Als que també esperen...

Quan decideixes adoptar, ho fas voluntariament junt amb la teva parella (en cas de tenir-la).

Però aquesta decisió porta "motxilla", és la motxilla de la família extensa, família que no ha decidit adoptar, que els hi hem imposat però que a partir del moment que els informes, comencen a formar part dels que TAMBÉ ESPEREN.

Els nostres pares, iaia, sogres, germans/es, nebots, tiets, cosins i els seus fills, i perquè no dir-ho, alguns amics també... gent, la teva gent, la que espera en silenci, amb paciència (o no tanta) l'arribada del teu fill/a.

Uns somnien (i estàn segurs) que serà nena i li faràn trenetes i moñitos, li compraràn els vestits que ja han vist a l'aparador d'una botiga... els altres somnien que serà nen, que podràn anar amb ell a jugar a futbol o a pescar, els altres somnien comprant cosetes com la cadireta pel cotxe, la cadira elevadora per poder menjar a taula... uns altres disfruten veient com en Roc juga amb un nen negret a la piscina...o inclus hi ha qui diu que li farà tantes abraçades que no el deixaran anar... en definitiva, tots somnien mentre ESPEREN.

He trobat un vídeo d'un orfenat de Costa d'Ivori al youtube, és molt maco, m'agrada molt, l'he vist 1000 cops i penso que aquells que ESPEREN amb nosaltres també disfrutaràn veient-lo... així que, aquest vídeo està dedicat a tots ells... als que ens acompanyen en aquesta espera.




.