31.5.09

Aloko


Aloko fregit amb salsa de tonyina i tomàquet + pollastre amb salsa de cacauet, són els dos plats típics de costa d'ivori que ens van cuinar ahir la Florence i en Ferran. Boníssim!


Va ser una vetllada africana, genial... igual que el dia de la calçotada, ens ha unit costa d'ivori i l'adopció i el bon rotllo que noto quan estem junts és fantàstic, em dóna la sensació que fa molt i molt temps que ens coneixem, i estic segura que tots junts celebrarem moltes moltes coses... ahir ja vam brindar per algunes, però les importants estàn per arribar!


Estic molt contenta d'haver coincidit amb tota aquesta gent (no no, no estic en plan nyonyo no! és la veritat) Florence, Ferran, Quim, David, Dolors, Joan, Judit, Nil, Laura i Carles + nosaltres dos, crec que fem un bon equip, tots diferents, però molt ben avinguts.


P.D. Quan una persona ivoriana o algú que ha viscut a ivori us ofereixi "suc" de bitxo per acompanyar la carn.... digueu NO! a no ser que tingueu ganes de tenir la llengua anestesiada durant mitja hora, jajajajajaja vaya tela!

.

29.5.09

Àfrica al cor...

Ja fa temps que porto àfrica al cor... ara també la porto al coll. Aquest és el penjoll que em va regalar en Manel, és maco oi??


Part dels beneficis de la compra de la joia van per Intermon Oxfam, per tan, es considera una joia solidaria.
.

28.5.09

Les mentides de l'aranya.


Últimament, trobo un munt de coses de Costa d'Ivori, i totes per casualitat, l'altre dia els contes a barnafrika i avui un conte per internet, mentre buscava un proverbi africà per posar en una tarjeta de casament per uns amics que es casen diumenge.

Així que això unit a l'ansietat que tinc perquè arribi el ditxós CI, fa que el bloc aquests dies estigui més actiu que mai, ja em passarà, però en aquests moments "necessito" anar fent entrades, es la meva via d'escape (ja veus quina via més tonta), però la meva via al cap i a la fi... es la meva manera de "fer alguna cosa" quan ja no puc fer res més que esperar.

Aquest és el conte, "les mentides de l'aranya"

Fa molt de temps, el rei tenia una filla que es deia Hama i per provar el nivell d'intel.ligència i civilització de la seva societat, i també per trobar-li un marit que fós prou intel.ligent i noble, va fer saber al poble que donaria la mà de la seva filla a aquell que endevinés el seu nom.

L'aranya de posició humil, va enginyar-se una estratagema per poder accedir al a cort del rei. Va anar a la selva i va buscar plomes d'ocell, branques i fulles i es va construir unes ales per poder volar.

Volant, va entrar a palau i es va posar en una branca de l'arbre de les paraules que es troba al bell mig del pati de palau. L'esposa del rei, que en aquell moment passejava pel pati, va veure aquell ocell tan estrany i va cridar la seva filla:

-Hama, Hama!, corre surt! Mira quin ocell més estrany que hi ha en aquesta branca de l'arbre de les paraules!

-On! on és? - va preguntar la filla mentre sortia de la seva cambra.

En sentir això, l'aranya va aixecar el vol. Ja sabia què volia. Ara podria casar-se amb la filla del rei i entrar a formar part de la reialesa.

Arribant al poble, l'aranya va agafar el seu tam-tam, va reunir uns quants joves i tocant amb força i bon ritme varen anar en comitiva fins al palau reial cantant tan fort com podia el nom de la filla del rei.

Com que el rei havia donat la seva paraula, va haver de consentir el casament de la seva filla amb l'aranya i es varen celebrar les noces.

La festa va durar una setmana i els balls i les cançons no varen parar en tot el temps.

Un cop casats, l'aranya i la seva esposa varen anar a viure a la seva casa conjugal, i al cap de nou mesos varen tenir el primer fill.

