10.12.08

Relax total


Falten menys de 48 hores per començar els cursos, i inexplicablement NO estic nerviosa i NI tan sols hi penso massa...

Fa temps, quan vam prendre la decisió pensava que aquest dia no arribaria mai... tal com ara penso que el del final del ci no arribarà mai... i quan tingui el ci pensaré que no arribarà mai el dia d'enviar l'expedient al païs... i així successivament fins al final, i ja hi som, en poques hores estarem davant de qui ens haurà de valorar i no sento res en especial...

Això em passa bastant en els viatges... m'encanta viatjar, si no fós per les peles i la feina, viatjaria molt més del què ho faig i sempre sempre sempre em passa que el dia abans del viatge, després de planejar-lo durant gairebé mig any, em fa una mandra horrorosa i si algú em digués "et torno les peles i et quedes" més d'un cop estaria temptada... per suposat no ho faria ja que aquesta mandra se me'n va automàticament quan soc a l'aeroport.

Així que potser sóc així, gilip***** i prou, jajajjaa... i quan estigui entrant per la porta de la icif em passarà aquesta sensació de relax total que tinc ara i estic convençuda que ho disfrutaré, de fet espero disfrutar-ho moltíssim... ja vaig passar l'etapa de la por, la del temut ci, la de pensar que qui ens ha de valorar ens matxacarà i es posaràn en contra nostra... ara estic en l'etapa de que som una parella normal i corrent i que res pot anar malament, qui ens ha de valorar ens vol ajudar i no fer-nos mal i per això potser estic així de tranquil.la.

Les que hi heu passat... algun consell?? jeje.

9 comentaris:

Victòria ha dit...

Jo estava MOOOLT nervi... però ho soc de mena... el millor és estar relaxada (si es pot) i mostrar-te tal qual... Penso que la teva actitut és la correcta!!! Pensaré en tu aquest cap de setmana!!!

Javier ha dit...

No estiguis nervi, sigues tu mateixa i sobretot, demostreu que sou ferms en el vostre dessig d'adoptar i convinvents i prou.
Que vagi molt molt bé!!!!

Vero i Xavi

sílvia.....esperant a l'ona ha dit...

estigues molt tranquila!!!!!
...i encara que a vegades sembla que només et vulguin fer veure el costat negatiu de l'adopció, mostreu-vos ferms i convençuts pel que realment desitgeu.

que vagi molt bé!!!!!

sílvia

Lyd ha dit...

Que vagi molt i molt bé Laura! Ja esteu ahí, ara a ser vosaltres mateixos i a disfrutar.
Ja em contaras com va tot per quan ens toqui a nosaltres!
Un petonet!

Anònim ha dit...

si, de vegades una porta una calma sorprenentment controlada fins que arriba el moment de la veritat

penseu que tot ho fan en bé del menor, tenint en compte que l'adopció és una mesura de protecció del menor, ara comenceu un procés en el que us ensenyaran la part més dura

ànims, sigueu ferms en el vostre projecte, no dubteu i mostreu-vos tal com sou

un petonàs


laura

Anònim ha dit...

Hola maca;

Som els de Roda de Ter, t'en recordes? Fa molt de temps us veu comunicar amb el meu marit. Mira, el passat dia 28 vem rebre la carta de l'ICCA dient que som idonis, per tant tenim el CI.
No pateixis, lo important és que vegin clara la vostra necessitat i desig de ser pares. I de nervis, en tindreu, però és normal.
Pensa que no t'ho posen fàcil, però també t'ajuden en el moment en què veuen que la cosa va bé.

Molts petonets maca, i a veure si un dia ens veiem per la comarca.

Judit

Laura ha dit...

Gràcies a tots macos y maques!!

Hola Judit! Oitan que me'n recordo de vosaltres!

M'alegro moltíssim de que ja tingueu el ci...

Per cert, volia enviar-te un mail i no aconsegueixo trobar la vostra direcció de correu electrònic... siusplau escriu-me a pumpatapum@gmail.com

Petons.

Nür ha dit...

De nervis res! Heu de mostar-vos com sou i prou. De veres, funciona. Al principi traten de tirar per terra tots els teus arguments, però manteniu la calma i sigueu firmes, i voreu que bé!
Petons,
Nür

Victòria ha dit...

Ei!!! Com ha anat??? Ja explicaràs!
Saps... Lo del momento nescafé... sembla mentida però encerta. El diumenge passat vam anar a dinar en plan family i mon pare va demanar un tallat descafeinat, li van donar un sobret que li anava con anell al dit... ell es passa els diumeges al sofà dormint... i li va tocar un que parlava d'això... vaig flipar!