Ahir vam tenir una conversa del tot innocent, d'entrada... però que va acabar amb una frase que ens va deixar una mica en estat de shock.Els tres: papa, mama i M.
Mama: Vigila amb això que es vessi que és molt car.
M: Què vol dir car?
Mama: Doncs que val molts cèntims.
M: Si es vessa en comprarem més, tinc diners al porquet.
Mama: Però si gastes els diners del porquet en haver de tornar a comprar el que has vessat, no en tindràs més per poder comprar una cosa nova.
M: I quan val això? (senyala un got)
Papa: 1 euro.
M: I aixo? (senyala el paper de cuina)
Mama: 1 euro
(va seguir senyalant coses)
Mama: i si sumem tot aixo, haurem de pagar 5 euros.
(estava assegut a la falda del papa)
Papa: I quan val aquesta orella que em vull menjar? (mossegant la orella de M)
Mama: Nooooo que la orella és de M i els nens no es compren...
M: Que si, els nens es compren a Àfrica!!
Ens vam quedar morts... li vam dir que no i no vam poder seguir, perquè quan es posa en plan vacilón, no hi ha manera de treure'l d'alla.... nosaltres: que no! i ell: que si!! nosaltres no et vam pas comprar, et vam adoptar! i ell: que si, que em vau comprar... (però vacilant-nos, amb to burleta, com dient ja ho sé però us vull tocar els nassos)
Aquest to vacilón el fa servir també quan li dic que l'estimo... comença qeu no! i jo que si! i ell que no! i jo que si! i aixi entrem en un bucle del qual és dificil sortir... en el fons, crec que el que busca és anar sentint un i mil cops que l'estimo.
Temps enrere va fer servir la mateixa tàctica per dir-nos que se'n tornaria a Nigèria... li dèiem que viuriem sempre junts i ell ens deia que no, que tornaria al LF (el seu orfenat) i nosaltres li dèiem que no, i ell que si, que viuré a Nigèria, i aixi també entravem al bucle....
Té 4 anys, no tinc la sensació que hagi pogut sentir res de compra de nens i els preus de l'adopció, etc.., crec que aquesta conversa d'ahir és més fruit a la casualitat... però tampoc m'agradaria pecar de innocent. Haurem d'estar alerta.
4 comentaris:
Vaja. Curiós, en Roc també ha començat a jugar amb aquest tema, que si es comprarà una mama, que si m'he de comprar un altre fillet, i coses així. Jo si que crec que ha sentit algún cop parlar de preus dels tràmits de l'adopció, i pot ser que això l'hagi trastocat, encara que només te tres anys. de tota manera son maneres de refermar la seva identitat i el que sentim i senten ells i nosaltres, els uns pels altres. Aixx, que complicat que es això, de vegades!
Doncs sí, a mi també em sona aquesta conversa. Però a mi si em vam semblar que al meu fill algú li havia dit això i no aquí... Ja no ho recordo bé però vam tenir la conversa de que les persones no es compren i tot això i crec que ho va entendre de seguida.
Ara estic segura de que ell ja sap perfectament que les persones no es compren mai de la vida pero en aquell moment em vaig quedar morta...
Crec com la Mar, que han sentit algun cop parlar del cost dels tràmits de l'adopció i es fan un embolic. A més, si veuen que a nosaltres ens afecta, ells burxen i burxen, i d'aquí el bucle que dius, Laura.
i com comentaves al meu bloc, el que a vegades funciona en un moment, en un altre no... arribarà un dia que li diràs "t'estimo", pensant que entraràs en el bucle i ell et contestarà "jo també". Llavors sí que et quedaràs morta... de felicitat!
Publica un comentari a l'entrada