El temps va anar passant i el fill anava creixent. Un capvespre l'aranya estava assegut al portal de casa i el seu fill jugava amb unes pedretes prop del seu pare.

De sobte, l'aranya va començar a cantar una cançó que revelava el secret de la seva trampa per descobrir el nom de la seva esposa, i el fill, que ho havia sentit, va anar a explicar-ho a la seva mare. La filla del rei es va enfadar molt.

-Així que vas utilitzar una trampa per saber el meu nom! - va dir-li la seva esposa - no ens mereixes ni a mi ni al meu fill. Agafo tot seguit les meves coses i me'n torno a casa del meu pare!

Dit això, la dona va anar a la cambra a recollir les seves coses. Un cop les va tenir preparades; aleshores, va deixar el farcell a terra i va anar a la cambra del seu fill, l'arany va entrar a la cambra de la seva dona i d'amagat va ficar-li uns quants ous dins del farcell. Quan ho va tenir tot preparat va agafar el seu fill de la mà i els dos farcells i sense esperar més va anar a casa del seu pare.

L'aranya els va acompanyar i quan va arribar davant del rei, abans que la dona pogués dir res, l'aranya va dir:

-Pare i rei meu, la teva filla em desobeeix! Jo crio pollastres i ella em roba els ous i els trenca, i jo em quedo sense pollets per poder honrar els avantpassats.

-Això no és cert! - va replicar Hama enfadada.


-No soc pas jo qui diu mentides - va dir l'aranya amb un somriure irònic - sino digues-li que t'ensenyi el farcell.

El rei, en veure els ous trencats dins el farcell de la filla, es va enfadar molt amb ella i li va dir:

-Filla t'has comportat malament, no tens motiu per deixar el teu marit, així que, agafa les teves coses i torna amb ell cap a casa. Al cap de pocs dies l'aranya va tornar a cantar la cançó en un moment en què tant Hama com el seu fill la podien sentir.

Hama, enfadada, sense dir paraula al seu marit, va preparar el farcell amb les seves coses; però metnre preparava el del seu ifll, l'aranya va anar corrents al camp i va collir nyams, i d'amagat els va ficar dins el farcell de la seva dona.

Quan hama i el seu fill varen marxar cap a casa del seu pare, l'aranya també els va acompanyar i igual que l'altra vegada, abans que Hama pogués dir res al seu pare, l'aranya va parlar:

-Pare i rei meu, la teva filla Hama sempre es queixa que no li dono prou menjar i, tot i que és abundant i variat el que disposa per cuinar, ella, insatisfeta, cull els nyams abans de madurar. Jo li he dit que això no està bé, però ella, en comptes de reconèixer-ho i obeir-me, s'ha enfadat i aquí ens tens.

Llavors l'aranya va agafar el farcell de la seva esposa i en va treure els nyams verds que hi havia ficat, i els va mostrar al rei.

El rei, un cop més, va reprovar la seva filla i li va dir:

-Hama, t'has comportat malament, no tens motiu per deixar el teu marit, així que agafa de nou les teves coses i torna amb ell cap a casa. Al cap de pocs dies, l'aranya ja tornava a cantar la seva trampa davant de Hama i el seu fill, i una vegada més, Hama va fer els farcells per marxar de casa.

Com les altres vegades, quan van ser davant del rei, l'aranya va parlar abans que Hama pogués dir res:

-He donat a la teva filla molts atuells de cuina i ella els ha anat trencant tots per manca de cura. Avui s'ha queixat que ja no li quedaven cassoles i jo li he dit que havia de parar compte de no trencar-les, i ella s'ha enfadat tant que ha agafat tots els meus objectes de valor i aquí ens tens. Si no em creus digues a la teva filla que et mostri el seu farcell.

