Els reis em veuen?

Al llit, amb el llum apagat:

M: Mama, els reis mags em veuen?

Jo: mmmmm... no ho sé, suposo.

M: Com pot ser? si és fosc i jo soc negre!!!

Jo: (sense paraules)

Busco una mare!

SinopsiAquest llibre explica la història d'una família que sent la veu d'una nena boliviana que busca una mare. La mare, el pare i en Jordi i en Biel, els bessons, volen a l'altre costat de l'Atlàntic per recollir-la, impulsats per la veu de la petita, que arriba a través de les estrelles. O de les emocions?

Feia temps que buscava un llibre on sortís la mare biològica i parlés de l'abandonament. I l'he trobat!!!!!! M'encanta, és preciós. Dur i dificil però preciós. 

De moment no l'explicaré a M, l'he de treballar per mi mateixa... 

Veig veig....

Fa uns quants dies estavem pintant i en M va agafar el color salmó i va pintar la cara d'un nen...

Jo: Quin color és aquest?
M: (pensa una mica ...) El teu!!

Vaig inflar-me d'orgull pensant que a l'escola estaven treballant bé el tema del color carn ja que n'haviem parlat amb la mestra tal com explicava aquí

El dia que baixavem a veure el partit de Catalunya-Nigèria jugavem al veig veig al cotxe.... venia amb nosaltres en R. el cosinet, de gairebé 6 anys.

R: veig veig... una cosa de color..... carn!!
M: La mama!!!!!!!

Em va matar!! No va ni dubtar!! Tan contenta que estava jo pensant que no n'hi deia així....

Vaig explicar-lis que no, que colors carn n'hi ha molts i que nosaltres som de color veige ... però ni cas!! Els dos van insistir molt i molt, sobretot en R, que a l'escola fan servir el color carn i que és aquest.... i en M hi va afegir... si! tu, en R, el papa sou de color carn, jo soc de xocolata!!!!

MANDA HUEVOS!!

Catalunya 1 - Nigèria 1

Catalunya vs Nigèria

2 de gener. Selecció catalana vs Selecció Nigeriana.

No hi faltarem! Ja tenim les entrades! 

Els reis i la màgia...

M: Els reis NO són màgics.

Jo: Ah no? i doncs...

M: Són homes i els homes no són màgics.

Jo: I doncs, com saben com et dius?

M: Perquè a mi quan vivia a àfrica em van veure.

Jo: Ah si? 

M: Si al living fountain (nom del seu orfenat)

Jo: Ah si? i quin et va veure? el rei blanc?

M: Nooooooooooo, el negre!!!!

Palmera de xocolata....

Aviat farà quatre anys (desembre 2008) que vam començar el procés d'idonietat i recordo que el primer dia, abans d'anar a l'entrevista vam entrar a una cafeteria que hi ha davant la ICIF a esmorzar. Vaig veure una palmera de xocolata i la vaig demanar. ERA LA MILLOR PALMERA DE XOCOLATA QUE HAVIA MENJAT MAI.

Vam sortir de l'entrevista fets pols i vam pensar que havia set bona idea esmorzar abans ja que ara no ens entraria res.

Les següents setmanes es va convertir en "tradició"... cada cop que teníem entrevista, abans d'entrar al trapo, ens reconfortavem amb aquella deliciosa palmera de xocolata, irressistible, tan i tan bona que calmava les nostres ansies i ens relaxava una miqueta....

Vam acabar el procés, vam ser idonis i vam deixar d'anar a aquella cafeteria a menjar la millor palmera de xocolata del món.

Un dia en Manel va haver d'anar per aquella zona a fer uns encàrrecs i va anar a berenar a la cafeteria en qüestió, em va trucar per dir-m'ho i em va demanar si volia que em portés una palmera de xocolata, li vaig dir que no calia (tot i que en el fons me'n moria de ganes). 

Al 2010 vam conèixer el nostre fill i un any després, al novembre del 2011 vam tenir el primer seguiment. Vam haver d'anar a la ICIF. Vaig estar dies abans pensant en la ditxosa palmera de xocolata i en lo feliç que em sentiria de poder anar a aquella cafeteria a menjar aquella deliciosa palmera... AMB EL MEU FILL!!

