10.12.12

Catalunya vs Nigèria



2 de gener. Selecció catalana vs Selecció Nigeriana.

No hi faltarem! Ja tenim les entrades! 

28.11.12

Els reis i la màgia...

M: Els reis NO són màgics.
Jo: Ah no? i doncs...
M: Són homes i els homes no són màgics.
Jo: I doncs, com saben com et dius?
M: Perquè a mi quan vivia a àfrica em van veure.
Jo: Ah si? 
M: Si al living fountain (nom del seu orfenat)
Jo: Ah si? i quin et va veure? el rei blanc?
M: Nooooooooooo, el negre!!!!


20.11.12

Palmera de xocolata....

Aviat farà quatre anys (desembre 2008) que vam començar el procés d'idonietat i recordo que el primer dia, abans d'anar a l'entrevista vam entrar a una cafeteria que hi ha davant la ICIF a esmorzar. Vaig veure una palmera de xocolata i la vaig demanar. ERA LA MILLOR PALMERA DE XOCOLATA QUE HAVIA MENJAT MAI.

Vam sortir de l'entrevista fets pols i vam pensar que havia set bona idea esmorzar abans ja que ara no ens entraria res.

Les següents setmanes es va convertir en "tradició"... cada cop que teníem entrevista, abans d'entrar al trapo, ens reconfortavem amb aquella deliciosa palmera de xocolata, irressistible, tan i tan bona que calmava les nostres ansies i ens relaxava una miqueta....

Vam acabar el procés, vam ser idonis i vam deixar d'anar a aquella cafeteria a menjar la millor palmera de xocolata del món.

Un dia en Manel va haver d'anar per aquella zona a fer uns encàrrecs i va anar a berenar a la cafeteria en qüestió, em va trucar per dir-m'ho i em va demanar si volia que em portés una palmera de xocolata, li vaig dir que no calia (tot i que en el fons me'n moria de ganes). 

Al 2010 vam conèixer el nostre fill i un any després, al novembre del 2011 vam tenir el primer seguiment. Vam haver d'anar a la ICIF. Vaig estar dies abans pensant en la ditxosa palmera de xocolata i en lo feliç que em sentiria de poder anar a aquella cafeteria a menjar aquella deliciosa palmera... AMB EL MEU FILL!!

I hi vam anar.... i.... i.... i..... era una palmera de xocolata, normal i corrent!!!!! 

Fa un mes, vam tenir el segon seguiment i vam tornar a anar a la ICIF i efectivament! vam tornar a anar a la cafeteria a menjar-nos la ja tradicional palmera de xocolata. I com l'any passat, malgrat ser una palmera molt bona, continuava essent una palmera normal i corrent. 

Vaig riure'm de mi mateixa de veure com el meu propi subconscient m'havia traït fins a tal punt.... aquella palmera ens calmava les ànsies de l'entrevista, m'aportava la part de sucre i xocolata que el meu cos necessitava per afrontar aquella hora tan dificil ... fins al punt de fer-me veure meravellosa una cosa que en realitat només era "normal". 

Malgrat tot, continuaré anant cada any quan toqui seguiment a esmorzar una palmera de xocolata.

.



13.11.12

1 litre orina = 6 hores d'electricitat


Cuatro adolescentes de 14 y 15 años han presentado un invento para producir electricidad de algo tan común como la orina.
El invento se ha presentado en Maker Faire Africa, un evento celebrado este año en la ciudad de Lagos(Nigeria) donde se presentan proyectos innovadores relacionados con el desarrollo local.
El crecer en una región donde escasean los recursos naturales ha animado a estas cuatro chicas a crear este sistema de energía renovable para ayudar, proporcionado energía, a su comunidad.
La idea es sencilla se aisla el hidrógeno de la orina y se utiliza como fuente de energía.
Este es el proceso que han utilizado. La orina se coloca en una celda electrolítica donde se separa el hidrógeno.
El hidrógeno posteriormente es filtrado con agua para su purificación y se introduce en un cilindro a presión. Después se pasa a otro cilindro con bórax líquido que se utiliza para eliminar la humedad del hidrógeno.
El hidrógeno purificado finalmente se introduce en un generador y es capaz de proporcionar seis horas de electricidad con un único litro de orina.
Las creadoras del invento son cuatro chicas Duro-Aina Adebola (14 años), Akindele Abiola (14 años), Faleke Oluwatoyin (14 años) y Bello Eniola (15 años).
Un invento que dada la ubicuidad de la orina, una tecnología de fácil manejo y que cada uno de nosotros producimos de media dos litros puede ayudar a muchas comunidades que carecen aún de electricidad.
Las chicas esperan obtener apoyo científico y financiero para comercializar su invento que presenta aún algunos problemas. El generador no es autónomo porque requiere electricidad para iniciar las reacciones químicas en la celda electrolítica y el manejo de hidrógeno siempre es peligroso.

