29.8.09

Desig nº 68


68!!! Entregat en mà, a casa, just abans de començar a sopar Alloko (menjar ivorià).

La Vicky i la seva parella ens van regalar dues teles molt molt maques, un desig encara més maco i un punt de llibre ENCARA MÉS MACO!

El punt de llibre està fet amb les seves manetes... és una crack, jo seria incapaç de fer algo així.

El desig és un "tuneo" dels que m'agraden a mí, d'un conte que es va comprar fa pocs dies i que la casualitat ha fet que sense saber de quin conte es tractava, aquest matí mirant la tele hagi vist un capítol d'uns dibuixos que m'han semblat molt educatius i que resulta que són la versió televisiva del conte! Quan ho he vist al seu blog he pensat... "ostres com m'agraden aquestes coincidències".

Gràcies macos.

.

Desig nº 67


Des de Puerto Rico, la Gilca ens envia un altre desig!!

Un més a la col.lecció!! Vaya manta més xula que quedarà.

26.8.09

"El baile del gorila" ivorià.

BB DJ són uns petits artistes ivorians, els quals no sé dir si m'agraden o no, l'únic que m'entra quan els miro és riure... em recorden molt molt a la nena aquella que cantava el baile del gorila, no recordo el nom.

No entenc ni papa del què canten, però dóna a entendre que les seves cançons, almenys la del vídeoclip que us penjo pretén ser educativa.



Desig nº 66


L'Ana i l'Eugenio , des de Tenerife, ens envien el 66!

Esperen el seu bombonet d'Etiopia.

La tela és molt maca i el desig també.

Gràcies parella.

20.8.09

Dobet Gnahoré


La Dobet Gnahoré es una cantant ivoriana, té una veu genial i es mou amb un ritme excepcional. És una de les joves figures de la música africana.

El seu pare, Boni Gnahoré, és mestre percussionista, actor i cantant molt respectat a la Costa d'Ivori, per tan el ritme li vé de famíla. Ell formava part d'una colonia d'artistes anomenada Village Ki-Yi M'Bock i als dotze anys la Dobet va dir al seu pare que no volia tornar a l'escola que ja sabia que es volia dedicar a la música, la dança i el teatre i que volia aprendre dels seus companys de la colònia.

Al 1996 un guitarrista francès, Colin Laroche de Féline, va arribar al seu poble per descobrir aquesta particular colònia, volia quedar-se només tres dies però va estar-s'hi tres anys, es va enamorar tan de l'estil de vida de la comunitat com de la Dobet. Això va canviar el destí de la jove. Van establir un vincle musical i sentimental que els va convertir en inseparables colaboradors, van començar a compondre cançons que van cridar l'atenció tan als membres de la comunitat com a artistes invitats, i van formar el duo Ano-Neko que significa "crear junts" en la llengua local dida.

La ciutat d'Abidjan es va convertir en un àmbit de confusió social i política i al 1999 es van mudar a França on van formar una banda integrada per músics de diversos orígens. Mica a mica es van començar a presentar a festivales europeus i el particular talent de la jove va començar a cridar l'atenció, arriban a ser nombrada com artista revelació de l'any dels premis de la música de la BBC al 2006.


Na Afriki, el nom del seu ultim àlbum, Dobet ofereix una visió personal de l'africa actual. Canta en vàries llengües africanes i les cançons tracten qüestions socials i polítiques, les dificultats de la dona a la societat africana, l'explotació infantil i l'impacte de l'avaricia i la violència familiar. Convida als africans a buscar solucions dins d'àfrica per poder crear un futur millor.

Ara han creat la seva propia versió de la comunitat com la que tenien a Costa d'Ivori, lluny en la distancia, però propers en sentiments, en un poblet de França proper a Bèlgica.

Us deixo un vídeo per si la voleu conèixer. Sona molt bé.



18.8.09

Desig nº 65




El 65!! l'envien els futurs papis d'un nen també de costa d'ivori. La Mai i en Jose.

Una tela molt africana, molt maca... amb un desig preciós!!

Moltes gràcies!!

Desig nº 64


L'anabel, la Julia i la Juani des de Málaga ens envien aquest desig tan xulo.

Una tela amb uns colors que inspiren positivisme.

Moltes gràcies família.

12.8.09

Conciliació i reflexió.


Fa un parell de dies a la ràdio van parlar d'una enquesta realitzada a nens que els seus pares són AUTÒNOMS.

El 80% deia que NO volia dedicar-se al mateix que els seus pares, ni volien seguir amb el negoci familiar. El motiu era que "gairebé no veuen els seus pares".

S'havien donat compte que els seus pares passen poc temps a casa per culpa de la feina.

En el nostre cas, que els dos som autònoms... és per reflexionar!

Tenim bastant clar que podrem compaginar-nos la feina perquè durant les 24 hores del dia el nen estigui amb un de nosaltres dos durant el primer any com a mínim, sino, no hauríem decidit ser pares encara, i que després compaginarem la vida i els horaris de manera que la vida familiar sigui primordial, però tot i així, intentarem recordar aquesta enquesta cada vegada que la feina ens absorbeixi.

.

7.8.09

Desig nº 63












"MADE IN COTE D'IVOIRE" Això posa la roba del retall!!!!!