I hi vam anar.... i.... i.... i..... era una palmera de xocolata, normal i corrent!!!!! 

Fa un mes, vam tenir el segon seguiment i vam tornar a anar a la ICIF i efectivament! vam tornar a anar a la cafeteria a menjar-nos la ja tradicional palmera de xocolata. I com l'any passat, malgrat ser una palmera molt bona, continuava essent una palmera normal i corrent. 

Vaig riure'm de mi mateixa de veure com el meu propi subconscient m'havia traït fins a tal punt.... aquella palmera ens calmava les ànsies de l'entrevista, m'aportava la part de sucre i xocolata que el meu cos necessitava per afrontar aquella hora tan dificil ... fins al punt de fer-me veure meravellosa una cosa que en realitat només era "normal". 

Malgrat tot, continuaré anant cada any quan toqui seguiment a esmorzar una palmera de xocolata.

.

1 litre orina = 6 hores d'electricitat

Cuatro adolescentes de 14 y 15 años han presentado un invento para producir electricidad de algo tan común como la orina.
El invento se ha presentado en Maker Faire Africa, un evento celebrado este año en la ciudad de Lagos(Nigeria) donde se presentan proyectos innovadores relacionados con el desarrollo local.
El crecer en una región donde escasean los recursos naturales ha animado a estas cuatro chicas a crear este sistema de energía renovable para ayudar, proporcionado energía, a su comunidad.
La idea es sencilla se aisla el hidrógeno de la orina y se utiliza como fuente de energía.
Este es el proceso que han utilizado. La orina se coloca en una celda electrolítica donde se separa el hidrógeno.
El hidrógeno posteriormente es filtrado con agua para su purificación y se introduce en un cilindro a presión. Después se pasa a otro cilindro con bórax líquido que se utiliza para eliminar la humedad del hidrógeno.
El hidrógeno purificado finalmente se introduce en un generador y es capaz de proporcionar seis horas de electricidad con un único litro de orina.
Las creadoras del invento son cuatro chicas Duro-Aina Adebola (14 años), Akindele Abiola (14 años), Faleke Oluwatoyin (14 años) y Bello Eniola (15 años).
Un invento que dada la ubicuidad de la orina, una tecnología de fácil manejo y que cada uno de nosotros producimos de media dos litros puede ayudar a muchas comunidades que carecen aún de electricidad.
Las chicas esperan obtener apoyo científico y financiero para comercializar su invento que presenta aún algunos problemas. El generador no es autónomo porque requiere electricidad para iniciar las reacciones químicas en la celda electrolítica y el manejo de hidrógeno siempre es peligroso.

Joves, dones i africanes. Triple mèrit per aquestes noies tenint en compte com va el món.
Espero que se les ajudi sincerament i que el seu invent serveixi per millorar la vida de la gent de zones on no és fàcil aconseguir electricitat.


Font: http://www.medioambiente.org/2012/11/un-litro-de-orina-seis-horas-de.html

Quant val?

Ahir vam tenir una conversa del tot innocent, d'entrada... però que va acabar amb una frase que ens va deixar una mica en estat de shock.







Els tres: papa, mama i M.

Mama: Vigila amb això que es vessi que és molt car.
M: Què vol dir car?
Mama: Doncs que val molts cèntims.
M: Si es vessa en comprarem més, tinc diners al porquet.
Mama: Però si gastes els diners del porquet en haver de tornar a comprar el que has vessat, no en tindràs més per poder comprar una cosa nova.
M: I quan val això? (senyala un got)
Papa: 1 euro.
M: I aixo? (senyala el paper de cuina)
Mama: 1 euro
(va seguir senyalant coses)
Mama: i si sumem tot aixo, haurem de pagar 5 euros.
(estava assegut a la falda del papa)
Papa: I quan val aquesta orella que em vull menjar? (mossegant la orella de M)
Mama: Nooooo que la orella és de M i els nens no es compren...
M: Que si, els nens es compren a Àfrica!!

