28.11.08
El "meu" Ganesh
Ganesh en hindú significa déu de la sabiesa, dels camins i les lletres. És el déu més popular de la índia i és el nom del meu apadrinat. Es representa amb quatre mans, una gran panxa i cap d'elefant.
Fa uns quants anys ja que tinc apadrinat un nen, viu amb els seus pares a la zona de Anantapur, Bangalore, on treballa la Fundación Vicente Ferrer
La meva experiència és molt positiva, pago una quota mensual al mes, la qual ja sé des d'un primer moment que no va exclusivament al meu apadrinat, sino que va a la comunitat, que serveix per fer escoles, hospitals, etc...
Puc enviar-li regals, mai en forma de diners, i t'aconsellen que siguin regals de poc valor però que pugui copartir amb la resta de companys... he enviat en alguna ocasió, llapissos de colors, llibretes, contes per pintar, globos...
Sé que hi ha molta gent que desconfia d'aquestes coses... els entenc però no per això penso que han de deixar de fer-ho si això els motiva... s'ha de buscar i informar-se abans i veure quines garanties et dóna una Ong o una altra.
En el nostre cas vam escollir aquesta, perquè ens van donar les garanties suficients... ens ofereixen la possibilitat de viatjar a India a coneixe'l a ell i a tot el projecte de la fundació i per mi, això va ser garantia suficient com per confiar en ells.
Us invito a que us pasegeu una mica per la seva web perquè veigueu una mica més els seus projectes i qui sap si us animeu a col.laborar en algun.
I res... ja sé que això no té res a veure amb el tema del blog ... però em venia de gust explicar-ho, al cap i al a fi, en Ganesh ocupa un lloc en un marc de fotos del meu menjador.
Tenim a un altre nen apadrinat, en Marcos de Bolivia... va ser el meu regal de nadal per en Manel l'any passat, ja que no sabia què comprar... tot i que amb la ONG que ho tinc estic tenint dubtes actualment, per això prefereixo solucionar primer els temes abans de parlar, ni bé ni malament d'ells.
Etiquetas:
varis
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Jo sóc de les que sempre he volgut fer algo així i no m'he atrevit per por a ser estafada...ho confeso!! últimament li dóno moltes voltes i estic indagant on poder col·laborar amb el que pugui.
Gràcies miraré aquesta ONG.
Petonets bonica,
Eli
Hola Laura! És molt maco... Nosaltres teníem apadrinada una nena a El Salvador, però l'ONG va fer una cosa que no ens va agradar gens, amb un argument que ens va semblar de xantatge emocional i vam decidir plegar quan la nena va emigrar... Et trobes de tot, malauradament, però tinc uns amics que fa uns anys van estar uns dies amb els de la Fundació Vicente Ferrer i van quedar encantats de la tasca que s'està fent.
Ja heu començat les entrevistes???
Un petó,
Mariajo
Hola!!
Trobo que esta molt be aixo dels apadrinaments, tot el que sigui ajudar d'una manera o altre als nens esta be al cap i a la fi oi?
Precisament conec una familia que te una nena apadrinada a la India i fa aproximadament un any que la van anar a coneixer! Segons ells es una experiencia molt maca!!
Anna
Gràcies per enllaçar-me! Ja no estic tan XOF! ;)
Publica un comentari a l'entrada