Demà, 3 de maig, farà exactament 6 mesos que vam entregar la sol.licitud , se suposava que el temps límit perquè ICAA ens digui si som idonis o no... però haurem d'esperar-nos un temps més... un mes? dos? qui sap.
Quan vam finalitzar les entrevistes tenia l'esperança o il.lusió de que arribaríem al dia d'avui sabent-ho fa dies, ja que vam fer-les relativament ràpid, però hi ha coses a la vida d'un mateix, que tot i que t'agradaria no pots controlar... i aquesta és una d'elles.
Quan vam començar amb tot això, vaig llegir en foros, hi havia gent que em donava consells, gent que em deia que tindríem problemes pel nostre perfil familiar... però no vam voler-nos-ho creure i ara ens està esclatant als morros...
Crèiem i de fet seguim creient en la sinceritat, en dir la veritat, en que amb mentides no es pot anar per la vida... però m'estic donant compte de que al sistema li importa tres pepinos la sinceritat... hi ha coses que no entenc i crec que em costarà bastant temps entendre-les... però seguirem amb la nostra filosofia de vida... ja que volem poder mirar al nostre fill als ulls i saber, tant nosaltres com ell, de que tot s'ha fet com toca.
Per qui no sàpiga de què estic parlant o pensi que m'he tornat "majareta" amb aquesta entrada... prometo explicar-ho tot més endavant.
.
7 comentaris:
Jo demà penso celebrar que som "mares en potència"... això no ens ho treu ningú...
A veure Laura, és normal que et sentis així però anant amb la veritat pel davant és com s'arriba a bon port, creu-me. Tard o aviat podràs escriure, cridar, predicar, cantar o el que vulguis les bones notícies, les valoraràs, si cap, més.
Ei!!la del comentari eliminat era jo!!he liat l´entrada akesta amb la del nostre desig!!SORRY!
Només dir-te amunt akests ànims!!akest CI ja és vostre, ja ho veuràs!! Una forta abraçada!!
Clar que sí Laura. Jo si t'entenc, i tan que t'entenc... Però també penso com tu en això de la sinceritat i crec que una de les coses més importants a la vida és, no només poder mirar al teu fill als ulls sapiguent que tot s'ha fet com toca, com dius tu, sino poder mirar-se un mateix a dintre i sentir que ha sigut conseqüent amb sí mateix i amb les seves idees. És així com un pot anar per la vida i ser feliç, sigui com sigui.
Molts ànims.
Laura, si els del icif et van dir que us feien un informe favorable, no crec pas que us posin pegues els de la Generalitat, no?
Nosaltres també estem esperan que arribi el ditxós CI... tot i que no fa els 6 mesos encara...
Cada dia al matí, quan em llevo penso: un dia més, un dia menys...
Ànims!
Bet
Hola Bet,...
espero que aviat tinguis noticies, si vols escriu-me i t'explico què ha passat.
Laura.
Publica un comentari a l'entrada