Ens vam quedar morts... li vam dir que no i no vam poder seguir, perquè quan es posa en plan vacilón, no hi ha manera de treure'l d'alla.... nosaltres: que no! i ell: que si!! nosaltres no et vam pas comprar, et vam adoptar! i ell: que si, que em vau comprar... (però vacilant-nos, amb to burleta, com dient ja ho sé però us vull tocar els nassos)

Aquest to vacilón el fa servir també quan li dic que l'estimo... comença qeu no! i jo que si! i ell que no! i jo que si! i aixi entrem en un bucle del qual és dificil sortir... en el fons, crec que el que busca és anar sentint un i mil cops que l'estimo.

Temps enrere va fer servir la mateixa tàctica per dir-nos que se'n tornaria a Nigèria... li dèiem que viuriem sempre junts i ell ens deia que no, que tornaria al LF (el seu orfenat) i nosaltres li dèiem que no, i ell que si, que viuré a Nigèria, i aixi també entravem al bucle....

Té 4 anys, no tinc la sensació que hagi pogut sentir res de compra de nens i els preus de l'adopció, etc.., crec que aquesta conversa d'ahir és més fruit a la casualitat... però tampoc m'agradaria pecar de innocent. Haurem d'estar alerta.

Dos anys ja!

Mentre esperavem assignació, el temps ens passava lent... van passar dos anys des de la sol.licitud fins que vam tenir assignació... i justament avui, en fa 2 de l'assignació, 2 anys que m'han passat increiblement ràpid, que em sembla que m'han robat dies, però per altra banda han passat tantes coses i tan intenses que la sensació és que necessitaria el doble de temps per encabir-hi tot el viscut.

Vaig explicar aquell dia aquí

Em sorpren com soc capaç de recordar detalls petits petits petits d'aquell dia, pensaments, imatges, mirades, abraçades... també recordo  com em vaig sorprendre pel què vaig sentir i sobretot pel què no vaig sentir... recordo la trucada a casa, recordo la trucada a la meva iaia i com li vaig haver de repetir el nom tres o quatre cops... com vaig enviar la foto per sms (sembla mentida que els sms hagin quedat practicament obsolets en aquests dos anys) a la familia, a amics,...

Ahir explicavem a en M com va ser l'assignació...

 Jo - Ens van ensenyar una foto i ens van dir com et deies i després ens van demanar... voleu ser els pares d'aquest nen???? I saps què vam contestar??

M - Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii !!

I li vam ensenyar la foto, aquella que tenim penjada des d'aquell dia a una paret de casa.... i se la va mirar, i ens va demanar.... i qui em va posar el meu nom?? I li vam explicar qui va ser, per què li va posar i què significa.

Espero durant molt i molts anys recordar cada instant d'aquell dia ... perquè és preciós.

Dinotren

Fa uns dies a un grup de facebook van parlar d'aquesta sèrie però fins avui no hem tingut la oportunitat de veure-la.

Un petit dinosaure, en Buddy, és adoptat per una familia de dinosaures d'una altra espècie, el senyor i la senyore teranodonte que també tenen tres fills teranodontes. Junts viatgen amb el dinotren per aprendre i conèixer tot el què envolta el món dels dinosaures. Viatgen pels periòdes triassic, jurassiic i cretaci, i mentre ells viatgen el conductor ens va donant dades sobre els dinosaures prehistòrics.

La posen a Clan, encara no sé ben bé quins horaris.

Ens ha agradat força i té tots els ingredients perquè agradi als nens. Dibuixos divertits i dinosaures!!

Tirites color pell/carn

Segurament haureu llegit la campanya que ha engegat una familia per aconseguir que a les tirites del carrefour els canviin el nom i les etiquetin sense topics. "Tirites color pell",... deu ni dó!! Visca l'egocentrisme dels blancs.

Em va sorprendre molt i evidentment vaig enviar la meva queixa a carrefour. Si volem que les coses canviin i que la gent deixi d'anomenar color carn o pell al color marró clar o veige, el camí per aconseguir-ho passa també per deixar d'etiquetar amb topics.

