El pardal, el cocodril i el lleó

Segueixo amb la meva sèrie de contes africans, aquesta vegada es titula "el pardal, el cocodril i el lleó" i és un conte del Congo.

Hi havia una vegada un pardalet que va anar a buscar el cocodril i li va dir:

-Germà cocodril, volia demanar-te un desig. Em pots deixar diners?

- No vull deixar-te ni un cèntim - va contestar el cocodril - perquè no ets de la meva família. Jo visc a l'aigua mentre que tu voles per l'aire. Vés a buscar la teva iaia, l'àguila, ella te'n deixarà...

Desanimat amb aquestes paraules, el pardalet se'n va anar sense insistir, però una setmana després va tornar a veure el cocodril amb la mateixa petició i de nou el va fer fora. El pardalet va continuar demanant... demanant, i el cocodril, cansat ja de tanta insistència, li va dir que tornés passats uns dies.

Mentrestant, el cocodril va anar a buscar el seu veí, l'hipopòtam, per explicar-li què passava i després de molt pensar-ho van decidir reunir-se amb altres animals per fer un judici i examinar la qüestió.

El dia del judici va ser confiada la presidència al lleó, que va prometre fer justicia. Amb el seu aspecte ferotge tots tremolaven quan va ocupar el seu lloc al tribunal.

- Pardal! - va cridar.

I quan aquest va aparèixer li va donar permís per pendre la paraula. El pardal, sense perdre la serenitat va avançar entre la multitud d'animals fertoges i va dir:

- Senyor, fa poc vaig demanar diners al senyor cocodril però no va acceptar la meva petició. Com que tenia gana vaig tornar a demanar-n'hi i sempre em contestava el mateix: "no ets de la meva família". Tu majestat, oh, rei de la selva! indicaràs les diferències que hi ha entre nosaltres.

El jutge es va dirigir aleshores al cocodril i li va preguntar.

-Com és possible que el pardalet no sigui germà teu?

-És veritat , nobel rei, que som germans però existeix entre nosaltres una gran diferència. Ell vola pel cel, mentre que jo visc a l'aigua...

- I per aquesta raó no l'ajudes? - va interrogar el lleó.

I la seva veu terrible va repercutir lluny entre el follatge. Un cop va passar el seu enfadament es va calmanr una mica i va poder continuar el judici.

- Bé, acabem ja. Digue'm orgulló cocodril: On néixen els teus fills?

-Senyor - va contestar tremolant - dels... dels ous... que... ponc.

- I tu, pardalet, digue'm , d'on neixen els teus pollets?

- Dels ous que ponc també...

- Els dos heu dit la veritat. Aleshores si naixeu dels dos, sou germans, tot i que la teva opinió sigui una altra, senyor cocoril. Així que heu d'ajudar-vos l'un a l'altre... he dit!!

Tots els animals que assistien a l'assamblea van aplaudir al lleó i el van aclamar una vegada més com jutge just i rei de la Selva.

I des d'aleshores el cocodril ajuda sempre al pardalet, quan aquest li demana ajuda.

.