Joves, dones i africanes. Triple mèrit per aquestes noies tenint en compte com va el món.
Espero que se les ajudi sincerament i que el seu invent serveixi per millorar la vida de la gent de zones on no és fàcil aconseguir electricitat.


Font: http://www.medioambiente.org/2012/11/un-litro-de-orina-seis-horas-de.html

22.10.12

Quant val?

Ahir vam tenir una conversa del tot innocent, d'entrada... però que va acabar amb una frase que ens va deixar una mica en estat de shock.







Els tres: papa, mama i M.

Mama: Vigila amb això que es vessi que és molt car.
M: Què vol dir car?
Mama: Doncs que val molts cèntims.
M: Si es vessa en comprarem més, tinc diners al porquet.
Mama: Però si gastes els diners del porquet en haver de tornar a comprar el que has vessat, no en tindràs més per poder comprar una cosa nova.
M: I quan val això? (senyala un got)
Papa: 1 euro.
M: I aixo? (senyala el paper de cuina)
Mama: 1 euro
(va seguir senyalant coses)
Mama: i si sumem tot aixo, haurem de pagar 5 euros.
(estava assegut a la falda del papa)
Papa: I quan val aquesta orella que em vull menjar? (mossegant la orella de M)
Mama: Nooooo que la orella és de M i els nens no es compren...
M: Que si, els nens es compren a Àfrica!!

Ens vam quedar morts... li vam dir que no i no vam poder seguir, perquè quan es posa en plan vacilón, no hi ha manera de treure'l d'alla.... nosaltres: que no! i ell: que si!! nosaltres no et vam pas comprar, et vam adoptar! i ell: que si, que em vau comprar... (però vacilant-nos, amb to burleta, com dient ja ho sé però us vull tocar els nassos)

Aquest to vacilón el fa servir també quan li dic que l'estimo... comença qeu no! i jo que si! i ell que no! i jo que si! i aixi entrem en un bucle del qual és dificil sortir... en el fons, crec que el que busca és anar sentint un i mil cops que l'estimo.

Temps enrere va fer servir la mateixa tàctica per dir-nos que se'n tornaria a Nigèria... li dèiem que viuriem sempre junts i ell ens deia que no, que tornaria al LF (el seu orfenat) i nosaltres li dèiem que no, i ell que si, que viuré a Nigèria, i aixi també entravem al bucle....

Té 4 anys, no tinc la sensació que hagi pogut sentir res de compra de nens i els preus de l'adopció, etc.., crec que aquesta conversa d'ahir és més fruit a la casualitat... però tampoc m'agradaria pecar de innocent. Haurem d'estar alerta.


16.10.12

Dos anys ja!

Mentre esperavem assignació, el temps ens passava lent... van passar dos anys des de la sol.licitud fins que vam tenir assignació... i justament avui, en fa 2 de l'assignació, 2 anys que m'han passat increiblement ràpid, que em sembla que m'han robat dies, però per altra banda han passat tantes coses i tan intenses que la sensació és que necessitaria el doble de temps per encabir-hi tot el viscut.

Vaig explicar aquell dia aquí

Em sorpren com soc capaç de recordar detalls petits petits petits d'aquell dia, pensaments, imatges, mirades, abraçades... també recordo  com em vaig sorprendre pel què vaig sentir i sobretot pel què no vaig sentir... recordo la trucada a casa, recordo la trucada a la meva iaia i com li vaig haver de repetir el nom tres o quatre cops... com vaig enviar la foto per sms (sembla mentida que els sms hagin quedat practicament obsolets en aquests dos anys) a la familia, a amics,...

Ahir explicavem a en M com va ser l'assignació...