Arrel d'aixo vaig començar la meva propia cerca particular i he trobat infinitat de tirites i esparadraps etiquetats malament.

Vaig començar pel grup bonpreu-esclat on les tirites posa "color carn". Em vaig posar en contacte amb ells i la veritat és que super bé! M'han dit que ho canviaran ara que redissenyaran tots els seus productes. Em guardo l'aplaudiment per quan ho vegi amb els meus ulls.

Vaig seguir pel mercadona! Tirites Doctor San. Color piel! Tinc pendent fer la queixa. No és marca blanca, és marca que ven a farmacies també.

La meva cunyada treballa a una farmacia i m'ha dit que hi ha molts esparadraps que al color veige li diuen color pell... he passat per la farmacia i efectivament!! Acofar, Dr. Sos, 3M, omniplast......

I com que quan vull puc arribar a ser molt obsessiva... he continuat la recerca per internet i he trobat tirites de color carn!! I aqui en teniu la prova!!!!! Ebon-aide!!!

Els rínxols a Mèxic

Acabem d'arribar de viatge de Mèxic. I en M i sobretot el seu cabell han causat furor. Hem estat el centre d'atenció allà on anavem.

La primera setmana que vam recórrer la part de la Riviera Maya on hi ha molt més turisme aquest tema va passar més desapercebut, però quan ens vam endinsar cap a la Peninsula del Yucatán es va començar a fer evident.

Un dia, a Chemax, passejavem buscant un lloc per dinar i ja vam donar-nos compte que tothom ens mirava... el primer moment penses que ho fan perquè és un poble sense gaire turisme i els fa gracias que tres pringats passegin a ple sol... però de seguida ens vam adonar que les mirades anaven cap a ell.

Vam entrar a un localet de menjars i de cop va tenir 5 o 6 mans sobre seu! Van començar a fer preguntes, d'on vé, si és el nostre fill, etc.. però totes sense treure els ulls dels cabells... els tocaven i reien, es miraven i els tornaven a tocar... i cridaven algú nou i el feien venir a tocar... vam explicar-li a en M que es mirés els cabells de tothom i que es fixés que tothom els té molt llisos, i que per això tocaven el seu perquè no havien vist mai un cabell tan rinxolat. Ho va portar bé i va acabar jugant amb els nens del local. 

Aquest fet es va convertir en un continuu... lloc on anavem lloc que li deien coses, li tocaven el cap o simplement feien somriures tímids.... per sort en cap tan exagerat com al local de menjars de Chemax.

En algun poble, ens vam donar compte que alguna moto girava cua i tornava a passar per on erem per tornar-se'l a mirar.... 

Ell no ha set massa conscient d'aquest fet, però no passarà massa temps que si ho faci. Ho haurem de treballar ja que la gent no és gens discreta. 

No vam intervenir, primer perquè a ell no l'afectava i segon perquè vam notar que la gent no era maliciosa, simplement era pura curiositat, com quan un blanc arriba a un poble d'africa on no arriba el turisme. 

A l'aeroport de tornada però, vaig explotar... a una botiga del duty free acabant de gastar els pesos que ens quedaven a la butxaca una dependenta li va començar a tocar el cap i amb to ben alt, va començar a parlar de lo curiós que era i va anar cridant les seves companyes perque vinguéssin a tocar-li el cap... i aqui vaig explotar i li vaig dir que ni pensar-ho, que primer de tot li hauria de demanar al nen si li molesta que li toquin el cap. La seva resposta va ser que ja li havia dit hola al nen. Olé tu!! jajajaja

Un avió per la Precious

Participo acticament amb una associació que treballa pels nens orfes de Lagos, Nigèria, lloc on va néixer el meu fill.

Des d'aquesta associació s'està treballant per portar la Precious a Barcelona per ser operada. La operació de la Precious és totalment necessaria i la farà gratuitament el Dr. Iván Mañero a la clínica diagonal de Barcelona.