-Això és tot mentida! - va dir Hama abans que el seu pare digués res - l'aranya el meu marit, és un veritable mentider. Ell és qui cada vegada ha anat ficant dins el farcell primer els ous i després els nyams verds, per tal de fer-me quedar com una metnidera al teu davant, però aquesta vegada, abans de sortir de la cambra he mirat dins el farcell i n'he tret tots els objectes de valor que ell hi havia ficat per enganyar-te.

L'aranya en sentir això, es va escapar corrents per tal de no fer el ridícul en descobrir-se les seves mentides. El rei, en veure-ho, va accedir que Hama i el seu fill es quedéssin amb ell.

L'aranya no sabia que mai res es pot fonamentar sobre una mentida, perquè tard o d'hora surt a la llum i tot s'ensorra.



.




27.5.09

Dos contes d'ivori.

Diumenge a Barnafrika, vam comprar un parell de contes infantils, pel nostre fill/a, perquè els protagonistes són de Costa d'Ivori.

El primer es diu, "els colors de les cultures", els protagonistes són 4 nens, la Laia, catalana, en Bamba de Costa d'ivori, l'evelyn de Perú i la Guon Jan de xina. Està recomenat per nens a partir de 2 anys. (no sé perquè el color em queda malament quan pujo la foto al bloc)


El món és ple de colors: el cel és blau, els arbres són verds,
el desert és groc, les muntanyes són marrons, la neu és
blanca... Les persones també són de colors diferents: tenen
la pell blanca o negra, o del color de la xocolata amb llet. Els
cabells poden ser marrons o taronges o negres o grocs. I els
ulls? Hi ha ulls de mil colors: verds, negres, marrons, blaus...
El món no és ni blanc ni negre, ni rosa ni blau. Al món hi ha
mil colors i milions de matisos! Quins són els vostres colors
preferits? De quins colors són les coses que us envolten? La
Laia, en Bamba, l’Evelyn i la Guo Jan ens expliquen quins són
els colors de les seves coses preferides. Els voleu conèixer?


L'altre conte que vam comprar és per nens més grans, a partir de 6 anys, "el viatge d'en Konan" narra la història de com hi va haver gent que van haver de fugir de casa seva quan hi va haver la guerra... perquè no sigui tan dur pels infants, la història passa a una família d'elefants.

Conte on es narren les peripècies d'en Konan un elefant de la Costa d'Ivori a qui la guerra obliga a marxar de casa.

El viatge d'en Konan és conte que s'acompanya amb guia didàctica i proposta d'activitats per als infants.

Continguts: guerra, desplaçament forçat, cultura de pau, drets humans.


Els dos contes es poden comprar a la fundació akwaba.

26.5.09

Jocs de guerra


"Jocs de guerra, cosa d'infants" és un llibre fet a partir de dibuixos i testimonis dels menors soldats de la casa d'acollida que té la fundació akwaba a Costa d'Ivori.

Estava al costat de contes infantils pel què en un primer moment vaig pensar que era un llibre infantil, tot i que el títol em va impactar i em va semblar poc adequat per nens i efectivament no ho és. El vaig comprar el diumenge i me l'he fulminat ja... és curtet però intens.

Històries que van ocórrer durant la crisis (la guerra que va haver-hi a costa d'ivori des del 2002 fins al 2007), acompanyat de dibuixos que els nens feien quan els proposaven un tema, per exemple: el rol de la dona durant la crisi o què vas veure durant la crisi.

Nens soldat, nens assassins, nenes violades, assesinats, saquejos, fills no desitjas... buff.

És un llibre dur, molt dur, el més dur que he llegit mai, inclús bastant més que las fronteras se cruzan de noche. No estic segura si les històries són reals 100%, però les autores l'han escrit basant-se en el què els han explicat els nens i nenes de Bouaké (Costa d'ivori).

Si algú el vol llegir, abans autoanalitzeu-vos per saber fins on arriba la vostra sensibilitat, perquè en vaig llegir un parell de paràgrafs a en Manel i em va demanar siusplau que no n'hi llegís més.

.

