
Fa ja bastants dies que els meus tiets Marta i Toni em van regalar aquest llibre, "jo sóc adoptat", de Marta Clos, és la història d'11 persones que són adoptades i que s'han ofert per parlar. Adopcions que es van realitzar entre els anys 20 i els anys 80...
Està molt bé, és molt maco i t'ajuda a entendre que pel nen és molt important el poder conèixer els seus orígens. La majoria tenen un sentiment d'agraiment cap als seus pares (adoptius), paraula que la nostra psicòloga odia i no vol ni sentir dir... i tots, absolutament tots, tenen molt clar qui són els seus pares tot i voler buscar les seves arrels i saber qui són.
Si abans ja tenia clar que per poc que pugui ajudaré a buscar els seus orígens al meu fill... ara ho tinc claríssim.

Molt recomanable.
Si hi ha algun altre llibre que hagi de llegir... sóc tot orelles. (ara estic amb "l'altra cara de l'adopció).
5 comentaris:
La Elen de Farolillos Chinos tiene otro blog, la Adopteca hay muchos libros sobre adopción que pueden serte interesantes. Pero no te obsesiones esta bien leerlos pero lo mejor es vivir la experiencia desde tus propios sentimientos.
Isabel
Neni,
jo en tinc uns quants, sobre l'adopció en sí, abans i després, si vols te'ls busco i et passo la llista per mail.
ja em diràs.
Petonets!!!
Vero
Jo també he visitat la adopteca i està bé... de totes formes llegir, cosir... jo crec que està bé per passar el temps!
Dels dos que parles no n'he llegit cap però el de Hijos del corazón el tinc a la tauleta de nit... abans he d'acabar el que tinc a mitjes... però el dia no em dona per més!!!!
Hola, em dic Laura i també estic en procés d'adopció per Costa d'Ivori.
Jo et recomano un altre llibre:
"Estimada Ch'askañawi. Diari d'una adopció". És de Lara Toro Lienas.
És el diari que escriu una mare durant tot el procés d'adopció de la seva filla nascuda a Bolívia. A mi m'ha agradat i a més és llegeix en un dia.
Per cert, està molt bé el teu blog.
Bon any!
Laura
Hola Laura!
Escriu-me a pumpatapum@gmail.com siusplau... em fa gràcia trobar gent que també adopti a ivori.
Laura.
Publica un comentari a l'entrada