El dia 3 de novembre del 2008, era dilluns. Feia 3 dies que ens haviem casat i vam fer el primer GRAN pas.
Ha passat un any!!! 365 dies!! I l'únic que se m'acut dir és.... ja????? M'ha passat volant. Mai m'havia plantejat tan el tema del temps... de com transcórre en funció de si esperes que passi o si ja ha passat... és molt curiós... mirant endavant un any sembla etern, sembla que no hagi d'arribar mai, se't fa dificil pensar que un any et pot passar ràpid... però quan ha passat... com córre el temps!!!!
Durant aquest any hi ha hagut de tot... moments d'eufòria, moments d'incertesa, moments alegres, moments de bones vibracions, moments irreals, moments de tempesta, moments molt durs, moment INCREIBLE... i entremig de tots aquests moments, n'hi ha hagut molts d'altres... moments d'amistat, moments musicals, moments gastronòmics, moments sorprenents, moments literaris, moments emotius i emotius i emotius, moments nescafé... i així podria continuar... un any de moments, mil sentiments, mil sensacions... i el què ens queda!!!
En quin moment estarem d'aqui un any?? ... Només el destí ho sap.
Ha passat un any!!! 365 dies!! I l'únic que se m'acut dir és.... ja????? M'ha passat volant. Mai m'havia plantejat tan el tema del temps... de com transcórre en funció de si esperes que passi o si ja ha passat... és molt curiós... mirant endavant un any sembla etern, sembla que no hagi d'arribar mai, se't fa dificil pensar que un any et pot passar ràpid... però quan ha passat... com córre el temps!!!!
Durant aquest any hi ha hagut de tot... moments d'eufòria, moments d'incertesa, moments alegres, moments de bones vibracions, moments irreals, moments de tempesta, moments molt durs, moment INCREIBLE... i entremig de tots aquests moments, n'hi ha hagut molts d'altres... moments d'amistat, moments musicals, moments gastronòmics, moments sorprenents, moments literaris, moments emotius i emotius i emotius, moments nescafé... i així podria continuar... un any de moments, mil sentiments, mil sensacions... i el què ens queda!!!
En quin moment estarem d'aqui un any?? ... Només el destí ho sap.
.
8 comentaris:
Clar que sí! Veus com 1 any no es res? Ni 2, ni 3... si pensem en 3 anys enrera...
El que passa es que quan un espera sembla que el temps s'aturi, però hem de ser positives/us i esperar amb confiança i alegria del què arribarà.
Una abraçada!
Lyd.
Oi tant que tot arriba ;)
No m'has dit que hi havia una altra cosa per celebrar... pillina...
ai si! el temps...
des que hem començat em dona la sensació que s'allarga i s'escurça capritxosament
qui sap on serem?
ptó
Celebrar el primer any rodejat d'assignacions deu ser un bon averany... M'alegre veure't optimista i tan de bo no hi hagi un segon any!
Una abraçada
Nena, me'n alegro molt que en aquesta ocasió el temps passi!
Espero que d'aquí al gran dia voli i vagi carregadet de moments POSITIUS.
Em sento bé de poder formar part dels teus moments d'amistat, de debó!
Ya queda menos!!!
Felicidades por tu primer año!! El año que viene, esperemos que seais 3 para poderlo celebrar!
Publica un comentari a l'entrada