29.12.08

La pequeña Lola...


El fred, la pluja i el mal temps fan que et vingui més de gust quedar-te a casa... i això vam fer la nit de dissabte a diumenge, quedar-nos a casa i veure una pel.licula.

Vam escollir "la pequeña lola" ... suposo que és normal que ara gairebé tot giri entorn de l'adopció.

La sinopsis:

El deseo de tener un niño lleva a una joven pareja, Pierre y Géraldine, a emprender un viaje iniciático al fin del mundo, a un país castigado por la historia: Camboya. Para ellos, se inicia una aventura agotadora y extraordinaria: ronda de visitas a orfanatos, enfrentamiento con las autoridades francesas y camboyanas, amenazas de traficantes. Sin olvidar la desconfianza y la envidia, aunque también la ayuda mutua de la pequeña comunidad de futuros padres adoptivos que el azar ha reunido. A través de esta peregrinación, la pareja se enfrenta a sus propios miedos, a sus egoísmos. La pareja se desgarra, se reconstruye y sale transformada para siempre.

Ens va agradar bastant, potser un pèl lenta (com les adopcions, jeje) , però molt intensa i sobretot et fa pensar molt... posar imatges a coses que es llegeixen últimament és un pèl dur, però penso que no podem tancar els ulls, sino al contrari, obrir-los al màxim per assegurar-nos que tot és tal i com ha de ser.



4 comentaris:

Victòria ha dit...

A veure si la trobo al video club perquè per baixar-la no tinc paciència!

Anònim ha dit...

Nosaltres vam veure aquesta peli quan esperavem a la Leire. Ens va cridar molt l'atenció el procés d'acopció en aquest país, molt dur i crec que bastant difícil per una família viure un procés d'aquest tipus. Però en aquells moments tot el que girava al voltant de l'adopció despertava en nosaltres molt interés. Ara igual pero ho vivim d'una altre manera ja que som una mica més experts.
Isabel
http://isabel-miblog.blogspot.com

El fil vermell ha dit...

Jo també vaig estar veient aquesta peli fa un temps i també penso que es un pel lenta, però reflecteix molt bé el procés d'adopció en aquell país i això crec que està molt bé perquè hi ha poques pelis així!

Un petó
Anna

Nür ha dit...

A nosaltres ens va impactar prou... no sé, crec que quan pensem en aquesta pel.li soles podem pensar, que menys mal que al nostre pais no van les coses d'aquesta manera...
Petons,
Nür