Desig nº 62

El 62 és un altre d'internacional!

La família Dooley des de New York envien aquesta tela de núvols amb forma d'animalons.

Thank you family.

.

Desig nº 61

Des de terres andaluses, Málaga, arriba el desig 61, l'envien la MªVictoria i la Sofía.

Una tela amb castells de somni.

Gràcies família.

.

2x3...

Triple premi! Per dues bandes! Aixo vol dir... sis premis??? jajaja.

En Fran i la Beth i Yàn (una sorpesa perquè era un blog que desconeixia, pel què es veu ell si em coneixia a mi, jeje). Gràcies.

Ara l'he de repartir? doncs que se l'agafi qui vulgui!!

.

Ja no soc novata...

Ja em puc treure la L de "novata"... 2.8.09 el blog compleix un any! I si miro enrere només puc dir "VA-YA-TE-LA!" el temps passa volant, recordo exactement la sensació que vaig tenir quan vaig escriure la primera entrada. Feia dies que buscava informació sobre el tema de l'adopció, i alucinava veient lo xulos que éren els altres blogs i vaig pensar que podia ser un bon diari personal de cara al nostre fill, que en aquells moments només era un desig en la nostra ment (bé, ara també només és un desig a la ment, però amb la idoneitat sota el braç, jeje). El vaig començar pensant que el més probable era que caigués en l'oblit, que no seguiria, que me'n cansaria o que simplement no sabria què posar... però he descobert un món desconegut, que m'agrada.

Si sóc sincera, el blog no té res a veure amb la idea inicial que tenia que fós... la meva idea era fer un diari pel nostre fill, un diari d'adopció... amb pensaments, sentiments, etc, i de fet ho és, però no tan personal com tenia pensat que fós, el perquè? doncs perquè no pensava que tingués la repercusió que té... i sincerament, sabent que llegeix tanta gent, doncs em tallo. Però aquest fet no és negatiu, al contrari, m'ha aportat moltíssimes coses que mai m'hagués arribat a imaginar...

• Una comunitat bloguera que em llegeix i deixa comentaris, als quals jo també llegeixo i deixo comentaris, gent que sense haver vist mai ni tan sols amb fotografia em vénen a la ment en moments del dia, perquè veus o fas algo que et recorda amb tal persona... i amb els quals sé que si algun dia coincidim, semblarà que ens coneguem de tota la vida.
• Part d'aquesta gent, m'envien mails, sms, trucades quan a la tele, o per internet troben alguna coseta d'ivori, ja sigui música, fotos, documentals (diria noms, però me'n deixaria algun... ja sabeu qui sou).
• La meva Vicky, amb la qual he fet un passet més enllà i ens hem conegut en persona, hem menjat injera juntes i sobretot, ens hem fet l'abraçada que ens devíem.
• Gràcies al blog, ens hem trobat amb tres famílies més de la comarca que també adopten a la costa d'ivori, amb les quals hem compartit ja unes boniques trobades i les continuarem compartint.
• S'han posat en contacte amb mi moltíssima gent que estan adoptant a ivori i amb els quals continuem en contacte a través d'un petit fòrum privat d'adopció a ivori, per intercanviar opinions, nervis i alegries, i amb els quals també hem compartit taula en un bon restaurant.
• També m'ha servit per abocar tota l'ansietat durant el procés del certificat d'idoneitat, per escriure, a vegades potser compulsivament, coses sobre ivori, perquè això em feia sentir una mica més a prop del nostre fill/a.
• He reunit més retalls per la coltxa dels que em podria haver imaginat mai, la veritat és que pensava que la majoria de retalls serien d'amics i família i no és pas així, sino que és de gent que s'ofereix a fer intercanvi a través del blog... (si si, això és una indirecta als amics i familiars que encara no heu fet retall, jajajajjjajjaa sense pressionar eh?)
• He sigut famosa per un dia, jajaja
• I... segurament hi ha més coses que ara no se m'acuden...

Per tan, el balanç d'aquest any és positiu, molt positiu... he alucinat molts cops per cosetes que han passat gràcies al blog i estic segura que passarà temps i encara alucinaré amb cosetes que aniràn passant...

Ja puc treure la L.

.

Desig nº 60

El número 60 és d'aquells que és especial!

L'Oscar, la Cèlia, l'Anna Li i l'Arnau diumenge van venir a dinar a casa i ens van portar un retall molt especial, un tros de pijama de l'Arnau!

L'Anna Li s'ha ocupat de posar-ho en una caixa degudament adornada per la ocasió!

El desig arribarà en una segona fase... va fallar la impressora a ultima hora, jeje... cap problema, així serà més emocionant quan ens tornem a veure.

Moltes gràcies família.

.

Desig nº 57, 58 i 59

3 de cop! tots tres els envia la Pam, dels USA, que junt amb el seu marit, estàn esperant el seu fill/a, que arribarà de Xina.

Serà una coltxa internacional!

Thank you, Pam.

Les nenes de Betania

A Abidjan hi ha la casa-hogar Betania, un orfenat on només viuen nenes, les més desafavorides de la societat africana, nenes orfes de pare, de mare o dels dos. Hi viuen, tenen accés a l'escola, a la sanitat i sobretot a tres àpats diaris. Són pobres entre els pobres i gràcies a l'ajuda dels carmelites i de bancaja-castelló poden somniar amb un futur.

Al canal 9, en van fer un documental, titulat "mirades d'esperança", gràcies a la Roser que ens en va donar l'enllaç hem pogut acostar-nos una miqueta més a la realitat de costa d'ivori a través dels ulls d'una càmera i les experiències de qui ho viuen.

Podeu veure el vídeo clicant aquí

Sento una admiració inmensa per qui dedica la seva vida a la dels altres, per qui és capaç de deixar-ho tot per fer la vida dels altres una mica millor.

.