 Jo - Ens van ensenyar una foto i ens van dir com et deies i després ens van demanar... voleu ser els pares d'aquest nen???? I saps què vam contestar??

M - Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii !!

I li vam ensenyar la foto, aquella que tenim penjada des d'aquell dia a una paret de casa.... i se la va mirar, i ens va demanar.... i qui em va posar el meu nom?? I li vam explicar qui va ser, per què li va posar i què significa.



Espero durant molt i molts anys recordar cada instant d'aquell dia ... perquè és preciós.




23.6.12

Dinotren


Fa uns dies a un grup de facebook van parlar d'aquesta sèrie però fins avui no hem tingut la oportunitat de veure-la.

Un petit dinosaure, en Buddy, és adoptat per una familia de dinosaures d'una altra espècie, el senyor i la senyore teranodonte que també tenen tres fills teranodontes. Junts viatgen amb el dinotren per aprendre i conèixer tot el què envolta el món dels dinosaures. Viatgen pels periòdes triassic, jurassiic i cretaci, i mentre ells viatgen el conductor ens va donant dades sobre els dinosaures prehistòrics.

La posen a Clan, encara no sé ben bé quins horaris.

Ens ha agradat força i té tots els ingredients perquè agradi als nens. Dibuixos divertits i dinosaures!!


19.6.12

Tirites color pell/carn


Segurament haureu llegit la campanya que ha engegat una familia per aconseguir que a les tirites del carrefour els canviin el nom i les etiquetin sense topics. "Tirites color pell",... deu ni dó!! Visca l'egocentrisme dels blancs.

Em va sorprendre molt i evidentment vaig enviar la meva queixa a carrefour. Si volem que les coses canviin i que la gent deixi d'anomenar color carn o pell al color marró clar o veige, el camí per aconseguir-ho passa també per deixar d'etiquetar amb topics.

Arrel d'aixo vaig començar la meva propia cerca particular i he trobat infinitat de tirites i esparadraps etiquetats malament.

Vaig començar pel grup bonpreu-esclat on les tirites posa "color carn". Em vaig posar en contacte amb ells i la veritat és que super bé! M'han dit que ho canviaran ara que redissenyaran tots els seus productes. Em guardo l'aplaudiment per quan ho vegi amb els meus ulls.

Vaig seguir pel mercadona! Tirites Doctor San. Color piel! Tinc pendent fer la queixa. No és marca blanca, és marca que ven a farmacies també.

La meva cunyada treballa a una farmacia i m'ha dit que hi ha molts esparadraps que al color veige li diuen color pell... he passat per la farmacia i efectivament!! Acofar, Dr. Sos, 3M, omniplast......

I com que quan vull puc arribar a ser molt obsessiva... he continuat la recerca per internet i he trobat tirites de color carn!! I aqui en teniu la prova!!!!! Ebon-aide!!!

17.6.12

Els rínxols a Mèxic


Acabem d'arribar de viatge de Mèxic. I en M i sobretot el seu cabell han causat furor. Hem estat el centre d'atenció allà on anavem.

La primera setmana que vam recórrer la part de la Riviera Maya on hi ha molt més turisme aquest tema va passar més desapercebut, però quan ens vam endinsar cap a la Peninsula del Yucatán es va començar a fer evident.

Un dia, a Chemax, passejavem buscant un lloc per dinar i ja vam donar-nos compte que tothom ens mirava... el primer moment penses que ho fan perquè és un poble sense gaire turisme i els fa gracias que tres pringats passegin a ple sol... però de seguida ens vam adonar que les mirades anaven cap a ell.

Vam entrar a un localet de menjars i de cop va tenir 5 o 6 mans sobre seu! Van començar a fer preguntes, d'on vé, si és el nostre fill, etc.. però totes sense treure els ulls dels cabells... els tocaven i reien, es miraven i els tornaven a tocar... i cridaven algú nou i el feien venir a tocar... vam explicar-li a en M que es mirés els cabells de tothom i que es fixés que tothom els té molt llisos, i que per això tocaven el seu perquè no havien vist mai un cabell tan rinxolat. Ho va portar bé i va acabar jugant amb els nens del local. 

Aquest fet es va convertir en un continuu... lloc on anavem lloc que li deien coses, li tocaven el cap o simplement feien somriures tímids.... per sort en cap tan exagerat com al local de menjars de Chemax.

