La poesia...

Els meus cosins, la Mireia i l'Albert, dies enrere ens van fer dos regals, un d'ells és un Cd amb músiques africanes, la que se sent quan obriu el blog, n'és una petita mostra... i l'altre regal és una poesia, molt maca, que parla de l'adopció, l'autor és un filipí desconegut... per tan desconec si ell era o és una persona adoptada, era o és una persona que ha adoptat o simplement era o és una persona amb una sensibilitat especial capaç d'entendre el què molts dels que ja sou pares i mares adoptius segurament deveu haver sentit algun cop.

No m'enrollo més i la copio, perquè val la pena coneixe-la.

L'ADOPCIÓ, UN ACTE D'AMOR.

Hi havia una vegada dues dones,
que mai no havien parlat entre elles.
De l'una no et recordes gaire,
a l'altra li dius "mama".

Dues vides diferents
en la realització d'una sola, la teva.
Una va ser la teva bona estrella
l'altra és el teu sol.

La primera et va donar la vida,
la segona et va ensenyar com viure-la.
La primera et va crear la necessitat d'amor,
la segona va ser amb tu per satisfer-la.

Una et va donar les arrels,
l'altra el seu cognom.
La primera et va transmetre els seus dons,
la segona et va proposar un terme.

Una et va fer néixer l'emoció,
l'altra et va calmar les angoixes.
Una va rebre el teu primer somriure,
l'altra et va eixugar les llàgrimes.

Una et va donar en adopció,
era tot el que podia fer per tu.
L'altra va resar per trobar-te
i Déu la va conduir fins a tu.

I ara, quan plorant em fas la pregunta habitual:
"herència natural o educació, de qui en sóc fruit?"
Ni de l'una ni de l'altra, fill meu,
sino de dues formes diferents de l'amor.