14.9.08

Vete y vive.



Ahir vam llogar aquesta pel.lícula al vídeoclub... té relació amb l'adopció i la veritat és que no et deixa indiferent i em va fer pensar en que darrera de cada adopció hi deu haver una història personal, la qual pot fer més fàcil o dificil l'adaptació del nen a la nova llar...

Totalment recomanable, si podeu, mireu-la.

Deixo la sinopsis:

Miles de refugiados africanos procedentes de veintiséis países llegan a los campamentos de Sudán. A instancias de Estados Unidos e Israel se ha puesto en marcha un vasto proyecto (Operación Moisés) para llevar a los judíos etíopes (falashas) a Israel. Una madre cristiana convence a su hijo de nueve años para que diga que es judío y así salvarle de la hambruna y de una muerte segura.El niño llega a la Tierra Prometida. Oficialmente es huérfano y le adopta una familia sefardí francesa afincada en Tel Aviv. Crece con el temor de que descubran su secreto, no es judío ni huérfano, sólo es negro.Descubrirá el amor, la cultura occidental y el judaísmo por un lado, y el racismo y la guerra en los Territorios Ocupados por otro. Se convertirá en judío, israelí, francés y tunecino, una auténtica torre de Babel humana.Pero nunca olvidará a su auténtica madre, la que se quedó en el campamento, y siempre soñará con encontrarla de nuevo.

3 comentaris:

goooooood girl ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
El fil vermell ha dit...

Holaaa!
Em dic Anna i he arribat a aquest blog a traves d'un enllaç. Tinc 17 anys i l'any passat vaig estar fent el Treball de Recerca sobre les adopcions, d'aqui el meu interes per aquest tema.
He llegit qe vols fer un cobrellit dels 100 desitjos aixi que si necessites un trosset per mes endevant estare encantada de participar-hi!

Un petoo!
Anna
http://elfilvermell.blogspot.com

Nür ha dit...

Hola!
Gràcies per entrar al meu blog i escriure-me! Quina il·lusió més gran! Aquesta pel·li no l'hem vista, però vam vore "La pequeña Lola" i ens va fer patir molt.. una forma prou rara que tenen els françesos d'adoptar!
Quan començes a fer la manta, posa-ho al blog, que jo voldré participar!!
Petons,
Nür