31.12.08

L'home dels nassos...


Avui es pot veure l'home dels nassos, l'home que té tants nassos com dies té l'any. Quan era petita em portava bastant de corcoll aquest "senyor"... em costava entendre que com que a l'any només li queda un dia... qualsevol home del carrer pot ser l'home dels nassos.

És final d'any i és l'hora que tothom fa balanç de l'any que s'acaba... les televisions i les ràdios ens fan resums interminables de tot el què ha anat succeïnt durant els 365 dies, els diaris fan suplements amb les notícies més importants... i així un llarg etc.

No acostumo a fer balanços... l'any va com va, en tots els anys hi ha dies molt feliços i dies que preferiries oblidar, generalment soc bastant positiva i acostumo a quedar-me en tot lo bo i aparcar tot el dolent, no hi ha hagut mai cap any que estigui desitjant acabar-lo perquè m'ha portat només coses negatives, potser perquè penso que és impossible que tot el què li passi a una persona sigui sempre negatiu.

Del 2008 no em queixo... pel febrer vam fer el viatge que en Manel havia somniat tota la seva vida... navegar pel río negro a l'amazones amb un barco i la seva tripulació, sense turisme, sense guiris, vivint la selva verge... hem pogut fer un parell d'escapades més durant l'any.. a Roma i a Suïssa... hem tingut feina, no per fer-nos rics (tampoc ho pretenem) però si per anar tirant i poder-nos permetre algun capritxet... tenim salut i exceptuant el sogre que ha estat amunt i avall amb hospitals, i que avui per fí li dónen l'alta, la resta estem tots bé... hem decidit que ja era hora de començar el procés adoptiu, que ja estem preparats per ser pares i que volem ser-ho... he "conegut" un munt de gent a través d'aquest blog que ni m'imaginava... i "Don Noel" ha complert bastants dels desitjos que li vaig demanar... i continua fent-ho, ahir van assignar a en Rafa i la Paloma !!!!!

Bona sortida de l'any 2008 i bona entrada al 2009!

30.12.08

Va de llibres...



Fa ja bastants dies que els meus tiets Marta i Toni em van regalar aquest llibre, "jo sóc adoptat", de Marta Clos, és la història d'11 persones que són adoptades i que s'han ofert per parlar. Adopcions que es van realitzar entre els anys 20 i els anys 80...

Està molt bé, és molt maco i t'ajuda a entendre que pel nen és molt important el poder conèixer els seus orígens. La majoria tenen un sentiment d'agraiment cap als seus pares (adoptius), paraula que la nostra psicòloga odia i no vol ni sentir dir... i tots, absolutament tots, tenen molt clar qui són els seus pares tot i voler buscar les seves arrels i saber qui són.

Si abans ja tenia clar que per poc que pugui ajudaré a buscar els seus orígens al meu fill... ara ho tinc claríssim.


Un altre llibre que vaig llegir fa un temps és "hijos del corazón"... estic convençuda que gairebé tots els que esteu adoptant l'haureu llegit... els autors, javier angulo i jose antonio reguilón han sumat les seves experiències per reflexionar sobre el què els pares poden esperar de si mateixos i dels seus fills des del moment que decideixen adoptar-los fins l'arribada a l'adolescència. Es tracta de un munt de consells valiosos per totes aquelles personas que viuen una forma diferent però completa de paternitat. Hi ha numerosos testimonis de pares adoptius.

Molt recomanable.

Si hi ha algun altre llibre que hagi de llegir... sóc tot orelles. (ara estic amb "l'altra cara de l'adopció).

Desig nº 28


El desig 28 arriba de Sabadell, de part de la Carme, amb olor a Mandarina....

Senzill, com ella.. però intens.

Moltes gràcies Carme, em va sorprendre molt, no me l'esperava.

Petons.

29.12.08

La pequeña Lola...


El fred, la pluja i el mal temps fan que et vingui més de gust quedar-te a casa... i això vam fer la nit de dissabte a diumenge, quedar-nos a casa i veure una pel.licula.

Vam escollir "la pequeña lola" ... suposo que és normal que ara gairebé tot giri entorn de l'adopció.

La sinopsis:

El deseo de tener un niño lleva a una joven pareja, Pierre y Géraldine, a emprender un viaje iniciático al fin del mundo, a un país castigado por la historia: Camboya. Para ellos, se inicia una aventura agotadora y extraordinaria: ronda de visitas a orfanatos, enfrentamiento con las autoridades francesas y camboyanas, amenazas de traficantes. Sin olvidar la desconfianza y la envidia, aunque también la ayuda mutua de la pequeña comunidad de futuros padres adoptivos que el azar ha reunido. A través de esta peregrinación, la pareja se enfrenta a sus propios miedos, a sus egoísmos. La pareja se desgarra, se reconstruye y sale transformada para siempre.

Ens va agradar bastant, potser un pèl lenta (com les adopcions, jeje) , però molt intensa i sobretot et fa pensar molt... posar imatges a coses que es llegeixen últimament és un pèl dur, però penso que no podem tancar els ulls, sino al contrari, obrir-los al màxim per assegurar-nos que tot és tal i com ha de ser.



27.12.08

Don Noel II part


L'entrada anterior a aquesta la vaig fer demanant a "Don Noel" una sèrie de coses...

De moment Don Noel està fent la feina més que bé! I que així segueixi!!!!!!!!

