22.9.08

El païs escollit.


No ho vull dir gaire alt per no fer-me il.lusions, però tampoc puc evitar dir-vos-ho... el païs escollit és Costa d'Ivori... el nostre fill serà una petita joia de "marfil".

El perquè no em vull fer il.lusions és perquè des que he començat el blog us he marejat... que si etiopia, que si costa ivori... i fins que no parli amb la ecai i corrobori el què m'han dit via mail... QUE COMPLIM REQUISITS... prefereixo deixar-ho en standby... però aquest standby és complicat... és molt dificil dir-li al meu coco que no pensi en costa d'ivori.

La reunió la tindré a principis d'octubre,.. a la ecai IPI... falten 15 dies, que tot i saber que és poquissim temps, se'm fan llargs. Sé que per les que esteu esperant assignació i porteu mesos o fins i tot anys esperant.. aquests meus 15 dies us semblaran una tonteria.. i jo també ho penso, hauré d'esperar temps molt més llargs que aquests ... però no sé... en aquests moments estic aqui i són aquests els que em preocupen.

L'elecció de costa d'ivori en front de etiopia, és bàsicament el temps d'espera. Tot i que ens agrada molt molt etiopía, com a païs (el qual no descarto visitar en algun viatge), els nens són nens, ja siguin d'etiopia, d'ivori o de qualsevol altre païs ... per això hem pres la decisió...

5 comentaris:

El fil vermell ha dit...

Finalment Costa d'Ivori! Que be!
Per cert, a vaig canviar allo que em vas comentar! jeje

Un peto
Anna

Nür ha dit...

Bó, com tú bé dius, un nen és un nen, siga d'on siga!
Costa d'Ivori és un bon lloc, fins i tot si és el pais que vorà al teu fill naixer!
Petons,
Nür

sílvia.....esperant a l'ona ha dit...

felicitatssss wapissima!!!!!
un gran pas, bé " el pas"......
com molt bé dius, els nens són nens a tot arreu, i els fills són fills vinguin d'on vinguin.......
enhorabona i ja ens aniràs explicant com va tot....

una abraçada
sílvia

míriam ha dit...

Nosaltres, des de fa deu mesos,tenim dos germans d'Etiòpia, una nena de 8 anys i un nen de 6. Només volia dir-te que també ho varem fer amb IPI i estem encantats amb ells. Ens vam sentir molt bé durant l'espera, que va ser molt curta (menys d'un any des d'entregar el primer paper a la Generalitat), però el nostre perfil era germans i de 3 a 8 anys.
Veuràs que amb IPI tot és més senzill, vull dir que et fan sentir molt bé, nosaltres els visitem tot sovint amb els nens, només pel gust de veurel's.

Molta sort i paciència.

Míriam.

Myu-Marta ha dit...

Al final a Costa d'Ívori!!!
Bé doncs ja heu donat un pas molt important.
Espero que tot us vagi molt bé.
Per cert us enllaçaré al meu blog.

petons

Marta