La pell de cocodril

Tal com vaig dir en aquesta entrada explicaré el conte africà que venia junt amb el desig.

Es titula la pell del cocodril i diu així:

En uns llogarets de Namibia, expliquen que fa molt molt de temps, el cocodril tenia la pell llisa i daurada com si fós d'or. Diuen que es passava tot el dia sota l'aigua, en les aigües enfangades i només sortia d'elles a la nit i la lluna es reflectia en la seva pell brillant i llisa. Tots els altres animals anaven a aquella hora a beure aigua i es quedaven admirats contemplant la meravellosa pell daurada del cocodril.

El cocodril, orgullós de l'admiració que causava la seva pell, va començar a sortir de l'aigua de dia per presumir-ne. Llavors, la resta d'animals, no només anaven a la nit a beure aigua, si no que també s'apropaven quan brillava el sol per contemplar la pell daurada del cocodril.

Però va succeir que el sol brillant, poc a poc va anar dessecant la pell del cocoril coberta d'una capa lluent de fang, i cada dia s'anava enlletgint. Al veure aquest canvi a la seva pell , els altres animals anaven perdent l'admiració. Cada dia, el cocodril tenia la pell més arrugada fins que li va quedar com ara la té, coberta d'escames grans i de color marró. Finalment, davant d'aquella transformació, els altres animals no van tornar a beure durant el dia i contemplar l'antiga i bonica pell daurada del cocodril.

El cocodril abans tan orgullós de la seva pell daurada, mai es va recuperar de la vergonya i la humiliació, i des d'aleshores quan s'apropen altres es submergeix ràpidament a l'aigua, amb només els seus ulls i les seves narius sobre la superfície.

Bé, la "moraleja" és clara: la xuleria, orgull i prepotencia del cocodril van fer que fós "castigat" amb una pell lletja i per això tothom li girés la cara.

Però... aquest conte explicat a un nen de pell negra, en un païs de "blancs"... creieu que ho entendria igual? al cap i a la fi, els animals deixen d'anar a beure de dia perquè ja no els agrada el cocodril... dónen preferència al físic del cocodril, independentment de si l'interior del cocodril és o no és bonic.

Creieu que sóc exagerada? que estic veient coses on no són... que els nens són més innocents i no trobarà segones lectures aquí?

Ara per ara, no m'agrada i si no el "tuneo" no el podré ficar al meu llibre de contes particular... com el "tunejaríeu"???


.