El dia 25 el judici de la família Colorín va sortir positiu. Ja són pares del petit Yakob i per fí molt aviat podràn viatjar a buscar-lo. Per veure la preciositat de nen que tenen podeu fer-ho clicant aqui

El dia 26, era el judici d'en Javi i la Vero, per ser els pares del Pau Vladi. Va sortir positiu!! Ja són pares del petit Pau, la seva estrelleta russa, com ells l'anomenen... podeu veure-ho aqui

Avui, mirant el blog de la Sílvia i en Mario, he vist que s'ha complert una altra de les coses que vaig demanar-li,... i aquesta era difícil!!!!!!! Les assignacions a xina han fet una avançada... aquest mes hi ha hagut dos dies d'assignacions i no només un! Han avançat una mica més! Ja poden estirar una miqueta més el seu fil vermell!!

Tres!! Tres de les coses que li demanava les ha fet!! Així que... perquè no pensar que les podrà fer totes?????

23.12.08

"Don Noel..."


Falten dos dies per nadal, això vol dir que demà al vespre ens reunirem la família, soparem tots junts i CAGAREM EL TIÓ, no hem deixat mai de fer-ho però des de l'any passat ho fem amb més il.lusió, tenim un peque a la família, en Roc, que aviat farà dos anys i és una passada tornar a cagar el tió amb innocència ...

No m'agrada gens el pare Noel, és una tradició amb la qual no em sento identificada, possiblement si com a la resta d'espanya aqui no tinguéssim una tradició pròpia hauríem anat entrant al món del barbut vestit de vermell però de moment i espero que per molts anys... continuem amb la nostra màgia.

Aquest any però, sé que hi ha gent que té esperances posades a "Don Noel"... així que jo, com ella tot i no creure-hi, faré les meves peticions...

"Don Noel", et demano:
- Que el judici de la família Colorín surti positiu el dia 25 i puguin abraçar aviat en Yakob.
- Que el judici d'en Javi i la Vero, surti positiu el dia 26 i per fi puguin tornar de Russia amb en Pau.
- Que els 20 i pico dies que falten pel judici de la Silvana i en Carlos els passin el més ràpid possible i per fi, el seu judici també surti positiu.
- Que qui està esperan assignació, Nür, Bego, Sory, Paloma, Eva... rebin aquesta trucada tan esperada ben aviat.
- Que a la Mariajo li passi el temps volant i pugui ser aviat al maig per poder firmar amb la ecai.
- Que la Victòria i la Nina chan rebin ben aviat la carta tan esperada amb el ci positiu.
- Que la Lyd rebi per fi, la carta on li indiquin que ja pot començar amb els cursos i les entrevistes.
- Que les assignacions a xina vagin a un ritme més lleuger perquè la Mar, Sílvia, l'altra Sílvia, l'Isa.. puguin tirar una mica del seu fil vermell..
- Que la Laura i en Carles puguin recopilar molt ràpid tots els documents per enviar l'expedient al païs.
- Que a la Milena, la Glòria, la Marta i a nosaltres, ens vagin bé les entrevistes que falten per poder obtenir l'ansiat CI
- I... que si em deixo algú... compleixis també el seu desig més proper.

BONES FESTES A TOTS, QUE ELS VOSTRES SOMNIS ES COMPLEIXIN.

21.12.08

El paradís...


El meu paradís no té mar, ni platges d'aigües cristalines amb sorra blanca, ni cabanyetes a la platja, ni res d'això... el meu paradís, de moment, és el serengeti (tanzania).

No ho vaig saber fins que hi vaig ser, però ara ho tinc clar... no em vull morir sense reviure aquelles sensacions tot i que no tanco portes a res... qui sap si algún dia descobreixo algún altre racó de món que em transmet un altre cop les sensacions que vaig viure al serengeti.

He descobert el parc nacional de Taï, està ubicat al sud-oest de Costa d'Ivori, és conegut com una de les ultimes selves verges d'àfrica.

Una de les particularitats d'aquest parc és que s'ha descobert que els chimpancés que viuen allà, fan servir martells de pedra per partir les anous i els estudis realitzats demostren que fa 4300 anys que els utilitzen!

Podem trobar-hi gran cantitat d'animals, molta vegetació i inclús s'hi fan estudis científics. Com tot en aquesta vida, la mà de l'home és fatal i tot el què rodeja el parc cada vegada està més desforestat i moltes de les espècies que hi viuen estàn en perill d'extinció.

Els mesos adequats per visitar el parc són de desembre a febrer que és l'època seca, ja que la resta de temporada hi ha fortes pluges que fan que el bosc sigui humit, (me l'imagino bastant igual que la selva de Costa Rica o la d'amazones, on tan aviat estavem amb un sol espeterrant com queia un xàfec que quedavem xops).

Entrar al parc no és fàcil, es necessiten permisos del ministeri d'aigües i boscos d'abidjan. Però si el tens, unit amb ganes d'aventura i ganes de caminar, segur que es poden descobrir racons com els que jo consideraria el paradís. Podria ser el meu nou paradís? No ho sé, primer l'hauré de conèixer... però qui sap, potser si... perquè algun lloc es converteixi en el teu paradís particular, a part de ser un lloc que cumpleixi els requisits propis necessaris, ha de transmetre algún sentiment especial... i aquest parc està a Costa d'Ivori.. quin sentiment més especial que aquest?

18.12.08

Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!!!


En aquests moments pagaria per estar dalt d'un avió, amb el paracaigudes penjat a l'esquena apunt per saltar al buit, un altre cop.
Als primers mesos d'embaràs moltes dones tenen nàusees... jo no estic embarassada, però si estic vivint els primers passos cap al nostre fill/a, per tan es podria comparar.
Però no tinc nàusees, sino un nus a l'estómac. No em serveix ni un bany relaxant, ni una til.la... jo sé que aquest nus a l'estómac que deuen ser nervis, em passarà cremant adrenalina... podria sortir a córrer pel camp o agafar la bici fins cansar-me, però tampoc en tinc masses ganes.
Després de la primera entrevista m'he quedat amb una sensació molt extranya... una sensació de no saber què coi està passant... no ha anat malament, ja que es veu que si va malament ja no passes la següent entrevista (permeteu-me que ho dubti), però m'he quedat amb la sensació de que m'he de sentir culpable per alguna cosa que jo no m'hi sento. I això em porta a sentir-me culpable per no sentir-me culpable... no sé si m'explico.
És aquest el seu paper? o realment són així? jo sabia que seria dur, saber-ho o trobar-t'hi és totalment diferent però... han de fer mal?
En fí...