En algun poble, ens vam donar compte que alguna moto girava cua i tornava a passar per on erem per tornar-se'l a mirar.... 

Ell no ha set massa conscient d'aquest fet, però no passarà massa temps que si ho faci. Ho haurem de treballar ja que la gent no és gens discreta. 

No vam intervenir, primer perquè a ell no l'afectava i segon perquè vam notar que la gent no era maliciosa, simplement era pura curiositat, com quan un blanc arriba a un poble d'africa on no arriba el turisme. 

A l'aeroport de tornada però, vaig explotar... a una botiga del duty free acabant de gastar els pesos que ens quedaven a la butxaca una dependenta li va començar a tocar el cap i amb to ben alt, va començar a parlar de lo curiós que era i va anar cridant les seves companyes perque vinguéssin a tocar-li el cap... i aqui vaig explotar i li vaig dir que ni pensar-ho, que primer de tot li hauria de demanar al nen si li molesta que li toquin el cap. La seva resposta va ser que ja li havia dit hola al nen. Olé tu!! jajajaja








17.5.12

Un avió per la Precious



Participo acticament amb una associació que treballa pels nens orfes de Lagos, Nigèria, lloc on va néixer el meu fill.

Des d'aquesta associació s'està treballant per portar la Precious a Barcelona per ser operada. La operació de la Precious és totalment necessaria i la farà gratuitament el Dr. Iván Mañero a la clínica diagonal de Barcelona.

Us animo a participar a la campanya "un avió per la Precious" per aconseguir els diners del bitllet d'avió que ens fan falta perquè la nena pugui venir.

Llegiu la campanya aqui

Nosaltres ja hem participat amb l'avió que hem fet en M i jo.

La web de l'associació és www.blessla.es 

Animeu-vos!! Molts poquets junts fan UN MOLT.

8.5.12

Truquem-la



El diumenge era el dia de la mare i al matí quan ens vam llevar li vaig explicar a M què significava això.

Li vaig dir que hi ha gent que fa regals a la mare però que jo amb un petó en tenia prou.

I va venir i em va fer un petó "dels que fan mal".... són els petons més forts que sap fer!!!!!! El fa tan tan tan fort a la galta que quan acaba sempre em demana si m'ha fet mal... jajajaja

I vam tenir la següent conversa...

M: T'ha fet mal?
Jo: Noooooooooooo però ha set molt molt fort eh??
M: Siiiii
Jo: I a l'altra mama, què et sembla si n'hi enviem un?
M: Quina mama?
Jo: La de Nigèria, la que et va portar a la panxa. Tu  vas sortir de la seva panxa.
M: (va senyalar la meva panxa.... hem parlat molts cops de que ell va néixer d'una altra panxa, però... o no ho entén encara o no ho vol entendre)
Jo: Vols que li enviem un petó?
M: No li arribarà....
Jo: Ah no? per què?
M: Perquè és moooooooooooolt lluny.
Jo: Doncs hauriem de buscar alguna manera de fer-li arribar no? Com ho podriem fer?
M: TRUQUEM-LA!!!!!

Aissssss si fós així de fàcil.

.



3.5.12

18/21


Avui fa un any i mig que vam conèixer en M.

I la diferència (en alçada) són..... 21cm!!!! És molt fort. Creix a més d'1 cm per mes... i de moment no sembla parar....


17.4.12

Soc de xocolata.




La primera vegada que en M es va comparar amb el color marró va ser menjant un gelat mini milk de xocolata. Mentre se'l menjava es va aturar, es va aixecar la samarreta i posant el gelat davant la panxa em va dir "mira! som iguals"... i malgrat jo no recordo exactement què li vaig contestar, és possible que li digués "si! ets del color de la xocolata!"



Va estar uns dies comparant-se amb tot el què portava xocolata, bombons, etc...


A mi no m'agrada dir-li que és de color xocolata, ell és negre, bé, és marró però vull ser realista i fer servir la paraula que haurà de sentir tota la vida. Negre. Sempre he tingut clar que mai li diria bombonet, xocolatina, i coses així... ell és un nen negre i punt.

