A Abidjan hi ha la casa-hogar Betania, un orfenat on només viuen nenes, les més desafavorides de la societat africana, nenes orfes de pare, de mare o dels dos. Hi viuen, tenen accés a l'escola, a la sanitat i sobretot a tres àpats diaris. Són pobres entre els pobres i gràcies a l'ajuda dels carmelites i de bancaja-castelló poden somniar amb un futur.
Al canal 9, en van fer un documental, titulat "mirades d'esperança", gràcies a la Roser que ens en va donar l'enllaç hem pogut acostar-nos una miqueta més a la realitat de costa d'ivori a través dels ulls d'una càmera i les experiències de qui ho viuen.
Podeu veure el vídeo clicant aquí
Sento una admiració inmensa per qui dedica la seva vida a la dels altres, per qui és capaç de deixar-ho tot per fer la vida dels altres una mica millor.
.
3 comentaris:
Laura, miraré el video en un altre moment, segur.
Jo també admiro molt la gent que es capaç de deixar la comoditat per dedicar-se als altres, tant de bo més en fossim capaços...
Guarde l'enllaç del video per a vore-lo aquesta nit amb el Miq; de segur que ens emociona, com tot els que ens toca tan "de prop".
Una abraçada, guapa!
Nür
Quines nenes més boniques! Menys mal que de tant en tant els bancs destinen part dels beneficis per fer les coses com cal, ni que sigui per desgravar o per publicitat... més inversió caldria encara!
Publica un comentari a l'entrada