17.12.08

Desig nº 27


En Jordi i la Gemma van venir a sopar el dissabte al vespre a casa... al marxar es van "descuidar" un sobre que contenia un desig i dos trossets de tela...

El desig és maquissim i els dos trossets de tela també, un més infantil i l'altre més adult.

Moltes gràcies macos!!

Desig nº 26


El desig 26, arriba des de Sevilla, de part de l'Alicia, en JM i l'Abenezer Nicolás.

És molt maco i a la tela hi ha uns karateques molt divertits.

Moltes gràcies.

15.12.08

Tres amigues

M'han concedit un premi!!!! Es diu "tres amigues".

Crec que això dels premis s'estila bastant en el món bloggero, almenys pel què he anat veient... i el primer que m'han concedit és aquest.

M'ha fet molta il.lusió, potser perquè per mi el significat de l'amistat té molt pès. Me l'ha concedit la Mariajo que com molt bé diu ella, hem compartit intensos correus electrònics, de fet... en aquest cas hauria de ser al revés, hauria de ser jo qui li concedís aquest premi, i si no fós perquè ella se m'ha avançat, així seria.

No penso que de moment pugui considerar a ningú dels qui llegeixo o em llegeixen AMIGA amb totes les lletres i tot el què comporta ser amic d'algú, estic convençuda que moltes estareu d'acord en mi, almenys no amb el temps que porto jo en el món dels blogs, però si que puc dir BEN ALT I CLAR que tinc molt d'afecte i apreci a moltes (parlo en femení perquè pràcticament som el 100%), i estic convençuda que amb moltes de vosaltres acabaré tenint una amistat molt maca i molt forta, perquè ho noto... segurament pel què ens uneix i ens unirà i perquè en aquesta vida hi ha amistats que se'n van, amistats que arriben i amistats que hi són des de sempre... hi ha lloc per totes.

En definitiva (que m'enrotllo)... que crec que la meva missió ara és concedir el premi a tres amigues, m'és dificil, però ja m'he decidit.

Que quedi clar que l'ordre dels factors no altera el producte... jejeje

- A la Lyd, va ser la primera persona a qui vaig conèixer. Vam coincidir a les sessions informatives del ICAA a l'agost, tot i que en aquell moment encara no ho sabíem... més tard tornariem a coincidir en una reunió d'una ecai... ella tenia molt clar que el seu camí seria Etiopía, jo encara no... i al final, no continuarem el camí juntes perquè jo vaig canviar de païs però si que penso que podrem mantenir una amistat fins lluny.

- A la Nina Chan, ens vam intercambiar els mails, no recordo ben bé perquè en un fòrum d'adopcions i des de llavors hem mantingut un bonic contacte, de moment calmant les seves ànsies durant el ci i ara li tocarà ella aguantar-me a mi... estic segura que ho farà, jeje. Per cert, aprofito per dir-li que a veure si aquest premi fa que actualitzi el blog, que hi ha noticies fresques que encara no les té actualitzades, jeje.

- A la Victòria, que tot i que el seu blog és totalment recent, hem intercanviat bastants mails, els quals m'han ajudat moltíssim en molts aspectes i ella ho sap, li tinc un agraiment molt especial i estic convençuda que és una altra d'aquestes persones amb qui l'amistat segurament continuarà amb els nostres fills.

I bé, ja està! Només dir que la llista podria ser llarguissima, hi ha molta gent que he conegut a traves d'internet i que ha posat el seu granet de sorra a ajudar-me en aquest camí i els estic especialment agraïda... la meva veïna Laura amb qui compartim l'elecció del païs... la Marta del Penedès i la Milena de Barcelona que anem pràcticament al mateix ritme en el procés... etc...

14.12.08

Eufòrica...


Eufòrica... així em vaig sentir al finalitzar els "cursos".
Més més més... en necessitava més i en volia més... no m'hagués fet absolutament res que ens féssin anar un altre cap de setmana per continuar xerrant i xerrant.
Ens van dir que havíem estat un grup molt participatiu (no sé si ho diràn a tothom) però a mi també em va donar aquesta sensació... vam estar molt còmodes i vam intercambiar moltíssimes opinions... tan que no vam tenir temps d'acabar el "temari".
No m'extenc explicant en detall i en profunditat el contingut, perquè prefereixo païr tota la informació, només dir que tot i que de la majoria de coses que es parlen són dures... ens va servir per reafirmar la nostra decisió, per aprendre moltes coses i per optimitzar moltes d'altres que tot i que ja sabia, el fet d'escoltar-les en boca d'algú que hi entén fa que les sentis molt més.
En definitiva, que el començament m'ha semblat molt molt maco, molt constructiu i l'he disfrutat que al cap i a la fi és el què volia.
Ara a esperar la primera entrevista,... en tinc moooooooltes ganes!
Ah! i l'altra cosa positiva del cap de setmana és el grupet tan maco de gent que hem conegut... 8 parelles amb les que crec que en un futur si no amb totes, si amb la majoria, podrem mantenir una bonica relació... i els quals ja formen part del nostre procés adoptiu.

10.12.08

Relax total


Falten menys de 48 hores per començar els cursos, i inexplicablement NO estic nerviosa i NI tan sols hi penso massa...

