El paradís...

El meu paradís no té mar, ni platges d'aigües cristalines amb sorra blanca, ni cabanyetes a la platja, ni res d'això... el meu paradís, de moment, és el serengeti (tanzania).

No ho vaig saber fins que hi vaig ser, però ara ho tinc clar... no em vull morir sense reviure aquelles sensacions tot i que no tanco portes a res... qui sap si algún dia descobreixo algún altre racó de món que em transmet un altre cop les sensacions que vaig viure al serengeti.

He descobert el parc nacional de Taï, està ubicat al sud-oest de Costa d'Ivori, és conegut com una de les ultimes selves verges d'àfrica.

Una de les particularitats d'aquest parc és que s'ha descobert que els chimpancés que viuen allà, fan servir martells de pedra per partir les anous i els estudis realitzats demostren que fa 4300 anys que els utilitzen!

Podem trobar-hi gran cantitat d'animals, molta vegetació i inclús s'hi fan estudis científics. Com tot en aquesta vida, la mà de l'home és fatal i tot el què rodeja el parc cada vegada està més desforestat i moltes de les espècies que hi viuen estàn en perill d'extinció.

Els mesos adequats per visitar el parc són de desembre a febrer que és l'època seca, ja que la resta de temporada hi ha fortes pluges que fan que el bosc sigui humit, (me l'imagino bastant igual que la selva de Costa Rica o la d'amazones, on tan aviat estavem amb un sol espeterrant com queia un xàfec que quedavem xops).

Entrar al parc no és fàcil, es necessiten permisos del ministeri d'aigües i boscos d'abidjan. Però si el tens, unit amb ganes d'aventura i ganes de caminar, segur que es poden descobrir racons com els que jo consideraria el paradís. Podria ser el meu nou paradís? No ho sé, primer l'hauré de conèixer... però qui sap, potser si... perquè algun lloc es converteixi en el teu paradís particular, a part de ser un lloc que cumpleixi els requisits propis necessaris, ha de transmetre algún sentiment especial... i aquest parc està a Costa d'Ivori.. quin sentiment més especial que aquest?