, s'estan junts, sols. I està funcionant... hem fet un altre retrocés a les nits, continua dormint amb nosaltres, però ara no serveix que sigui jo sola qui es quedi amb ell fins que s'adorm, sino que ara ens necessita als dos!!

Aquesta nit la ha tingut dolentissima, amb molta ansietat ... quan hem aconseguit tranquilitzar-lo, i imaginant què li passava, hem aconseguit saber que la seva por era que el papa marxés i no tornés... aquesta mateixa ansietat la va tenir temps enrere de mi, però ara ja no la té, si li demano si té por de que marxi jo em diu que no, en canvi si que la té del papa.

Malgrat ser una nit dolentissima i amb molta ansietat, estic contenta s'està vinculant al papa, després d'un any i 2 mesos de convivència. Així que res, a seguir treballant i reforçant la seva seguretat.

Tot i així, em faria falta un medidor per saber com valorar el grau de vinculació que portem fet, jeje.

Avui al despertar-se ens diu: Ens abracem molt molt fort els tres junts?

.

.

337!!!

337 euros!! Això és el què he pogut tirar a la guardiola solidària després de la gran comanda de colors carn. Un euro per paquet!! 315 paquets venuts + les propines que heu afegit alguns a la transferència.... Un munt de diners!!

GRÀCIES!!!!! Estic molt contenta del resultat. M'ha portat molta feina però la recompensa d'inflar la guardiola és fantàstica. No tinc clar a quin projecte destinaré aquests diners encara, però el més segur és que sigui en algun projecte d'ajuda a la infància a Lagos.

Me'n queden uns quants... no gaires, uns 10 paquets aprox. així que si algú en vol algun, encara hi sou a temps.

El què he trobat a faltar són més comandes de families de nens no negres. Imagino que no estan tan concienciats com nosaltres.

.

I va venir el rei negre!!!!!

Al final va venir el rei negre.


Vam estar dubtant uns dies... però la seva insistència en que el rei negre era el seu preferit i al veure que davant la pregunta de "si vingués un rei a casa quin t'agradaria que fós"... la resposta sempre era "el negre"... ens vam decidir.

Al viure en un poble petit, durant la rua els nens poden pujar a l'escenari amb el rei per fer-se una foto amb ells... i ja allà es va asseure amb el rei negre sense cap mena de por perquè li féssim la foto... els vam veure a Sant Pere (el poble de la mama) i després ell i en Manel els van anar veure a Sant Vicenç (el poble on vivim) ja que passaven a diferent hora... i al segon lloc, es va colar a la fila amb tot el morro sense que se'n donés compte per tal de ser dels primers de pujar amb els reis... des de dalt els ajudants dels reis van avisar en Manel que el nen ja estava assegut amb el rei esperant la foto!! jajajaja

Durant la rua en Manel li va explicar que a vegades els reis van a les cases dels nens (per anar-lo preparant)

I va tocar el timbre.... i ell i el seu cosí van córrer a obrir la porta. Van entrar corrent dient que hi havia el rei!!!! i el van esperar mentre entrava tot majestuós amb un regal a la mà.






En M sempre davant d'ell amb un somriure d'orella a orella... escoltant el què li deia el rei (que tenia un accent catalano-gallec-liberià que feia morir de riure), un rei super simpàtic que va estar divertidissim.



Li vam cantar la cançó dels reis de l'orient, li van dir el vers de nadal, tan en M com en R , li van fer petons i es van fer fotos amb ell i els dos patges... una foto preciosa, on 4 dels 6 que hi surten són negres!!! jejejeje.



El rei els va donar un regal a cada un d'ells i ho va ben encertar... quan va haver marxat, els 3 cosinets estaven cada un al seu món, cada un jugant amb el seu regal, aquell que els havia deixat el rei negre!!!!



Fantàstic.



.