Peeeeeeeeeeerò, algo ha fallat!! Ell s'anomena a si mateix de xocolata, i a tothom que veu de color negre em diu, "mira és de xocolata!" . A més em fa rabia que no hi posa el "com" ... no és de color marró com la xocolata no... ell simplement és de xocolata. Un dia es va esparrecar els pantalons i mirant-se el genoll em diu... "es veu la xocolata"

Com ha passat? no n'estic del tot segura, tot i que tinc la lleugera idea de que la culpa la té el conte "negre com la xocolata"; un dia la mestra em va explicar que els va explicar el conte dels reis mags i que quan va explicar que hi havia un rei de PELL FOSCA que venia d'àfrica, en M es va identificar i li va explicar que ell també.

Em va sorprendre que em parlés de pell fosca per referir-se al rei negre i li vaig demanar a la mestra si li feia "por" posar la paraula negre quan parlava de les persones de pell fosca i em va reconèixer que si, que li costava fer-la servir, i a mi... no se m'acut res més que anar a comprar el conte "negre com la xocolata" i portar-li. La idea era que veiés que la paraula negre no és despectiva i que no tot lo negre és negatiu, ja que la xocolata és ben bona i ben negra. I en definitiva donar-li recursos...


Vaig saber que l'havien explicat a classe.

I res així estem... que la gent negra del nostre entorn, és de xocolata.

De moment, no forço el tema i acostumo a contestar-li "si, és negre, com tu" ... però sense donar importància a la paraula xocolata. Més que res perquè ara després d'un any i mig... ha acceptat els negres adults i ja no es bloqueja quan els veiem, així que temps al temps.

.

3.4.12

Flors de primavera, per ella.


Avui fa dos anys que el nostre fill va arribar al Living Fountain, l'orfenat que el va acollir durant els 7 mesos que hi va viure. Era un dissabte.

Curiosament jo recordo amb exactitud què vaig fer aquell dissabte. No és que recordi tots els dissabtes de la meva vida, però aquell en concret si, i precisament el recordo perquè també va haver-hi un canvi a la meva vida, i va ser un canvi que vam fer per ell, pel nostre fill. Teniem dues botigues, una la portava jo i l'altra en Manel, la "meva" estava a un poble petit i la "seva" a la capital, la qual era molt més rentable que la meva i malgrat la petita també ens donava un sou, vam decidir tancar-la i fusionar les dues, perquè quan arribés el nostre fill un dels dos pogués estar al 100% amb ell com a mínim el primer any.

El 3 d'abril va ser el meu primer dissabte a la botiga gran i per això el recordo. Qui m'havia de dir que mentrestant a Nigèria hi havia un nen totalment indefens i acollonit que arribava a un món totalment desconegut per ell, a un lloc on el cuidarien i li donarien el què necessitava. Faltaven 7 mesos encara per coneixe'l, però aquell nen seria el que avui en dia és el meu fill.

Miro les fotos que li van fer aquell dia i no el reconec. Les miro i ploro. És molt fort.

Tal dia com avui ell va perdre tot el què coneixia i la seva mirada és de terror. Per això tal dia com avui sempre el "celebrem" ... no sabem ben bé què celebrar ja que al cap i a la fi no és una cosa bonica, però pensem que és un dia que cal tenir present al nostre calendari familiar... segurament allà a Nigèria algú també recorda aquell dia i per ella són aquestes floretes que acompanyen l'entrada.

Avui dos anys després (bé, ja fa temps que ho fa) té la capacitat de vacilar-nos... quan li diem que viurà sempre sempre amb nosaltres ens contesta amb una mirada pícara i ens diu... NO! jo me n'aniré a viure a Nigèria... ah si? li contesto... si! al living fountain!! ... i li dic que NI PENSAR-HO!! que es queda aqui i l'abraço i riuuuuuuuuu...

És feliç i em fa feliç que així sigui.




10.3.12

Dona'ls un estiu!



Associació Blessla organitza estades d'estiu pels nens de Lagos, Nigèria. Si algú està interessat, podeu contactar-hi sense compromís.


.

26.2.12

Kung fu panda 2 i Floquet de Neu: pel·licules.


Haviem vist Kung Fu panda (la primera) i ens havia cridat l'atenció (positivament) que l'ós panda fós fill d'un ànec i fós la cosa més normal del món. Va ser genial veure que es tractava l'adopció sense parlar-ne. Amb naturalitat.