La Laura i en Ricard , futurs papis d'un nen d'ivori, han estat de viatge al païs que ha vist o veurà néixer el nostre fill i el seu. Des d'allà van escriure un desig on li desitgen que tan de bo al seu caràcter hi hagi l'amabilitat i alegria que han vist als seus orígens.

La roba és la que fan servir les dones d'ivori per fer els seus vestits o per portar els seus fills a l'esquena, així que com diu la Laura, ara mateix segurament hi ha alguna dona que porta el seu fill a l'esquena amb un estampat com el de la nostra tela...

Moltes gràcies, ens ha fet moltíssima il.lusió... primer perquè no esperavem el desig, segon perquè vé de costa d'ivori i tercer, perquè des d'allà asseguts en un maquis prenent un refresc us recordéssiu de nosaltres.

.

6.8.09

Viatge a ivori... amb imatges.

Som agost i aquest mes vol dir: vacances per molta gent. Per mí les vacances són sinònim de viatge, i com que qui no es conforma és perquè no vol... ja que no puc viatjar físicament, em conformo viajant a través d'imatges de la vida quotidiana de la Costa d'Ivori.

font: http://www.trekearth.com/










.

5.8.09

Desig nº 62


El 62 és un altre d'internacional!

La família Dooley des de New York envien aquesta tela de núvols amb forma d'animalons.

Thank you family.

.

Desig nº 61


Des de terres andaluses, Málaga, arriba el desig 61, l'envien la MªVictoria i la Sofía.

Una tela amb castells de somni.

Gràcies família.

.

2x3...


Triple premi! Per dues bandes! Aixo vol dir... sis premis??? jajaja.

En Fran i la Beth i Yàn (una sorpesa perquè era un blog que desconeixia, pel què es veu ell si em coneixia a mi, jeje). Gràcies.

Ara l'he de repartir? doncs que se l'agafi qui vulgui!!

.

1.8.09

Ja no soc novata...



Ja em puc treure la L de "novata"... 2.8.09 el blog compleix un any! I si miro enrere només puc dir "VA-YA-TE-LA!" el temps passa volant, recordo exactement la sensació que vaig tenir quan vaig escriure la primera entrada. Feia dies que buscava informació sobre el tema de l'adopció, i alucinava veient lo xulos que éren els altres blogs i vaig pensar que podia ser un bon diari personal de cara al nostre fill, que en aquells moments només era un desig en la nostra ment (bé, ara també només és un desig a la ment, però amb la idoneitat sota el braç, jeje). El vaig començar pensant que el més probable era que caigués en l'oblit, que no seguiria, que me'n cansaria o que simplement no sabria què posar... però he descobert un món desconegut, que m'agrada.

Si sóc sincera, el blog no té res a veure amb la idea inicial que tenia que fós... la meva idea era fer un diari pel nostre fill, un diari d'adopció... amb pensaments, sentiments, etc, i de fet ho és, però no tan personal com tenia pensat que fós, el perquè? doncs perquè no pensava que tingués la repercusió que té... i sincerament, sabent que llegeix tanta gent, doncs em tallo. Però aquest fet no és negatiu, al contrari, m'ha aportat moltíssimes coses que mai m'hagués arribat a imaginar...

  • Una comunitat bloguera que em llegeix i deixa comentaris, als quals jo també llegeixo i deixo comentaris, gent que sense haver vist mai ni tan sols amb fotografia em vénen a la ment en moments del dia, perquè veus o fas algo que et recorda amb tal persona... i amb els quals sé que si algun dia coincidim, semblarà que ens coneguem de tota la vida.
  • Part d'aquesta gent, m'envien mails, sms, trucades quan a la tele, o per internet troben alguna coseta d'ivori, ja sigui música, fotos, documentals (diria noms, però me'n deixaria algun... ja sabeu qui sou).
  • La meva Vicky, amb la qual he fet un passet més enllà i ens hem conegut en persona, hem menjat injera juntes i sobretot, ens hem fet l'abraçada que ens devíem.
  • Gràcies al blog, ens hem trobat amb tres famílies més de la comarca que també adopten a la costa d'ivori, amb les quals hem compartit ja unes boniques trobades i les continuarem compartint.
  • S'han posat en contacte amb mi moltíssima gent que estan adoptant a ivori i amb els quals continuem en contacte a través d'un petit fòrum privat d'adopció a ivori, per intercanviar opinions, nervis i alegries, i amb els quals també hem compartit taula en un bon restaurant.
  • També m'ha servit per abocar tota l'ansietat durant el procés del certificat d'idoneitat, per escriure, a vegades potser compulsivament, coses sobre ivori, perquè això em feia sentir una mica més a prop del nostre fill/a.
  • He reunit més retalls per la coltxa dels que em podria haver imaginat mai, la veritat és que pensava que la majoria de retalls serien d'amics i família i no és pas així, sino que és de gent que s'ofereix a fer intercanvi a través del blog... (si si, això és una indirecta als amics i familiars que encara no heu fet retall, jajajajjjajjaa sense pressionar eh?)
  • He sigut famosa per un dia, jajaja
  • I... segurament hi ha més coses que ara no se m'acuden...

Per tan, el balanç d'aquest any és positiu, molt positiu... he alucinat molts cops per cosetes que han passat gràcies al blog i estic segura que passarà temps i encara alucinaré amb cosetes que aniràn passant...

Ja puc treure la L.

.