Fa temps, quan vam prendre la decisió pensava que aquest dia no arribaria mai... tal com ara penso que el del final del ci no arribarà mai... i quan tingui el ci pensaré que no arribarà mai el dia d'enviar l'expedient al païs... i així successivament fins al final, i ja hi som, en poques hores estarem davant de qui ens haurà de valorar i no sento res en especial...

Això em passa bastant en els viatges... m'encanta viatjar, si no fós per les peles i la feina, viatjaria molt més del què ho faig i sempre sempre sempre em passa que el dia abans del viatge, després de planejar-lo durant gairebé mig any, em fa una mandra horrorosa i si algú em digués "et torno les peles i et quedes" més d'un cop estaria temptada... per suposat no ho faria ja que aquesta mandra se me'n va automàticament quan soc a l'aeroport.

Així que potser sóc així, gilip***** i prou, jajajjaa... i quan estigui entrant per la porta de la icif em passarà aquesta sensació de relax total que tinc ara i estic convençuda que ho disfrutaré, de fet espero disfrutar-ho moltíssim... ja vaig passar l'etapa de la por, la del temut ci, la de pensar que qui ens ha de valorar ens matxacarà i es posaràn en contra nostra... ara estic en l'etapa de que som una parella normal i corrent i que res pot anar malament, qui ens ha de valorar ens vol ajudar i no fer-nos mal i per això potser estic així de tranquil.la.

Les que hi heu passat... algun consell?? jeje.

Desig nº 25


El desig nº 25!!! Si se suposa que se n'han de tenir 100... ja en tinc una quarta part! Que ràpid!

Arriba de part de la Rosa i és molt maco i molt currat... vé acompanyat d'una tela d'ovelles molt xula.

Petonets Rosa i gràcies.

Desig nº 24


Fa bastants dies que la Xing-xing em va enviar aquest desig i la tela! però se m'havia xafat el mòbil que és el que faig servir per fer les fotos i penjar-les al blog, ja el tinc arreglat així que... per fí la puc penjar.

Moltes gràcies xing-xing.

4.12.08

No sé què dir...


Avui he tingut un mal dia... el mal de cap s'ha apoderat de mi des de fa 3 o 4 dies i no em deixa i arriba un punt en que n'estàs tan farta que ho pagues amb qui no té la culpa, estic susceptible, irritable i agobiada.

Tenia l'esperança, en que alguna cosa m'alegraria el dia i que seria el judici positiu de la Silvana i en Carlos però no, s'ha anulat un altre cop... els tornen a posar data per d'aqui un mes i mig. A mi això em dol.. si penso en aquesta parella em dol una mica més ... i si penso en els 4 nens que estàn a un orfenat d'Etiopía doncs encara em dol més.

Ningú va dir que les adopcions fóssin fàcils, són embarassos burocràtics que no depenen només de nosaltres, però hi ha coses que se m'escapen... són males gestions per part d'algú? és saturació als jutjats etíops? no ho sé... i si algú ho sap, o té informació, m'agradaria coneixer-la.

Esperem que el tió o qui sigui... faci que el judici de la família colorín del dia 25 de desembre es celebri amb naturalitat i puguin anar a buscar en Yakob.

3.12.08

El número 4


Avui som 3 de desembre! No tindria res d'especial si no fós perquè cada 2 x 3 em vé al cap una cosa... el judici dels 4 nens etíops de la Silvana i en Carlos que se celebrarà demà a Addis Abeba.

És increíble el poder dels blogs... fa mig any no sabia res d'aquesta familia i avui em preocupa i em fa estar nerviosa el judici dels seus 4 fills... i estic segura que no soc la única.

Espero i desitjo que el judici aquesta vegada no s'anuli, surti positiu i per fi, ANYALEM, WONDO, DEMI I ENDALEL tornin a tenir uns pares, i que a partir de demà, qui ara són una parella com qualsevol altra, pugin passar a ser una família númerosa.

4 de desembre... 4 fills.... els portarà sort el número 4? espero que si.

28.11.08

El "meu" Ganesh


Ganesh en hindú significa déu de la sabiesa, dels camins i les lletres. És el déu més popular de la índia i és el nom del meu apadrinat. Es representa amb quatre mans, una gran panxa i cap d'elefant.

Fa uns quants anys ja que tinc apadrinat un nen, viu amb els seus pares a la zona de Anantapur, Bangalore, on treballa la Fundación Vicente Ferrer

La meva experiència és molt positiva, pago una quota mensual al mes, la qual ja sé des d'un primer moment que no va exclusivament al meu apadrinat, sino que va a la comunitat, que serveix per fer escoles, hospitals, etc...

Puc enviar-li regals, mai en forma de diners, i t'aconsellen que siguin regals de poc valor però que pugui copartir amb la resta de companys... he enviat en alguna ocasió, llapissos de colors, llibretes, contes per pintar, globos...

Sé que hi ha molta gent que desconfia d'aquestes coses... els entenc però no per això penso que han de deixar de fer-ho si això els motiva... s'ha de buscar i informar-se abans i veure quines garanties et dóna una Ong o una altra.

En el nostre cas vam escollir aquesta, perquè ens van donar les garanties suficients... ens ofereixen la possibilitat de viatjar a India a coneixe'l a ell i a tot el projecte de la fundació i per mi, això va ser garantia suficient com per confiar en ells.

Us invito a que us pasegeu una mica per la seva web perquè veigueu una mica més els seus projectes i qui sap si us animeu a col.laborar en algun.

I res... ja sé que això no té res a veure amb el tema del blog ... però em venia de gust explicar-ho, al cap i al a fi, en Ganesh ocupa un lloc en un marc de fotos del meu menjador.

