Ja no soc novata...

Ja em puc treure la L de "novata"... 2.8.09 el blog compleix un any! I si miro enrere només puc dir "VA-YA-TE-LA!" el temps passa volant, recordo exactement la sensació que vaig tenir quan vaig escriure la primera entrada. Feia dies que buscava informació sobre el tema de l'adopció, i alucinava veient lo xulos que éren els altres blogs i vaig pensar que podia ser un bon diari personal de cara al nostre fill, que en aquells moments només era un desig en la nostra ment (bé, ara també només és un desig a la ment, però amb la idoneitat sota el braç, jeje). El vaig començar pensant que el més probable era que caigués en l'oblit, que no seguiria, que me'n cansaria o que simplement no sabria què posar... però he descobert un món desconegut, que m'agrada.

Si sóc sincera, el blog no té res a veure amb la idea inicial que tenia que fós... la meva idea era fer un diari pel nostre fill, un diari d'adopció... amb pensaments, sentiments, etc, i de fet ho és, però no tan personal com tenia pensat que fós, el perquè? doncs perquè no pensava que tingués la repercusió que té... i sincerament, sabent que llegeix tanta gent, doncs em tallo. Però aquest fet no és negatiu, al contrari, m'ha aportat moltíssimes coses que mai m'hagués arribat a imaginar...

• Una comunitat bloguera que em llegeix i deixa comentaris, als quals jo també llegeixo i deixo comentaris, gent que sense haver vist mai ni tan sols amb fotografia em vénen a la ment en moments del dia, perquè veus o fas algo que et recorda amb tal persona... i amb els quals sé que si algun dia coincidim, semblarà que ens coneguem de tota la vida.
• Part d'aquesta gent, m'envien mails, sms, trucades quan a la tele, o per internet troben alguna coseta d'ivori, ja sigui música, fotos, documentals (diria noms, però me'n deixaria algun... ja sabeu qui sou).
• La meva Vicky, amb la qual he fet un passet més enllà i ens hem conegut en persona, hem menjat injera juntes i sobretot, ens hem fet l'abraçada que ens devíem.
• Gràcies al blog, ens hem trobat amb tres famílies més de la comarca que també adopten a la costa d'ivori, amb les quals hem compartit ja unes boniques trobades i les continuarem compartint.
• S'han posat en contacte amb mi moltíssima gent que estan adoptant a ivori i amb els quals continuem en contacte a través d'un petit fòrum privat d'adopció a ivori, per intercanviar opinions, nervis i alegries, i amb els quals també hem compartit taula en un bon restaurant.
• També m'ha servit per abocar tota l'ansietat durant el procés del certificat d'idoneitat, per escriure, a vegades potser compulsivament, coses sobre ivori, perquè això em feia sentir una mica més a prop del nostre fill/a.
• He reunit més retalls per la coltxa dels que em podria haver imaginat mai, la veritat és que pensava que la majoria de retalls serien d'amics i família i no és pas així, sino que és de gent que s'ofereix a fer intercanvi a través del blog... (si si, això és una indirecta als amics i familiars que encara no heu fet retall, jajajajjjajjaa sense pressionar eh?)
• He sigut famosa per un dia, jajaja
• I... segurament hi ha més coses que ara no se m'acuden...

Per tan, el balanç d'aquest any és positiu, molt positiu... he alucinat molts cops per cosetes que han passat gràcies al blog i estic segura que passarà temps i encara alucinaré amb cosetes que aniràn passant...

Ja puc treure la L.

.