2.12.09

Bye bye... ivori.


A vegades, sovint, és dificil pensar amb el cap i no amb el cor... aquesta decisió, la que vam prendre fa un parell de mesos, n'és una d'elles. El cap et diu una cosa, el cor te'n diu una altra...


El nostre viatge canvia de rumb. Continua essent "un viatge diferent, l'adopció", però el destí ja no és la Costa d'Ivori.


Per què? doncs és dificil d'explicar amb paraules... és un cúmul de coses, tot de petites coses que posades en una balança han tingut el suficient pes com per decantar aquesta balança a favor de la raó i no del sentiment. Mica a mica les aniré explicant... ara no.


No ha set un pas fàcil, ens negavem a creure que tot el sentiment que teníem posat a un païs que haviem après a estimar, s'hagués de trencar així, de cop. Però no, no es trenca el sentiment... la costa d'ivori sempre estarà en la nostra ment... sempre ens farà un "click" el cor quan en sentim parlar i sempre sempre sempre estarà present a la nostra vida, perquè tenim una bona colla d'amics que, o són d'ivori o els seus fills vindràn d'allà. I qui sap si algun dia hi podem viatjar per coneixe'l de primera mà.


No estem tristos, nosaltres volem ampliar la família amb un fill, vingui d'on vingui... simplement ens havíem equivocat de camí...tenim una punta del fil vermell ben agafada...


Ara per ara prefereixo no dir el païs al qual ens espera el nostre fill... potser és por, no sé... por de fer-me il.lusions i que no acabin de realitzar-se... si no passa res, abans de final d'any firmarem el contracte amb la ecai, aleshores, potser aleshores, ho veuré més segur i us ho podré explicar.


Ara per ara se'm fa inclús dificil buscar-ne informació... i que consti! estem ilusionats i molt molt contents amb el canvi.


El destí... destino... destin... schicksal... DESTINY...


.

11 comentaris:

ha dit...

Segur que tot anirà bé.... i si teniu la punta del fil vermell ben agafada, el fill vindrà... sigui d'on sigui!
Ja ens explicareu!

Vientomi ha dit...

De vegades ens sembla que triem el destí. Però vols dir que no és el DESTINY que us tria a vosaltres? Sort en la drecera que preneu!

Nina Chan ha dit...

Aps!! i això Laura???

sílvia.....esperant a l'ona ha dit...

el fil vermell t'uneix al teu fill, i un fill és un fill, vingui d'on vingui!!!!
així que sigui quin sigui el país, penseu que és allà a on us espera el vostre fill, i costa d'ivori potser era només el camí per arribar a l'altre extrem del fil.....

ja sabeu la dita, el fil es pot enredar, però mai es podrà trencar, així que deixeu fluïr i arribareu a port!

molta sort i sigui quin sigui el país, que ben aviat passeu de dos a tres!

una abraçada enorme familia.
sílvia

Nür ha dit...

Sort, molta sort.
Una abraçada,
Nür

Bet ha dit...

Laura,
no ets pas la primera família que decideix un canvi de país a mig procés... nosaltres ho vam fer. I el fet que tinguem obert nacional i Mali és perquè, de fet, volem un fill, vingui d'on vingui.
Com vosaltres. Ànims i endavant!
Bet

Monika ha dit...

Les coses pasen pq. sí, o no.., vull dir que si heu pres aquesta decisió, els vostres motius tindreu, i segur que es per una bona causa ;-)

marta ha dit...

Quan puguis passa pel blog... Wapa!!!
Molts ànims, muaks!!!

Esperant el nostre fill... ha dit...

Molta Sort en la vostra decisió, segur serà l'encertada!

Com vas dir a una entrada de blog: "no som nosaltres qui escollim el país, sinó el propi país".

A nosaltres també ens va passar...

Una abraçada!

ha dit...

T'he deixat un altre premi al meu bloc...

Lyd ha dit...

T'entenc perfectament. Ja arribarà el moment i ens ho diràs a tots, preneu-vos el vostre temps.

Una abraçada.