Us animo a participar a la campanya "un avió per la Precious" per aconseguir els diners del bitllet d'avió que ens fan falta perquè la nena pugui venir.

Llegiu la campanya aqui

Nosaltres ja hem participat amb l'avió que hem fet en M i jo.

La web de l'associació és www.blessla.es 

Animeu-vos!! Molts poquets junts fan UN MOLT.

Truquem-la

El diumenge era el dia de la mare i al matí quan ens vam llevar li vaig explicar a M què significava això.

Li vaig dir que hi ha gent que fa regals a la mare però que jo amb un petó en tenia prou.

I va venir i em va fer un petó "dels que fan mal".... són els petons més forts que sap fer!!!!!! El fa tan tan tan fort a la galta que quan acaba sempre em demana si m'ha fet mal... jajajaja

I vam tenir la següent conversa...

M: T'ha fet mal?
Jo: Noooooooooooo però ha set molt molt fort eh??
M: Siiiii
Jo: I a l'altra mama, què et sembla si n'hi enviem un?
M: Quina mama?
Jo: La de Nigèria, la que et va portar a la panxa. Tu  vas sortir de la seva panxa.
M: (va senyalar la meva panxa.... hem parlat molts cops de que ell va néixer d'una altra panxa, però... o no ho entén encara o no ho vol entendre)
Jo: Vols que li enviem un petó?
M: No li arribarà....
Jo: Ah no? per què?
M: Perquè és moooooooooooolt lluny.
Jo: Doncs hauriem de buscar alguna manera de fer-li arribar no? Com ho podriem fer?
M: TRUQUEM-LA!!!!!

Aissssss si fós així de fàcil.

.

18/21

Avui fa un any i mig que vam conèixer en M.

I la diferència (en alçada) són..... 21cm!!!! És molt fort. Creix a més d'1 cm per mes... i de moment no sembla parar....

Soc de xocolata.

La primera vegada que en M es va comparar amb el color marró va ser menjant un gelat mini milk de xocolata. Mentre se'l menjava es va aturar, es va aixecar la samarreta i posant el gelat davant la panxa em va dir "mira! som iguals"... i malgrat jo no recordo exactement què li vaig contestar, és possible que li digués "si! ets del color de la xocolata!"

Va estar uns dies comparant-se amb tot el què portava xocolata, bombons, etc...

A mi no m'agrada dir-li que és de color xocolata, ell és negre, bé, és marró però vull ser realista i fer servir la paraula que haurà de sentir tota la vida. Negre. Sempre he tingut clar que mai li diria bombonet, xocolatina, i coses així... ell és un nen negre i punt.

Peeeeeeeeeeerò, algo ha fallat!! Ell s'anomena a si mateix de xocolata, i a tothom que veu de color negre em diu, "mira és de xocolata!" . A més em fa rabia que no hi posa el "com" ... no és de color marró com la xocolata no... ell simplement és de xocolata. Un dia es va esparrecar els pantalons i mirant-se el genoll em diu... "es veu la xocolata"

Com ha passat? no n'estic del tot segura, tot i que tinc la lleugera idea de que la culpa la té el conte "negre com la xocolata"; un dia la mestra em va explicar que els va explicar el conte dels reis mags i que quan va explicar que hi havia un rei de PELL FOSCA que venia d'àfrica, en M es va identificar i li va explicar que ell també.

Em va sorprendre que em parlés de pell fosca per referir-se al rei negre i li vaig demanar a la mestra si li feia "por" posar la paraula negre quan parlava de les persones de pell fosca i em va reconèixer que si, que li costava fer-la servir, i a mi... no se m'acut res més que anar a comprar el conte "negre com la xocolata" i portar-li. La idea era que veiés que la paraula negre no és despectiva i que no tot lo negre és negatiu, ja que la xocolata és ben bona i ben negra. I en definitiva donar-li recursos...

Vaig saber que l'havien explicat a classe.

I res així estem... que la gent negra del nostre entorn, és de xocolata.

De moment, no forço el tema i acostumo a contestar-li "si, és negre, com tu" ... però sense donar importància a la paraula xocolata. Més que res perquè ara després d'un any i mig... ha acceptat els negres adults i ja no es bloqueja quan els veiem, així que temps al temps.