Poc després vam veure que sortia la 2 i les critiques que vam anar llegint per internet eren bones, així que la vam demanar per reis. El panda se sent incomplet sense conèixer els seus orígens i es disposa a buscar-los. És fantàstic. Està molt ben tractat, tan la búsqueda dels orígens com els sentiments del panda cap al pare adoptiu i viceversa. Són pare i fill i això no ho trencarà res per molts orígens que un busqui.

A part de que és una adopció monoparental masculina! Olé!!

Molt recomenable. La vam mirar amb en M, i a ell de moment només li van cridar l'atenció les lluires de kung fu ... jeje, és massa petit per aprofundir en el tema, però l'anirem veient, de tan en tan, per anar tocant temes...






Aquesta la vam anar a veure al cinema. El principal motiu que em temptava a veure-la és el fet que l'obectiu principal de Floquet de Neu durant tota la pel·licula, és canviar-se el color. No vol ser blanc! no vol ser diferent que la resta dels seus companys goriles. Alguns goriles el rebutgen per ser diferent...


La pelicula en si... doncs mira, no és que m'apassionés, però si que la tindrem en la nostra col.lecció per tal de treballar el color i la diferència racial d'en M.


.

9.2.12

Reserva de Chevron

Mama, monkeysssssssssssssssssss!!! va ser la frase més escoltada del meu fill durant la visita a la reserva de Chevron.


Lagos no és turístic, no té pràcticament res per visitar, té 17 millons d'habitants distribuits entre vàries "illes" rodejades de llacunes, illes unides únicament per un pont per tan, el caos circulatori és espectacular pràcticament totes les hores del dia.


La reserva de Chevron està situada a Lekki, a uns 20 minuts en cotxe (sense trànsit) de Victoria Island. Està situat entre la "Lagos lagoon" i l'oceà atlàntic.


És un lloc petit, dins de Lagos, però protegit, té 78 hectàreas de les quals per un moment pots arribar a desconnectar de Lagos (tot i que no del tot, ja que de lluny se sent el tràfic). És especialment visitat pels escolars.






Es poden veure pocs animals, monos, una tortuga gegant, algún cocodril, paons reials i sargantanes grans... pero menos és res!! I és el més semblant a la selva que vam poder trobar per Lagos, així que cap allà que vam anar... a començar a preparar el peque pels seus futurs viatges, jajajaa ... la veritat és que no era pas aquesta la intenció però ens va faltar temps per enviar una foto a la familia dient-los... veieu??? podrem seguir viatjant amb ell!! ja que portavem un parell d'anys escoltant a tothom qeu se'ns acabaria el viatjar quan tinguéssim el nen.






A l'entrada hi ha una petita exposició de fotos dels animals que es poden trobar a Nigèria... l'exposició està cascada pel sol, les fotos ja no tenen color, però que voleu, esteu a Nigèria!! Una de les característiques dels nigerians és de no arreglar el què xafen o arreglar-ho en plan xapussa...


És millor anar-hi entre setmana, havíem llegit a la guia que està pràcticament desert... i així va ser.

.

4.2.12

La panxa





En M està en plena època de preguntes sobre naixaments i panxes.


Potser l'edat hi té a veure, 3 anys i mig, però el què hi ha influit molt és que d'aqui un mes i mig naixerà la seva cosienta Q.

Fa uns mesos, potser 6 o més, que mirant una pelicula vaig introduir el tema dels naixaments de la panxa... a ICE AGE 3, la mare mamut té un bebè, i ell em va explicar ben content que hi havia un bebè mamut... vaig aprofitar per explicar-li que aquest bebè havia sortit de la panxa de la mare mamut.

Dos dies després anant amb cotxe (perquè les preguntes trascendentals sempre sorgeixen al cotxe?) em va demanar si ell havia sortit de la meva panxa, li vaig dir que no, que ell havia estat a la panxa de la seva mare de Nigèria. I des d'aquell dia que de tan en tan en parlem.

Des que tindrà una cosineta, ha vist créixer una panxa... o això em pensava, jajaja... perquè l'altre dia em pregunta...

M-mama, quan es treurà la samarreta la S?

Jo-quina samarreta s'ha de treure?

M-la samarreta!!! (insistint com enfadat perquè no l'entenia)

Jo- aaaah, et refereixes a quan sortirà la Q?

