Aquest és l'últim conte que he comprat a en M...
Por qué no estuve en la barriga de mamá? de Silvia Magdaleno.
Seré critica... de fet, ja li vaig dir 'personalment' a la Sílvia. Però no m'ha acabat d'agradar... m'explico... el conte el trobo molt maco, però no estic segura que ajudi al nen a entendre la resposta al títol del llibre.
Potser m'equivoco, potser si servirà, ho sabrem d'aquí un temps... quan ell tingui edat per entendre i comenci a fer preguntes.
Trobo a faltar dins el món de l'adopció contes que estiguin enfocats en el sentiment del nen i no en el sentiment de la mare/pare. És molt maco que els nens sàpiguen que els hem estat esperant amb il.lusió, amor, etc... però també penso que necessiten llibres on puguin veure reflectits els seus sentiments... de moment, dels que tinc l'unic que tracta aquest tema és 'coses que agraden a en jakob jakob' .
Per tan, si en coneixeu més... us ho agrairé.
.
4 comentaris:
Tenim telpatia! Jo avui també pensava en això i com explicar el tema panxa a l'Eloi quan m'ho demani i sempre desde el punt de vista dels seus sentiments.
Hi ha molta feina per fer i per investigar si en trobo un de maco t'ho dic.
Ptons a tots tres
Dolo
Eps noies, sabeu quan comencen aquestes preguntes??? en Qui encara no té ni 2 anyets però hi penso tot sovint.
merci per tota la info
petons
Carinyin
Estic d'acord amb tu... Fa bona pinta aquest d'en Jakob Jakob, el compraré.
El que passa, és que és difícil parlar des del punt de vista del nen, no és el mateix adoptar un bebé que un nen de 4 anys, que un de 8...
Com a contes que aporten un enfoc diferent, a mi el de "busco una mare" em va agradar força, perquè explica també la historia d'una mare biologica... que normalment la majoria de contes eviten aquesta part...
El de "Negre com la Xocolata" també aporta una novetat, que és la por del nen en veure uns pares blancs!
Molts dels contes que hi ha al mercat, són histories personals i pequen una mica de "pastelosos" (és la meva opinió personal...)
El millor conte que li pots explicar al teu fill, és el de la seva propia historia...Això els encanta! Jo els en he fet un per cada un de personalitzat... El del Roc el vaig il·lustrar jo mateixa, i la Rita -que és una artista- se'l està il·lustrant ella.
De totes maneres, a ells quan els explico la seva historia, normalment el que els agrada sentir una vegada rere l'altre, són les anècdotes més disparatades del viatge... i es peten de riure!!! Que si la Rita duia un jersei dos talles gran i no li trobavem les mans, que si el pare va fer-se un trau al cap amb la tele de l'hotel, que si el Roc només veure'ns es va fer caca a sobre i ens vam desmaiar de la pudor que feia...
Els contes per nens han de divertir i són per passar una bona estona. Si no és així, són contes per pares... per donar-nos idees, recursos...
Quan són més grandets, la cosa canvia... Una noveleta que esta molt bé per quan ja llegeixen, és "Que suerte hemos tenido con Paule"
Buff!!! Com m'enrotllo!!
Tinc moltes ganes de saber com us va amb en M.
Petons
¿Què és el que no t'ha agradat del llibre? Si es pot saber.
A mi em va agradar molt, per nens més grans, "Abela entre dos mundos", explica la història des del punt de vista de la nena que acabava sent adoptada i des del punt de vista de la seva germana... entens moltes pors, molts dubtes, moltes emocions...
I sí, tens raó, gairebé tots expliquen el punt de vista dels pares... el dels nens és una assignatura pendent!!
http://madredemarte.wordpress.com/
Publica un comentari a l'entrada