.

Flors de primavera, per ella.

Avui fa dos anys que el nostre fill va arribar al Living Fountain, l'orfenat que el va acollir durant els 7 mesos que hi va viure. Era un dissabte.

Curiosament jo recordo amb exactitud què vaig fer aquell dissabte. No és que recordi tots els dissabtes de la meva vida, però aquell en concret si, i precisament el recordo perquè també va haver-hi un canvi a la meva vida, i va ser un canvi que vam fer per ell, pel nostre fill. Teniem dues botigues, una la portava jo i l'altra en Manel, la "meva" estava a un poble petit i la "seva" a la capital, la qual era molt més rentable que la meva i malgrat la petita també ens donava un sou, vam decidir tancar-la i fusionar les dues, perquè quan arribés el nostre fill un dels dos pogués estar al 100% amb ell com a mínim el primer any.

El 3 d'abril va ser el meu primer dissabte a la botiga gran i per això el recordo. Qui m'havia de dir que mentrestant a Nigèria hi havia un nen totalment indefens i acollonit que arribava a un món totalment desconegut per ell, a un lloc on el cuidarien i li donarien el què necessitava. Faltaven 7 mesos encara per coneixe'l, però aquell nen seria el que avui en dia és el meu fill.

Miro les fotos que li van fer aquell dia i no el reconec. Les miro i ploro. És molt fort.

Tal dia com avui ell va perdre tot el què coneixia i la seva mirada és de terror. Per això tal dia com avui sempre el "celebrem" ... no sabem ben bé què celebrar ja que al cap i a la fi no és una cosa bonica, però pensem que és un dia que cal tenir present al nostre calendari familiar... segurament allà a Nigèria algú també recorda aquell dia i per ella són aquestes floretes que acompanyen l'entrada.

Avui dos anys després (bé, ja fa temps que ho fa) té la capacitat de vacilar-nos... quan li diem que viurà sempre sempre amb nosaltres ens contesta amb una mirada pícara i ens diu... NO! jo me n'aniré a viure a Nigèria... ah si? li contesto... si! al living fountain!! ... i li dic que NI PENSAR-HO!! que es queda aqui i l'abraço i riuuuuuuuuu...

És feliç i em fa feliç que així sigui.

Dona'ls un estiu!

Associació Blessla organitza estades d'estiu pels nens de Lagos, Nigèria. Si algú està interessat, podeu contactar-hi sense compromís.

.

Kung fu panda 2 i Floquet de Neu: pel·licules.

Haviem vist Kung Fu panda (la primera) i ens havia cridat l'atenció (positivament) que l'ós panda fós fill d'un ànec i fós la cosa més normal del món. Va ser genial veure que es tractava l'adopció sense parlar-ne. Amb naturalitat.

Poc després vam veure que sortia la 2 i les critiques que vam anar llegint per internet eren bones, així que la vam demanar per reis. El panda se sent incomplet sense conèixer els seus orígens i es disposa a buscar-los. És fantàstic. Està molt ben tractat, tan la búsqueda dels orígens com els sentiments del panda cap al pare adoptiu i viceversa. Són pare i fill i això no ho trencarà res per molts orígens que un busqui.

A part de que és una adopció monoparental masculina! Olé!!

Molt recomenable. La vam mirar amb en M, i a ell de moment només li van cridar l'atenció les lluires de kung fu ... jeje, és massa petit per aprofundir en el tema, però l'anirem veient, de tan en tan, per anar tocant temes...

Aquesta la vam anar a veure al cinema. El principal motiu que em temptava a veure-la és el fet que l'obectiu principal de Floquet de Neu durant tota la pel·licula, és canviar-se el color. No vol ser blanc! no vol ser diferent que la resta dels seus companys goriles. Alguns goriles el rebutgen per ser diferent...

La pelicula en si... doncs mira, no és que m'apassionés, però si que la tindrem en la nostra col.lecció per tal de treballar el color i la diferència racial d'en M.

.