Tenim a un altre nen apadrinat, en Marcos de Bolivia... va ser el meu regal de nadal per en Manel l'any passat, ja que no sabia què comprar... tot i que amb la ONG que ho tinc estic tenint dubtes actualment, per això prefereixo solucionar primer els temes abans de parlar, ni bé ni malament d'ells.

Desig nº 23


I un altre!!! De la mà de la Maria Angeles, de Sevilla, que està esperant el seu peque de Vietnam.

Aquest desig m'ha transportat a Salou, a un camping, fa uns quants anys, un estiu en que tan a la meva germana l'Ester, com a la meva cosina la Mireia com a mi ens van comprar un 'peluche' dels ossos amorosos...

Ja és curiós que el què més recordi d'aquelles vacances siguin els ossos amorosos, jeje.

Gràcies per la tela i el desig.

Desig nº 22













Un altre desig!! El 22 ja!! De part de la Victòria i en Jesús, de Tarragona. Que estan esperan el seu fill que arribarà d'etiopia.

Hi ha gent que se'ls curra molt molt! Jo no tinc pas tanta paciència!!

Gràcies parella... pel desig i per la resta.

Petons.

Desig nº 21


El 21 è desig arriba de Cantabria de part de part de la creadora del blog Nuestro sueño que estàn esperant assignació a Etiopia.

Com sempre... les teles molt divertides i el desig molt maco.

Gràcies.

25.11.08

Desig nº 20


El desig 20!!! Un altre d'aquells que emocionen i fan més il.lusió que els altres... perquè? doncs perquè me'l va donar la meva iaia. el dissabte mentre celebràvem el seu 86è aniversari.

El desig és una poesia, feta per ella, dedicada al seu besnét!

Es una poetessa!!

Gràcies iaia.

Desig nº 19


El desig 19 l'envia la Nazareth, des de Canaries!! Està esperant el seu fill que vindrà de Vietnam.

Ens ha agradat molt, tan el desig com la tela, que són uns gatets molt divertits.

Gràcies.

Desig nº 18


El 18è desig va arribar de part de la Sílvia, Lluís i Aina... esperant a l'ona. Que estan esperant la seva segona filla que vindrà de xina.

El desig és molt maco i la tela convida a dormir... és un osset en pijama dormint...

Moltes gràcies família!

Petons.

21.11.08

Ring ring!!!


Avui hem rebut una trucada!!!!

La trucada de la icif donant-nos data pels cursos.

Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii comencem al desembre!!

La prudència fa que no m'atreveixi a dir aqui en "públic" ni quina icif ens ha tocat ni quines són les dates exactes dels cursos. Qui vulgui saber-ho perquè té curiositat... en podem parlar per mail o en persona.

Tot i que a icaa ens havien dit que tardarien un mes i mig, jo tenia l'esperança que seria menys, perquè les altres parelles que havien entregat la sol.licitud poc abans que nosaltres ja estaven totes avisades.

Al migdia mentre dinava, ha sonat el timbre, he pensat... el carter!!!! i no m'he equivocat, era el carter, però no em portava cap carta de la generalitat... era un correu certificat d'una altra cosa i automàticament he pensat... bé, ens haurem d'esperar a la setmana que vé... poc em pensava que a mitja tarda rebria una trucada inesperada!!!

Així que res... que estic molt contenta!

Desig nº 17


El desig que m'ha arribat avui m'ha fet molta il.lusió, perquè l'envia la Nür del blog Yo y mis consecuencias està esperant assignació d'Etiopia i portava uns dies de baixón, per això, el fet que hagi enviat el desig significa que potser aquest baixón comença a remontar i es troba millor i això a mi m'alegra.

El desig està molt currat! i les dues teles són molt maques.

Moltes gràcies Miq i Nür.

Petons.

20.11.08

Coneixent costa d'ivori... II


FESTES I CELEBRACIONS:


Una de les festivitats més famosa de Costa d'ivori és la Fête des Masques (festa de les màscares), que es celebra als pobles de la regió de Man cada més de febrer. Un altre aconteixement rellevant és el Carnaval de Bouké al març. En cas de visitar el païs a l'abril resulta imprescindible la Fête du Dipri a Gomon. Aquesta festa s'inicia a mitjanit, quan les dones i els nens despullats abandonen silenciosament les seves cabanyes i realitzen rituals nocturns per exorcitzar el poble de qualsevol malefici. Abans de l'alba, apareix el cap de la tribu, sonen els tambors i la gent del poble estan en estat de 'trance'. S'allarga fins a ultima hora de la tarda del dia següent.


La principal festivitat musulmana, el Ramadà es desarrotla durant un mes (als voltants de desembre) en el que la població dejuna entre la sortida i la posta de sol, complint amb el quart pilar de l'Islam. El Ramadà finalitza amb una gran celebració, el Eid al-Fitr, en la que tots es reuneixen per resar, visitar els seus amics, regalar i sobrealimentar-se.


El dia nacional es commemora el 7 de desembre.

19.11.08

Desig nº 16


El 16è desig l'he rebut en persona!! Un altre desig d'aquells que fan molta il.lusió, aquest en concret per inesperat.

La Maria, una noia la qual vaig conèixer preparant la despedida de soltera d'una amiga que tenim en comú i que des d'aleshores, tot i no veure'ns massa, hi ha un bon feeling.

La tela és molt divertida i alegre... i el desig preciós.

Moltes moltes gràcies Maria!

18.11.08

Desig nº 15


El 15è desig arriba de Ses Illes, de Menorca concretament.

L'envia la Cristina, que està esperant el seu fill que naixerà a Etiopía.

Un petó Cristina, tan la tela com el desig ens han agradat molt, gràcies.

17.11.08

Desig nº 14












Dissabte va arribar el 14è desig, un altre d'aquells que fan molta il.lusió per qui l'envia, els meus tiets Marta i Toni. El destinatari del sobre era ... 'pel rei de la casa'... per tan, vaig estar apunt de no obrir-lo, i esperar que el rei de la casa arribés, però.... no vaig poder aguantar, jajajajjaa.

