Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ecai. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ecai. Mostrar tots els missatges

11.1.11

Què ens depara el destí?


No tinc una opinió formada de si el destí existeix o no... mai m'he posat a pensar seriament en aquest tema, però fa uns dies que hi dono voltes...


Fa dos anys vam entregar la sol.licitud d'adopció... el nostre camí primer va tirar cap a etiopia, fins que van obrir costa d'ivori... ens vam llençar de cap a ivori però per culpa (o gràcies) a que la nostra idoneitat va tardar una mica més del compte, ivori es va colapsar i encara no sé ben bé com, ja que és curiós però no recordo com vaig descobrir que a canaries hi havia una ecai que tramitava adopcions a Nigèria, vam canviar de païs.


Va ser dificil, emocions, sentiments...i sobretot burocracia... 4 mesos va tardar l'expedient a arribar des de ICAA a la DGPMyF (menors de canaries)... aleshores ells van acceptar el nostre expedient, un expedient d'una altra comunitat, un dels pocs que acceptaven...la ecai tenia un cupo de només 10 expedients oberts... per no colapsar el païs, per no tenir falses llistes d'espera i allargar processos innecessariament... vam ser un dels 10.


Just en el moment en que haviem de firmar amb la ecai de Nigèria ens trucava la ecai de Ivori que ja podiem firmar (haviem obert doble via fins tenir lligat lo de Nigèria)... vam renunciar a Ivori... preveiem una assignació de 2 anys d'espera... a Nigèria eren 9 mesos...


El temps d'espera es va complir i vam tenir assignació, 15 dies i viatge! 6 setmanes a Lagos i cap a casa...


Ara estem a casa amb el nostre fill... a Ivori ens quedarien unes 10 families per davant i a més, l'estabilitat del païs que penja d'un fil... (desitjo de tot cor que tot es tranquilitzi)


15 dies després d'arribar a casa... rebem un comunitat de la ecai... es dónen de baixa voluntariament com a ecai habilitada per motius personals. Hem set l'ultim 'pack' de families espanyoles que ha viatjat a Lagos a buscar els seus fills...


He de creure en el destí? l'ecai es va habilitar a principis del 2009, quan nosaltres començavem el procés... es deshabilita just quan finalitzem el procés...


No paro de donar-hi voltes... em miro el meu fill i penso en la sort que hem tingut... i m'entra la nostalgia i em cau la llàgrima només de pensar que si ens decidissim per una segona adopció, no serà Nigerià.


Fa un temps... maig 2009 ... acabavem de ser idonis... vaig anar a la policia per renovar-me el passaport i alla vaig trobar una familia de negres... estavem en el punt de decidir si ens quedavem a ivori o canviavem a Nigèria... la familia duia un cotxet amb un bebé de 8 mesos... els vaig demanar d'on eren i em van contestar que de Nigèria... vaig demanar el nom del nen i em van contestar ... es diu DESTINY.


.



19.1.10

Al quart esgraó.


Ja som al quart esgraó!!

Fa 24 hores que vam firmar el contracte més important de la nostra vida, el que ens acosta al nostre fill/a.

Em pensava que estaria nerviosa, però no... estava molt tranquil.la, de fet, portavem 6 hores!!!!! xerrant amb els de la ecai quan vam estampar totes les firmes al munt de papers, per tan... els nervis havien desaparegut per complet!

Estem molt contents de la decisió presa, del canvi de païs ... ens sentim acompanyats, entesos i propers a les persones que ens acompanyaran en aquest preciós viatge, entenem l'adopció de la mateixa manera i això ens dóna molta molta molta confiança.


.

27.10.08

Jeroglífics...