Desig nº 47


Ahir vaig obrir la bústia i era plena!! 10 sobres!! però només un que valia la pena, el del desig 47.. la resta, propaganda electoral!

L'envien la Bet i en Marc des de Girona.

Moltes gràcies parelleta, tan el desig com la tela ens han agradat molt.
.

25.5.09

Àfrica celebra el seu dia


El dia 25 de maig es celebra el Dia d'Àfrica, a nivell institucional recorda la data en la que els líders africans reunits al 1963 a Addis Abeba van acordar la creació de la organització per la unitat africana, avui dita Unió Africana. En un comunicat fet públic per la pròpia organització es demana que es dediqui la jornada a la prosperitat i a la pau.

El Dia d'Àfrica es celebra sota el signe de la pau i la seguretat a Àfrica, i es fa públic el lema d'aquest any per la jornada: "tots units per una àfrica pròspera i en pau"

Si voleu llegir més, podeu fer-ho aquí.


A Barcelona, es va celebrar el II afrofestival Barnàfrika, al qual vam anar amb la meva germana i uns amics seus i allà havíem quedat amb la Laura i en Carles.

Vam escoltar contes africans, vam veure uns tallers de dansa i uns tallers de dum-dum, vam escoltar músiques africanes i vam menjar sabrosuras africanes... el millor de tot? doncs que malgrat el festival és petitet, hi havia bastanta representació de Costa d'ivori i això ens va sorprendre bastant, ja que generalment ens costa molt trobar-ne informació, però de les 6-7 casetes de menjars africans, dues eren d'associacions d'ivori,... de 10 o 12 stands d'informació, un era d'una fundació que treballa a Bouké (Costa d'ivori), els quals editen uns contes infantils on els protagonistes són de costa d'ivori que per suposat vam comprar.

L'anècdota del dia: era l'hora de dinar i estavem davant de la caseta on servien menjar ivorià per poder dinar una mica, quan se'ns acosta un noi i ens demana: "qui de les dues és la Laura?"... la Laura i jo, ens vam mirar i vam respondre a l'unisson... "totes dues"... i ell afegeix: "la del blog un viatge diferent?"... muertiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiita me quedé! Eren en Jordi i l'Elisabeth, amb els quals havia intercanviat uns quants e-mails dies abans (cap de la intenció d'anar a barnafrika), però ells van intuir que erem nosaltres i em va fer pensar un cop més en "la màgia dels blogs"(sense contar lo famosa que em vaig sentir per moments, jajajajajjajajjaa ), vam dinar junts i vam passar una estona agradable, com no... parlant d'ivori i de l'adopció.

En definitiva, un dia xulo, d'aquells que al vespre te'n vas a dormir amb un somriure als llavis.

P.d. El pare de la criatura va agafar la càmera, però es va deixar la bateria a casa... per matar-lo! jeje... per tan, les fotos hauràn d'esperar a l'any que vé.


.

23.5.09

Els Guro.



L'ètnia dels Guro, està formada per una població de 200.000 habitants, es van instal.lar a l'oest dee Baulé a la vora del riu Bandama de Costa d'ivori, una regió heterogènia on coincideixen àrees de sabana arbolada amb altres densament boscoses. Són perteneixents al grup Mande i parlen un dialecte proper al dels Dan, els Wa, els Myamu, els Gban i els Yauré. Entre el 1906 i el 1912 van ser colonitzats violentment pels francesos, amb els quals van enfrentar-se fortament.

Als pobles tradicionals, els Guro cultiven arros, nñame, cafè destinat al comerç, cotó i cacao depenent de l'any. Els homes llauren i les dones, on la seva funció al mercat és important, s'ocupen de la sembra.

Al nord les cabanyes són rodones i tenen el sostre de canya, mentres que al sud, són rectangulars i el sostre és de palma. La comunitat està composta per varis llinatges, essent el jefe el del llinatge més antic, ajudat per un consell format per membres del llinatge principal.