Està molt treballat... a la tela hi ha un dibuix amb punt de creu fet per la tieta i al desig hi ha una mostra de que el curs de photoshop treu fruits, jeje.

Moltes gràcies!!!!

15.11.08

Momento nescafé...



Jo no sé si creure en el destí o no... no tinc una idea predefinida sobre aquest tema... no crec en tarotistes, ni en gent que llegeix les mans, ni en astròlegs... en res de tot això, però a vegades et passen coses que et fan pensar en perquè això t'ha passat ara i no fa mig any, per exemple.

La majoria de vegades ho atribueixo a la casualitat és a dir... avui he somniat amb tal persona, la qual fa dos anys que no veus i aquest matí te la trobes... el meu raonament sempre és el mateix... segurament he somniat amb ella altres vegades però com que no te la trobes al dia següent, aquell somni s'esborra del teu cap i passa desapercebut. M'explico oi?

Doncs ahir em va passar algo així... vaig sortir a sopar amb la colla del gimnàs i jo, després de sopar mai o casi mai demano cafè, però ahir em venia de gust... així que per por de no dormir després, vaig demanar un 'tallat descafeinat de sobre'.

Mentre me l'estava prenent anava remenant el sobre a les meves mans... el vaig girar i em vaig trobar això:


Vaig tenir una sensació molt molt rara.

Casi mai demano cafè.
Si el demano, acostuma a ser un tallat normal.

Per què ahir vaig demanar cafè?
Per què el vaig demanar descafeinat de sobre?
I sobretot... perquè posava això?


Desconec de què va aquesta campanya de marketing que fa Nescafé, anomenada "momentos des-" però em va resultar curiós i divertit, per això em vaig quedar el trosset de sobre.

Qui sap si el destí, si existeix.

13.11.08

Les tres ratolines...


A la família d'en Manel hi ha tres ratolines, la Míriam, la Júlia i la Tània... fa pocs dies que coneixen la nostra decisió però estan A-LU-CI-NA-DES!!!!! Són tres bitxos, molt bones nenes quan estan cada una a casa seva, però quan s'ajunten, són perilloses, jajjaa.

Em fa molta gràcia que els faci tanta il.lusió... però potser penso que els hi hem dit massa aviat... falta molt temps i tot i no sé si seràn capaces d'entendre-ho.

L'altre dia veient un reportatge dels molts que fan sobre l'àfrica, sortien uns nens negrets a la tele... i una d'elles li va dir a la seva mare... serà com aquest el de la Laura?

Espero que quan sigui aqui l'acceptin amb la mateixa il.lusió que tenen ara.

10.11.08

Desig nº 13


Ha arribat un altre desig, acompanyat de dues teles!

Vénen de part de l'ángel y la Ludy !

http://lacolchadelos100deseos-ludy11.blogspot.com/

Moltes gràcies nois!

8.11.08

Coneixent Costa d'Ivori...


Aprofitant que érem a Barcelona, el dilluns vam acostar-nos a la llibreria 'altaïr'. Per qui no la conegui i li agradi viatjar o la literatura de viatges, és altament recomenable. Hi ha uns llibres amb fotografies d'àfrica que ufff són guapíssims!

Anàvem amb la idea de comprar una guia de viatges de Costa d'Ivori, per llegir una mica la història, les coses que hi ha per veure, els pobles, les etnies... en fí, conèixer alguna coseta del païs al que ens unirem en breu.

Però resulta que tenen guies de viatge de toooooooooooots els països del món, excepte de Costa d'Ivori, jeje, suposo que per el poc turistic que és per culpa de la guerra civil que han viscut durant tants anys.

La Vero, la futura mare d'una estrelleta russa, ha tingut l'amabilitat d'enviar-me al correu informació sobre el païs en un pdf, cosa que li agraeixo enormement! Ja ho tinc imprès i guardat i ho aniré posant poc a poc aquí perquè qui vulgui pugui també coneixer coses d'aquest païs.

Així que aquí va la primera entrega, jeje.

INFORMACIÓ PRÀCTICA:

Nom oficial: República de Costa d'Ivori.
Superfície: 322.000 Km2
Població: 16.8 milions.

Capital: Yamussukro (100.000 hab.)

Nacionalitats i etnies: akan (que inclou els grups baulé i agni), kru (yakuba o dan principalment), senufu, mande, libanesos i francesos.
Idioma: francès (oficial), 60 dialectes natius, entre els quals destaquen yakuba, senufu, baulé, agni i diula.
Religió: 65% religions tradicionals, 23% musulmans, 12% cristians, protestants la majoria.

Règim polític: república.


PIB: 24.2 bilions de dòlars.
PIB per càpita: 1,640 dòlars
Creixement anual: 6%
Inflació: 3%

Visats: Tots els visitants precisen visat.
Condicions sanitàries: és necessari vacunar-se contra la febre groga i el còlera, en cas de produir-se algún brot. També s'aconsella, en cas d'estada prolongada, les vacunes contra la hepatitis i la tifoidea.
Hora local: GMT
Electricitat: 220V, 50Hz

Pesos y mesures: sistema mètric
Turisme: unos 728.000 de visitants l'any

Mortalitat infantil (2005-2010): 116.9 por 1000
Esperança de vida (2005-2010). 48.3 años
Població urbana: 45%
Analfabetisme: 39.2 en homes y 61,4 en dones

És un païs ubicat a àfrica occidental. Limita amb Liberia i Guinea al oest, Mali i Burkina Faso al nord, Ghana a l'est i Golf de Guinea al sud.

La il.lusió del primer regal...