Quan vam començar a buscar informació sobre l'adopció ens van indicar que ens havíem de dirigir a ICAA ... ¿¿¿??? d'acord, ens vam dirigir a ICAA i ens van explicar que hauríem de treure el CI... ¿¿¿??? i que per fer-ho, ens evaluarien els professionals d'una ICIF... ¿¿¿??? i un cop obtinguéssim el CI, el ICAA l'enviaria a la ECAI...¿¿¿??? sembla o no sembla un jeroglífic?
Per tan aquesta entrada és per posar nom a aquestes lletres per informar una mica als qui no estiguem ficats en aquest món.
ICAA: Institut català de l'acolliment i l'adopció.
L'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA) es va crear per la Llei 13/1997, de 19 de novembre, amb la finalitat de contribuir a potenciar una política global d'acolliment simple en família aliena i d'adopcions i d'agilitzar els processos de valoració de la idoneïtat de les persones o famílies que opten per l'acolliment o per l'adopció i també de tramitar, quan correspongui, l'adopció internacional. En l'àmbit de l'adopció internacional, l'ICAA és l'organisme competent a Catalunya. L'Institut facilita tota la informació relativa a les adopcions per mitjà de la seva web, per escrit o bé en sessions informatives en grups. La informació relativa als acolliments familiars s'ofereix de manera individual a les persones o famílies que hi estan interessades.
CI: Certificat d'idoneïtat.
Document clau i necessari per a l'adopció d'un menor d'un altre país. El procés de la resolució d'idoneïtat per a l'adopció internacional ha obtingut la certificació de qualitat ISO 9001.
ICIF: Instituts col.laboradors d'integració familiar.
Els encarregats de fer les valoracions, els informes psicosocials i les visites domiciliars per tal de determinar si el CI ha de ser positiu o negatiu.
ECAI: Entitats col.laboradores d'adopció internacional.
Entitats privades acreditades per l'administració que s'ocupen de la legalització i l'enviament d'un expedient d'adopció.
I per ultim... la nostra ecai és:
IPI: Associació iniciativa pro infància.

9.10.08

La decisió està presa.


I si res no ho impedeix, el nostre fill/a naixerà o ha nascut a Costa d'Ivori.
Dies enrere us vaig comentar que ja gairebé ho teníem decidit però que fins que no parléssim amb la ecai no ho podríem tenir del tot clar.
Doncs ja està!! Ahir vaig assistir a una reunió amb IPI de Barcelona, la primera ecai espanyola que començarà a tramitar a Costa d'Ivori molt aviat.

La nostra màxima preocupació era si ens acceptaríen com a matrimoni sense portar els 5 anys de casats, tot i que si de convivència i resulta que si la dona és més gran de 30 anys (per cert, demà els abandono...) no hi ha cap problema.
Per descomptat, al ser nova no saben ni el temps d'espera ni com funcionarà el païs en rapidesa... però el que si tenen clar és que si comencen és perquè tenen la certesa de que el procés serà net.
Ens hem tret un pes de sobre, aquesta incertesa de no tenir clar el païs ens posava nerviosos.
Ahir a la ecai mentre esperava que m'atenguéssin vaig estar parlant amb una nena, tenia uns 8-10 anys i era molt "xafardera" i no parava de parlar amb mi i preguntar-me coses.. parlava un català gairebé perfecte i li vaig demanar si portava molt temps aqui i em va dir que si... li vaig preguntar quant i em va contestr que 7 mesos!!! quina canya!! només fa 7 mesos que és aqui i ja parla un català genial... aixo em va fer pensar que molts ens hauríem de replantejar l'edat del ci... que hi ha infinitat de nens d'edats més grans que necesiten i volen una familia.. però clar.. tots volem un nadó o un nen petit.... som egoistes per això??
Avui al tenir ja clar el païs.. ha sigut la primera vegada que m'he preguntat... haurà nascut ja el meu fill/a??

26.8.08

Ecai (entitat col.laboradora adopció internacional)


No sabria definir ben bé la reunió que vam tenir amb la ecai AAIM (associació d'ajut d'infants del mon).

Va consistir en una explicació sobre els dos països als quals ells estan treballant més bé ultimament, Rússia i Etiòpia. Va descartar la resta de païssos on treballen perquè actualment les llistes d'espera són eternes.

Bàsicament ells no són res més que uns intermediaris entre nosaltres i el país però la fredor amb la que parlen es fa extranya.