M- si!

A vegades donem per fet que els nens entenen les coses i no és així... el meu fill sempre que ha vist la S amb panxa, l'ha vist amb samarreta no havia vist mai la panxa!! Li vaig explicar que la Q era dins la panxa no pas dins la samarreta. Li vaig explicar a la S i ahir ella li va ensenyar la panxa... sense samarreta!!!! El primer que va dir va ser: "oh que grossa!" jajaja.

Ara explica a tothom que la Q li va tirar una cossa!!!!!!

Un dia va veure la ecografia de la nena i em va demanar què era, li vaig dir que era la Q dins la panxa de la S. I em diu... és un mico???? jajajjajaja

I el mico va ser l'inici de la següent conversa que vam tenir sobre el tema.

M-mama la Q és un mico?

Jo- no, la Q és una nena molt petita molt petita, que està dins la panxa, és més petita que la O (una altra cosineta)

M-serà la germaneta d'en R?

Jo-si

M-i de mi?

Jo- de tu serà la teva cosineta, tens ganes de coneixer-la?

M-si... on naixerà? a Nigèria?

Jo- no, ella naixerà a Vic

M- com el papa?

Jo- si, a l'hospital de Vic

M-i serà de color xocolata?? (aqui em va matar amb la pregunta)

Jo- doncs em sembla que no, serà del color aquest (i em vaig senyalar la meva mà)

i aleshores ell va girar la mà, es va senyalar el palmell i va dir... aaaaaaaah! com aquest!!!!

Ultimament dóna voltes als naixaments en general... i la Q ens hi està ajudant... i el què encara no sap el meu fill és que tres mesos després de la Q li naixerà una altra cosineta!!


Així que... imagino que tenim tema per mesos.

.

26.1.12

La vinculació




Hi ha una cosa que des que soc mare per via de l'adopció em preocupa i em costa molt veure.... i és el saber com està anant la vinculació amb el nostre fill.




Recordo que als 15 dies d'arribar a casa (dos mesos després d'estar amb el nen) molta gent, gent del carrer, em feia comentaris del tipus: "que ben adaptat que està" "oita com et busca" "sap ben bé que ets la seva mare"... i jo pensava, que sàpiga qui soc no significa que ell em senti sa mare, que em busqui en un lloc on hi ha molta gent i se senti perdut, no significa que ell em senti sa mare... simplement, ell estava en un lloc desconegut, en un món on ell no hi encaixava i a les dues uniques persones que coneixia erem nosaltres.




Amb el temps i a força d'anar reforçant el contacte, vam anar notant que s'anava "apegant". Es deixava fer més petons, es deixava abraçar més estona i inclus mica a mica buscava ell les abraçades. Vam començar a notar que s'estava vinculant... a mi.




Això es va traduir en un pas enrere a les nits... com més vinculat estava, més dificultats tenia per adormir-se. Sempre m'estirava jo al llit amb ell fins que s'adormia però va arribar el dia que va ser conscient que un cop adormit, jo marxava a dormir a una altra habitació... i a partir d'aquell dia va necessitar dormir amb nosaltres. Bé, en realitat amb mi, necessitava dormir amb mi, no amb el seu pare. Ara tenim un llit de 90 al costat del nostre per poder descansar els 3.




No ens preocupa, dormirà amb nosaltres el temps que faci falta.




Té devoció pel seu pare, juguen molt i es diverteixen junts, però li notavem mancança de vinculació... en moments claus, en moments de necessitat per ell, moments de pors o ansietats, el seu pare no servia, havia de ser jo.




Fa un parell de mesos que li vam començar a notar una devoció especial pel papa... "el meu papa fa això" "el meu papa fa allò"... sempre que parla del papa hi afegeix el MEU davant. Així que vam decidir que ja que la vinculació començava a arribar, la reforçariem i ara a part dels caps de setmana, una tarda a la setmana el meu home s'agafaria festa a la feina i la dedicaria exclusivament pel nen, així que els dimecres, són seus, d'ells dos... jo marxo i de 5 a 9 de la tarda, s'estan junts, sols. I està funcionant... hem fet un altre retrocés a les nits, continua dormint amb nosaltres, però ara no serveix que sigui jo sola qui es quedi amb ell fins que s'adorm, sino que ara ens necessita als dos!!




