23.10.08

La poesia...


Els meus cosins, la Mireia i l'Albert, dies enrere ens van fer dos regals, un d'ells és un Cd amb músiques africanes, la que se sent quan obriu el blog, n'és una petita mostra... i l'altre regal és una poesia, molt maca, que parla de l'adopció, l'autor és un filipí desconegut... per tan desconec si ell era o és una persona adoptada, era o és una persona que ha adoptat o simplement era o és una persona amb una sensibilitat especial capaç d'entendre el què molts dels que ja sou pares i mares adoptius segurament deveu haver sentit algun cop.

No m'enrollo més i la copio, perquè val la pena coneixe-la.

L'ADOPCIÓ, UN ACTE D'AMOR.

Hi havia una vegada dues dones,
que mai no havien parlat entre elles.
De l'una no et recordes gaire,
a l'altra li dius "mama".

Dues vides diferents
en la realització d'una sola, la teva.
Una va ser la teva bona estrella
l'altra és el teu sol.

La primera et va donar la vida,
la segona et va ensenyar com viure-la.
La primera et va crear la necessitat d'amor,
la segona va ser amb tu per satisfer-la.

Una et va donar les arrels,
l'altra el seu cognom.
La primera et va transmetre els seus dons,
la segona et va proposar un terme.

Una et va fer néixer l'emoció,
l'altra et va calmar les angoixes.
Una va rebre el teu primer somriure,
l'altra et va eixugar les llàgrimes.

Una et va donar en adopció,
era tot el que podia fer per tu.
L'altra va resar per trobar-te
i Déu la va conduir fins a tu.

I ara, quan plorant em fas la pregunta habitual:
"herència natural o educació, de qui en sóc fruit?"
Ni de l'una ni de l'altra, fill meu,
sino de dues formes diferents de l'amor.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

hola lauri,

fa mesos que llegeixo blogs sobre adopció, i avui m'ha fet molta il·lusió veure que sou una parella que, com nosaltres, heu triat la via adoptiva com a primera opció per ser pares.

llegeixo el teu blog i em veig totalment reflexada en tot el procés que esteu fent, la decisió, la recerca d'informació, els dubtes i les pors, com i quan dir-ho a la familia, als amics,... la tria del país, i la llarga espera al davant.

nosaltres encara no hem comunicat a ningú el nostre desig. volem esperar a tenir el ci, però només aquest tràmit ja s'està allargant més del compte, vam començar el mes de març i encara no tenim cap resolució. pel fet de ser fèrtils se'ns considera una parella d'alt risc, i realment la icif ens ho ha fet suar.

tinc tanta por que no em permeto la llicència d'obrir un blog, o materialitzar el que sigui,... en canvi pensar i projectar en somnis és el que més fem. la nostra tria ha estat des de sempre etiòpia, i a més ha estat el país, que com molt bé dius, també ens ha escollit.

ara a més de la incertesa del ci, tenim cada vegada més clar que el procés es pot allargar de 2 a 3 anys, i intentar pensar en un altre país se'ns fa gairebé impossible, a aquestes alçades no puc concebre un altre país que no sigui etiòpia per als nostres fills, però potser ens ho haurem de plantejar.

esperem i us volem desitjar que tingueu molta sort

laura
també de la comarca :)

el fil vermell ha dit...

La primera vegada que vaig llegir aquesta poesia em va encantar, la tinc guardada al meu apartat de Xina!!

Per cert, la musica del bloc molt xulaa!

Anna

Laura ha dit...

Hola Laura,

M'agradaria molt contactar amb tu, perquè m'expliquis el vostre procés i puguem compartir experiències...

Si m'escrius a pumpatapum@gmail.com parlem.

Mariajo ha dit...

Hola Laura! És molt maca aquesta poesia... No l'havia llegida mai. Gràcies per compartir-la al bloc.
Una abraçada,
Mariajo

Eli ha dit...

Molt bonica la poesia, la coneixia de les companyes bloggeres però m'encanta rellegir-la!!

I estic amb l'Anna, la música és una passada...molt bonica!!

Un petonet ben gros!

Eli

Lyd ha dit...

Preciosa descripció de la MATERNITAT, amb totes les lletres.

Myu-El rincon de Bao Bei ha dit...

Hola!!
Ja havia llegit aquesta poesia altres vegades, es que mira que és maca!!!
Per cert, m'encantaria participar en la teva coltxa. Et deixo el meu mail: elrincondebaobei@gmail.com

Petons

Marta
http://elrincondebaobei.blogspot.com

Nina Chan ha dit...

Moltes gràcies Laura per solucionar-me el problema del blog!!! un petonàs guapa!! fins aviat!!