El primer es diu, "els colors de les cultures", els protagonistes són 4 nens, la Laia, catalana, en Bamba de Costa d'ivori, l'evelyn de Perú i la Guon Jan de xina. Està recomenat per nens a partir de 2 anys. (no sé perquè el color em queda malament quan pujo la foto al bloc)
El món és ple de colors: el cel és blau, els arbres són verds,L'altre conte que vam comprar és per nens més grans, a partir de 6 anys, "el viatge d'en Konan" narra la història de com hi va haver gent que van haver de fugir de casa seva quan hi va haver la guerra... perquè no sigui tan dur pels infants, la història passa a una família d'elefants.
el desert és groc, les muntanyes són marrons, la neu és
blanca... Les persones també són de colors diferents: tenen
la pell blanca o negra, o del color de la xocolata amb llet. Els
cabells poden ser marrons o taronges o negres o grocs. I els
ulls? Hi ha ulls de mil colors: verds, negres, marrons, blaus...
El món no és ni blanc ni negre, ni rosa ni blau. Al món hi ha
mil colors i milions de matisos! Quins són els vostres colors
preferits? De quins colors són les coses que us envolten? La
Laia, en Bamba, l’Evelyn i la Guo Jan ens expliquen quins són
els colors de les seves coses preferides. Els voleu conèixer?
Conte on es narren les peripècies d'en Konan un elefant de la Costa d'Ivori a qui la guerra obliga a marxar de casa.El viatge d'en Konan és conte que s'acompanya amb guia didàctica i proposta d'activitats per als infants.
Continguts: guerra, desplaçament forçat, cultura de pau, drets humans.
Els dos contes es poden comprar a la fundació akwaba.
6 comentaris:
Uf, qué dur, encara que siga una familia d'elefants!
Tenen tots dos molt bona pinta!
Un petó,
Nür
Interessans i, a més, ambientats o amb personatges d'Ivori!! Què bé! Ja tocava ;-)
Anda! Imagino que és difícil trobar uns contes ambientats a Costa d'Ivori, no?
Que sàpigues que sempre que estic en una llibreria miro a veure si trobo una guia de Costa d'Ivori pero, de moment... res.
Un petonàs!
Nosaltres vàrem comprar el de Els color de les cultures també!
Està molt bé... costa però cada cop anem trobant més cosetes de Costa d'Ivori.
Una abraçada.
Laura, m'havia saltat aquests post... és que ets una màquina d'escriure.
Us admiro. A vosaltres i a tots aquells que "podeu" comprar contes i cosetes pels vostres fills. jo encara no puc. Ho sento tan lluny encara que se'm fa un nus a l'estómac i sóc incapaç de comprar res.
Me apunto los títulos que estos no los tengo en la Adopteca,
besitos
Publica un comentari a l'entrada