Aquesta nit la ha tingut dolentissima, amb molta ansietat ... quan hem aconseguit tranquilitzar-lo, i imaginant què li passava, hem aconseguit saber que la seva por era que el papa marxés i no tornés... aquesta mateixa ansietat la va tenir temps enrere de mi, però ara ja no la té, si li demano si té por de que marxi jo em diu que no, en canvi si que la té del papa.




Malgrat ser una nit dolentissima i amb molta ansietat, estic contenta s'està vinculant al papa, després d'un any i 2 mesos de convivència. Així que res, a seguir treballant i reforçant la seva seguretat.




Tot i així, em faria falta un medidor per saber com valorar el grau de vinculació que portem fet, jeje.


Avui al despertar-se ens diu: Ens abracem molt molt fort els tres junts?


.




.


12.1.12

337!!!




337 euros!! Això és el què he pogut tirar a la guardiola solidària després de la gran comanda de colors carn. Un euro per paquet!! 315 paquets venuts + les propines que heu afegit alguns a la transferència.... Un munt de diners!!








GRÀCIES!!!!! Estic molt contenta del resultat. M'ha portat molta feina però la recompensa d'inflar la guardiola és fantàstica. No tinc clar a quin projecte destinaré aquests diners encara, però el més segur és que sigui en algun projecte d'ajuda a la infància a Lagos.



Me'n queden uns quants... no gaires, uns 10 paquets aprox. així que si algú en vol algun, encara hi sou a temps.



El què he trobat a faltar són més comandes de families de nens no negres. Imagino que no estan tan concienciats com nosaltres.


.








7.1.12

I va venir el rei negre!!!!!

Al final va venir el rei negre.


Vam estar dubtant uns dies... però la seva insistència en que el rei negre era el seu preferit i al veure que davant la pregunta de "si vingués un rei a casa quin t'agradaria que fós"... la resposta sempre era "el negre"... ens vam decidir.

Al viure en un poble petit, durant la rua els nens poden pujar a l'escenari amb el rei per fer-se una foto amb ells... i ja allà es va asseure amb el rei negre sense cap mena de por perquè li féssim la foto... els vam veure a Sant Pere (el poble de la mama) i després ell i en Manel els van anar veure a Sant Vicenç (el poble on vivim) ja que passaven a diferent hora... i al segon lloc, es va colar a la fila amb tot el morro sense que se'n donés compte per tal de ser dels primers de pujar amb els reis... des de dalt els ajudants dels reis van avisar en Manel que el nen ja estava assegut amb el rei esperant la foto!! jajajaja

Durant la rua en Manel li va explicar que a vegades els reis van a les cases dels nens (per anar-lo preparant)

I va tocar el timbre.... i ell i el seu cosí van córrer a obrir la porta. Van entrar corrent dient que hi havia el rei!!!! i el van esperar mentre entrava tot majestuós amb un regal a la mà.






En M sempre davant d'ell amb un somriure d'orella a orella... escoltant el què li deia el rei (que tenia un accent catalano-gallec-liberià que feia morir de riure), un rei super simpàtic que va estar divertidissim.



Li vam cantar la cançó dels reis de l'orient, li van dir el vers de nadal, tan en M com en R , li van fer petons i es van fer fotos amb ell i els dos patges... una foto preciosa, on 4 dels 6 que hi surten són negres!!! jejejeje.



El rei els va donar un regal a cada un d'ells i ho va ben encertar... quan va haver marxat, els 3 cosinets estaven cada un al seu món, cada un jugant amb el seu regal, aquell que els havia deixat el rei negre!!!!



Fantàstic.



.

3.1.12

Gran com un gegant!






M: Mama! quan sigui gran gran gran com un gegant, els reis no em portaràn res!!




Jo: Com que no! oitan!! Si et portes bé els reis porten coses tan als grans com gegants com als petits...




M: A mi quan era petit els reis no em portaven res...




Jo: Quan eres petit vivies a Nigèria i allà els reis no hi van.




M: No, perquè Nigèria és molt lluny molt lluny molt lluny...




I aqui ha canviat de tema...





Arribarà el dia que sabrà que l'Orient, que és d'on vénen els reis, és bastant més lluny que Nigèria... i que tot i així els reis no són prou màgics com per arribar a Nigèria.