Eufòrica...

Eufòrica... així em vaig sentir al finalitzar els "cursos".

Més més més... en necessitava més i en volia més... no m'hagués fet absolutament res que ens féssin anar un altre cap de setmana per continuar xerrant i xerrant.

Ens van dir que havíem estat un grup molt participatiu (no sé si ho diràn a tothom) però a mi també em va donar aquesta sensació... vam estar molt còmodes i vam intercambiar moltíssimes opinions... tan que no vam tenir temps d'acabar el "temari".

No m'extenc explicant en detall i en profunditat el contingut, perquè prefereixo païr tota la informació, només dir que tot i que de la majoria de coses que es parlen són dures... ens va servir per reafirmar la nostra decisió, per aprendre moltes coses i per optimitzar moltes d'altres que tot i que ja sabia, el fet d'escoltar-les en boca d'algú que hi entén fa que les sentis molt més.

En definitiva, que el començament m'ha semblat molt molt maco, molt constructiu i l'he disfrutat que al cap i a la fi és el què volia.

Ara a esperar la primera entrevista,... en tinc moooooooltes ganes!

Ah! i l'altra cosa positiva del cap de setmana és el grupet tan maco de gent que hem conegut... 8 parelles amb les que crec que en un futur si no amb totes, si amb la majoria, podrem mantenir una bonica relació... i els quals ja formen part del nostre procés adoptiu.

Relax total

Falten menys de 48 hores per començar els cursos, i inexplicablement NO estic nerviosa i NI tan sols hi penso massa...

Fa temps, quan vam prendre la decisió pensava que aquest dia no arribaria mai... tal com ara penso que el del final del ci no arribarà mai... i quan tingui el ci pensaré que no arribarà mai el dia d'enviar l'expedient al païs... i així successivament fins al final, i ja hi som, en poques hores estarem davant de qui ens haurà de valorar i no sento res en especial...

Això em passa bastant en els viatges... m'encanta viatjar, si no fós per les peles i la feina, viatjaria molt més del què ho faig i sempre sempre sempre em passa que el dia abans del viatge, després de planejar-lo durant gairebé mig any, em fa una mandra horrorosa i si algú em digués "et torno les peles i et quedes" més d'un cop estaria temptada... per suposat no ho faria ja que aquesta mandra se me'n va automàticament quan soc a l'aeroport.

Així que potser sóc així, gilip***** i prou, jajajjaa... i quan estigui entrant per la porta de la icif em passarà aquesta sensació de relax total que tinc ara i estic convençuda que ho disfrutaré, de fet espero disfrutar-ho moltíssim... ja vaig passar l'etapa de la por, la del temut ci, la de pensar que qui ens ha de valorar ens matxacarà i es posaràn en contra nostra... ara estic en l'etapa de que som una parella normal i corrent i que res pot anar malament, qui ens ha de valorar ens vol ajudar i no fer-nos mal i per això potser estic així de tranquil.la.

Les que hi heu passat... algun consell?? jeje.