La terra pertany al "senyor de la terra", anomenat Trezan, qui la distribueix i ofereix els sacrificis. Els adivins o Monezodan acostumen a rebre consultes per establir les dates rituals, predint el futur amb ajuda de bastonets o d'un os col.locat per un ratolí que es guarda en una caixa de fusta o fang.

La vida quotidiana dels Guro s'organitza en torn a les associacions secretes i les creences en els esperits protectors, anomenats Zuzu a qui erigeixen altars amb figures. Tenen un sentit artístic molt pronunciat i dónen una importància especial al pentinat, per tan, els perruquers són considerats artistes.

Segons la llegenda, un caçador, va capturar un dia al Yu, o conjunt de mascares rituals i medecines que va permetre al seu grup comunicar amb el món del bosc.

La màscara Gu representa l'ideal femení, el Gye i el Dye són l'antílop i el porc-espí, el zamble és a la vegada antílop i pantera, (aquestes màscares estan en mans de persones que tenen un càrrec religiós, màgic o polític i només surten en les grans ocasions, com al funeral d'algú important o la entronització d'un jefe). Les figures tallades són escasses, però els Guro són famosos pels suports de polea dels instruments per teixir. Aquestes poleas també es troben entre els seus veïns els Dan, els Baulé, els Senufo i els Yauré.

Font: Arte etnico-africano.

.

21.5.09

Barnàfrika


Aquest cap de setmana, 23,24 i 25 de maig, a Barcelona es pot disfrutar del BARNÀFRIKA.

  • Xerrades
  • Actuacions musicals
  • Tallers gastronòmics
  • Recitals de poesia
  • Dansa

Podeu veure el programa complet, clicant sobre la imatge.

Espero que poguem fer-hi una escapadeta, pot ser entretingut.

18.5.09

Jammu africa



El dissabte a les 23.30 va sonar el telèfon, s'escoltava la cançó Jammu Africa, d'Ismael Lo, en directe, des d'un concert a Perpignan.


És una cançó que m'agrada molt... abans la tenia de fons al blog.


Una amiga, companya de viatge... era al concert i quan va sonar es va recordar de nosaltres i ens va trucar perquè l'escoltéssim en directe... va ser molt maco, els dos amb l'orella enganxada al mòbil per escoltar la cançó que ismael lo cantava i ells estaven escoltant en directe.


Al dia següent.. ens vam conèixer físicament amb ells. Vam quedar a Girona i vam estar 3 hores fent anar la llengua. Va estar molt molt bé, perquè semblava que ens coneixíem de tota la vida.


Gràcies Vicky, pel detallàs de la trucada i per l'estona agradable que vam passar.



.

16.5.09

Rostres d'ivori IV...

Tenim bastantes ganes de començar un altre tipus d'espera... la del CI s'està allargant i comença a ser cansat i agotador, no estem de baixón, però si que necessitem que aquesta etapa s'acabi i comenci la següent, un altre tipus d'espera, un altre tipus de nerviosisme... però de moment continuem aquí en aquesta.. i la veritat que la portem de la millor manera que podem.

Però com que en aquesta vida tot s'ha d'agafar tot amb un somriure a la boca, us deixo uns quants somriures preciosos que he trobat de Costa d'ivori.

Mentre escrivia l'entrada he pensat en tu Mura... has vist com riuen aquests nens? per tan te'ls dedico! (vam tenir una xerradeta a casa meva ... espero que sàpigues per on va aquesta dedicatòria, jeje)

Disfruteu d'aquests somriures i procureu que se us encomanin...







.

14.5.09

My blog is fabulous??


M'han donat un altre premi!!!! El tercer des que tinc blog.

Me l'ofereix la Mari , i la veritat és que estic molt contenta, sobretot pel dia que és avui, un dia important per ella, per tan, important per mí.

Moltes gràcies!!