Els meus pares van tornar de Perú el dia 1 de novembre, i li van portar un regal!!! Un jerseiet fet a mà per els indígenes del païs.

Ens va fer molta il.lusió, és petit i no estem acostumats a veure roba petita per casa, es fa estrany, però divertit alhora.

El van comprar per l'edat de 3 anys... perquè el pugui aprofitar tan si té 3 anyets com si és més petitó. Se'l posarà un nen, una nena? No sé per què penso que serà nen, quan pensem en ell és nen... tot i que sé que a la familia els faria gràcia una nena, (pel fet que l'altre peque que hi ha és un nen), jo dono per fet que serà nen i ... no sé per què!


Desig nº 12


El 12è desig ha set un altre dels que no ens ha deixat indiferents, per tres motius:

-per qui l'envia
-per què hi posa
-i pel tamany!!!!!!

ocupa mitja cartulina, no em quep a la caixa on guardo els altres, jajajaja però és molt molt divertit, infantil i alegre.

Ens l'han fet els nostres amics Judit i Ramon.

El vaig trobar a la porta, junt amb el de la meva mare, així que imagineu el 'subidón' d'adrenalina que tens en pocs moments, dos desitjos de persones tan properes, de cop.

Gràcies.

Desig nº 11











Tots els desitjos que arriben fan molta il.lusió, però n'hi ha alguns que per qui els envia, la il.lusió és molt més gran.

El desig nº 11 arriba de part dels meus pares!!!!!!!!!! Els seus avis!!

Vaig trobar el sobre i vaig reconèixer molt ràpid la lletra de la meva mare, em vaig afanyar a obrir-lo!

El desig és molt bonic, li diuen al nen que encara que trobi pedres pel camí, ells seràn allà per ajudar-lo... i això tot i que ja ho sabia, no deixa d'emocionar-te quan ho llegeixes.

Gràcies gràcies gràcies!

6.11.08

Desig nº 10


El desè desig ha arribat acompanyat de dues teles.

L'envien la Isabel, en Manolo i la Leire Xin.

http://isabel-miblog.blogspot.com/ aquest és el seu blog.

Estàn esperant la seva segona filla, també de xina, i el desig té motius xinesos.

Moltes gràcies.

Desig nº 9




Segueixen arribant desitjos!

aquest vé de part de la Gal.la, en Raul i la Carolina.

Gràcies família! ens ha agradat molt.

3.11.08

Per fí podem dir....

HEM ENTREGAT LA SOL.LICITUD!!!!

Avui hem baixat a Barcelona a entregar la sol.licitud per l'adopció internacional, a Costa d'Ivori...

La veritat és que el pas és petitissim i que hi hem estat menys de 5 minuts, però... és un gran pas, el primer una mica important... fins ara tot eren divagacions, tot era "parlar per parlar".

Ens han dit que en un mes o mes i mig ens trucaràn i llavors ha afegit... o potser menys! Així que, ja sóc del club dels que hem d'anar amb el mòbil a sobre tot el sant dia!

I com que ja estem una mica "embarassats", crec que ha arribat el moment d'ensenyar-vos la nostra primera eco!




Aquesta eco, la vam adjuntar al conte familiar a l'hora de dir-ho a la familia. Me la va fer un colega a qui per cert li dec un fuet, aprofito per dir-li que ja me'n recordo però no he tingut temps d'enviar-li encara, jeje. Li vaig "encarregar" i en menys d'una hora ja la tenia al meu correu. Un crack de tio, gràcies guasabi.







1.11.08

El nostre casament.


Ahir dia 31.10.08 ens vam casar... què significa això? Doncs que el dilluns per fí podem entregar la sol.licitud d'adopció!!

No vam fer res especial, vam anar a l'ajuntament, nosaltres dos i els tres testimonis, vam firmar el llibre de registre, l'acta de matrimoni i... a treballar!! jajajja sona fred, ho sé... però és el què volíem. Res de ceremonies cèlebres, ni anells, ni flors, ni cotxes de luxe, ni arros... ni res de tot el què s'acostuma a fer en un casament "tradicional", no ens agrada i no ho volíem per nosaltres.

Amb una part de família ja havíem fet el dinar per celebrar-ho i amb l'altra part ho fem demà.

A la nit, aprofitant que era la castanyada, vam acabar-ho de dir als pocs amics que faltaven per saber-ho.

Avui he rebut un regal en forma de cançó i vídeo que m'ha agradat molt i us el deixo aqui perquè el veigueu.

Gràcies Jose y Montse.


Verdi - Traviata - Choeur Bohémiens
Cargado por Quarouble




30.10.08

Pareu el món que jo baixo!


"Pareu el món que jo baixo..."

Fa uns dies, es va saber que a Andalusia hi havia una xarxa de falsificadors de certificats d'idoneitat. Això ha fet que es tanquéssin les adopcions per lliure temporalment fins que s'acabi d'investigar tot el cas.

El fet en si, és molt greu... i quan et pares a pensar en tot el què hi ha al darrera encara més.

Hi ha uns nens, que es mereixen un procés net i clar... es mereixen uns pares que arribin a ells amb les garanties de ser bons pares i no perquè hagin pagat a algú perquè els falsifiqui uns documents.

Hi ha unes famílies que tot i haver seguit tot el procés correctament i netament, se'ls tanca la via que havien escollit que és la d'anar per lliure a un païs el qual permet l'adopció tan per via de protocol public, com per via d'ecai.

Desconec (no he trobat informació enlloc) si algun expedient amb certificat fals, ha arribat a completar-se i el nen ja és a espanya... si és així... què passa amb aquest nen? com s'actuarà?

Tot i així, a vegades tot i llegir aquestes noticies passa allò de "a mi no em tocarà" o "això em queda lluny"... però no! tot és una cadena i el què passi a russia o andalusia, afecta a aqui...

