La decisió.

Prendre una decisió com aquesta no és fàcil, requereix reflexió, reflexió i més reflexió.

Els sentiments són fàcils... o si o no. Però i la resta?

L'administració no t'ho posa fàcil, es tracta de passar primer per una sèrie de cursos i entrevistes per tal que valorin si ets "apte" per ser pare. Què significa ser apte? Ni idea!

Llegint pel món de la web hem trobat casos els quals els han considerat no aptes pel fet de ser fèrtils. Que fort!! Serà més bon pare adoptiu aquell que després de passar per intents fallits d'embaràs tan per mètode natural com per mètode de tractaments de fertilitat opten per la via de l'adopció? Creiem que no. La "fertilitat" per ser pares, passa per sobre de la biologia.

Esperem que aquest punt als psicòlegs i assistents socials que ens hagin de valorar, els importi més aviat poc i es fixin en altres coses, les quals si considerem importants, com la nostra capacitat per estimar, educar i fer créixer una personeta independentment d'on i com vingui.


L'elecció del país, és extranya... com s'escull això? Seria com si a una embarassada li féssin triar si el seu fill ha de tenir els ulls blaus o negres, la pell més moreneta o més blanquet, si ha de tenir el nas xato o gros... no es pot triar, és dificil!! És el teu fill i l'estimaràs sigui com sigui i si no és així, és que no ets apte per ser pare.

Hi ha hagut casos que tot i haver estat considerats "aptes", quan els han assignat el seu fill/a, l'han rebutjat pel fet de ser lleig o del sexe que no desitjaven. M'estimo més no dir el què penso d'aquesta gent.

Però tot i no desitjar-ho, aquesta elecció l'hem de fer, abans de presentar la solicitud hem de tenir clar el pais, així ho "mana" l'administració de catalunya. Així que... toca meditar, i molt!