No sé ben bé si ara l'he de passar a altres blogs o què, suposo que si, però com que no hi ha cap regla clara com en altres premis que havia rebut, l'otorgaré a 3 persones com s'acostuma a fer amb tots els premis.

I els escollits són:

-A la Fátima i l'Armel, per què? doncs perquè avui per avui, és l'únic bloc que conec d'un nen de costa d'ivori i el fet de veure que actualitza i poder veure alguna foto de l'Armel, només això... ja m'alegra el dia.
-A la Mar, per què? doncs perquè té una sensibilitat que m'agrada i com a mí, li agrada la fotografia ben feta, i ha posat algún enllaç al se bloc de fotografies que fan que em caigui la baba.
- A en Jordi i l' Elisatbeth, per què? doncs perquè el seu fill arribarà de Costa d'ivori, perquè els acabo de conèixer però penso que hi ha bon feeling i perquè ara comencen el seu blog i la seva aventura i sé que en aquests moments la companyia s'agraeix.


.

13.5.09

Contes sobre l'adopció.


Aquesta entrada és per demanar ajuda:

Necessito trobar algun conte per regalar a en Roc, ara té gairebé dos anys i mig, per tan, si no hi ha cap contratemps quan arribi el seu cosinet, en tindrà prop de quatre.

Ja fa temps que n'està al corrent, sap que tindrem un nen, i ja té el conte personal més que fullejat... però diumenge, quan la seva mare li va dir que tindríem un nen, em va tocar la panxa, jeje... per tan, crec que és l'hora de començar-li a ensenyar en forma de conte què és l'adopció.

Si a més a més de parlar d'adopció, el conte parla del color de la pell, doncs millor que millor.

Per nadal li vam regalar un conte-puzzle de el libro de la selva, que la psicòloga ens va dir durant els cursos de formació que era bo per fer aquesta funció.

He estat donant una ullada a la biblioteca abay però estic perduda perquè n'hi ha molts ... socorro!!! Necessito recomenacions de les que ja heu passat per això, sigui amb els nebots o amb el germà gran.

Gràcies per avançat.


.

9.5.09

Escala mortal


Escala mortal... aquest era el títol del reportatge que van fer ahir al canal 33 dins del programa Thalassa, sobre Costa d'ivori.

L’estiu del 2006 el pretoler grec Probo Koala va abocar més de cinc-centes tones de residus tòxics al port d’Abidjan, provocant la major catàstrofe mediambiental a la Costa d’Ivori. El vaixell havia de buidar aigües brutes però el producte extret de la cisterna va resultar ser mortal, una barreja altament tòxica de derivats del petroli i sosa càustica. El verí que contenien els bidons del Probo Koala es va abocar a l’aire lliure. Els hospitals es van desbordar. El resultat van ser deu morts i milers de persones enverinades. A Abidjan el govern va dimitir, es va cessar al director del port i al ministre de Transports i es va detenir i empresonar a dos dirigents de l’empresa Trafigura, que va ser l’encarregada de noliejar el vaixell. Però les causes d’aquest escàndol encara no són clares. Thalassa tracta de treure-les a la llum en aquest reportatge d’investigació realitzat en unes condicions especialment difícils. Són molts els entrebancs en què ha topat aquesta recerca, però es tracta d’un document que ha escarbat en la realitat d’aquest assumpte. Descobrim més sobre aquest desastre mediambiental colossal.


Volia posar un enllaç amb el reportatge sencer, ja que me'n vaig perdre un tros, però no aconsegueixo trobar-lo.

La Mònica em va enviar un sms per avisar-me de que estaven parlant de costa d'ivori. Cada vegada que em passa una cosa d'aquestes amb gent que he conegut a través del blog o d'internet, alucino... tot i que en realitat no uneix el blog, sino el què ens ha fet arribar a ell.

.

8.5.09

La pell de cocodril


Tal com vaig dir en aquesta entrada explicaré el conte africà que venia junt amb el desig.

