7.7.09

Som esport, volem la pau

La organització per la pau i l'esport es dedica a fomentar l'esport en zones maltractades per guerres, pobresa, etc...

M'ha sorprès un programa que té a Bouaké (Costa d'Ivori) per fomentar el Judo als nens del carrer i orfes... el Judo ha format part de la meva vida durant bastants anys, el vaig practicar des dels 12 fins fa 4 o 5 anys, soc cinturó marró i ho vaig deixar per falta de temps, entre altres motius, per això m'ha sorpres i m'ha alegrat aquesta iniciativa.

Faré un resum del reportatge, perquè és llarg, també deixo un video-reportatge, al final de tot del reportatge.

Al centre de Bouaké, a l'octubre del 2008 per primera vegada des de l'inici de la guerra civil al 2003, que en una habitació amb olor de pintura fresca se sent l'eco del so dels nens rient, Yacoub Solama es prepara per donar la primera lliçó. És un ex-campió de costa d'ivori i recorda que fa menys de 8 mesos que l'habitació era un lloc ple de brossa i males herbes.

Gracies a l'ajuda de Isaac Angbo el president de la federació de Judo de Costa d'Ivori, l'organització per la pau i l'esport, podran difondre la importància de l'educació a l'esport, en regions allunyades de la capital, que massa sovint han patit enormement per culpa dels conflictes, i han pogut arreglar la sala i comprar kimonos i alfombres tatami per construir el gimnàs.

Per centenars de nens orfes o desplaçats que deambulen pels carrers de la ciutat de Bouaké, la segona mes gran de Costa d'Ivori, podran trencar una mica la seva vida quotidiana (carrer, feina i inseguretat) i entraran en contacte amb altres nens en edat escolar, gràcies al judo que fomenta la igualtat i apren a respetar-se mutuament.

El president de la federació de Judo d'ivori voldria que la finalitat d'aquest projecte servís perquè els valors del judo ajudin a triunfar en la vida diaria, ja que per molts nens, la lliçó de judo és un dels pocs moments de plaer que tenen i és una manera de restaurar l'estructura a les seves vides, encara que sigui un o dos cops a la setmana i prou.


A través de l'esport, tots som un, ens oblidem de les diferències etniques i ens unim per una cosa comú. El president de la federació organitza tornejos amistosos perquè vol intentar que els futurs campions, siguin amics tan dins del tatami, com fora de la sala de judo, i diu orgullós que a costa d'ivori som esport, volem la pau.

En una entrevista a l'entrenador Karamoko Ladji, diu que al principi ningú creia en el projecte i que des de gener de 2008 han estat fent negociacions per renovar el magatzem en desús i convertir-lo en gimnàs. També diu que els nens que practiquen judo amb ells, són de diferents estatus socials, tenen estudiants que hi van després de l'escola, i que també tenen molts molts nens del carrer i procuren recuperar-los de manera que puguin créixer en un altre context que el del carrer en el que poden caure en drogues i prostitució, o sigui, que estan intentant que es reintegrin a la societat i que aprenguin un codi moral per la vida. Creu que els nens estimen l'esport, però que després d'anys de guerra, han de descansar, per poder tornar a la
pràctica de la disciplina i l'esforç físic.

La Marie-Agnes, camarera de 14 anys i aprenent de judoca, diu que viu amb una tia des que va perdre els seus pares durant la guerra quan tenia 10 anys. La
tia està malalta i ella està obligada a cuidar-la i a treballar perquè no té diners per enviar-la a l'escola. Diu que si no ho fa ella la pega i es nega a alimentar-la, li agradaria molt anar a l'escola, tots els matins veu els nenes caminant cap a l'escola amb les seves carteres i el seu cor plora. La seva vida és bastant dura i a vegades té mals pensaments. On treballa cada nit hi van homes a menjar i beure ervesa, varies cerveses en realitat. Alguns d'ells es posen agressius i la tracten malament, i tot i negar-s'hi ha d'acabar anant amb ells, perquè no té pares i no té res per menjar. Diu que li va agradar molt l'experiència de la classe de judo, perquè allà es va sentir igual a tots, tan els que estan millor com els que encara viuen pitjor que ella. Simplement ens vam divertir i cansar.



Podeu veure el reportatge sencer aquí.
http://www.peace-sport.org/gb/cdi_reportage.html#3


Vídeo
http://www.youtube.com/watch?v=t51kMZ5IODY


.

1 comentari:

sílvia.....esperant a l'ona ha dit...

sempre he cregut que l'esport, o qualsevol altre ocupació que sigui de lleure i realment t'ompli, t'ajuda a aïllar-te de moltes altres coses........realment així ho crec!!!!!

tant de bo el judo sigui el camí d'ajuda per a mooolts!!!!!

ptons
sílvia