Sense anar més lluny... fa dies estic esperant que una companya (no diré el seu nom perquè no tinc el seu permís) em doni la bona noticia de que per fi pot viatjar a buscar el seu fill a Russia, ja han viatjat al país per coneixe'l, ja l'han tingut als braços, ja saben quina olor fa... només els falta la data de judici (que havia de ser ara a principis de novembre) i volar cap a Russia a buscar la seva estrelleta russa (com així l'anomenen).


Però avui, m'ha donat una mala noticia, i se m'ha quedat una sensació molt amarga... tenen data de judici si! però per d'aqui a dos mesos. Això sempre i quan presentin un document assegurant que ells no han falsificat cap paper.

M'agradaria poder-li donar ànims des d'aquí, però sé que en aquests moments tot el què pugui dir o fer, sobra... necessiten que passi el temps ràpid i jo això no ho sé fer.

Ànims parella!!

27.10.08

Jeroglífics...


Quan vam començar a buscar informació sobre l'adopció ens van indicar que ens havíem de dirigir a ICAA ... ¿¿¿??? d'acord, ens vam dirigir a ICAA i ens van explicar que hauríem de treure el CI... ¿¿¿??? i que per fer-ho, ens evaluarien els professionals d'una ICIF... ¿¿¿??? i un cop obtinguéssim el CI, el ICAA l'enviaria a la ECAI...¿¿¿??? sembla o no sembla un jeroglífic?
Per tan aquesta entrada és per posar nom a aquestes lletres per informar una mica als qui no estiguem ficats en aquest món.
ICAA: Institut català de l'acolliment i l'adopció.
L'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA) es va crear per la Llei 13/1997, de 19 de novembre, amb la finalitat de contribuir a potenciar una política global d'acolliment simple en família aliena i d'adopcions i d'agilitzar els processos de valoració de la idoneïtat de les persones o famílies que opten per l'acolliment o per l'adopció i també de tramitar, quan correspongui, l'adopció internacional. En l'àmbit de l'adopció internacional, l'ICAA és l'organisme competent a Catalunya. L'Institut facilita tota la informació relativa a les adopcions per mitjà de la seva web, per escrit o bé en sessions informatives en grups. La informació relativa als acolliments familiars s'ofereix de manera individual a les persones o famílies que hi estan interessades.
CI: Certificat d'idoneïtat.
Document clau i necessari per a l'adopció d'un menor d'un altre país. El procés de la resolució d'idoneïtat per a l'adopció internacional ha obtingut la certificació de qualitat ISO 9001.
ICIF: Instituts col.laboradors d'integració familiar.
Els encarregats de fer les valoracions, els informes psicosocials i les visites domiciliars per tal de determinar si el CI ha de ser positiu o negatiu.
ECAI: Entitats col.laboradores d'adopció internacional.
Entitats privades acreditades per l'administració que s'ocupen de la legalització i l'enviament d'un expedient d'adopció.
I per ultim... la nostra ecai és:
IPI: Associació iniciativa pro infància.

23.10.08

La poesia...


Els meus cosins, la Mireia i l'Albert, dies enrere ens van fer dos regals, un d'ells és un Cd amb músiques africanes, la que se sent quan obriu el blog, n'és una petita mostra... i l'altre regal és una poesia, molt maca, que parla de l'adopció, l'autor és un filipí desconegut... per tan desconec si ell era o és una persona adoptada, era o és una persona que ha adoptat o simplement era o és una persona amb una sensibilitat especial capaç d'entendre el què molts dels que ja sou pares i mares adoptius segurament deveu haver sentit algun cop.

No m'enrollo més i la copio, perquè val la pena coneixe-la.

L'ADOPCIÓ, UN ACTE D'AMOR.

Hi havia una vegada dues dones,
que mai no havien parlat entre elles.
De l'una no et recordes gaire,
a l'altra li dius "mama".

Dues vides diferents
en la realització d'una sola, la teva.
Una va ser la teva bona estrella
l'altra és el teu sol.

La primera et va donar la vida,
la segona et va ensenyar com viure-la.
La primera et va crear la necessitat d'amor,
la segona va ser amb tu per satisfer-la.

Una et va donar les arrels,
l'altra el seu cognom.
La primera et va transmetre els seus dons,
la segona et va proposar un terme.

Una et va fer néixer l'emoció,
l'altra et va calmar les angoixes.
Una va rebre el teu primer somriure,
l'altra et va eixugar les llàgrimes.

Una et va donar en adopció,
era tot el que podia fer per tu.
L'altra va resar per trobar-te
i Déu la va conduir fins a tu.

I ara, quan plorant em fas la pregunta habitual:
"herència natural o educació, de qui en sóc fruit?"
Ni de l'una ni de l'altra, fill meu,
sino de dues formes diferents de l'amor.

Desig nº 8


Quart desig d'avui i el 8è en total!!

De l'Anna de Taradell... (sorpresa per mi, ja que no sabia que fóssim casi veïnes).

http://elfilvermell.blogspot.com/

M'ha agradat molt!

Hi ha una llegenda que diu: El padrinet que viu a la lluna surt els vespres cercant persones destinades a unir-se, quan les troba les ferma amb fil màgic, així mai es separen. El fil de color de xocolata és el que ens uneix al nostre fill/a, quan els dos caps s'uneixin, estarem junts per sempre...

Que macuuuuuu!!!

Desig nº 7


El 7è desig!!!!!!!!!!

De la Margui, en Jorge i la Lucia! de Piera.

Aquest en concret m'ha fet una especial il.lusió!!

Moltes gràcies guapos!! Em consta que la tela la va escollir la Lucia per això és tan i tan maca!!

.