Es titula la pell del cocodril i diu així:

En uns llogarets de Namibia, expliquen que fa molt molt de temps, el cocodril tenia la pell llisa i daurada com si fós d'or. Diuen que es passava tot el dia sota l'aigua, en les aigües enfangades i només sortia d'elles a la nit i la lluna es reflectia en la seva pell brillant i llisa. Tots els altres animals anaven a aquella hora a beure aigua i es quedaven admirats contemplant la meravellosa pell daurada del cocodril.

El cocodril, orgullós de l'admiració que causava la seva pell, va començar a sortir de l'aigua de dia per presumir-ne. Llavors, la resta d'animals, no només anaven a la nit a beure aigua, si no que també s'apropaven quan brillava el sol per contemplar la pell daurada del cocodril.

Però va succeir que el sol brillant, poc a poc va anar dessecant la pell del cocoril coberta d'una capa lluent de fang, i cada dia s'anava enlletgint. Al veure aquest canvi a la seva pell , els altres animals anaven perdent l'admiració. Cada dia, el cocodril tenia la pell més arrugada fins que li va quedar com ara la té, coberta d'escames grans i de color marró. Finalment, davant d'aquella transformació, els altres animals no van tornar a beure durant el dia i contemplar l'antiga i bonica pell daurada del cocodril.

El cocodril abans tan orgullós de la seva pell daurada, mai es va recuperar de la vergonya i la humiliació, i des d'aleshores quan s'apropen altres es submergeix ràpidament a l'aigua, amb només els seus ulls i les seves narius sobre la superfície.

Bé, la "moraleja" és clara: la xuleria, orgull i prepotencia del cocodril van fer que fós "castigat" amb una pell lletja i per això tothom li girés la cara.

Però... aquest conte explicat a un nen de pell negra, en un païs de "blancs"... creieu que ho entendria igual? al cap i a la fi, els animals deixen d'anar a beure de dia perquè ja no els agrada el cocodril... dónen preferència al físic del cocodril, independentment de si l'interior del cocodril és o no és bonic.

Creieu que sóc exagerada? que estic veient coses on no són... que els nens són més innocents i no trobarà segones lectures aquí?

Ara per ara, no m'agrada i si no el "tuneo" no el podré ficar al meu llibre de contes particular... com el "tunejaríeu"???


.

Desig nº 46


Ha arribat el 46!

Vé de part de la Montse i en Gus, d'Ourense.

Molt bonic, tan el desig amb una tortugueta (intueixo que feta a mà) com el retall.

Gràcies parella.

6.5.09

El cinturó de la meningitis


Grip porcina, grip A, grip nova, grip mexicana, grip N1H1... diferents noms per una sola grip, una grip que afecta poc més d'un miler de persones al "primer món", una grip que ni tan sols és mortal en la part de món en la que vivim, una mica de repòs, antivirals i cap a casa... però precisament perquè afecta al "primer món", es parla d'epidèmia ¿?¿?¿?¿?¿? com diu un amic "em pensava que l'apocalipsis arribaria d'una altra manera".

La definició d'epidèmia segons el diccionari és:

Epidemia es una enfermedad que afecta a un número de individuos superior al esperado en una población durante un tiempo determinado.

En la actualidad el concepto es una relación entre una línea de base de una enfermedad, que puede ser la prevalencia o incidencia normales, y el número de casos que se detectan en un momento dado. En este sentido si una comunidad se encuentra libre de determinada enfermedad, un solo caso constituye una epidemia. En otras palabras, es un incremento significativamente elevado en el número de casos de una enfermedad con respecto al número de casos esperados.

En caso de que la epidemia se extendiera por varias regiones geográficas extensas de varios continentes o incluso de todo el mundo se trataría de pandemia. En caso de enfermedades que afectan en una zona mantenida en el tiempo se trataría de endemia.

Segons aquesta definició, estic d'acord, que es parli d'epidèmia... però... què passa amb les epidèmies que hi ha per exemple a àfrica? Des de principi d'any han mort 1900 persones de meningitis a l'anomenat cinturó de la meningitis a àfrica, que va des de Senegal fins a Etiopia, passant per Costa d'ivori, Ghana, Nigeria, Chad, entre d'altres... perquè no se'n parla? perquè ens alarmem quan 50 persones a espanya s'han contagiat de grip i no ens alarmem per unes xifres molt més esgarrifadores? perquè estem inmunes a les morts d'àfrica? potser seriem incapaços de viure feliços si no fóssim capaços d'inmunitzar-nos d'això? Fa falta que alguna cosa ens uneixi a una altra cosa perquè ens afecti?

La vacuna val 1,5 €... simbòlic per nosaltres però no per un veï d'un poblat africà. Poden viure amb la conciència tranquila les indústries farmaceutiques? No tenen la vacuna més que amortitzada com per poder-la abaixar de preu i vacunar a qui ho necessiti?

No tinc respostes a tot això i em sap greu... però suposo que com tothom, tinc el "do" d'inmunitzar-me'n per tal de viure feliç?


Jo vaig tenir meningitis de petita, tenia menys de 3 anys, i podia haver mort, de fet va venir d'hores. Vaig tenir la sort de viure al "primer món", vaig tenir la sort de que la metgessa va sospitar a temps, vaig tenir la sort de tenir un hospital a prop, vaig tenir la sort de que els metges van saber fer la seva feina, els meus familiars i companys de guarderia van tenir la sort de que va haver-hi una vacuna per ells per tal de que no se'ls encomanés... per tan sempre que es parla de meningitis paro la orella... si a més afecta a àfrica, el continent que ha vist o veurà néixer el meu fill, doncs encara la paro més.

Actualment hi ha un dels brots més importants dels últims anys de meningitis, en especial a la zona del nord de Nigèria. Metges sense fronteres, hi està treballant, si voleu saber-ne més, us deixo un enllaç. Metges sense fronteres, epidèmia meningitis

Mentrestant, aquí seguirem parlant de la nostra grip.


.

2.5.09

6 mesos és mig any


Demà, 3 de maig, farà exactament 6 mesos que vam entregar la sol.licitud , se suposava que el temps límit perquè ICAA ens digui si som idonis o no... però haurem d'esperar-nos un temps més... un mes? dos? qui sap.

Quan vam finalitzar les entrevistes tenia l'esperança o il.lusió de que arribaríem al dia d'avui sabent-ho fa dies, ja que vam fer-les relativament ràpid, però hi ha coses a la vida d'un mateix, que tot i que t'agradaria no pots controlar... i aquesta és una d'elles.

Quan vam començar amb tot això, vaig llegir en foros, hi havia gent que em donava consells, gent que em deia que tindríem problemes pel nostre perfil familiar... però no vam voler-nos-ho creure i ara ens està esclatant als morros...

Crèiem i de fet seguim creient en la sinceritat, en dir la veritat, en que amb mentides no es pot anar per la vida... però m'estic donant compte de que al sistema li importa tres pepinos la sinceritat... hi ha coses que no entenc i crec que em costarà bastant temps entendre-les... però seguirem amb la nostra filosofia de vida... ja que volem poder mirar al nostre fill als ulls i saber, tant nosaltres com ell, de que tot s'ha fet com toca.

Per qui no sàpiga de què estic parlant o pensi que m'he tornat "majareta" amb aquesta entrada... prometo explicar-ho tot més endavant.



.

Desig nº 45


Ja tenim el desig 45!!!

Arriba de mà de la Nina Chan i el seu home, que esperen poder abraçar el més aviat possible a la seva libelula vietnamita.

El desig és un conte africà... faré una entrada amb el conte en qüestió perquè penso que pot tenir tema de debat... sobretot pels que teniu o tindrem fills negres en un "païs de blancs"

Moltes gràcies parella!


.